Càlculs grecs

Avui ens aproparem amb el següent capítol de la sèrie “Dígits” a la història de les matemàtiques, concretament a les matemàtiques dels antics grecs.

El llegat de l’antiga Grècia en diferents disciplines és impressionant, hi trobem referències en l’arquitectura, l’escultura, la filosofia, i també en les matemàtiques. Avui en parlarem dels coneixements de personatges com Tales, Pitàgores, Euclides o Arquimedes.

Tales creia que tot tenia un origen comú, que tot provenia d’un únic principi: l’aigua. Per Tales, les causes dels fenòmens de la naturalesa s’havien de buscar en la mateixa naturalesa, i no entre els déus i els mites. Aquesta era una nova manera de pensar que va donar lloc, entre altres coses, a la matemàtica.

El primer gran matemàtic va ser Pitàgores, que pensava que l’origen de tot eren els números. Per això buscava harmonies numèriques pertot arreu, cosa que el va portar a formular el seu famós teorema.

Un altre matemàtic important va ser Arquimedes, interessat també per la física i l’aplicació dels seus principis a la construcció de màquines. Les idees matemàtiques d’Arquimedes es troben a l’obra “Palimpsest“, que conté, per exemple, un mètode per calcular la relació entre el perímetre d’un cercle i el diàmetre. D’aquest càlcul es dedueix el valor del número pi. El llibre també parla del concepte de número infinitament petit, infinitèsim. Al cap d’uns vint segles, Newton i Leibniz el van tornar a descobrir i la física va canviar per sempre.

A la Grècia antiga, el sistema per fer operacions amb números i representar-los es basava en l’alfabet. Les nou primeres lletres representaven les unitats, les nou lletres següents, les desenes, i les nou últimes, les centenes.

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

L’escola oblidada

rtve3

Avui us presentem un documental que analitza l’educació des del punt de vista històric, econòmic, pedagògic i polític. Aquest fa un repàs per un segle d’història de l’educació a Espanya, a partir de l’impuls modernitzador que va viure el país a principis del segle XX amb l’assaig pedagògic de l’Institut-Escola, una proposta educativa mixta i laica.

En aquest documental hi apareixen diferents personalitats com ara l’ex director general d’Educació, Alejandro Tiana, o l’ ex president, Pasqual Maragall, que opinen sobre les aportacions de l’Institut-Escola, així com també hi participen antics alumnes que ens traslladaran a aquelles aules a través dels seus records.

A través d’aquesta producció es vol retre homenatge a aquest experiment sense precedents que va treballar per fer créixer el nivell culutural de la nació amb la màxima del respecte absoulut a l’infant. Tot i la seva contribució a la modernització del pais, només els investigador recorden la seva influència.

Clicant sobre aquest link: La escuela olvidada accedireu a aquest homenatge a la innovació pedagògica.

+ info

Tintín i l’aventura de la ciència

En aquest programa de la sèrie “Quèquicom” veurem la relació entre les històries de Tintín i la ciència. El seu autor, Hergé, coneixia molts fenòmens físics. A més, mitjançant el professor Tornassol, un extraordinari inventor, va ensenyar enginys tecnològics abans que fossin realitat. “Quèquicom” experimenta la viabilitat d’alguns dels experiments que apareixen en aquest còmic protagonitzat per Tintín.

El professor Tornassol no tan sols es va inventar la televisió en color. En les 24 aventures de Tintín, l’il·lustre científic sorprèn el lector amb ginys espectaculars. Alguns s’han convertit en realitat, d’altres, no.

En aquest capítol, “Quèquicom” sotmet a la prova de la ciència algunes situacions que surten a “Les aventures de Tintín”. Per exemple, podia la Castafiore trencar una copa de cristall amb la potència de la seva veu? Al plató, Toni Mestres intenta superar la soprano amb l’ajuda d’un altaveu capaç d’assolir altes freqüències i explica la manera com, des de casa, qualsevol pot provar de fer petar una copa.

Hergé va dedicar dos àlbums al viatge al satèl·lit de la Terra: “Objectiu la Lluna” i “Hem caminat per damunt la Lluna”. Per fer-los, va preparar el tema a consciència. Com que encara no hi havia hagut ningú que hagués sortit del nostre planeta, el dibuixant belga fins i tot es va haver d’inventar les proves a les quals haurien de ser sotmesos els futurs astronautes.

El disseny del coet de Tintín copia el dels V2, els primers míssils balístics de la història fabricats i utilitzats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Aquests míssils, per enlairar-se, s’impulsaven amb el mateix motor que va fer servir la nau de Tintín per sortir de la Terra.

L’arribada a la lluna de l’Apollo-11 no va ser tan senzilla com la del coet de Tornassol. Si no arriba a ser per la sang freda del pilot, Neil Armstrong, la missió hauria acabat en una tragèdia. Una de les persones que durant els anys 60 va treballar per a la NASA en les missions Apollo va ser un mallorquí, l‘enginyer Andreu Ripoll. Miquel Piris parla amb ell d’aquella important fita per a la humanitat i de la similitud amb la que va protagonitzar Tintín.

