[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/lLpnMRXEjB4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Quins remeis d’amor dóna Ovidi? Creieu què són factibles? Ara que ha arribat la primavera, quins remeis d’amor aconsellaríeu vosaltres? Què us ha semblat aquest vídeo? Qui s’anima a recitar un altre poema o fragment?
Què podríem dir d’Ovidi en 150 mots (vida i obra)?
Jaajajaja!
m’ha fet molta gràcia com ho diu..
diu que hem de fingir estar bé encara que estiguem malament, si ens han fet mal, perquè l’altre persona no ho noti!!!
Aquest bon home diu que per tal de superar un amor dañí tenim que fingir sentirnos bé. Francament penso que aqueta és només una de les moltes tàctiques, i com altres moltes tàctiques no sempre funciona. Oblidar amors difícils és fàcil si tens bons amics, si no, oblidat. El video està bé per això jeje. Ovidi va neixer el 20 de Març del any 43 a.C a Sulmona, Itàlia. Ovidi va poder viure sense procupacions gràcies a l’herència que l’hi va proporcionar el seu pare. Durant la seva juventut va escriure alguns poemes. Ovidi va tenir tres dones i va tenir dos filles entre les seves ultimes dones. Per culpa d’un Conflicte amb Cesar August, Ovidi va ser exiliat a Constanza, actualment Rumania.
En aquest video ens diu que per superar un amor que ens ha fet mal hem de fer tot el contrari del que desitjariem. Normalment desitjariem plorar però em de riure ja que aixì la persona que t’ha fet mal se sentira malament creura que no t’importava. S’assembla a allò que diuen que el millor insult és la indiferencia. Crec que és molt encertat el que diu Ovidi i també crec que el temps i els bons amics són essencials per superar un amor en el que has patit. El video esta bé fa gracia com ho diu aquest home.
Com esteu en el vostre institut de formació afectivosexual? Com ho feu? Tutories? Professionals de fora? Transversalitat?
És una qüestió complicada…
Hi ha una professora del País Valencià , Rosa Sanchis, que té un llibre recomanable que es diu “Tot per amor?” que va guanyar el premi Rosa Sensat, 2005. També hi ha el llibre “Penélope o las trampas del amor” de Charo Altable… i m’imagino que coneixeu la campanya de l’ICD “Talla amb els mal rotllos”
Moltes gràcies, Mercè, per les referències bibliogràfiques! A l’ESO es faran uns tallers de “Talla amb els mals rotllos”. Crec que s’hauria de dedicar més atenció a la formació afectivosexual, i més aviat afectiva.
Això de la bibliografia ja sé que potser no és molt útil… falta temps (i en segons quins casos, ganes) per llegir. La Rosa Sanchis ha fet un parell de novel.les juvenils (protagonistes de 4t. d’ESO) que tracten les situacions “afectives” típiques dels instituts i poden anar bé. Són “Abril no és un mes” (protagonista noia) i “Primavera per a Palmer” (protagonista noi).
La relació d’ Ovidi amb els llibres d’autoajuda actuals és un tema de treball de recerca… je, je 🙂
És una molt bona idea, Mercè!
l´unic que pot curar el amor es el temps… y la paciencia…
lidaa( LL ) .
el que vol dir ovidi es que, quan ens han fet patir taan els amors, el millor que hem de fer, es fer creure a l’altre personaa, que no t’importaa,crear una gran indiferència, i no mostrar part del teu afecte.
Si tothom té raó, amb uns grans amics, pots superar-HO TOT!.
( faa molta gràcia la manera de parlar del noi aquuest jajajaja =D )
unpetooonááas liidaa.
