Secció “L’altra Ràdio a l’escola” emés el 15 d’0ctubre dins el programa “El millor de cada casa“.

Aquests dies estem començant a organitzar el programa de 6è de l’escola, i creieu-me si us dic que és tan emocionant com difícil .
Són més de 50 criatures, ja que són més de 25 per classe, que s’han de posar d’acord, que han de dir i alhora escoltar, i és clar, arribar a pactes…. i aquí és on dificultat i emoció es donen la mà. 

Al principi tot són idees, i cap d’elles descartable: podríem fer un programa d’acudits, un informatiu, receptes de cuina, programa esportiu, ràdio novel.la, contes….  Decidim doncs fer un magazine, és el que ens permetrà poder treballar per grups i nosaltres, les mestres,  poder atendre a la diversitat de l’alumnat… i de quina diversitat parlem? Us preguntareu… doncs no tots saben escriure igual, ni tenen el mateix domini de la llengua. La nostra escola, el Collaso i Gil, té més d’un 90% d’immigració i tot i el bon domini de la llengua, tenim uns quants nens i nenes que acaben d’arribar o fa menys d’un any que estan amb nosaltres. A part, també hi ha la diversitat de gustos, d’aficions, i cadascú defensa el que més li agrada.

A partir d’aquí motivem als nens i nenes perquè argumentin. Han d’explicar per què és millor fer una secció que una altra, tot donant arguments que convencin. L’exposició oral de les idees és més important del que sembla, perquè és quan expliquem el que pensem que podem ordenar les idees. Escoltar les argumentacions dels altres també és més important del que sembla, perquè si escoltem el que els altres ens diuen les nostres idees es mouen, bé perquè les millorem o perquè incorporem les noves que hem sentit.

Un cop exposades les idees toca decidir, i aquí arriba la presa de decisions. Veure com els nois i noies aprenen a triar amb responsabilitat és de les coses que més et satisfà com a mestra. No es deixen portar per les amistats, ni tan sols voten el que ells han proposat en un primer moment… han après a decidir a partir de valorar el bé comú: fem aquesta o tal secció perquè és la que creiem que és la millor.

Arriba ja el moment de dividir-nos en grups i posar-nos a la feina, i de debó que és emocionant veure com uns marrecs d’11 anys comencen a ser autònoms. La classe passa a ser un garbuix de nens i nenes parlant sobre la feina que estan fent, hi ha soroll controlat, però sobretot hi ha ambient de treball.

Així estarem uns dies, aniran sortint les seccions que després lligarem amb uns locutors que faran de fil conductor del programa magazine.

El programa final durarà uns 15 minuts… això si, el temps no correspon a tot el que hem treballat, aquest no es pot comptabilitzar amb minuts.

Un cop acabat el programa tornarem a inciar el procés així complirem el que diu la falca de Ràdio Collaso (inventada pels mateixos nens i nenes): “Ràdio Collaso i Gil és la millor, tenim moltes coses a dir”.