Estètica i gastronomia a Europa

El vídeo d’avui pertany a la sèrie  Blog Europa un programa que ens apropa a la vida quotidiana de diferents ciutats europees a través del punt de vista d‘estudiants catalans que es troben d’Erasmus.

En aquest capítol ens parlen del disseny i de la gastronmia. Concretament del disseny danès a Copenhaguen, dels artistes holandesos de Haarlem, i de la moda -Bread & Butter- de Berlín, així com dels aliments: les botigues de queviures de Lisboa i la xocolata suïssa de Lugano.

Copenhaguen. Avui en dia, l’herència d’aquest disseny segueix present a tots els racons de Copenhaguen. Les definicions del disseny danès han omplert diversos llibres i una gran quantitat d’articles en els diaris durant les últimes dècades, però la seva essència és la seva eterna simplicitat, la qualitat dels materials i la seva funcionalitat.

Lisboa. Passegem pel centre i a cada carrer ens trobem alguna “merciaria”, aquelles petites botigues de queviures que fa molts anys també nosaltres teníem a cada cantonada. Aquí, malgrat tot, encara sobreviuen, i entrar en moltes és ben bé igual que retrocedir 40 anys en el temps.

Haarlem. Llibertat, igualtat, comunicació i art impregnen Ruigoord, una comunitat “hippy” que encara perviu des dels anys 70 a Amsterdam, com un oasi enmig d’un entorn industrial.

Berlín. La Bread & Butter és una fira internacional de moda, original d’Alemanya, que es va fer durant vuit temporades a Barcelona i que fa poc ha tornat a Berlín. L’històric aeroport de Tempelhof acull durant tres dies compradors i comerciants de les marques més importants de la moda urbana i la ciutat s’omple de personatges pintorescos d’allò més fashion.

Lugano. La xocolata suïssa és famosa arreu del món. Tot i així, aquesta visió difereix molt de la que la Marta ha viscut en aquest reportatge. Viure a Suïssa vol dir que la xocolata et persegueix per totes les cantonades… i acaba sent aquell aliment –o aquell regal- que entra bé a totes hores.

Edu3.cat

Web del programa

Terra de Castells

A inicis de l’Edat Mitjana, Catalunya es va convertir en terra de castells, per això es creu que “Catalunya” vol dir, precisament, “terra de castells”. En aquesta ocasió l’Edu3.cat us proposa un vídeo en què es parla sobre aquestes construccions, els castells, les edificacions defensives construïdes des de l’època romana fins al segle XVIII.

Els castells, units a les necessitats defensives, són fortificacions que ja van aixecar els romans i els visigots. La invasió islàmica pel sud i la reacció carolíngia pel nord van establir una frontera, al segle IX, marcada pels rius Llobregat i Cardener i per la serra del Boumort.

A la línia fronterera es va fer servir la fórmula dels castells termenats, confiats a un representant comtal: el vicari. Al segle X es densifica el territori fronterer, amb assentaments al voltant dels castells. L’ocupació de les terres musulmanes al segle XI requereix el mateix sistema de defensa i es refan antigues fortificacions islàmiques.

Més endavant, els castells esdevenen una peça clau en la Catalunya baixmedieval, fragmentada en dominis senyorials. També és el moment de les viles fortificades, temoroses davant les agressions externes. Els segles moderns recullen tota aquesta herència i assumeixen nous reptes militars. Les noves necessitats defensives requereixen nous recintes, com els de Montjuïc o Figueres, del segle XVIII. Entre els segles XIX i XX es restauren molts castells amb una llarga història.

Edu3.cat

+vídeos

logo Edu3
Equip Edu3.cat

A bots i barrals!

El passat divendres va ploure a bots i barrals, tant, que a Catalunya s’hi va activar la fase d’alerta del Pla Especial per a Inundacions a Catalunya, l’Inuncat, per la possibilitat de fortes pluges.

Per aquest motiu avui, l’Edu3.cat us proposa el següent vídeo on veurem com s’analitza el risc d’inundacions, la manera de prevenir-les i evitar-les, i de l’impacte de l’activitat humana en les inundacions.

A l’antic Egipte, els poblats se situaven a la vora del riu, perquè l’aigua els era vital. Les crescudes del riu eren molt esperades. Actualment, però, les crescudes dels rius ja no són tan ben rebudes, i, fins i tot, un dels refranys de la saviesa popular catalana diu: A la vora del riu no t’hi facis el niu.

Així doncs, aquest capítol de la sèrie Conviure amb el risc recorda amb imatges tràgiques quins són els perills de les rieres i rius quan es descontrolen. El desbordament del Segre i el Llobregat (novembre 1982), l’esfondrament del pont de la N2 a Esparreguera i les inundacions a Montserrat (juny 2000) , o les inundacions a Castelldefels (octubre 2002), etc., són alguns dels exemples de catàstrofes naturals que han provocat diversos danys materials, i algunes, fins i tot personals i irreparables.

