El  9 de juliol de 1441 va morir a Bruges el pintor flamenc Jan van Eyck, un dels màxims exponents de l’escola flamenca de pintura.

Jan van Eyck és considerat com un dels millors artistes del grup dels primitius flamencs per les seves innovacions en l’art del retrat i del paisatge. Va ser un dels primer pintors a representar de manera realista l’espai tridimensional i la profunditat aplicant les lleis de la perspectiva lineal. També va treballar amb detall la il·luminació.

El pintor flamenc va estar al servei del monarca Felip III el bo, duc de Borgonya i comte de Flandes, com a pintor de la cort i gentilhome de cambra, portant a terme des de tasques artístiques fins a missions diplomàtiques.

És l’autor de nombrosos retrats i peces de tipus religiós entre les que destaca L’adoració de l’Anyell Místic , un compendi enciclopèdic de la teologia cristiana desplegat en dotze panells que combinen el concepte de “la salvació” que s’inicia amb l’Anunciació, fins a la fi del món amb l’Apocalipsi.

Una de les seves obres més importants i per la qual més se’l recorda és el seu retrat d’El Matrimoni Arnolfini, un dels retrats més famosos de la història de l’art. El matrimoni Arnolfini és una pintura a l’oli que representa el casament de Giovanni Arnolfini, un ric mercader italià establert a Bruges, amb Giovanna Cenami. Al mur del fons de l’habitació hi apareix una inscripció que diu: “Jan van Eyck va ser aquí”. Un altre element d’interès és el mirall, que reflecteix els assistents a l’enllaç matrimonial i que està guarnit amb deu escenes de la passió i mort de Jesucrist.

En aquest capítol del programa Pinzellades d’art s’analitzen els detalls d’aquesta obra mestre de van Eyck, exposada a la National Gallery de Londres.