El Boris Mir ens recorda la trobada de blocaires que vam fer a Callús el 17 de maig del 2007 on l’objectiu era pensar com havia de ser l’escola del 2018: “Una proposta col·lectiva basada en propostes positives, personals i creatives sobre l’educació que volem d’aquí a 10 anys.”
Gràcies Boris per recordar-nos que els somnis, si es lluiten i es treballen, es poden fer realitat malgrat les dificultats.
Fa força temps que vam crear la webquest Canta i explica i amb els anys l’hem anat actualitzant amb la metodologia Flipped Classroom o Classe inversa.
Hem anat diferenciant el treball autònom del col·lectiu per tal que els nens i nenes prenguin consciència que l’acte d’assimilar continguts l’hem de fer de forma individual, però que aquest acte ens serveix per poder compartir el que hem aprés amb la resta de companys i companyes del grup de treball, així com de tota la classe, per tal d’aprendre junts i poder crear un producte nou.
En aquest cas, després d’entendre què és i com funciona la mètrica i la rima, per grups, els nens i nenes de 5è han creat lletres de cançons sobre els temes que els interessen (amistat, família, il·lusions, aventures, la vida…).
Amb les lletres fetes s’ha produït el treball en xarxa i col·laboratiu amb els estudiants de Blanquerna i el Conservatori Superior del Liceu, si els nens i nenes han fet la lletra els estudiants grans han fet les músiques.
I és clar, un bon treball s’ha d’exposar, és l’única manera d’assimilar continguts i d’empoderar a l’alumnat.
I aquest és el resultat, el concert conjunt dels nens i nenes de 5è amb els estudiants de Blanquerna i el Conservatori Superior del Liceu.
És innegable que estem vivint moments de canvi a les nostres escoles, claustres que volen innovar, metodologies que posen a l’alumnat al centre de l’aprenentatge, conferències, xerrades, xarxes, projectes… Fins i tot programes de TV.
És evident, necessitem una escola diferent que doni resposta a les necessitats actuals, i el més difícil, a les que preveiem futures. I aquest moment és apassionant.
Aquest últim mes he tingut la sort de poder participar a l’ STEAMCONF BARCELONA 2017, tercera conferència internacional sobre educació, posant èmfasi en les metodologies que promouen les seves sigles: Science, Technology, Engineering, Art i Mathematics, o el que és el mateix: Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques. És a dir una conferència per parlar de metodologies on l’aprendre fent és indiscutible, on el replantejament d’horaris, assignatures i espais es fa del tot necessari, on la reflexió de quina escola volem és el primer pas que hem de fer.
Vaig poder conèixer de prop l’Arvind Gupta, bé, les seves propostes, i tornar a l’escola amb idees noves d’experimentació i creativitat. També vaig poder veure la pel·lícula Beyond Measure que “fa un viatge a través d’un seguit d’escoles públiques, rurals i urbanes, que estan trencant amb un sistema obsolet i d’avaluacions estàndard.”…. Però sobretot vaig poder veure i escoltar companys i companyes de professió que estan il·lusionats amb el canvi que estem construint entre tots i totes.
I és que quan tot es mou hem de fer que tot es mogui més, perquè no sempre és fàcil, de vegades és la por la que paralitza i a vegades el no saber definir cap a on es va, de vegades poden ser mestres que no volen canviar la seva manera de treballar o de vegades poden ser direccions “apoltronades”, però sigui com sigui el canvi està aquí, i hem de continuar endavant tot fent equip en el propi centre i xarxa entre diferents escoles. En definitiva, posar en pràctica l’aprenentatge entre iguals i fer el canvi possible, no quedar-nos en parcel·les i aconseguir que tot el sistema es transformi.
sss
Mestra Tic-Tac -TEP (De les tecnologies de la Informació i l'aprenentatge a les que promouen l'empoderament i participació).