La dona

 Des de l’Edu3.cat us proposem:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/histories_cat/001_69491.rm" width="352" height="288"/]

La història, escrita sempre per homes, ha deixat de banda el paper de les dones, tot i que elles han estat les que han donat la vida, han educat els infants, han dirigit i administrat la vida domèstica, han curat els malalts i han cuidat els més desvalguts. Aquest capítol d'”Històries de Catalunya” explica aquesta presència silenciada.

Les dones dels almogàvers
Al Senat de Madrid hi ha un quadre gegantí que mostra l’entrada de Roger de Flor a Constantinoble, al segle XIV. Si ens hi fixem bé, veurem que en la pintura només hi ha homes. Què passa? És que potser no hi havia dones en les expedicions dels almogàvers?

Guineguilda de Cervera
Cervera, 1026. Guineguilda i els seus tres fills arriben a aquestes terres de repoblació amb un títol de propietat atorgat per la comtessa Ermessenda i l’encàrrec de repoblar la zona.

El testament d’Arsenda
Àger, la Noguera, 1047. Mitjançant el testament de la comtessa Arsenda de Pallars podem veure el seu paper com a administradora i repobladora de les terres de què és copropietària amb el seu marit.

El gremi contra la teixidora
Barcelona, 1465. Mor un mestre teixidor. La seva viuda voldria continuar treballant, però el gremi ha prohibit expressament que cap dona viuda de teixidor sense fill mascle major de dotze anys pugui continuar el negoci.

Els drets de les dones
Entre els segles XIX i XX, la història canvia per a les dones. Irene Rocas, mestressa de casa; Dolors Aleu, metgessa, i Aurora Díaz-Plaja, bibliotecària, seran protagonistes d’aquest canvi.

Web del programa

Gràcies per visitar l’Edu3.cat

Equip Edu3.cat

Animac 2009. Aprendre tècniques d’animació amb el programa”Bit@bit”

Mostra internacional de cinema

d’animació de Catalunya.

Del 23 de febrer a l’1 de març.

Avui fa tres dies va començar la mostra internacional de cinema d’animació a la ciutat de Lleida.La mostra ofereix un programa interessant amb títols suggerents.

Entre d’altres novetats d’aquesta edició destaquem la integració de la mostra internacional “Animac” en el món de les xarxes socials i la nova oferta per seguir el festival des de dispositius mòbils:

Sofregit
Taller ANIMAC 2008 – EMBA
Espanya, 2008, 1′ 39”, VC

?????? (Well, that glasses)
Atsushi Wada
Japó, 2007, 6′, SD

Aprendre tècniques d’animació

Des de l’Edu3.cat us proposem aquest capítol del programa “Bit@bit”per aprendre tècniques d’animació 3D:

3D

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/bit@bit/001_687218.rm" width="352" height="288"/]

Què tenen en comú Godzilla, Shrek i la Bitbit, la presentadora del programa? Doncs que tots tres han estat creats en tres dimensions. “Bit@bit” explica els secrets d’aquesta tècnica d’animació per ordinador.

Durant la dècada del 1980 es van crear les primeres pel·lícules que utilitzaven imatges creades per ordinador, com “Tron” o “Indiana Jones”. Més tard, els anys 90, amb l’arribada de “Terminator 2” o “Jurassic Park”, els efectes especials en 3D van canviar la percepció del cinema d’animació. “Toy Story” va ser la primera pel·lícula feta totalment per ordinador i va ser tot un èxit.

El primer pas per fer una pel·lícula d’animació per ordinador és fer el guió il·lustrat, l'”storyboard”. Després s’hi afegeixen veus per fer una pel·lícula en brut. Tot seguit es decideixen els colors i la textura dels personatges i es dissenyen els espais.

El modelatge es fa esculpint la figura com si fos de fang i modelant-la en tres dimensions amb l’ordinador. Per il·luminar les escenes es fa servir llum digital.

La part final del procés consisteix a afegir-hi la banda sonora, els efectes de so, els efectes especials i la veu dels personatges.

