[youtube]http://youtu.be/NMGL_3jmBH0[/youtube]
Un dia com avui de fa quaranta anys, l’home va posar per primer cop els peus a la lluna quan Neil Armstrong va sortir de l’Apol·lo XI. Un dia així, tot i estar de vacances, no el podia deixar passar per alt, sobretot per les referències clàssiques que se’n desprenen.
En el segle II, Llucià de Samòsata ja havia enviat l’home a la lluna en la seva Història Verdadera, molt abans de Cyrano de Bergerac o Jules Verne. Val a recordar “El viatge a la lluna” (1902) en el cinema de Georges Méliès:
[youtube]http://youtu.be/dxB2x9QzXb0[/youtube]
Sabeu per què la nau es va dir Apol·lo? Doncs perquè era una missió en què Apol·lo anava a trobar-se amb la seva germana Àrtemis, és a dir la Lluna. En la mitologia també rep el nom de Selene, d’aquí l’element químic dit seleni i els selenites o suposats habitants de la lluna.
Per saber-ne més, aquí.
Quina paradoxa més esgarrifosa! fa quaranta anys que hem arribat a la lluna i fa quaranta anys que els desequilibris entre rics i pobres no paren de créixer. Malgrat les noves potències econòmiques emergents d’Àsia i Sudamèrica (Brasil, Índia, Xina) en el món sencer segueix estenent-se la misèria, la pobresa i la fam, ara més que mai esperonades amb la greu crisis econòmica global. L’arribada a la lluna va ser fruït de la frenètica carrera per la conquesta de l’espai, en el context de la guerra freda. Més enllà de la vanaglòria patriotera dels americans i d’alguna verificació orbital del satèl·lit, no ha aportat gaires beneficis més. En definitiva, el programa Apol·lo (no en sabia el perquè del nom!) va tenir una vida curta pels milions de dòlars que requeria el seu finançament i els minsos resultats obtinguts. Recursos i diners llançats, que es podrien haver destinat a lluitar contra la fam i les malalties. Francament, amb la perspectiva d’aquests 40 anys, crec que cal posar en entre dit l’asseveració “…un gran pas per a la humanitat”, convertit en màxima inqüestionable de l’operació.
Tens tota la raó, Gabi. L’ésser humà només s’interessa per la Lluna per treure’n profit i ara després de quaranta anys sembla ser que ha arribat el moment d’explotar-la de nou, de camí cap a Mart. Em quedo, sens dubte, amb els relats de ficció! Poden ser unes bones lectures estiuenques!
Que curiosa la història!! Doncs un 20 de juliol uns anys després vaig arribar jo al món jeje..
El dia 20 vaig fer els 18 anyets!!
Per molts anys, Vero! Divuit anys són divuit anys! El 20 de juliol per a mi també és molt significatiu perquè és santa Margalida i ja se sap: santa Margalida l’encén i sant Bernat la paga! És temps d’estiu!És temps de vacances!
Moltes felicitats, Vero! Benvinguda al món dels adults i molta sort en els estudis universitaris i en la vida!