Publi Ovidi Nasó va neixer a Sulmona l’any 43 aC. Va anar a Roma a estudiar amb el seu germa i desprès va anar a Grècia i Àsia.Va exercir alguns carrecs públics però desprès ho va deixar per dedicar-se a la poesia. Rapidament es va convertir en un poeta d’exit, fins que August per causes que no estan clares el va desterrar l’any 8 aC i va anar a Tomis.Ovidi va escriure moltes obres. La seva primera obra és els “Amors” un recull de poemes amorosos. La segona és un grup d’elegies en forma d’epístoles són les “Heroides”. També va escriure “l’Art amatòria” poemes didactics per amants. “Receptes de bellesa” i “Remeis d’amor”.Va escriure “Les metamorfosis”, el seu poema principal.I va escriure altres obres.
Crec, Sara, que ho podries fer millor; sobretot el final d’Ovidi.
La vida personal i poètica d’Ovidi està marcada per la seva lamentable condemna el desterrament. L’any 8 a.C. va ser objecte d’una acusació, August el va enviar a Tomos (a la costa occidental del Mar Negre, a la Dacia), i va haver d’abandonar per sempre la família que havia format, el seu cercle d’amistats i la fama i el èxit que ja coneixia com a poeta.Entre les causes d’aquest exili hom ha pensat en la seva possible complicitat en els amors de Júlia, la filla d’August, en la immoralitat i irreligiositat d’una part de la seva obra, en una profanació del culte d’Isis, en la seva participació en una consulta d’endevinació a propòsit del successor d’August, en una indiscreció per esguard de l’emperadriu Lívia, amb la qual la seva tercera muller, Fàbia, mantenia relacions personals.
Pel que fa a la obra Pertanyen a la seva joventut (del 15 aC al 2 dC): una tragèdia, Medea, que s’ha perdut; els Amors (Amores), recull de peces galants, que tingué un gran èxit; les Heroides, quinze lletres fictícies d’enamorades mítiques i de sis més dels amants absents; l’Art amatòria (Ars amatoria), manual de la seducció, al qual el poeta afegí unes Receptes de bellesa (Medicamena faciei feminae) i uns Remeis a l’amor (Remedia amoris), que són pitjors que la malaltia. A través d’aquestes obres és fàcil de comprovar l’evolució de la societat romana. A la maduresa del poeta corresponen les Metamorfosis, obra mestra de la poesia narrativa universal, i els Fasts (Fasti), una Les obres principals del seu exili són les Tristes (Tristia) i les Pòntiques (Epistulae ex Ponto), dos reculls d’elegies personals monòtones, adreçades a la seva família, als seus amics i al públic romà. Cal esmentar, encara, Ibis, una llarga invectiva contra un vell amic, i Halièutica, tractat sobre els peixos i la pesca, del qual s’ha conservat un fragment. font enciclòpedia catalana
Holaa:)! Segons ovidi, si estas enamorat has de fingir amb la teva parella; riure quan estas trist, o no dir-li res si et molesta alguna cosa. crec que no es un bon mètode, perquè la teva parella t’ha d’estimar tal i com ets, i t’ha de conèixer com ets de veritat, i si estas fingint tota l’estona mai et coneixerà. L’únic que si que crec que és factible, és que diu que no has de fe sempre el que la teva parella et diu, si un dia no vols anar a casa seva, no vas, encara que la parella t’ho hagi dit.
Crec que el millor mètode per estar bé amb la teva parella, és ser una mateixa, i dir les coses quan et molestin per tal de que es poguin solucionar.
Publi Ovidi Nasó va neixer a Sulmona l’any 43 aC. Va anar a Roma a estudiar amb el seu germa i desprès va anar a Grècia i Àsia.Va exercir alguns carrecs públics però desprès ho va deixar per dedicar-se a la poesia. Rapidament es va convertir en un poeta d’exit, fins que August per causes que no estan clares el va desterrar l’any 8 aC i va anar a Tomis.Ovidi va escriure moltes obres. La seva primera obra és els “Amors” un recull de poemes amorosos. La segona és un grup d’elegies en forma d’epístoles són les “Heroides”. També va escriure “l’Art amatòria” poemes didactics per amants. “Receptes de bellesa” i “Remeis d’amor”.Va escriure “Les metamorfosis”, el seu poema principal,abans de ser desterrat. Com no les havia acabat les va cremar. Van ser publicades gracies a copies que tenien els seus amics.