La pel·lícula “Final Fantasy” fa servir un estil fotorealista, que genera les imatges amb càlculs matemàtics. En canvi, “El príncep d’Egipte” aplica l’animació en 3D per crear els fons, però els personatges es fan en 2D.

Altres tècniques són la rotoscòpia, que consisteix a filmar actors reals, o la captura de moviments amb sensors o marques sobre el cos dels actors.

L’apartat “Bit@l’aula” està dedicat a explicar com els alumnes de l’IES Manuel Sales i Ferrer, d’Ulldecona, al Montsià, fan servir el bloc i el sistema wiki per treballar diverses matèries.

Una iniciativa pionera que promou i brinda un espai per aquest gènere cinematogràfic a Catalunya.

Equip Edu3

“Què va passar?”

Farinera de Castelló d’Empúries

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qvapassar/1179321.rm" width="352" height="288"/]

L’espai “Què va passar?” visita el Museu Farinera de Castelló d’Empúries i recorda com funcionaven els molins fariners i les fàbriques de pasta alimentària.

Castelló d’Empúries és un dels centenars de pobles de Catalunya que tenien un molí de farina mogut per la força de l’aigua. Avui, el molí és un museu on es pot veure l’evolució tecnològica de la mòlta del blat des del segle XIV fins ben entrat el segle XX. En aquest interval de temps, s’ha passat de centenars de molins repartits per tot el territori català a les desenes de farineres que hi ha avui: un descens lligat al menor consum de pa, però, sobretot, a les millores tecnològiques.

La farinera de Castelló d’Empúries ha continuat en funcionament fins i tot després de convertir-se en museu, tot i que rarament es posa en marxa.

La principal innovació tecnològica en la mòlta de la farina va arribar de l’imperi Austrohongarès, a mitjans segle XIX. Aquestes màquines es van instal·lar principalment a Catalunya, un fet que va comportar un avantatge competitiu sobre la resta de productors.

A Calella s’hi va instal·lar una de les primeres fàbriques de pasta alimentària de Catalunya. La pasta es fa a base de sèmola, que són els grans de blat més durs mòlts per la mateixa farinera. A Catalunya, la pasta hi tenia molta tradició per l’activitat dels fideuers, uns artesans que, al segle XVIII, ja tenien un gremi propi. Fàbriques com Saula van aportar una producció molt important que va arribar a molta més gent, fins al punt que una part de la producció es transportava al port de Barcelona, des d’on es portava a Cuba.

+ Info

23-F …compte enrere.

Des de l’Edu3 us volem oferir els millors reportatges per tenir present els moments de la nostra història que no podem oblidar i que ens fan valorar encara més el present moment democràtic.

El primer dels capítols que us proposem ens aporta el testimoni en primera persona i ha estat elaborat per l’equip del prgrama “Tornarem a vèncer” de Catalunya Ràdio.

Més enllà de les aules el podcast pot ser un recurs per als estudiants i per a la comunitat educativa en general, compartir amb els testimonis de primera línia uns moments per no oblidar.Un fet que podria haver trencat la pau i la democràcia en un país com el nostre que va ser colpit per una cruenta guerra civil.

Download link

El cop d’estat del 23 de febrer normalment anomenat 23-F fou un intent fallit de cop d’estat militar contra el govern democràtic i legítim d’Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.

El dia 23 de febrer A les 14:20, un grup de guàrdies civils i vehicles camuflats liderats pel tinent Suárez Alonso inicia la Operació gàbia: es tanquen els accessos a la zona propera al Congrés dels Diputats i es comprova que es pot dur a terme l’assalt. A les 18:20 un grup d’uns dos-cents guàrdies civils arribats en autocars, encapçalats per Antonio Tejero Molina van assaltar l’hemicicle mentre es duia a terme la segona votació per a investir Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, del partit UCD, com a president del govern espanyol. . Al crit de “Todo el mundo al suelo” i disparant tres trets segrestaren el poder legislatiu i el govern amb la força de les armes. Al mateix temps altres grups de guàrdies civils assaltaren diferents emissores de ràdio i televisió per impedir la informació dels fets. El capità general de l’exèrcit a València, Milans del Bosch, decretà l’estat d’excepció i feu sortir les tropes al carrer, amb la pretensió que la resta de capitans generals farien el mateix, cosa que no va succeir. Finalment el 24 de febrer els segrestadors es varen rendir definitivament.

“Tornarem a vèncer” és un recull per capítols de les diferents etapes històriques que, a Catalunya, han significat un grau més alt d’autogovern. El punt de partida és el 1714. A partir d’aquí, es va repassant la lluita de Catalunya per l’autogovern fins a l’actualitat: l’estatut de Miravet.

El programa consta d’un reportatge introductori que reflecteix diferents veus que han estat testimonis directes o especialistes de cada un dels períodes històrics, com les Bases de Manresa, la Mancomunitat, l’Assemblea de Catalunya, l’Estatut de Sau, el de Núria, la Guerra Civil, com també fenòmens més contemporanis, com ara la immigració.

Han participat en els reportatges i les tertúlies personalitats com Jordi Pujol, Miquel Roca, Anna Balletbó, Eva Serra, Guti, Joan Puigcercós, Josep Termes, Andreu Galera, Artur Blasco, Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep M. Cadenas, Josep Pich, Margarida Aritzeta, Isidre Molas, i fins a més de 100 noms.

El programa realitza una tertúlia amb la participació i moderació de Josep M. Solé i Sabaté i reconeguts historiadors, professors i intel·lectuals d’arreu de Catalunya.

Web del programa

Equip Edu3

Paraules d’amor

Des de l’Edu3.cat us proposem un Sant Valentí amb les “paraules d’amor” més ben caçades.

Paraules d’amor

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/cacadors/001_824677.rm" width="352" height="288"/]

Aquest capítol de “Caçadors de paraules” analitza amb quines paraules ens diem que ens estimem i si tenim una fórmula estàndard per declarar-nos.

El presentador del programa, Roger de Gràcia, s’endinsa en l’apassionant món de la parella, transmet un casament en directe, es dedica a provocar paletes perquè tirin floretes i investiga de quina matèria estan fetes les cançons d’amor.

Aquesta vegada el viatge és a Menorca. El cantant Cris Juanico ajuda el presentador a trobar les paraules més tendres i els anglicismes de més dolç record. El cantant menorquí, des del seu estudi de Ciutadella, explica com es fan les cançons d’amor. Amb en Roger, prenen una “pomada” (gin amb llimonada) al port de Ciutadella, passegen pels carrerons de Binibeca Vell i canten una serenata a bord d’una barca.

El professor Joan Francesc López explica que la paraula “bòtil” no és un anglicisme, sinó que es fa servir per anomenar una ampolla a les illes Balears.

Roger de Gràcia busca al diccionari les definicions i l’origen de les paraules “petó”, “floreta” i “fer l’amor”. També fa una enquesta al carrer per saber quines paraules amoroses s’usen i quina és la cançó d’amor preferida.

El presentador entrevista el músic Pep Sala, que recorda que la cançó “Boig per tu” parla de la Lluna, i el cantant Moncho, que repassa les paraules que ha de tenir una cançó d’amor.

A la secció “Endevina d’on són”, dues dones alguereses canten una cançó.

A Catalunya celebrem el dia dels enamorats per Sant Jordi, però sembla que el dia 14 de febrer ens aporta aires d’arreu on celebren aquest dia força especial per a moltes persones.

Si voleu celebrar aquesta festa perquè no regaleu un audiovisual de l’Edu3.cat per al dia dels enamorats.Només cal posar la paraula màgica al cercador del portal i esperar els resultats.

Us desitgem un bon dia de Sant Valentí!

Equip Edu3

Celebrem l’Any internacional de l’Astronomia.

L’Edu3.cat us proposa connectar-vos al “Quèquicom” i celebrar l’any internacional de l’Astronomia 2009.

Us proposem:

Tintín i l’aventura de la ciència

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/001_751811.rm" width="352" height="288"/]

Hergé, el creador de “Les aventures de Tintín”, coneixia molts fenòmens físics. A més, mitjançant el professor Tornassol, un extraordinari inventor, va ensenyar enginys tecnològics abans que fossin realitat. “Quèquicom” experimenta la viabilitat d’alguns dels experiments que apareixen en aquest còmic protagonitzat per Tintín.

