Mes: març 2013

Vicent Andrés Estellés

Posted by

0

Ahir es va commemorar el 20è aniversari de la mort del poeta i periodista valencià Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993), considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània i el millor poeta valencià des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat, és a dir, des de l´època d’Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

L’obra d’Estellés, per volum, per riquesa estètica i per diversitat temàtica, ocupa un lloc d’honor en el panorama de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX.

Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l’Obra Completa, Les pedres de l’àmfora, el qual va rebre els premis Lletra d’Or (1974) i Crítica Serra d’Or (1975). També s’han de destacar dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984).

Diversos cantants han posat música als seus poemes, entre els quals destaca Ovidi Montllor amb Coral romput.

Va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Us deixem un programa de ràdio elaborat per Ràdio Escairats i Ràdio Esparreguera dedicat a la figura del poeta valencià.

 

Josep Maria Benet i Jornet, 45 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Posted by

0

Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg i guionista català, ha estat guardonat amb el 45 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, una distinció que atorga Òmnium Cultural.

Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940), fascinat pel teatre ja des de ben jove, ha convertit el món escènic en la seva gran passió. Als vint-i-tres anys s’estrenà com a autor dramàtic amb Una vella, coneguda olor (1963), a la qual han seguit fins avui una quarantena de peces teatrals, que li han valgut nombrosos guardons.

La seva producció, caracteritzada al principi pel to realista i la problemàtica col·lectiva –Berenàveu a les fosques (1973), La desaparició de Wendy (1971), Revolta de bruixes (1975), ha anat evolucionant cap a temàtiques més íntimes i existencials. En aquesta línia cal destacar les obres Desig (1989), Fugaç (1992) i Testament (1993). Algunes de les seves produccions han estat adaptades al cinema. També ha conreat el teatre infantil i juvenil. Des dels anys setanta col·labora amb la televisió, on ha demostrat la seva capacitat d’adaptar-se amb encert al gran públic amb sèries de llarga durada com Poble Nou (1992-95), Laberint d’ombres (1998-99) i Ventdelplà (2005-06).

En aquest capítol de la sèrie Veus literàries farem un repàs a la seva trajectòria.

 

Toyo Ito

Posted by

0

L’arquitecte japonès Toyo Ito ha estat guardonat amb el Premi Pritzker d’arquitectura 2013 per una obra que “combina innovació conceptual amb edificis superbament executats”, per una arquitectura “excepcional” i per “la dimensió espiritual i poètica que transcendeix de totes les seves obres“, segons ha declarat el jurat.

Aquest guardó és considerat un dels premis més importants del món de l’arquitectura, comparable al premi Nobel.

Toyo Ito (Seül, 1 de juny de 1941), és conegut pels seus treballs en arquitectura conceptual, on cerca l’expressió simultània del món físic i el món virtual. És un dels màxims exponents de l’arquitectura que cerca la noció contemporània de la “ciutat simulada”, i és considerat un dels arquitectes més innovadors i influents del món.

Alguns l’han arribat a considerar com el nou Antoni Gaudí, ja que té diverses obres a Barcelona: les Torres Porta Fira i l’edifici Suites Avenue; aquesta última, davant de la Pedrera, és un modern homenatge a Gaudí.

Amb motiu d’aquest guardó, aprofitem per conèixer millor la figura i obra del genial arquitecte japonès de la mà del també arquitecte català Juli Capella, qui al programa Arquitectures comenta els detalls de la Mediateca de Sendai, obra de Toyo Ito.

Juli Capella explica que coneix l’obra de Toyo Ito i que ha visitat alguna de les seves construccions a Tòquio. Capella pensa que l’avantguarda de l’arquitectura en aquest inici del segle XXI mira cap al Japó.

També comenta que l’arquitectura de Toyo Ito té tots els ingredients necessaris: es desfà de l’ordre, té accés lliure i és flexible. També pensa que la Mediateca de Sendai, al Japó, és el paradigma de la desaparició: la columna no existeix, sinó que explota, i la paret com a estructura queda descartada.