Va escriure altres obres com Ibis o Tristia i va morir a l’any 17 a Constanta.
Molt maco el video, la veritat és que com ja han dit els meus companys, Ovidi té tota la raó, ja que diu que quan estas malament i pateixes per un amor has d’intentar mirar endevant i fer el contrari del que voldries, si vols plorar no ho fajis, sinó RIU. És cert també que quan passes per una mala experiència amorosa, has d’estar amb amics i gent que t’ajudin!
VALE!
Era descendent d’una família d’equites però amb una riquesa moderada. Igual que el seu germà Luci, que era un any més gran, fou destinat a l’advocacia i va rebre acurada educació. Va estudiar retòrica amb Aureli Fusc i Porci Latró i aviat va mostrar el seu geni per l’oratòria.
El seu para va decidir no obstant que no continués els estudis ja que el necessitava per obtenir més ingressos per a la família, però la mort del seu germà als 20 anys, va apaivagar aquesta oposició ja que el patrimoni era suficient per a un únic fill.
Va estudiar a Atenes on va aprendre el grec i va tornar a Roma on fou advocat però sense massa perseverança.
Fou llavors triumviri capitales, com a cap de presons i jutge de causes menors entre esclaus i persones de rang inferior. Després va passar al tribunal dels centumviri de causes testamentaris i algunes criminals; més tard fou decemviri, president de les corts dels centumviri.
El pare li va buscar una esposa però la unió fou de curta durada i se’n va divorciar; una segona esposa també escollida pel pare, va seguir el mateix camí; va tenir una amant, molt probablement de la família imperial, de la que segurament parle a les poesies i que s’ha dit que podria ser Júlia (filla d’August) cosa bastant improbable ja que aquesta estava desterrada des de l’any 2 aC i l’afer es devia destapar cap a l’any 8; després del seu afer es va casar amb una tercera dona, aquesta vegada elegida per ell mateix, de la família Fàbia; havia tingut una filla, i un altre filla, Peril·la va néixer del seu tercer matrimoni (Peril·la es va casar dos vegades i va tenir un fill de cada marit).
August va exiliar Ovidi l’any 8 a Tomis, a la costa del Mar Negre, per raons que ens són desconegudes. Ovidi mateix va escriure que va ser a causa d’un error i un carmen. L’error en sí és incert. Ovidi podria haver tingut un afer amb una dona de la família d’August, o podria haver ocultat informació d’un afer tal. El carmen, tanmateix, és molt probablement l’Ars Amatoria, un poema didàctic que oferia consells amorosos als homes i dones romans, i que portava uns quants anys en circulació.
Va ser durant aquest exili que Ovidi va escriure dues col·leccions més de poemes, les Tristia i les Epistulae ex Ponto, que il·lustren la tristesa i desolació lluny de Roma. Tot i que era amistós amb els nadius de Tomis, encara frisava per Roma i per la seva estimada tercera esposa. Molts dels poemes estan dirigits a ella, però també a August, a qui anomena Cèsar i a vegades Déu, a vegades a ell mateix, i a vegades feia cartes als poemes mateixos, cosa que expressa la seva profunda solitud.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ovidi
Ovidi va ser un gran poeta romà, per més informació consulteu a Vikipedia que hi és TOT.
Ovidi va nèixer el 20 de març de l’any 43 aC. El seu pare era propietari de fincas i va morir als 90 anys. el seu germà, un any més gran que ell, va estudiar a Roma la retòrica, amb Ovidi.
En un principi, el poeta va voler estudiar dret, però poc a poc es va anar decantant per la poesia, i va tenir com a mestres a Arelio Fusco i a Porcio Latron. a part, també va col·laborar amb la política, per el seu germà.
Quan el seu pare va morir, ho va heretar tot, així que no va tenir problemes de diners, i això va fer que es pogués dedicar molt més a la poesia.
En la vida amorosa, ovidi va tenir tres dones amb les quals va tenir un total de tres fills.
Tot i el seu gran èxit, un enfrontament amb Cèsar August, el va fer exiliar-se a Tomis, i allà va ser on va morir l’any 17 a l’edat de 60 anys.
OBRA:
Ovidi va escriure un total de 10 obres:
Amores (entre 23 a. C. y 8 a. C.)
Las metamorfosis (Metamorphoseon, 8 a. C.)
Arte de amar (Ars amandi o Ars amatoria, 2 a. C.)
Heroidas (5)
Remedia amoris (5)
Ibis (9)
Tristia (10)
Epistulae ex Ponto (10)
Fastos (12)
Lo somni
A vegades la indiferència és el millor atac peró en qüestions d’amor jo penso que el millor és parlar les coses.
Publius Ovidius Naso era descendent d’una família d’equites però amb una riquesa moderada. Fou destinat a l’advocacia i va rebre acurada educació. Va estudiar retòrica i va mostrar el seu geni per l’oratòria. Va estudiar a Atenes on va aprendre el grec i va tornar a Roma on fou advocat però sense massa perseverança.
Fou llavors triumviri capitales, com a cap de presons i jutge de causes menors entre esclaus i persones de rang inferior. Després va passar al tribunal dels centumviri de causes testamentaris i algunes criminals; més tard fou decemviri, president de les corts dels centumviri.
August va exiliar Ovidi l’any 8 a Tomis, a la costa del Mar Negre, per raons que ens són desconegudes.
Va ser durant aquest exili que Ovidi va escriure dues col·leccions més de poemes, les Tristia i les Epistulae ex Ponto, que il·lustren la tristesa i desolació lluny de Roma. Tot i que era amistós amb els nadius de Tomis, encara frisava per Roma i per la seva estimada tercera esposa. Molts dels poemes estan dirigits a ella, però també a August, a qui anomena Cèsar i a vegades Déu, a vegades a ell mateix, i a vegades feia cartes als poemes mateixos, cosa que expressa la seva profunda solitud.
Va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Se’l compta, junt amb Virgili i Horaci, com un dels tres poetes per excel·lència de la literatura llatina.
Aquest representant d’Ovidi ens diu en poques paraules que el que més mal fa als humans es la indiferencia i la ignorància, per tant per superar un fracàs amorós em de crear com una mena d’esfera propia impedint que l’altre entri.. jo en part hi estic força d’acord, encara que amb aixo de l’amor no existeixen consells posibles! cada persona és un món i cada parella és un altre món encara més complex perquè són 2 móns en contacte directe!
Jo aconsellaria viure al màxim l’amor, i més durant la primavera, donar-ho tot sense pensar en el que vingui o pugui passar després, simplement CARPE DIEM! i del que vingui després doncs ja ens hi preocuparem, no?
Publio Ovidio Nasón en llatí Publius Ovidius Naso va néixer a Sulmona el 20 de març de l’any 43 aC i va morir a Tomis (actual constantina) l’any 17 dC. Va ser un important poeta romà. Famós per les seves obres Ars Amandi i Les metamorfosis, obra en vers sobre la mitologia de la seva época. Va ser el primer autor de l’antiguetat que va escriure una autobiografia poética, les Tristes, per tant pot resultar complicat desvincular la seva producció literària de la seva vida particular.
Les obres d’Ovidi:
– Amors
– Les metamorfosis
– Art d’estimar
– Heroidas
– Remedia amoris
– Ibis
– Tristia
– Epistulae ex Ponto
– Fastos
– Lo somni
Com ben bé saps Gali, la més important de les obres és la de les metamorfosis, i la més treballada per altres autors, músics, etc..
avee!
Ovidi diu que encara que estiguem molt malament tenim que fingir i fer veure a l’altre persona que estem molt bé.
Pot ser que estigui bé aquest consell però depén de la persona i de quina ha sigut la causa de aver tallat, alumillor no va bé. Crec que per ovlidar un amor és molt bona la presència dels amics perquè t’ajudin a superar-ho.
La veritat que el video està molt bé, ja que hi ha coses que diu que poden ser certes.
Publio Ovidio Nasón va nèixer a Sulmona el 20 de març de 43 a. C. Va ser un poeta romà, famós per les seves obres Ars amandi i Les metamorfosis, obra que explica la mitologia de la seva època. Ha estat el primer autor de l’Antiguitat que ha escrit una autobiografia poètica, les Tristes. Era cavaller de rància estirp, de l’antiguitat de la qual se sentia orgullós. El seu pare va ser propietari de finques i va morir als noranta anys, poc abans que la seva mare. El seu germà havia nascut exactament un any abans que ell i va ser el seu company en els estudis que feia a Roma sobre retòrica, al principi per a dedicar-se al dret, però va anar donant mostres de que podia ser poeta. Va tenir com mestres a Arelio Fusco, originari d’Àsia Menor, i a Porcio Latrón de Hyspania. Va compartir amb el seu germà la vida política fins als vint anys, edat a la qual va morir. A la mort del seu pare, Ovidi es va convertir en hereu de totes les possessions i va poder viure sense preocupacions i viatjar a diferents llocs com Atenes, Àsia Menor i Sicília, on va completar els seus estudis, dedicant-se a la poesia. Durant la seva joventut va escriure els poemes Amores, que eren versos dedicats a una dona que es deia Corina, que no se sap si existía de veritat però si reunia totes les característiques de les dones que el poeta havia conegut. Altres obres van ser Art amatoria, Remedios d’amor, una tragèdia que es deia Medea, Medicamina faciei feminae, que són versos en els quals es recullen nocions de cosmètica, i les Epistuale Heroidum, que són cartes escrites per les deesses als seus amants. Va tenir tres esposes, amb la primera es va casar molt jove,el que fa pensar que no pertanyia al seu mateix rang social. El segon matrimoni va ser curt també, però en aquest va tenir una filla que li va fer dues vegades avi. Amb la seva tercera esposa, Fabia va tenir una filla .En aquesta època de la seva vida va escriure Les metamorfosis i els Fastos, on Ovidi fa referència als orígens dels mesos i les festes del calendari romà. Es va enfronar amb l’emperador César Augusto en l’any 8, i va fer que l’exiliessin obligat a Tomis (Constança), on va passar la resta dels seus dies, no se sap perqué el van exiliar. Va morir a Tomis en l’any 17 amb 60 anys.
vaalee! 😀
Publius Ovidius Naso (430 a.C- any 17) fou un poeta romà, de l’època de l’emperador Octavi August. La majoria dels seus poemes van ser de temàtica mitològica, de dones abandonades i de temes amorosos. Junt amb Horaci i Virgili van significar en la literatura llatina, els poetes per excel·lencia.
Com ja he dit, Ovidi era el mestre de la dística elegíaca, i la seva poesia fou molt influent i ho és avui en dia, tant en l’art com en la literatura europea. Val a dir , que en un principi Ovidi anava cap al món de l’advocacia, però després d’acabar els seus estudis i formar-se en l’art de la retòrica s’acabà decantant per la poesia, que en poc temps es convertir en un poeta molt reconegut, per algunes de les seves obres elegíaques com ; “Amores”, “Heroides” o “Ars amatoria”.
Després del seu moment de gran esplendor, a l’any 8 d.C fou desterrat per August, les raons són desconegudes, tot i les diferents hipotesis que es plantegen no se sap amb certitud el perquè. Durant l’exili escriu obres de tristesa i desolació, a causa del desterrament i de sentir-se lluny de casa seva com són; “Tristia” o “Epistulae ex ponto”.
Cal remarcar una de les seves obres, que fou crucial en la seva tragectòria; “Les metamorfosis”, obra escrita poc abans de ser desterrat. Aquesta obra és un conjunt de 15 llibres escrits en hexametres, on es troben més de 250 narracions mitològiques. Aquesta obra s’inicia amb l’ordenació del caos, la cració de l’univers i l’aparició dels deus i els homes. Segeix amb històries mitològiques i metamorfosis d’animals, arbres i constel·lacions, fins arribar a la guerra de troia i l’arribada d’Eneas a Italia. I finalitza amb la divinització de Juli Cesar.
Què t’ha passat, Marta, que aquest matí no has vingut a classe? Bé, Ja m’ho explicaràs el proper dia. Almenys el bloc t’ajuda a no perdre el fil!
crec que no hi ha més res a dir perque la laia ho ha dit tot, eh buscat informació i era la mateixa!
valee!
Ovidi va nèixer a Sulmona (Itàlia central) el 43 aC, en una familia benestant. Després d’estudiar retòrica a Roma, va decidir viatjar pel món hel·lènic. Al cap d’un llarg temps va tornar a Roma per dedicar-se a la carrera judicial, però finalment decidí emplear el seu temps en la poesía. La seva vida conjugal es bastant irregular, ja que va casar-se tres cops, però afortunadament, la seva tercera esposa va ser la definitiva. En tota la seva obra es veu reflectida la seva vida en l’alta societat romana. Durant el seu millor moment va escriure poesia elegíaca i didàctica de l’amor, poesia èpica i poesia didàctica patriòtrica.
Malauradament, l’any 8 d.C, August el va condenar a l’exili. No es sap realmet quin va ser el motiu del càstig, hi ha varies històries, però Ovidi va ser desterrat i enviat a Tomis, una ciutat de l’actual Romania. Aquest període va estar marcat per la seva situació, i va ser quan va escriure poesia elegíaca de l’exili, on pregava el seu perdó a August. Però aquest últim va morir sense perdonar-lo. Una mica més tard, l’any 17 d.C, Ovidi morirà sense acabar les “Pòntiques”(que formaven part de les elegies de l’exili) i encara desterrat a Tomis.
Pel que fa el vídeo, em sembla molt original. El fragment que menciona, forma part de la seva poesia didàctica de l’amor, i s’anomena “Remeis d’amor”. Penso que avui dia encara ens vindrien bé els seus savis consells. Hi ha una frase en especial que m’ha semblat molt encertada: “El amor entra por costumbre en el alma, y por costumbre se marcha.” Y resumeix molt bé que l’amor és un procés, i es tranfigura amb el pas del temps.
Ovidi va ser un autor romà, nascut a Sulmona l’any 43 a.C. Quan sigué adolescent, marxà a Roma a estudiar Arts Oratòries, tot i que ell volia estudiar Arts Poètiques. Tot i la imposició del pare, ell acabà sent poeta. A Roma va conèixer altres grans artistes dels qual n’era contemporàni, com Virgili i Horaci. Va escriure varies d’obres, que es divideixen en diferents estils:
Va escriure dues obres que tractaven sobre històries d’amor, Amors i Heroides. També va tocar el tema de l’amor de d’un enfoc didáctic, composant tres obres en les quals donava consells a homes i dones sobre l’amor. En aquesta entrada hi ha un fragment d’un d’aquests llibres, Remeis d’Amor, en el qual dóna consells sobre com poder superar un mal d’amor.
També va escriure poesia èpica, com les Metamorfosis d’Ovidi, les quals vàrem llegir l’any passat, i també escrigué Festos, una obra en la qual explica el per què de les festivitats romanes.
També va escriure dues obres, molt més tristes que la resta: Tristes i Pòntiques.
L’any 8 d.C., amb l’edat de 45 anys, August exilià a Ovidi a un poble de les afores de l’Imperi Romà, per motius que són desconeguts, tot i que s’especula que pot ser per culpa d’Ars Amatoria, que anava en contra de la ideologia del príncep de l’època, o bé perquè mantingué una relació amb la néta d’August. Sigui com sigui, nou anys després del seu exili morí, allunyat de Roma, de la seva llengua i de la seva dona, i sense aconseguir el perdó de l’Emperador.
Laura, m’ha agradat molt la frase que has seleccionat, llàstima que sigui tan certa!
Toni, més aviat vols dir que Ovidi va escriure Fastos, veritat? Intenta també comentar el vídeo: creus que dóna bons consells o més val no fer-li cas? T’ha agradat algun vers, com a la Laura? Com es recita el poema? Series capaç de posar-te davant la càmara i recitar-nos uns versos d’Ovidi?…
Els dos ja podeu llegir en llatí la introducció a Ars amatoria d’Hans H.Orberg i fer Responde latine.
EL video és boníssim, com recita el poema :), però està molt bé que facin aquestes coses perquè així podem tenir consciència del que diuen alguns poemes d’autors llatins o grecs.
La veritat és que el poema m’ha agradat, perquè diu que per superar un mal d’amors, em de fer veure a aquesta persona que estem bé encara que ens dolgui moltíssim tot. Perquè el millor és fer veure que ets feliç encara que no estiguis amb aquesta persona.
A la segona pregunta no puc respondre ni sí ni no, perquè per fingir que estàs bé no estaràs realment i en quant perdis de vista a la persona, tornaràs a estar malament i l’únic que hauràs fet seria enganyar-te a tu mateix/a, però també està bé el fet de fer veure que estàs bé i feliç sense aquesta persona quan et veu, perquè així s’adonarà que no li fas falta per viure, que pots estar sol perfectament.
Adeu!
Ave!
A mi personalment, aquests llibres que fa Ovidi m’entusiasmen, són molt divertits i a més ens donen una visió de com podia ser la societat fa tans anys i ens podem adonar que no ha canviat tant com nosaltres ens pensem.
Jo he començat a llegir-me l’altre llibre, el que et dóna consells per “lligar-te” a la noia que t’agrada, de fet aquí, a l’aracne ja en van fer un artícle: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2011/04/26/ens-dona-ovidi-bons-consells-a-ars-amatoria-i/
Ovidi és molt detallat en les descripcions a les seves obres. Diu sempre que s’observi molt i que es tingui molta paciència.
Ho tenia molt ben pensat, ja que primerament fa un llibre per a tenir a la dones completament boges i enamorades i després en fa un altre que diu com desfer aquesta mena d’encanteri de l’amor. No m’estranya que August no el volgués a Roma, aquests llibres debien causar sensació.
Salve!
Ovidi va ser un autor molt important. Va nèixer l’any 43 aC. a Sulmona. Era de família benestant. Va estudiar a Roma oratoria, encara que la seva veritable passió era la poètica. Va escriure obres molt importants com les “metamorfosis”, que és una obra èpica, ja que està escrita en versos hexàmetres. És un tipus de poesía didactica.
També va escriure “Amores” i “Heriodes”, tractant la poesía heroica.
Com a poesía didàctica amorosa va escriure “Ars Amatoria”, “Remedia amoris” i “medicamina faciei feminae”.
També va escriure poesia didàctica patriòtica amb l’obra “fasti”.
Com a poesia elegíaca d’exili va escriure “tristia” i “epistulae ex ponto”.
De totes aquestes obres cal destacar les de didàctica amorosa ja que és el que tracta aquest article.
Aquests versos d’Ovidi, s’ha de fer veure que s’està bé encara que en realitat no s’estigui bé. Jo no estic d’acord amb aquest consell, però hi ha altres consells d’ovidi que es podrien apilcar a l’actualitat.
Salve !!
Està força ve que hàgim escoltat una miqueta de recitació per part d’aquest noi sobre l’obra de remeis d’amor d’Ovidi. La meva companya Annia ja va donar-nos cinc cèntims del què tractava aquest llibre i fins i tot ens va assegurar que era força interessant. En el caire de la meva vida sentimental pot ajudar-me , tot i que hi hagi uns petit fragments exposats de forma oral. Fins i tot l’estic buscant per comprar-ho!.