El professor Tornassol no tan sols es va inventar la televisió en color. En les 24 aventures de Tintín, l’il·lustre científic sorprèn el lector amb ginys espectaculars. Alguns s’han convertit en realitat, d’altres, no.

Abans de donar vida a cada nova aventura de Tintín, el seu creador, el belga Georges Rémi, àlies Hergé, es documentava molt. Fins i tot el professor Tornassol tenia el seu doble en la vida real: el científic suís Auguste Piccard. Hergé visitava els indrets on poc després Tintín també viatjaria i utilitzava els coneixements científics de l’època per fer volar la seva imaginació.

En aquest capítol, “Quèquicom” sotmet a la prova de la ciència algunes situacions que surten a “Les aventures de Tintín”. Per exemple, podia la Castafiore trencar una copa de cristall amb la potència de la seva veu? Al plató, Toni Mestres intenta superar la soprano amb l’ajuda d’un altaveu capaç d’assolir altes freqüències i explica la manera com, des de casa, qualsevol pot provar de fer petar una copa.

En un dels àlbums, el professor Tornassol fa servir uns patins amb motor. Doncs ja existeixen. Es tracta dels patins Motosk8, que també s’impulsen amb un motor de dos temps, com els de Tornassol, i permeten anar a una velocitat superior als 50 quilòmetres per hora.

Hergé va dedicar dos àlbums al viatge al satèl·lit de la Terra: “Objectiu la Lluna” i “Hem caminat per damunt la Lluna”. Per fer-los, va preparar el tema a consciència. Com que encara no hi havia hagut ningú que hagués sortit del nostre planeta, el dibuixant belga fins i tot es va haver d’inventar les proves a les quals haurien de ser sotmesos els futurs astronautes.

Quan l’home va trepitjar la Lluna, Tintín ja feia quinze anys que hi havia anat. Per experimentar la ingravidesa, com fa Tintín, el reporter Miquel Piris se submergeix entre morenes i taurons en un aquari.

El disseny del coet de Tintín copia el dels V2, els primers míssils balístics de la història fabricats i utilitzats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Aquests míssils, per enlairar-se, s’impulsaven amb el mateix motor que va fer servir la nau de Tintín per sortir de la Terra.

En el seu viatge cap a la Lluna, l’asteroide Adonis està a punt d’ensorrar la missió. Els anys 90 es va demostrar que aquests cossos celestes en poden tenir altres de més petits orbitant al seu voltant. Ara, que Tintín i Haddock fossin arrossegats i es convertissin en satèl·lits d’un asteroide tan petit com aquest és més que improbable.

Comença a celebrar l’any de l’astronomia 2009

Acompanyats per l’heroi que va dibuixar Hergé, Quèquicom repassa la ciència que hi ha al darrere de les aventures de l’intrèpid reporter Tintín. Quan l’home va trepitjar la lluna,Tintín ja feia 15 anys que hi havia anat. El reporter Miquel Piris entrevista Andreu Ripoll,que va treballar a la NASA com a enginyer en el programa Apol·lo, per veure si, efectivament, Hergé va anticipar correctament el viatge a la lluna. Per experimentar la ingravidesa, com fa Tintín, Piris se submergeix entre morenes i taurons en un aquari. Més endavant, els professors Manuel Moreno i Ricard Bosch, de la UPC, sotmeten a la prova de la ciència altres situacions que surten en les aventures de Tintín. Per exemple, ¿podia la Castafiore trencar una copa de cristall amb la potència de la seva veu? Toni Mestres intenta superar la soprano amb l’ajuda d’un altaveu capaç d’assolir altes freqüències i explica la manera com, des de casa, qualsevol pot provar de fer petar una copa.

Enllaços relacionats: 

Any internacional de l’Astronomia (AIA-IYA2009):

http://www.astronomia2009.cat/

[consulta activa 05/02/209]

Idea d’aula!

Caçadors de tresors

Caça una imatges de planetes a la xarxa i enceta el teu fotobloc d’astronomia!Comparteix amb els teus i voteu les millors imatges.

I molta sort!

Explica’m un conte

A l’Edu3.cat ens agraden molt els contes que ens preparen les tres bessones.Avui ens proposen veure el conte de l’ullal blanc i a més aprenem anglès. No usperdeu aquesta preciosa història.

“White fang “

 Les Tres Bessones coneixen el gos anomenat Ullal Blanc al conte en anglès “White Fang”.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/contescontats/955276.rm" width="352" height="288"/]

El gos Ullal Blanc és molt valent i es capaç d’enfrontar-se a un ramat de llops. Les Tres Bessones es fan amigues seves i van cap a un poble a buscar menjar. Allà, en una botiga, el propietari rapta el gos. Tot seguit arriba al poble un home amb un trineu. Ha de portar medecines al poble del costat, però el gos que guia el trineu té una pota trencada. Les tres germanes li parlen d’Ullal Blanc i l’home decideix comprar-lo. Tot i les trampes de la Bruixa Avorrida, finalment tots aconsegueixen arribar a la seva destinació.

En aquest episodi, narrat per en James, hi apareixen paraules i expressions en anglès com ara: “cold”, “dog”, “to become”, “friend”, “to meet”, “wolf”, “village”, “shop”, “food”, “to steal”, “to tie up”, “free”, “money”, “as much as”, “for sale”, “sledge”, “urgently”, “broken leg”, “the best”, “lost”, “tired”, “exhausted”, “to travel”, “whole”, “to rest”, “help”, “medicine”, “on time”, “lead”, “guide”, “general store”, “shopkeeper”, “to organize”, “angry”, “to rescue”, “to buy”, “to give orders”, “honour”, “deal”, “robbery”, “next”, “faster”, “to catch”, “slowly”, “closer”, “to snow”, “to sleep”, “nervous”, “to turn into”, “bird”, “to bite”, “to fly away”, “to move”, “at last”, “safe”, “well done”, “brave” o “intelligent”.

I molt més “Contes contats”

Equip Edu3.cat

Identitat i conflicte

Les notícies que arriben de la Franja de Gaza són colpidores.Aquest diumenge ens ha portat una de les més tràgiques des de l’inici del conflicte que no s’atura.

Les persones civils que s’hi han vist implicades, els innocents que pateixen aquesta espiral de violència i el món sencer reclamem la pau i l’aturada immediata del conflicte.

Quines són les causes de trencar la convivència? És possible retornar al diàleg i a la convivència?

La proposta d’avui apropa la mirada de persones vinculades a Israel i a Palestina que ens ofereixen alternatives de diàleg i deconvivència defugint de tòpics.

“Identitat i conflicte”

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/tot_1_mon/1124792.rm" width="352" height="288"/]

“Tot un món” reuneix tres persones lligades a Israel que ara viuen a Catalunya per parlar de la identitat del seu país i del conflicte a l’Orient Mitjà.

Eliana Eskenazi va néixer a Buenos Aires, però al cap d’un any va anar a viure a Israel. Als 23 anys va començar un periple que la va dur a Brussel·les, Madrid i Barcelona, on treballa per a l’ONG Assemblea de Cooperació per la Pau, una ONG que aposta pel desenvolupament a partir del pacifisme, la tolerància i el diàleg.

Adi Masarwy treballa en un despatx d’arquitectes de Barcelona. Pertany a la minoria àrab d’Israel i va arribar a Catalunya de la mà de l’Ariadna, la seva parella.

Ifat Zvirin és de Tel Aviv i busca, a través de l’art, la seva identitat i la de les coses que l’envolten.

Molt probablement, l’Eliana, l’Adi i la Ifat no s’haurien conegut mai al seu país ni podrien parlar com ho fan aquí del que entenen per identitat i per integració i del conflicte a l’Orient Mitjà

Apropem un gest per la pau,

Equip Edu3.cat

Guerra i pau

Aquest inici del 2009 ens porta vents de guerra a la franja de Gaza, notícies colpidores per la mort de civils i per un conflicte que ha de trobar vies de solució en el diàleg.