 

 

Paisatges industrials

Posted by

0

L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha creat un nou espai al web dedicat als paisatges industrials.

Els paisatges industrials (sense ús o rehabilitats per a funcions i usos vinculats sobretot al sector terciari) constitueixen un ric llegat col·lectiu de gran valor històric, estètic, simbòlic i identitari, a més de representar una magnífica oportunitat per aprendre de la història mitjançant el paisatge.

L’objectiu del nou dossier, consultable en català, castellà, anglès i francès, és el de difondre l’existència dels paisatges industrials i la seva diversitat, amb especial incidència en els de Catalunya. Aquesta darrera finalitat s’aconsegueix especialment gràcies a l’interactiu que mostra més en detall vuit paisatges industrials catalans. El dossier també pretén recollir, classificar, ordenar i fer disponible al públic d’una manera senzilla aquelles iniciatives, centres, institucions, notícies o llibres sobre el paisatge industrial a Catalunya, Espanya i a escala internacional. El dossier, pensat perquè sigui útil tant per a persones especialitzades com per al públic en general, anirà creixent i actualitzant-se periòdicament.

Cal fer notar que el dossier només inclou les institucions, centres i iniciatives que tenen un web actiu. Malauradament, aquest criteri exclou de manera inevitable altra informació sobre els paisatges industrials de gran interès, però que no és consultable des d’Internet.

El nou dossier s’afegeix als dossiers existents sobre els paisatges de la pedra seca, els paisatges sonors, els jardins i els arbres monumentals i singulars, que des de la seva creació han anat incrementat el seu contingut gràcies a la valuosa col·laboració d’institucions, entitats i particulars.

 

Dia Internacional de la Dona

Posted by

0

El 8 de Març es celebra el Dia Internacional de la Dona o Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Durant la revolució industrial al segle XIX, gran part de la població femenina de la classe obrera va començar a incorporar-se al món del treball assalariat. Les precàries condicions laborals de les dones assalariades van portar a l’aparició de moviments de dones amb l’objectiu de reivindicar millores salarials, reduir la jornada laboral o limitar l’edat de treball dels infants, entre d’altres.

A principis del segle XX, el moviment sufragista dels Estats Units (existent des del 1848, quan per primera vegada es va reivindicar el dret al vot de la dona nordamericana) va veure la necessitat d’incorporar les obreres industrials a la campanya sufragista. A partir d’aquí, obreres, sindicalistes i dones de negocis i de professions liberals van començar a col·laborar de cara a obtenir un dret comú: el dret al vot.

Així. el 19 de març de 1911 es va celebrar per primera vegada el Dia Internacional de la Dona a diversos països europeus. Més d’un milió de dones hi van participar públicament per demanar el dret al vot i a ocupar càrrecs públics, el dret al treball i a l’educació, i la fi de la discriminació laboral.

Les Nacions Unides van adherir-se al primer acord internacional (carta de Sant Francisco) que defensava la igualtat de sexes com a dret fonamental i indiscutible l’any 1945 i trenta anys més tard, el 1975, va ser  declarat “Any Internacional de la Dona”.

El 1977, el 8 de març va ser oficialitzat com a Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona i la Pau Internacional amb l’objectiu d’eliminar tota mena de discriminació contra les dones i els seus drets, per posar en relleu la igualtat entre els gèneres, i promoure el desenvolupament i la pau.

En l’actualitat, aquesta celebració encara està prohibida en alguns països.

La història, escrita sempre per homes, ha deixat de banda el paper de les dones, tot i que elles han estat les que han donat la vida, han educat els infants, han dirigit i administrat la vida domèstica, han curat els malalts i han cuidat els més desvalguts. Aquest capítol de la sèrie de TVC Històries de Catalunya explica aquesta presència silenciada.