El 27 de juliol de 1921 investigadors de la Universitat de Toronto, amb Frederick Banting al cap, van anunciar el descobriment de l’hormona insulina. Aquest descobriment va significar un gran avenç a la ciència i la medicina, ja que significava el primer pas per al tractament de la diabetis.

Frederick Banting va iniciar la seva recerca a la Universitat de Toronto, i sota la supervisió del professor John Macleod, l’ajuda de Charles Best i l’assessorament del químic James Collip, van aconseguir aïllar la secreció interna del pàncrees, el pas crucial per al tractament eficaç de la diabetis.

Per aquest descobriment, Banting i MacLeod, van ser guardonats l’any 1923 amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.

La insulina és una hormona produïda pel pàncrees que regula el nivell de glucosa a la sang, tenint gran impacte sobre el nostre metabolisme. Quan ingerim aliments el nostre cos obté un sucre anomenat glucosa, el qual constitueix la principal font d’energia de l’organisme. Una vegada dins el cos, la glucosa necessita la insulina per aconseguir passar de la sang a les cèl·lules, on es crema i produeix energia.

Si el pàncrees no produeix prou insulina o el cos no la pot aprofitar, la glucosa no penetra a les cèl·lules i s’acumula a la sang. És el que es coneix com a diabetis, una malaltia crònica que pot sorgir en qualsevol edat i es caracteritza perquè hi ha un excés de glucosa a la sang.

La diabetis exigeix un gran control per part del pacient i si no es manté a ratlla pot arribar a causar problemes circulatoris i neurològics greus.

Es calcula que entre un 6 i un 10% de la població mundial pateix aquesta malaltia, però hi ha molta gent que encara no sap que la té, ja que no acostuma a donar símptomes fins que ja està avançada.

En aquests vídeos podeu saber-ne més sobre la diabetis:

Diabetis: quan el dolç amarga

Prevenir la diabetis i les seves complicacions