A l’Edu3 us proposem compartir la mirada que ens ofereixen tres joves sobre els conflictes:

“Guerra i pau”

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/dies_digitals/001_65571.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol, els protagonistes ens mostren el vídeo que han fet i coneixem les seves experiències en la guerra i les seves reflexions sobre com construir la pau.

En Matan, en Nikola i la Nour tenen entre 18 i 22 anys. S’han trobat a Barcelona per participar en el Festival Mundial de la Joventut, on volen reflexionar conjuntament sobre “La construcció de la pau”, una qüestió que els preocupa especialment perquè són de diverses zones en conflicte: Sèrbia, Palestina i Israel. Per això han fet el vídeo “Guerra i pau” al taller de “Dies digitals”.

Us proposem fer un gest per la PAU al món.

Equip Edu3

Fem un Nadal més sostenible.

El Nadal és una de les festes de més tradició a casa nostra. Tots nosaltres volem compartir la joia nadalenca i us convidem a gaudir-ne i a oferir el millor de vosaltres mateixos. Per això aquest Nadal més que mai, hem de posar l’èmfasi en les millors pràctiques mediambientals, per fer unes festes amb el mínim impacte per al medi ambient.

Des de l’Edu3.cat us proposem tres idees per fer possible una entrada d’any 2009 amb sostenibilitat:

Idea 1:

Reciclar joguines

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/mediambient/891006.rm" width="352" height="288"/]

La campanya R-CicleJoguina informa sobre la necessitat de reciclar de manera controlada els components de les joguines. El programa “El medi ambient” en parla en aquest capítol.

Esplugues de Llobregat i Molins de Rei són escenari de la campanya R-CicleJoguina, impulsada per la Fundació Ecotic, que té com a objectiu sensibilitzar sobre la recollida selectiva de petits aparells elèctrics i electrònics, incloses les joguines. Per això, als alumnes se’ls explica que aquests objectes no poden anar a les escombraries, perquè contenen metalls pesants que s’han d’eliminar de manera controlada.

A classe se’ls reparteixen diverses joguines, perquè separin les que, segons el que els han exposat, han d’anar als contenidors especials. La prova pilot durarà tres mesos. La Fundació Ecotic, que agrupa més de dues-centes empreses productores i importadores d’aparells elèctrics i electrònics, ha repartit contenidors per les escoles per millorar la recollida d’uns aparells que ara són menys de l’1% dels objectes que arriben a les deixalleries.

Els aparells que han anat a parar als contenidors els recull Solidança, empresa que dóna feina a persones en risc d’exclusió social. La recollida es fa a les quaranta escoles que participen en el projecte.

Un cop a Solidança, els treballadors treuen les piles de les joguines i separen les que encara funcionen de les inservibles. Les primeres es posen a la venda a les botigues de l’empresa i les altres s’envien a reciclar a la planta especialitzada del Pont de Vilomara. Així s’evita que vagin a l’abocador i contaminin, però també es creen llocs de treball.

Les festes de Nadal i Reis són un bon moment per recordar la importància que aquests aparells, un cop en desús, tinguin un tractament correcte.

Idea 2:

Els arbres de Nadal

Download link

Els arbres de Nadal i l’imaginari popular que l’embolcalla centra aquest capítol del programa “La solució”.Què fem amb els arbres de Nadal? Com reciclar o aprofitar aquest ornament viu del Nadal?

El programa ens planteja si cal cercar vies alternatives a aquest costum importat, però ara arrelat a casa nostra? Un programa que busca solucions als nostres problemes de cada dia.

Idea 3:

 Reciclar amb el mínim de residus!

Recordeu “El cost ambiental dels regals de Nadal”

Des del punt de vista del mediambient la celebració del Nadal pot ser molt impactant per el món que ens envolta. Per tenir el mínim impacte us proposem algunes solucions de primera mà que poden acompanyar el vostre podcast!

Download link

I més propostes pràctiques per reciclar aquestes festes…amb les idees que trobareu a l’Edu3.cat.

Des de l’Edu3.cat aprofitem l’avinentesa per desitjar-vos el més bo i millor per aquest proper 2009.

Equip Edu3.cat