Els vídeojocs i la "Play" a l'educació

Avui, en el bloc del Ramón
Barlam
llegeixo una recomanació d’un vídeojoc: el Zoo
Tycoon
. A partir d’aquí el Ramón parla de les
possibilitats educatives d’aquest vídeo joc i d’altres.

Mentre llegia el seu post pensava que
la "play", o els vídeojocs en general, tenen unes
potencialitats increïbles:
La fantàstica
visualització dels escenaris, el moviment dels personatges i
els processos lògics que de vegades cal seguir (agilitat de
moviments, rapidesa i comprensió dels missatges)…

He recordat les vegades que he jugat
amb el meu fill “a la play” i m’he vist sempre superada amb la
meva poca agilitat davant la “consola” i he recordat el que
penso quan m’he posat davant d’aquesta màquina: “De videjocs
educatius per ordinador n’hi ha
… però per la play?”

Sovint
m’he imaginat algun vídeojoc per la play que tractés
l’evolució històrica, un viatge en el temps… on les
dades històriques es barregessin amb l’aventura, els
personatges històrics amb el personatge de ficció…
però que fos com fos els nanos juguessin i aprenguessin
alhora… i posats a imaginar, ara que comencem a tenir pantalles i
videoprojectors als centres, he imaginat una gran partida d’algun
d’aquests jocs (encara no creats) projectada per participar tota la
classe… fins i tot tenir una play a l’escola! (no seria aquesta una
bona manera de desmitificar-la i aconseguir que aquesta eina comencés
a tenir utilitats didàctiques?).

En aquest sentit llegeixo un article
del David Segarra a El país, Retos de la alfabetización
mediática

on es planteja l’evolució del que anomenem alfabetització
digital en alfabetització mediàtica:

“Pero poco a poco se ha hecho
evidente que lo relevante no es saber cómo descargar unos
archivos u orientarse por la Red, sino formar a alumnos con la
capacidad de interactuar de forma crítica con los medios. Los
niños y los jóvenes deben poder filtrar, entender y
discriminar la avalancha de información que circula por
múltiples vías. Y esto incluye tanto a Internet, el
teléfono móvil y los videojuegos, como la televisión,
la prensa escrita o el cine. El concepto se amplía, y ahora se
habla de "alfabetización mediática", el nuevo
paradigma global de la educación.”

En aquest sentit m’han fet arribar
aquesta adreça: microsoft
sembla ser que està desenvolupant una eina per crear
vídeojocs…

Qui sap? igual, un dia d’aquest, ens liem a
inventar vídeojocs didàctics… i amb una mica de sort,
ben aviat es desenvolupa una eina similar en programari lliure.

Des de Beirut… "Nosaltres estem aquí, i vosaltres?"

Generalment a l’estiu n’hi ha poques notícies…. això és el que popularment sempre s’ha dit, però aquest estiu ha esclatat una de les més grans absurditats: l’atac d’Israel al Líban. Les imatges dels bombardejos, de les massacres, la poca implicació internacional… el corresponsal de TV3 intenta posar "bilis" en els seus comentaris i critica la situació. Sincerament crec que ho fa molt bé i que d’alguna manera intenta posar el seu granet de sorra denunciant el que veu.

Sempre que veig aquestes imatges i segueixo les notícies penso "quina barbaritat", "nosaltres de vacances"…. I avui mateix he llegit en el bloc de la Lourdes Barroso:

"Carta virtual desde el Líbano: "Nosotros estamos aquí, ¿Dónde estais vosotr@s?"



escrito por lbarroso

sábado, 12 de agosto de 2006

Con este título, Monserrat Boix nos hace llegar el llamamiento y nos informa sobre su autoría: " Ha sido "escrita" por un colectivo de cineastas de Beirut que cada año organiza el Ayam Beirut Al Cinema’iya Film Festival con la colaboración de Samidoun,
una organización de base involucrada en ayuda a víctimas y difusión
medial desde el primer día del ataque israelí a Líbano" .
Podéis encontrar una web de este colectivo aquí.

Se
nos pide que hagamos la máxima difusión de esta apelación, allá va por
si sirve de algo, aunque no siento más tranquila mi conciencia con
ello, nuestra pasividad también nos hace responsables."

