Arxiu de la categoria: Mestra Tic

Post campus i post colònies 2.0

Publicat el per
Respon

Mentre vaig acabant l’escola d’estiu de webquestcat, per cert aquest any els alumnes fan les webquest amb el google sites, visc de prop les reaccions de nanos preadolescents que han acabat les seves estades esportives (campus) o les colònies.

Després de 10 o 15 dies intensos venen els plors i els comiats… en aquestes edats tots els sentiments estan a flor de pell, i recordo els disgustos que tenia jo a l’acabar l’estiu quan tenia la mateixa edat, la sensació de trencament amb els amics, la sensació de companyonia i llibertat que es trencava de cop i volta…

I ara els sentiments continuen igual però amb una gran diferència, quan jo era joveneta escrivia cartes que rebien resposta al cap de quinze dies (i quina alegria al rebre-les!), ara però les relacions han canviat. Al baixar de l’autocar el meu fill tenia a la motxilla la tira de nº de telèfon, el mateix nº d’adreces de messengers i un grup nou al facebook on entrenadors, joves i monitors comparteixen imatges, aficions i records, el meu fill ja ha fet un vídeo que ha compartit amb el grup.

Avui la comunicació és instantànea, no cal esperar, i els lligams són més forts. Realment la comunicació 2.0 permet els nostres joves comunicar-se i estar més units que mai.

El que m’ha sorprés és veure com xategen en anglès amb els amics que han conegut d’un altre pais. El primer que m’ha passat pel cap és adonar-me de com les tecnologies poden facilitar el practicar idiomes, després una altra reflexió m’ha vingut al cap:
Quan escriuen en anglès estructuren totes les frases, no escriuen amb "llenguatge sms"… per tant escriuen "millor" perquè no acaben de dominar l’idioma… Si això és així, podem arribar a la conclusió que els nostres joves "juguen amb el llenguatge" perquè pensen que el dominen?…..

FINAL DE CURS, FINAL D'UNA ETAPA

Publicat el per
4

Amb el 23 de juny ha arribat el final del curs escolar, i amb ell, els comiats.

Durant el tercer trimestre els alumnes de 6è (com cada any) han
estat preparant un vídeo per poder expressar què ha significat per ells
els anys a l’escola, quins són els sentiments amb els que es queden,
els records…. Ha estat un treball molt interessant que aquest any he
pogut fer amb la Núria Cervera, la tutora del grup i companya de mil projectes.

Amb aquest vídeo han pogut donar les gràcies, i la frase d’agraïment és prou clara: "Gràcies per confiar".
I és que en les valoracions de l’últim dia ho deien ben clar: a
principi de curs no sabien que es podien portar millor, no sabien que
si ho feien aprendrien més, ni que s’ho passarien millor en el "bon
rollo" que en el conflicte… i expressaven obertament que es sentien
millor si es confiava en ells i se’ls hi demostrava que podien fer-ho.

Això que expressaven aquests nens i nenes d’11 i 12 anys els pedagogs i sociòlegs ho anomenen "empoderament",
i la veritat… sentir les seves paraules i les seves reaccions l’últim
dia de curs em va fer sentir emocionada i orgullosa, emocionada pel que
transmetien i orgullosa per la feina ben feta, però sobretot perquè en
moments com aquests, els mestres podem aprendre molt dels nostres
alumnes.

Amb aquest final de curs els alumnes han tancat una etapa, i jo
també, com ells deixo el Drassanes i marxo a una altra escola…. molta
feina per fer i nous reptes, una nova etapa que començo amb molta
il.lusió.

Només em queda donar les gràcies als nens i nenes de l’escola
perquè m’han permés aprendre dia a dia, m’han ajudat a millorar en la
meva feina, però sobretot…. han confiat en mi i sabien que ho podia
fer 😉 Gràcies macos!

Aquí deixo el vídeo de final d’etapa:

"La classe"…. i la solució?

Publicat el per
2

L’altre dia vaig anar a veure "La classe", una pel.lícula que no em va deixar indiferent. El Jordi Jubany (que ja té bloc!) fa una reflexió a partir del títol original de la pel.lícula "Entre Les Murs" (Entre parets) a partir del significat dels murs o les parets que té l’escola i la necessitat d’obertura del centre educatiu.

El
film el vaig trobar interessant, de fet em va agradar, que no vol dir
que m’agradés el que hi veia… posaré alguns exemples per explicar-me
millor:

  • El professor s’interessava per l’alumnat, això és indiscutible,
    però la dinàmica de les classes era com molt clàssica: Asseguts de dos
    en dos mirant a la pissarra -de guix és clar-, conjugació de verbs i escriure el llistat a la pissarra…
  • L’alumnat és un exemple d’alumnat poc motivat, però s’enganxen
    amb una proposta didàctica concreta: L’autoretrat. Va ser l’únic moment
    on es veuen alguns dels alumnes fent una feina de forma cooperativa
    entre ells (estan passant a net a l’ordinador el seu treball per
    parelles) i comenten el que estan fent. Això em va agradar molt!
  • L’alumne més desmotivat i indisciplinat, el que es nega a
    escriure i treballar, porta una càmera digital amb fotos que ha fet de
    la seva família… fantàstic! vaig pensar ara aquí l’enganxa i aquest
    nano comença a mostrar més interés. Buida la càmera a l’ordinador i el
    professor li proposa que posi peus de fotos. Com que la feina li ha
    quedat molt bé el profe l’exposa al suro i tota la resta de companys
    admiren el treball que ha fet Souleyman, que alhora es mostra orgullós
    de la feina que ha fet i content.
  • Aquesta escena és fantàstica, veus els nanos treballant, un clima
    tranquil, tots estan treballant i col.laborant… però la següent
    escena, i la següent, i la següent… torna a ser el profe explicant el
    "subjuntivo", els nanos mirant a la pissarra i qüestionant tot el que
    diu el profe "no sirve para nada".
  • A partir d’un conflicte s’arriba a l’expulsió del nano
    conflictiu… després d’un debat entre el professorat on es mostra com de malament s’ho passa qui ha d’expulsar a algú…. següent escena:
    classe tranquil.la i final de curs, tots i totes comenten feliçment el
    que han après.

Crec profundament amb la força del llenguatge visual, i per tant
crec que les escenes no són gratuïtes, ens mostren missatges i
aquestes són les conclusions a les que crec que es pot arribar amb la
pel.lícula:

1- Que treballar d’una manera col.laborativa utilitzant
mitjans tecnològics i audiovisuals és pura anècdota, el normal és la
classe magistral i el "subjuntivo".

2- Que l’expulsió és necessària.

3- Que
els joves són molt mal educats i que el professorat no els sap aturar,
al contrari, entra en les discussions i atura les classes constantment (ep! jo això no ho penso, crec que es pot arribar a aquesta conclusió veient la pel.li… hem d’adonar-nos que la mateixa pel.li ens mostra nanos encantadors quan treballen d’una altra manera).

4- Pobre professorat de secundària!

Com
amb tota pel.lícula…. ens hem de plantejar què hi ha de de realitat i
què hi ha de fantasia, en aquest cas, com m’agradaria que la majoria
fos pura ficció!!!!

Sincerament crec que la pel.li ja ens dona la solució a com fer millor les classes, no?

Com deia abans, la pel.li em va agradar, pot ser un bon material per replantejar-nos com funciona la secundària

Pel nou any… l'última lliçó de Randy Pausch

Publicat el per
3

En un parell de dies m’ha arribat per diferents persones la conferència de Randy Paush. A la universitat de Carnagie Mellon hi ha la tradició de "l’última conferència", professorat que ha de preparar una conferència com si fos l’última amb la intenció que el conferenciant pugui mostrar el més important, el que ressaltaria del seu coneixement.

Quan li van proposar a Randy Paush ningú sabia que estava malalt, però ves per on, quan li va tocar fer li quedaven mesos de vida.

L’última lliçó de Randy Paush és una gran lliçó de cara a aquest nou any que comencem: paraules plenes d’energia i optimisme, grans sentències que ens parlen dels somnis, les il.lusions i les dificultats, d’una manera de viure en definitiva.

La conferència és llarga i la podem trobar a youtube en 9 parts. Les deixo a continuació del vídeo que ell mateix parla d’aquesta conferència i que ens fa cinc cèntims del seu contingut.

Hi ha moltes coses que m’han impressionat, però en destaco algunes idees:

  • No és una xerrada sobre la mort, si no sobre la vida i de com viure-la.
  • Si no consegueixes un somni pots aconseguir molt intentant aconseguir-lo.
  • Quan fas malament una cosa i ningú et diu res, és que s’han rendit amb tu, en canvi si et corregeixen és que esperen molt de tu (un gran consell pels mestres, oi?)
  • Els murs que ens trobem en el nostre camí hi són per alguna raó: no són per aturar-nos, si no per saber quant volem aconseguir.
  • És millor lluitar que queixar-se.
  • Si vius d’una determinada manera, és més fàcil aconseguir els somnis.

Aquí deixo el vídeo resum que ell mateix fa de la conferència explicant el sentit de la mateixa i per a qui la va fer, però val la pena anar veient la conferència original, poso els enllaços a continuació per ordre.

Tan de bo aquest any que comencem sapiguem viure amb la filosofia que ens ensenya Randy Paush. Gràcies per aquesta gran lliçó!

PART 1

PART 2

PART 3

PART 4

PART 5

PART 6

PART 7

PART 8

PART 9

MATEMÀTIQUES, MATEMÀTIQUES I MÉS MATEMÀTIQUES

Publicat el per
2

Avui a l’escola hem tingut la sort de comptar amb el Sebastià Capella. Ens ha fet una xerrada sobre MATES i TAC i ens ha deixat un munt de recursos, materials, idees… en una web feta per la sessió i per nosaltres.

Realment Sebas, moltes gràcies, les "mogudes", les webs, els jocs, els projectes telemàtics, webquest, les activitats TAC…són un clar exemple de com podem aprofitar didàcticament internet, i sens dubte, un model metodològic a seguir.

Ha estat un plaer tenir-te avui en el curs de formació de l’escola!

De formació i "Heducació"

Publicat el per
1

Avui hem tingut la primera jornada de formació adreçada als formadors i formadores de cursos telemàtics.

Em quedo amb una de les frases que ha dit la Magda Blanes: ha plantejat la distància que hi ha entre els llenguatges de l’escola i el que utlilitza el nostre alumnat. Mentre els nois i noies utilitzen eines electròniques per comunicar-se i relacionar-se des de l’escola no fem més que prohibir-les: prohibim el mòbil, prohibim les "maquinetes"…. realment ens ha plantejat si no seria millor educar en aquestes eines més que prohibir-les.

També s’ha parlat de la formació, és clar, del tot necessària i de com som d’importants els formadors i formadores per animar i ajudar al professorat…..

I mentre espero que l’educampus no es torni a penjar i pugui parlar amb els alumnes del curs el Jordi Jubany em passa un vídeo molt bo…. (què necessitem a l’educació? què ens sobre?) Així l’espera es fa amb un somriure.

Ep! que ja puc entrar a l’educampus! vaig a treballar una mica.

La funcionalitat del FACEBOOK

Publicat el per
1

Fa temps que volia escriure sobre el Facebook, aquest fenomen d’internet que ens ha arribat a tots (o gairebé) a partir d’algun amic o conegut.

Generalment rebem una "invitació" a formar part de la xarxa social d’amistats de la persona que ens convida… i com gairebé tothom acceptem la invitació.

La veritat és que molta gent diferent m’ha anat convidant i alhora jo he anat convidant a altres persones, però fins fa poc d’un mes no he conegut les potencialitats del Facebook:

Que era una xarxa social ja ho sabia, però a part de formar part de la llista d’amistats d’algunes persones (per regla general col.legues de professió), no havia vist encara que funcionés com a tal xarxa social.

Un bon dia vaig rebre la invitació d’una persona que havia estat membre de l‘Associació per a joves TEB del Raval per participar en un grup creat per antics membres de l’entitat… i evidentment vaig acceptar. La meva sorpresa va ser veure dins la xarxa social del Facebook més de 40 persones que havien estat joves (ara ja no tant és clar) o educadors. En un moment tothom qui havia rebut la invitació acceptava i formava part del TEB on line, de la xarxa social del TEB.

La utilització està sent ben senzilla, es pengen fotos antigues i es comparteix l’àlbum de fotos alhora que es comenten. I és aquí on m’he adonat que de manera ben senzilla una eina com el facebook es posa al servei de les persones per poder compartir emocions, il.lusions, records… i la veritat és que porto dies que em quedo "pillada" veient les fotos….tants records! I m’adono de com el meu fill va "mamar" TEB i Raval 😉

Però el més important: d’alguna manera tothom pot expressar el seu sentiment cap a una entitat i un moment viscut i de cop i volta et pots retrobar amb gent que fa temps que no sabies res… i de "link a link" vas seguint el rastre de les persones que formen part.

En fi, poso aquí algunes de les fotos que he pogut recuperar a través del facebook i que em porten moments viscuts amb molta intensitat amb els joves del Raval. Seguint el rastre d’un d’ells, el Kader, afageixo en el meu bloc aquesta imatge que podria resumir el sentit que el TEB ha volgut tenir sempre pels joves i pel barri del Raval.

LLIBRES DIGITALS O LLIBRES CONVENCIONALS?

Publicat el per
3

El 16 de setembre va aparèixer la notícia al 3/24 que una quarantena d’instituts utilitzaran llibres digitals, això vol dir que els alumnes no faran servir els libres de text que s’han de canviar cada any, si no que amb l’ús d’un portàtil (o tablet pc) i pel preu de 20 € (a l’any!) poden accedir als llibres digitals.

D’entrada podem dir que és un guany pel que fa a l’economia familiar (uns 200 € anuals amb llibres de text), una aposta de futur -ja que un portàtil o tablet pc pot durar tota l’eso- i un avenç pel que fa a la modernització i actualització dels centres educatius.

Digital Text són els encarregats d’aquesta aposta… crec que val la pena donar-hi una ullada.

…Ah! una altra avantatge: el pes que han de portar els nanos, no és el mateix portar un portàtil a la motxilla que 5 llibres, més les 5 llibretes…. la columna vertebral dels nostres joves necessiten que els centres educatius entrin ja en el segle XXI.

Vídeo del 3/24