Ara, però, donaré un poc a conèixer la vida i obra d’Ovidi. El seu nom llatí és Publius Ovidius Naso . Va néixer a Sulmona. Va anar a estudiar a Roma pertal de poder complementar els seus estudis en retòrica. El seu pare estava totalment en contra que es dediqués a la literatura. La seva vida la va acabar exiliat, ja que les seves obres eren molt poc transgressores en una societat que rebia molt influència per part d’altres autors de Octavius Augustus.Tot això no se sap molt bé els motius. Cal destacar-ne que com literator, va format part del cercle de Mesala. Altres, els que estaven al costat d’Octavi i li donaven certa ”publicitat” eren dels Mescenes com Publius Virgilius Maró .
Les seva obra més importants és methamorphoseon libri XV . Altres són : remedia amoris, faciei feminae ..
És interessant comprovar com aquests temes ovidians continuen interessant els joves de totes les èpoques. Evidentment, s’entén que causés sensació en la seva època.
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » De Ovidio poeta
Salve!
El consell que dóna Ovidi en aquest cas és que si la persona a qui estimes et fa molt mal i no et fa cas, tot i que estiguis molt trist i només tinguis ganes de plorar, has de somriure i demostrar-li que estas perfectament.
Crec que és un consell bastant encertat, ja que molts cops el que fa més mal no són els insults ni res d’aixó, sinó la ignorància i la indiferència. També crec que la millor manera de superar el dolor és posar al mal temps bona cara i seguir endavant, ja que no s’acaba el món i no et pots ensorrar per culpa d’una sola persona que no et valora i t’ha fet mal.
Vale!
Salve!
Ja l’any passat vaig comentar aquest article i no és que tingui molt per afegir.
L’únic que puc dir és que aquest consell no serveix, o almenys a mi no m’ha sevit mai.
Primer, perquè per molt que facis veure que estàs bé i aquella persona ho vegi tú després seguiràs igual i t’has enganyat a tu mateix durant una estona.
Segon, perquè encara que intentis estar bé, si no ho estàs no ho estàs i per fer veure que sí no et milloraràs.
I tercer, per superar un amor difícil fa falta temps i tenir al teu voltat persones: amics, familia…, que t’ajudin a superar-ho i que et facin aclarir la ment per no pensar més en aquesta persona que tant de mal t’ha fet o t’ha deixat a dins i estiguin amb tu sempre que ho necessitis.
El consell que donaria jo seria:
Disfruta del moment (Carpe diem) i no pensis en la persona que et fa mal, que quan una porta es tanca unes altres s’obren i les coses passen per alguna cosa. Potser no era la persona correcta i hi ha moltíssima gent al món com per plorar per una, això no s’ho mereix ningú.
Sobre Ovidi:
El seu nom llatí és Publius Ovidius Naso. Va néixer a Sulmona. Va anar a estudiar a Roma per tal de poder complementar els seus estudis en retòrica. Va acabar exiliat, ja que les seves obres eren molt poc acceptades en una societat que rebia molta influència per part d’altres autors d’August, sobretot el cercle de Mecenas.
Com escriptor, va formar part del cercle de Messala.
La seva obra més important és methamorphoseon.
Altres són : Remedia amoris, Medicamina faciei feminae, Ars amandi, Amores, Heroides, Tristia…
Vale!!
hola!
Penso que el que ens intenta dir Ovidi es que encara que la persona que estimes et fagi mal, la veus tens que amagar els teus sentimients i ocultar-li fent-la creure que ets feliç, a partir d’un petit debat amb la meva companya Carla he arribat a la conclusió de que aquest consell es relativament bo ja que ho tens que fer per tu mateix, per sentir-te millor tu i tornar a ser feliç no per molestar a l’altre persona ( ja que personalment crec que no li faras cap tipus de mal quan ell/a t’ha deixat)
El “Carpe diem” com “remedium amoris”, m’agrada la idea, Thaïs.
Salve!
Jo estic d’acord amb el consell que ens dona Ovidi, més d’una vegada l’he fet servir i m’ha fet sentir-me molt millor, ja que crec que una persona que t’ha fet mal no li tens que permetre el luxe de que et vegi plorant o malament per ell, així que malgrat tot somriu. Somriure es la millor medicina que hi ha, aixì que ja sabeu.