Com la Lourdes no tranquilitzo la meva consciència, crec realment que tots plegats hauríem de poder fer alguna cosa… però com a mínin faig còrrer aquest document digital… crec que ens cal com a mínim escoltar.

Caminar: una bota a l'Atlàntic de l'Algarve

Després d’uns dies a Portugal (l’Algarve) puc anar pensant, ni que sigui de tant en tant -encara em queda molt de temps!- amb feines de cara al proper curs:

  • El taller de so pels alumnes de cicle superior (treballar l’audacity bàsicament, fer maquetes, falques, edició de sons per incorporar músiques a petits missatges orals…)
  • El treball de llengua pel meu agrupament flexible, nens i nenes compartits amb l’aula d’acollida bàsicament…com utilitzo el moodle? Plantejo una webquest que vinculi moodle i el projecte de la ràdio? Els pot motivar poder crear petites emisions de ràdio per explicar les seves músiques -les del propi país-? Això pot motivar a que uitlitzin el català i que vegin la necessitat d’aprendre’n?

Com ja he "desconnectat", ara em puc permetre connectar, ni que sigui de tant en tant, per poder començar a planificar una mica… com la imatge: anar fent petites passes…

La declaració de Roa

Declaració de Roa per la integració de les TIC en l’educació

"L’efectiva incorporació a la Societat de la Informació i la Comunicació
ha de ser un objectiu prioritari per a qualsevol sistema educatiu i per
a qualsevol país. La institució educativa ha d’assumir la
responsabilitat d’aconseguir l’alfabetització digital i l’accés de la
ciutadania a les TIC."

És així com comença la declaració de Roa, la primera trobada d’edublocs que va succeir el 6 i 7 de juliol.

En aquesta trobada es va consensuar aquest decàleg on et pots afegir: Passa-ho!

Un portàtil per a cada nen

Llegit a Softcatalà: Jim Gettys, Vicepresident d’Enginyeria de la
fundació "One Laptop Per Child" (Un portàtil per a cada
nen)
, presentava ahir (8 de juliol’06) el primer prototip, en el marc de les
conferències de programari lliure GUADEC, a Vilanova i la
Geltrú (Barcelona).

Pensat per a les petites mans d’un nen,
és lleuger, amb les puntes arrodonides, connexió sense fil per a connectar-se amb els amics fent una connexió local, fet amb
materials no tòxics i parets gruixudes de plàstic, que
resisteixen fins i tot la caiguda a un llac, on suraria. Basat en Linux i programari lliure, La
producció industrial d’aquests portàtils, dirigits a les
escoles del tercer món, començarà al gener i es distribuiran
a la tardor de 2007.

El projecte es basa en dotar als infants del tercer món de les eines indispensables per a millorar l’educació, entenent aquesta com a una eina indispensable per a trencar la divisió digital que viu el nostre món.

Caldrà anar seguint aquesta notícia i One Laptop per Child (OLPC), d’entrada sembla una bona iniciativa.

Escola d'estiu virtual

Per primera vegada m’han enredat a fer un curs durant l’estiu, concretament a l’escola d’estiu 2006 que organitza Webquestcat.

El curs és sobre webquest, l’eina de comunicació i on està penjat el curs virtual és el moodle.

Per tant, perfecte! Em permet treballar i aprofundir amb el moodle mentre faig de formadora sobre webquest. Val a dir, que el nivell de la gent és molt bó, i crec que estic aprenent tant com ells.

Aquest curs em permet anar veient les possibilitats del moodle, d’aquesta manera aniré veien les possibilitats que té i si pot acabar sent la web dinàmica de l’ecola.

També el Rafel Muñoz m’ha fet arribar la proposta de crear un bloc comunitari sobre educació… com sempre, noves propostes per anar paint durant l’estiu.

Això sí, a partir del 15 de juliol penso desconectar… marxo a Portugal!

Per tant aquest bloc estarà més o menys de vacances…

Optimisme per acabar el curs!

Avui he llegit la resposta del Ramón Barlam a la meme que fa una setmana vaig rebre: Què consideres fonamental per a que la integració de les TICs a l’aula sigui possible?

Ressalto a continuació un fragment del seu post:

"Penso que hauríem de reivindicar que som exèrcit -per sort- els que
encara ens llevem cada dia sense que se’ns faci una muntanya entrar per
la porta de l’escola o de l’institut, que disfrutem fent classe i
veient com els nostres alumnes aprenen. Som molts els que som pagats no
pas per ensenyar sinó perquè els nostres alumnes aprenguin. Som molts
els qui podem arribar al cansament -com tothom que fa una feina amb
entrega i dedicació- però que no estem cremats ni n’estarem mai. Som
molts els que tenim coses millors a fer que comptar els anys que ens
falten per a la jubilació. Som molts, en definitiva, els que no hem
optat de canviar de feina (com haurien de fer alguns) perquè ens agrada
la nostra professió. Entre altres motius, com vaig dir fa pocs dies en
una conferència, perquè mai com ara fer de mestre havia estat un tasca
tan creativa ni carregada de tanta responsabilitat (l’escola és el
fonament de la societat del coneixement). Una responsabilitat que cal
assumir perquè és l’essència de la nostra feina.

Anna, aquesta és
la premisa per tal que la integració de les TIC a l’aula sigui
possible. Abans que els ordinadors, abans que la formació, els
continguts o qualsevol altra cosa cal recuperar la il·lusió, l’orgull i
la dignitat de la nostra professió."

Si senyor, tens tota la raó del món, i com et responia en el teu bloc, encantada de la vida de formar part del mateix exèrcit!

Meme sobre la integració de les TIC a l'aula

El Juanmi m’ha implicat en una nova meme amb l’objectiu de respondre a una pregunta:

¿Què consideres fonamental per a que la integració de les TICs a l’aula sigui possible?

Sempre he pensat que les memes tenen molt de positiu, d’entrada ens passen la "bola", o el tema i ens fa ser conscients que no estem sols pensant, hi ha més gent.

Per altra banda, la meme ens uneix, crea xarxa i estableix lligams. a partir del meu bloc, podeu seguir la pista, veure-ho qui m’ho ha passat, però alhora veure-ho qui li ha passat a ell i a qui més li planteja la pregunta… i seguint el fil descobrireu que la xarxa de la meme és molt estesa a la blogosfera.

Ara he de respondre la pregunta, però alhora he de passar la bola, i la passaré a 3 persones (bitacoleres o bloqueres) que crec que poden respondre aquesta pregunta i poden ajudar a la reflexió:

Li passo la meme a:

Ramón Barlam

Carme Barba

Xavi Rosell

Ara responc:

Crec que el que és fonamental és que l’equip directiu d’un centre es cregui "la pel.lícula", que consideri important i imprescindible organitzar el centre en funció d’integrar les TIC a l’aula (horari d’us de l’aula d’informàtica, donar espai per que el professorat es formi…)

La formació permanent del professorat, aconseguint que al centre escolar s’aconsegueixi un ambient de comunitat d’aprenentatge (el professorat que sap ensenya i ajuda al que no sap).

Que l’Administració doti als centres de l’equipament necessari (ordinadors, connexió a internet..).

Suports a les coordinacions d’informàtica, fent que els problemes tècnics es solucionin ràpid.

Valoració de la coordinació d’informàtica, a nivell de reconeixement d’hores. La coordinacó d’informàtica hauria de considerar-se de la mateixa forma que es considera un membre de l’equip directiu (si aquests tenen hores, la coordinació d’informàtica -i més amb el paper dinamitzador que se l’atorga- n’ha de tenir.

I per anar acabant: molta il.lusió, això no pot fallar mai, il.lusió per innovar i per estar en constant formació, i il.lusió per empènyer a la resta del professorat.

Dia important!

Avui és 18 de juny, i és clar, és un dia important. Per què? Perquè algú va decidir que el referèndum havia de convoca-se el dia del meu aniversari! 🙂 Si, si… aniré a votar….

I per il.lustrar aquest dia, com a mi m’agrada, utilitzo el llenguatge audiovisual (el youtube és un tresor!).