El curs 2016-17 ja ha acabat, i com sempre toca fer balanç.  La veritat és que la Núria Cervera ja ho ha explicat molt bé en el seu post per tant no em repetiré, simplement reforçaré la idea que treballar per projectes a Cicle Superior dóna molts i molts bons resultats.

Projectes com l‘Apadrina, Patrimonia’m,  Canta i explica seguint el model pedagògic de Classe Inversa o  el Projecte compartit Expliquem el barri amb el Camp d’Aprenentatge reforcen la idea que treballant d’aquesta manera l’alumnat s’empodera i és realment protagonista del seu aprenentatge: Els nois i noies saben que estan aprenent i saben que estan treballant. Realment quan treballes així es crea un ambient  a l’aula on els nens i nenes perceben que creiem en ells i en les seves possibilitats. Diria que és un ambient “màgic” on l’alumnat i el professorat s’engresca i caminem junts, on el treball col·laboratiu és la base alhora que els nens i nenes creixen en autonomia.

És una llàstima, però no tothom ho entén així, i aquest final de curs ha estat dur, no és agradable veure com es prenen direccions allunyades d’aquesta línia, fins i tot es mira de trencar metodologies i projectes existents que funcionen, que han rebut el reconeixement de la societat però que internament, des de certes direccions s’intenten minimitzar i eliminar. Mai havia viscut un claustre, demanat per més de la tercera part del professorat, on assistís l’inspector per petició de direcció i haver de sentir frases lapidàries com: “no està demostrat que treballant amb projectes els alumnes aprenguin”… se’t queda la cara de  😯

En fin, dedicat a qui pensa d’aquesta manera, unes frases i un enllaç sobre Neuroeducació (La Neuroeducació és una nova disciplina que neix de la interacció entre les Neurociències (com funciona el cervell), la Psicologia (com funciona la ment i la conducta humana) i l’Educació (com funcionen els processos d’ensenyament-aprenentatge).

“Diversos estudis han demostrat que només aprenem allò que ens crida l’atenció i allò que ens genera emoció al ser après. Que l’exercici físic i dormir bé faciliten de forma clara i directa l’aprenentatge i la consolidació de la memòria. Que aprenem més de forma grupal que individual, i que el bon humor, entre molts altres factors, facilita l’aprenentatge. Molts d’aquests coneixements no són nous els mestres ja les apliquem, però la Neuroeducació ens facilita l’evidència científica i ens explica perquè és així.”

Perquè sí, si que està demostrat, els nens i nenes aprenen i molt!

Més informació sobre neuroeducació i ABP (aprenentatge basat en projectes).

Aquí alguns exemples: