El Nadal a les illes Balears
Com a fet diferencial de la Nit de Nadal, especialment a Mallorca, encara que la tradició es manté també viva a L’Alguer, s’interpreta el Cant de la Sibil·la, que és un drama litúrgic i cant gregorià que s’interpreta a matines, i que relata com serà la fi del Món i lo jorn del judici.
Gastronòmicament, destaca la porcella rostida, els cocotins i els torrons d’ametla fluixa en neula.
És tradicional, la recitació dels Poemes de Nadal, per part dels infants de la casa als adults, que donen doblers a la quitxalla a canvi de llur actuació.
El Nadal al País Valencià
Com a trets, potser no exclusius, del País Valencià, podem destacar-ne la tradició de dinar olla (putxero) amb pilotes el dia de Nadal, i també el costum de donar les estrenes la vespra de Nadal als infants segons van cantant nadales.
Altres celebracions associades a les festes de Nadal
A banda de la celebració del dia 25, el Nadal inclou altres festivitats, com el cap d’any, que també és celebrat amb gran força, i els [[Tres Reis Mags d'Orient] | Reis]] que, entre el dia cinc i el sis de gener, porten regals a tots els infants. En el món llatí , també se celebra el dia dels Sants Innocents, de doble significat.
A Catalunya i les Illes Balears, se celebra també la festa de Sant Esteve, coneguda a les Balears com la Segona Festa del Nadal, en què es fan també les típiques celebracions familiars nadalenques.
Gastronomia
El Nadal s’associa també amb un bon grapat de dolços, menjars i begudes especials: el torró, el massapà, etc, o d’altres que es consumeixen amb més gana o assiduïtat: fruita seca, cava, etc. El menú típic de la cultura catalana pel dia de Nadal és la Escudella i la Carn d’Olla de primer i Tall de segon. L’Escudella és un brou molt complert que es fa amb tot tipu de carn (vedella, porc, gallina, bull negre, bull blanc…), així com amb la tradicional pilota (Carn picada, all, julivert), patates i cigrons. De primer, per tant, es serveix el Brou amb Galets grans (típics de Nadal) i es treu a taula tota la Carn d’Olla que s’ha utilitzat per poder servir-se acabada la sopa. De segon, segons la tradició s’ha de servir Tall, és ha dir, carn. El més habitual és que sigui pollastre o vedella al forn o a l’ast. Aquest àpat s’acostuma a acompanyar de cava o vi negre. Per postres servirem els torrons i les neules, acompanyat de moscatell.
Enllaços externs.-Tota una sèrie d’activitats,informacións i coneixements sobre el tema del Nadal, els trobaréu a l’enllaç següent:

El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d’hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tengués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite de Isis, i Osiris.El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d’arrel pagana i un lapse de permissivitat que s’oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma.
Actualment el Carnaval s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, qui és el Rei del Carnaval.
Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests són els de Barcelona, el de Sitges, el de Solsona, el de Tarragona i el de Vilanova i la Geltrú.Font:WIKIPÈDIA.-Gràcies!!
LA VELLA QUARESMA
La Vella Quaresma és una mena de calendari que utilitzem per tal d’anar marcant el pas del temps en les llargues set setmanes quaresmals. La Vella, cal retallar-la el Dimarts Gras, l’últim dia dels Carnestoltes, i cal penjar-la, el Dimecres de Cendra, en una finestra de la casa que doni a l’exterior. Recordeu que cal retallar ben retallat l’espai que hi ha entre peu i peu… Els dissabtes de Quaresma li tallareu un peuet. Així, sempre sabreu quantes setmanes falten perquè arribi la Pasqua…
I si la pengeu a l’escola, recordeu-vos de tallar-li el peuet el divendres; així sabreu quant falta per començar les vacances de Pasqua! Recordeu que no cal guardar la Vella Quaresma! En trencar l’últim peuet cal esgarrar-la o cremar-la. Diuen que això porta sort… i si fora cert?
Si cliques la imatge t’enllaçaràs a Lletra i música: Pep Puigdemont
