L’escriptora Rosa Regàs, entrevistada pel periodista Emili Manzano, és la protagonista de l’últim capítol de “(S)avis” inclòs a l’Edu3.cat. Després d’haver estat directora general de la Biblioteca Nacional i de la seva polèmica sortida, Regàs continua, als seus 74 anys, amb una energia i una vitalitat incommensurables.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/
savis/1013454.rm" width="508" height="416"/]
Rosa Regàs ha estat editora, traductora de l’ONU, escriptora d’èxit, mare de cinc fills i una àvia poc comuna. Els seus néts no la veuen gaire perquè no para, però, a canvi, ella els reuneix a tots a la seva acollidora masia de Llofriu cada juliol. La Rosa de les mil cares és també una persona compromesa que no calla davant les injustícies socials.
“Quan em vaig posar a escriure vaig descobrir en mi una altra persona.“
“No és que em volgués posar amb l’Església catòlica; ella es posava amb mi.”
“La mal anomenada gauche divine érem gent d’uns 30 anys, profundament antifranquista.”
L’equip de “(S)avis” es va desplaçar fins a Llofriu, a l’Empordà, per fer un repàs de totes les facetes de Rosa Regàs i comprovar in situ que la seva vida és una lliçó de rebel·lia. En l’entrevista, l’escriptora parla de literatura i dels grans temes de la seva obra: el franquisme, la repressió, la infantesa, el dolor i la mort, l’amor, la injustícia, els viatges…
No et pots perdre aquesta ni la resta de converses amb (S)avis que trobaràs a l’Edu3.cat!
Equip Edu3.cat