Edu3.cat

+info

Web del programa

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Transports de cinema

Anar al cinema és una de les millors opcions per passar una bona estona durant el cap de setmana.  Avui divendres, per anar fent boca de cara al cap de setmana, us proposem el següent vídeo que parla dels transports als cinema.

Ja en la primera pel·lícula que els germans Lumière fer va aparèixer un tren. Els mitjans de transport han circulat per tot tipus de pel·lícules fins a arribar a tenir-hi, en molts casos, un paper protagonista. El programa “Transfer” fa un repàs d’algunes d’aquestes pel·lícules.

Els cotxes acostumen a ser el vehicles que més protagonisme tenen en les pel·lícules actuals, l’agent especial 007 estrena un cotxe espectacular en cada pel·lícula i els seus favorits són els Aston Martin. Altres cotxes que han passat a la història del cinema són els dels superherois dels còmics, com el Batmòbil, els cotxes de la pel·lícula “Grease” o els de la pel·lícula de dibuixos animats “Cars”.

A més, en aquest vídeo veurem com Roger Salvany, actor especialista, parla de la seva feina com a doble de cinema especialitzat en conducció, ja que condueix els cotxes en les escenes de risc de les pel·lícules.

A més a més, trobem d’altres transports com ara el tren que és el mitjà de transport amb més simbologia en el món del cinema. En canvi, l’avió, en el cinema, ha estat escenari d’intrigues, mentre que en les pel·lícules de pirates, els vaixells són els protagonistes, sense oblidar les naus espacials en les pel·lícules de l’espai.

Edu3.cat

Gaudeix del cinema amb l’Edu3.cat!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Jocs d’Enginy

Així com l’esport ens permet mantenir la forma física, la gimnàstica mental també és important per excercitar el nostre cervell. L’Edu3.cat avui us proposa tres activitats d’enginy per continuar amb l’entrenament mental.

Els jocs d’enginy desafien la nostra curiositat innata són fonamentals per al creixement perquè, ens permet reaccionar davant noves situacions. És molt gratificant, perquè ens posa davant un repte, i si encertem l’enigma del joc, s’amplia el nostre ànim.

A més a més, aquests jocs exerciten el cervell i estimulen una sèrie d’habilitats que configuren la intel·ligència: la curiositat mental, la cerca d’alternatives, les estratègies mentals, la creativitat, la imaginació, la memòria, la concentració…

Us proposem els següents vídeos de la sèrie “Enginy” perquè comenceu a exercitar la ment.
Edu3.cat

Després de ressoldre aquest jeroglífic, contineu amb el següent repte,

Edu3.cat

I ara, us ‘atreviu amb aquest?

Edu3.cat


Troba més jocs a l’Edu3.cat!!!
logo Edu3
Equip Edu3.cat

Matemàtiques de tempesta

Avui l’Edu3.cat us proposa un vídeo on aprendreu a calcular a quina distància es troba una tempesta i si aquesta, s’apropa o s’allunya d’allà on us trobeu.

En el capítol “Escalada… mullada” de la sèrie “Àlia”, la protagonista fa de fotògrafa per a una revista d’escalada i ha de fotografiar una noia mentre puja un muntanya, així que decideix pujar-hi ella abans per fer-li les fotos des de dalt. Un cop al cim, l’Àlia veu com s’acosten uns núvols perillosos i decideix aplicar les matemàtiques per saber si plourà o no. L’Àlia explica que cal saber quant de temps es triga a sentir el tro després d’haver vist el llamp.Veiem-ho!
Edu3.cat

Un cop més la protagonista ens ha demostrat la utilitat de les matemàtiques en el nostre dia a dia, com amb uns simples càlculs podem preveure la distància a la que es troba una tempesta i estalviar-nos una bona remullada.


Descubreix les mates amb l’Edu3.cat!!!

Utilitza l’Edu3!!!

Internet ens ofereix una gran varietat de recursos que ens permeten millorar els nostres treballs d’àudio, de vídeo i imatge, així com els nous formats.

Des de l’Edu3.cat seleccionem els millors recursos audiovisuals i TIC de la web i te’ls oferim amb una breu descripció, perquè puguis millorar i enriquir els teus materials audiovisuals.

La selecció de recursos està formada des de programes que et permeten editar directament les teves imatges i àudios, fins a aplicatius que t’ofereixen la possibilitat de retocar fotografies, afegir banda sonora als teus vídeos, canals educatius de televisió per la web, entre molts altres

Els recursos els trobaràs a la secció “Recursos audiovisuals” classificats de la següent manera:

edu31

Només cal que cliquis sobre la secció que t’interessi i tindràs accès a tots els recursos.

Connecta’t a l’Edu3.cat i utilitza els seus recursos!!!

2500 anys de la Marató

Ahir dia 12 de Setembre es celebrà els 2500 anys de la batalla de Marató, que va tenir lloc al segle V aC durant la Primera Guerra Mèdica i que ha donat lloc a una de les proves esportives més conegudes.

Les Guerres Mèdiques són els dos conflictes que van enfrontar les polis gregues contra l’Imperi Aquemènida, a inicis del segle V aC, va ser la culminació del primer intent del rei Darius I de Pèrsia de conquerir la resta dels grecs i afegir-los al seu Imperi, assegurant la regió més feble de la seva frontera occidental.

És durant la primera de les dues guerres que té lloc la batalla de Marató, on el rei persa envià a la badia de Marató 600 naus de les que desembarcaren 20.000 soldats que foren derrotats per 11.000 hoplites, soldats d’infanteria. Milcíades, el general grec, derrota els perses malgrat la seva superioritat numèrica, amb una estratègia que resulta nova per l’època: envoltar l’enemic pels flancs i cedir-li el centre, i els perses cauen a la trampa.

Per tal de fer arribar la notícia de la gran victòria grega a Atenes, un corredor grec anomenat Filípides va ser enviat a Atenes. Però just quan arribà i anuncià la notícia va caure mort d’esgotament. El corredor grec va fer 40 quilòmetres i en honor seu es va crear la prova esportiva de la marató en els primers Jocs Olímpics moderns, l’any 1896.

L’Edu3 us proposa que escolteu el següent capítol del programa “En Guàrdia!”: Els Perses, on es fa una aproximació a les guerres Mèdiques.

Edu3.cat

Gaudeix de la Història amb l’Edu3!!!

L’Onze de Setembre, la Diada Nacional

Edu3.cat

Demà es celebra la Diada Nacional de l’Onze de Setembre i per aquest motiu us presentem aquest vídeo on es fa un recorregut per la història d’aquesta celebració de la mà d’un seguit de reconeguts especialistes en els diversos aspectes d’aquesta festa reivindicativa.

Al programa “Forjadors de la Diada” que té com a rerefons els preparatius per a la celebració de la Diada, l’any 2007, a Barcelona, Vic i Gironella, es recorden les fites emblemàtiques de la història de la commemoració de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques, l’any 1714.

El reportatge repassa dates com la de l’any 1888, quan es pot situar la primera convocatòria ciutadana “en honor als màrtirs de 1714”; l’any 1901, la que es considera la primera celebració significativa, arran de la detenció d’un grup de joves que dipositaven flors al peu de l’estàtua a Rafael Casanova; l’any 1914, amb el trasllat de l’estàtua del passeig Lluís Companys a la ronda de Sant Pere de Barcelona, o l’any 1923, amb la ferotge repressió durant els actes commemoratius, dos dies abans del cop d’estat del general Miguel Primo de Rivera.

Així mateix, també es parla de la institucionalització de la festa a partir de la proclamació de la República, l’any 1931; de l’assumpció, per part de la CNT, de la reivindicació nacional durant la Guerra Civil; de la prohibició i la retirada de l’estàtua de Casanova durant el franquisme; de la revifalla de la celebració clandestina del 1964; de l’esclat multitudinari i reivindicatiu de les diades del 1976, a Sant Boi, i del 1977, a Barcelona, i de l’oficialització de la festa durant els darrers anys.

Hi intervenen historiadors, polítics i personatges rellevants de la cultura catalana contemporània.

Gaudiu de la Diada 2010!!!

A més a més:

  • Clicka i fes un recorregut per la Diada a l’Edu3.cat.
logo Edu3
Equip Edu3.cat

La música digital

La música ha viscut una de les seves revolucions més importants gràcies a l’electrònica. En aquest vídeo que pertany a la sèrie “Dígits” veurem com l’electrónica ha canviat el món de la música amb l’aparició de nous sons, noves maneres de manipular-los i nous estils musicals.

En aquest capítol descobrirem el Theremin, un dels primers instruments musicals electrònics. El va inventar, els anys 20, el físic i alhora músic rus Lev Termen.

Durant la dècada del 1940, el magnetòfon permetia enregistrar sons i reutilitzar-los. Combinada amb la creativitat musical, la cinta magnètica va donar lloc a un nou concepte: la música electrònica. Alguns dels seus pioners van ser el nord-americà John Cage o el francès Pierre Schaeffer, que componia amb tota mena de sons: naturals, industrials… Max Mathews, un enginyer nord-americà, va crear el primer programa d’ordinador per generar sons.

El Moog va ser el primer sintetitzador que es tocava com un orgue, però podia produir sons molt diversos. El Moog va contribuir a popularitzar la música electrònica. Durant els anys 70, els sintetitzadors van passar de ser analògics a digitals.

L’electrònica va eixamplar la paleta de sons i la digitalització, la gamma d’estils i d’instruments. Amb el codi digital, els sons es poden manipular, barrejar i fer que qualsevol cosa pugui sonar. Aquesta capacitat ha donat lloc a nous gèneres musicals, com ara la “música algorítmica” o la “música interactiva”.

Descobrim la història més recent de la música amb l’Edu3!!!

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat