En aquestes dates començo a rebre missatges desitjant Bones Festes, i molts d’aquests missatges els rebo en forma de vídeo o presentacions.
Així doncs m’afageixo jo també als bons desitjos i us deixo un parell de vídeos que els trobo especialment addients per felicitar aquests nadals.
El primer és el vídeo del caganer…. divertit i molt d’aquí! Ja el tinc posat en el pessebre 😉
I el segon pel significat de la cançó, tot i no ser una nadala la trobo ben apropiada per desitjar un bon any a tothom, però sobretot a totes les persones que creuen que és bo treballar en xarxa i de forma col.laborativa:
"Una gota junto a otra hace oleajes, luago mares…océanos
Nunca una ley fue tan simple y clara: acción, reacción, repercusión
Murmullos se unen forman gritos, juntos somos evolución" (Macaco)
A la web del projecte, vaig poder llegir les bases i adonar-me que podria ser una bona experiència pel meu alumnat, bàsicament nouvingut en un 90%.
Els hi vaig demanar, als nens i nenes, que m’expliquessin contes dels seus països i la resposta va ser que no en coneixien. Són nens i nenes de 3r que ja fa uns anys que estan aquí.
Llavors vaig canviar la pregunta i els hi vaig demanar si les mares, àvies, pares… els explicaven històries quan no podien dormir, o abans d’anar a dormir, i llavors si que van sorgir les històries.
El més sorprenent va ser una nena que acte seguit es va posar a cantar la història que li explicaven , però és clar, en el seu idioma, l’urdú.
La reacció de la resta del grup va ser molt maca perquè el que va succeir és que el grupet de nens i nenes del Pakistan van començar a fer una traducció col.lectiva de la història, mentre la resta (de Marroc, Bangladesh, poble gitano….) escoltava i anava treient les conclusions del que volia dir aquell conte.
Un cop aclarida la història vam decidir que es convertia en un programa de ràdio, de l’estrenada Ràdio Collaso, que per fi comença a veure la llum (i les ones d’internet).
Vam passar la història a guió, vam repartir els papers de personatges i narradors i vam començar a assajar. S’ha de dir que el punt de partida ha estat un grup de nens i nenes que, tot i les dificultats que tenen en la lectura (per edat o altres motius), s’han engrescat moltíssim i han fet un esforç notable per llegir bé.
La veritat és que l’experiència ha estat molt enriquidora i el fet que els nens i nenes siguin conscients que seran escoltats per internet és un motiu per fer les coses ben fetes.
El conte de Pakistan dels nens i nenes de 3r és una mostra evident que treballar la ràdio a l’escola és un projecte que treballa diferents aspectes: des del terball cooperatiu, ja que el producte o programa és de tots, a la llengua, tant pel que fa a l’expressió oral, l’escriptura, l’agilitat lectora…
Anant cap a Madrid amb l’AVE per passar el pont aprofito per fer algunes feines del curs de formació que estem preparant de cara al gener, s’ha de dir que és comodíssim treballar a l’Ave!
Això si, increïblement m’he haugt d’esperar a sortir de Catalunya per poder tenir cobertura d’internet, des de que he sortit de Barcelona no hi ha hagut manera… amb coses com aquestes t’adones que realment el nostre país té problemes molt greus d’infraestructures, no pot ser que des de Sant Andreu de la BArca no et puguis connectar fins que no arribes als Monegros, amb connexió perfecte (túnels inclosos!).
Reflexionant sobre aquestes mancances, i potser perquè estic a les portes d’aquests 4 dies de festa no puc evitar reflexionar sobre el nou calendari escolar, i aquí deixo algunes reflexions amb forma de pregunta:
1- Per la ràdio he sentit com periodistes se n’enfotien de la calor a les aules durant el mes de juny i setembre… la pregunta seria, podem entendre tenir 26 persones en un espai de 40 metres quadrats sense aire condicionat? Per què en el nostre país tot s’arregla tenint les criatures més hores o més dies aparcades i a la resta de l’estat o a altres països d’Europa les classes només es fan al matí? No estan ben condicionades les escoles dels països nordics?… No serà que els polítics que tenim només es volen semblar a Europa quan els convé?
2- Un altre fet del calendari escolar és començar el 7 de gener enlloc del 8, i davant d’aquest canvi de data ningú està dient res, però jo em pregunto: Com podrem tenir els nens el dia 7 a les classes si el dia 6 s’han llevat tant aviat? O és que els que proposen el canvi no recorden que els nens el dia 6 estan histèrics? Si trenquem la tradició que els nens podien jugar amb els regals el dia 7, serà que aviat arribarà la proposta de canviar el dia de reis? El passem del 6 al 5? 🙂
3- Sobre la setmana de febrer… no m’ho puc creure! La frase del Sr. Maragall dient que havíem d’aconseguir que el 50 % dels nostres nens aconsegueixin anar a esquiar…. Realment aquest és l’objectiu de la reforma del calendari escolar? L’escola també ha de ser la que soluciona els problemes econòmics de les pistes d’esquí? Realment s’ha de potenciar l’esquí???
No sé, però ja veieu, agafant l’AVE i prenent distància t’adones dels problemes que tenim al nostre estimat país, potser cal començar a dir les incongruències que tenim i adonar-nos que estem bastant enrera amb moltes coses.
Bon pont!
Anna Pérez
Mestra Tic-Tac -TEP (De les tecnologies de la Informació i l'aprenentatge a les que promouen l'empoderament i participació).