En una altra aventura, el capità Haddock rep la descàrrega d’un llamp a través de la línia telefònica. Ricard Bosch, professor d’enginyeria elèctrica de la Universtitat Politècnica de Catalunya demostra amb un experiment que aquest tipus de descàrregues són possibles.

Edu3.cat

Apropa’t a la ciència amb els còmics de Tintín!!!

+info

logo Edu3
Equip Edu3.cat

La meva vida com a feminista

Avui us oferim un reportatge que forma part de la sèrie “L’Europa Rebel” en el que s’explica la història d’un grup de dones de Suècia que van aconseguir forçar els poders públics a canviar completament els seus objectius polítics. La seva lluita va ser un gran pas per a la igualtat entre homes i dones, tot i que, vist en perspectiva, el resultat final pot generar algun dubte.

Normalment, es considera que Suècia és un país capdavanter pel que fa a la igualtat entre homes i dones. A aquesta situació s’hi va arribar durant la dècada del 1970, quan la posició de les dones es va reforçar mitjançant una sèrie de reformes polítiques. Entre altres coses, es va augmentar el nombre de guarderies, es van instaurar els permisos de baixa paternal i es van millorar les condicions per a les mares solteres. La dependència de les dones respecte als marits, a l’hora de pujar la família, va disminuir en gran mesura.

Però el famós “model suec” no es va dur a terme gràcies a la devoció dels polítics (gairebé tots homes) per la qüestió de la igualtat de drets. L’espurna va ser el descontentament de vuit noies joves d’Estocolm que estaven cansades de la situació injusta en què vivien i van emprendre la lluita contra la “trampa de la mestressa de casa”, i contra el que eren, segons la seva opinió, condicions d’esclavatge en l’existència de les dones.

Gràcies a tota una sèrie d’accions espectaculars als carrers, van aconseguir que desenes de milers de dones que se sentien com elles s’afegissin al moviment. Es van fer dir Grup de les Vuit i, en molt poc temps, es van convertir en un fenomen de masses arreu del país. Al cap de poc temps, eren tantes i feien tant de soroll que l'”establishment” polític va començar a considerar-les una autèntica amenaça i es va veure obligat a prendre’s la qüestió de la igualtat seriosament. Al cap de pocs anys, totes les exigències del Grup de les Vuit s’havien fet realitat.

Gunilla Thorgren va ser una de les membres fundadores del Grup de les Vuit. Actualment té 59 anys i és escriptora. En el reportatge recorda amb alegria i orgull els anys emocionants de començaments de la dècada dels setanta, però també mostra una certa preocupació en veure en què ha desembocat el seu moviment.

Quina és la situació de les seves filles, avui dia? Potser ella ha contribuït involuntàriament a posar un doble pes en la vida de les dones? Potser actualment s’espera que les dones tinguin una vida professional d’èxit i alhora que s’ocupin de la família? En una obra de teatre de la Gunilla, “Gardenroben”, una filla ja gran diu a la seva mare: “la veritat de la teva famosa lluita és que ara les dones han de treballar com els homes, i alhora han de ser sensuals i també dolces”.

Actualment el moviment feminista suec continua, tot i que les joves feministes d’avui dia lluiten amb mitjans diferents i se centren en problemàtiques diferents de les dels anys 70.

Edu3.cat

Descobreix la Història amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Escacs

Avui us presentem el joc dels escacs, un joc al que tothom pot jugar tal i com veurem en el següent capítol del capítol “Esports en joc” on s’analitzen diversos aspectes d’aquest joc.

En el reportatge que veurem s’expliquen les regles del joc dels escacs mitjançant un tauler gegant, i escoltarem les experiències de diversos professionals que comenten tota mena de qüestions relacionades amb aquest esport.

Els escacs estan reconeguts com a esport a la majoria de països, de fet, la seva pràctica comporta un nivell de competició tan alt, i un grau d’incertesa del resultat que és equivalent a un esport físic, encara que no ho sembli. Segons alguns estudis, durant una partida, els jugadors poden arribar a les 180 pulsacions per minut. +

El fet que sigui un esport que no requereixi força física fa possible que tothom el pugui practicar: homes, dones, infants, gent gran, persones amb discapacitat… En aquest reportatge veurem com en el cas de les persones invidents es fa servir un tauler adaptat amb diferents nivells per a les caselles blanques i negres i amb les peces marcades segons el color.

Cada vegada guanya més terreny la introducció dels escacs a les escoles, ja que contribueixen al desenvolupament intel·lectual de l’alumnat. Com en altres àmbits, Internet ha revolucionat el món dels escacs. La xarxa permet jugar en temps real contra jugadors de qualsevol lloc del món.

Edu3.cat

Anima’t amb els escacs amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat