Aquest cap de setmana s’ha celebrat el IV Fòrum Auriga, tot coincidint amb la Capital de la Cultura Catalana Perpinyà 2008, entorn de “El centenari de l’inici de les excavacions dels jaciments d’Empúries (Alt Empordà) i Rúscino (Rosselló) en homenatge a l’arqueòleg Rémy Marichal .”
El IV Fòrum Auriga es va innagurar dissabte a les restes romanes de Ruscino i després ens vàrem traslladar al convent dels Mínims de Perpinyà per acabar diumenge a la tarda a les restes arqueològiques d’Empúries (que demà els alumnes de llatí del Cristòfol Ferrer visitarem juntament amb els alumnes de l’institut Serra de Marina).
Ruscino va ser una ciutat romana que, a la plana del Rosselló a tocar la via domitia, va experimentar un important programa urbanístic i arquitectural, del qual el fòrum n’és l’expressió principal, durant el principat d’August. Tanmateix, l’oppidum de Ruscino aviat va ser abandonat, potser amb la caiguda de la família júlia-clàudia.
Enguany també se celebra, com bé sabeu, el centenari de l’inici oficial de les excavacions d’Empúries per part de la Junta de Museus de Barcelona en un ambient intel·lectual i polític de mira cap a Grècia per tal de vincular l’occident mediterrani al món clàssic.
A Perpinyà, hi va haver xerrades molt interessants i innvadores que haurem d’anar seguint: l’impacte dels terratrèmols del passat en l’arqueologia, la ubicació del temple de Venus a Portvendres, els trofeus de Pompeu, la colònia de Rhode (que també forma part del nou programa de grec de segon de batxillerat), els projectes que es troben en execució en el conjunt arqueològic d’Empúries, entre altres. A la taula rodona “Com treballar la gestió de patrimoni i turisme cultural” es va posar com a exemple la Cella Vinaria de Teià i em va fer molta il·lusió, com a teianenca adoptiva que sóc.
Personalment, em va encantar la cloenda del Fòrum amb la visita a les restes d’Empúries de la mà dels arqueòlegs Marta Santos i Josep M. Nolla. L’any vinent la trobada d’especialistes del món clàssic es celebrarà a Figueres, Capital de la Cultura Catalana 2009; aleshores hi tindrà un pes específic l’obra de Maria Àngels Anglada, font d’inspiració de la meva recerca sobre les poetesses gregues: Poetes gregues antigues, PAM 2004.