PER FER RÀDIO A L'ESCOLA: FORMACIÓ DE PROFESSORAT!

Ara
que estem a les portes de finalitzar el curs escolar es van acabant
també els seminaris, els tallers i les formacions dirigides al
professorat que s’han fet al llarg de l’any.
Aquest curs, a més a
més de fer ràdio a l’escola he tornat a fer de formadora, amb la
meva companya
Núria
Cervera
,
realitzant diferents tallers de ràdio per al professorat, des de
l’Hospitalet fins a Sant Andreu passant per Begues…. sigui com
sigui la dinàmica sempre és la mateixa:

Comencem el curs
fent una presentació de les potencialitats didàctiques que la ràdio
ofereix:

  • La
    ràdio permet treballar les competències lingüístiques, tant a
    nivell escrit per fer els guions com a nivell oral en el moment de
    fer el programa.

  • Possibilita
    que el treball col.laboratiu sigui real, ja que el treball en grup
    esdevé compromís per part de tots els membres: com que tenen un
    objectiu comú tots s’ajuden a fer-ho possible.

  • Amb
    la ràdio treballem la competència audiovisual ja que els alumnes
    aprenen a fer servir l’àudio per poder transmetre idees i
    sentiments.

  • Amb el projecte de la
    ràdio a l’escola, la tecnologia té sentit ja que les màquines
    estan al servei d’objectius didàctics i pedagògics i els nanos
    aniran dominant eines tecnològiques que els permetran comunicar-se.


Després
d’aquest primer moment, que permet reflexionar sobre ràdio i escola,
escoltem diferents programes de ràdio. La idea és que des de
la primera sessió els mestres assistents al taller s’adonin de les
grans possibilitats que té el projecte i que és un projete
que pot abarcar a qualsevol edat, per tant pot ser un projecte
d’escola, i per altra banda que és un projecte a l’abast de tot el
professorat.

Les sessions que venen a continuació són molt
manipulatives ja que la idea és aconseguir que, amb dues o tres
sessions, el professorat assistent sigui prou autònom amb el
programa
audacity
i pugui gravar les
produccions que fan els nens i alhora editar el so (tallar el
que s’ha fet malament, posar músiques de fons, baixar la veu…. ).
Aquest és un programa prou intuïtiu com perquè qualsevol mestre,
amb una mica de ganes, es llenci a practicar-lo.

Aquestes
sessions són bastant lúdiques ja que als mestres se’ls demana que
facin de "nens", és a dir que creïn el seu propi
programa. D’alguna manera demanem als mestres que segueixin el mateix
procés que després demanarem als alumnes.

Un cop fet el
programa ve la sessió d’ensenyar a penjar el producte a internet.
L’opció triada en el nostra cas ha estat la de penjar el fitxer al
servidor de la xtec i penjar després l’adreça en un bloc.

Un
cop acabat el curs, la modalitat que hem fet en el taller de Sant
Andreu, on participaven dues escoles (
Ceip
Emili Juncadella

i
Ceip
Rosa dels Vents
),
ha estat deixar passar
unes
setmanes
per tal
de permetre que el professorat ho apliqués amb els seus alumnes.
Després ens hem reunit per escoltar les produccions i valorar-les, i
finalment hem fet les valoracions globals. La veritat és que omple
de satisfacció adonar-te com el projecte va quallant a les
escoles.
Hem
pogut comprovar que les coses que més valoren els mestres són:

  • El
    fet que la ràdio acaba sent un projecte d’escola ja que entusiasma
    a nens i a mestres.

  • La
    importància que els alumnes més grans es puguin encarregar de fer
    ràdio amb els més petits o editar les produccions dels més petits
    de l’escola.

  • El
    fet que les eines siguin assequibles, que vol dir fàcils
    d’utilitzar.

  • Que
    els nens i nenes aprenen a llegir i a entonar més bé

  • Que
    es prenen la feina a fer seriosament tot gaudint i treballant
    alhora…


En definitiva,
l’experiència de formació en el Ceip Emili Juncadella, que ha crat
la
JUNKARÀDIO
i la
RÀDIO
del Ceip Rosa dels Vents, ens fa adonar de com és d’important
compartir experiències i idees, i com és possible aprendre els uns
dels altres.

Segur que si escoltem les produccions que fan els
alumnes d’altres centres tindrem noves idees i podrem ampliar les
nostres propostes. Si a més expliquem com treballem amb els nostres
alumnes segur que hi ha més mestres que s’animen a compartir les
seves experiències i així ens enriquim tots plegats.

Producte acabat: El vídeo

Fent referència al post del 30 de març sobre la importància de treballar el vídeo a l’escola mostro el treball fet i acabat, el producte: el vídeo fet pels nens i nenes de 6è de l’escola.

El procés ha estat molt interessant:

1- En gran grup els nens i nenes decideixen la història, l’estructuren en tres parts (inici-nus-desenllaç) i s’inicia l’organització del treball en grups.

2- Organització en grups per elaborar el guió. Cada grup elabora un guió d’una de les parts de la història (inici-nus-desenllaç) tot posant els diàlegs i també el tipus de pla que s’ha de veure. Hi ha un quart grup que és l’encarregat dels decorats, vestuaris i material necessari que treballa coordinadament amb cada grup que escriu el guió.

3- Un cop fet el guió s’incia la gravació. Els nens i nenes són els que agafen la càmera per gravar i sempre segueixen el guió.

4- Un cop gravat s’inicia l’edició de vídeo. Per fer-ho ens dividim les diferents parts del vídeo en grups de treball, d’aquesta manera tothom edita una part.

5- Les mestres guiem tot el procés i "enganxem" totes les parts editades per tal de construir el vídeo definitiu.

6- El resultat final:

El dia sense llibre de text

El Ramon Barlam em fa arribar aquesta proposta:

El dia sense llibre de text és una iniciativa
que sorgeix d’un grup d’ensenyants preocupats per la tirania del llibre
de text (bé, dels editors i dels interessos creats que hi ha al
darrere). Es va pensar, per tant, que una acció d’aquest tipus podria
servir per consicenciar companys, pares i -sobretot- polítics i mitjans
de comunicació, que aquesta no és la millor via per acostar l’escola a
la societat del coneixement.
Volem deixar molt clar que la iniciativa no va contra els llibres, sinó
contra l’abús del llibre de text (també dels digitals), que ens recorda
èpoques no massa llunyanes quan les Enciclopedies tipus Rubio y Álvarez
recollien tot el saber que les neurones havien d’acumular, sense que res més enllà existís. El dia sense llibre de text
reivindica, de manera pacífica però contundent, un major suport a la
innovació (no només la tecnològica), i esdevé un modest reconeixement a
tots aquells ensenyants que, amb gran dedicació i il·lusió, pensen que
una altra escola és possible.
Per tal de canalitzar totes les actuacions hem convingut fer aquesta
wiki, que posem a la vostra disposició i a la que us convidem a
participar-hi activament.

Una conferència a primària??

Sovint sento afirmacions del que poden o no poden fer els nostres nanos, alumnes de primària amb unes determinades característiques: immigració, problemes socials…

Amb la Núria Cervera sempre hem pensat que s’ha de partir de la seva realitat però tenint molt clar que el que s’ha de fer és "estirar-los cap a munt", no baixar el nivell per sistema i no donar mai per sentat que no podran fer segons quines activitats.

L’experiència ens diu que si hi ha un bon clima de treball, que si es potencia l’interès, si els dones els recursos adequats, el poder de la creativitat, i el protagonisme dels seus aprenentatges tenen la mateixa capacitat d’aprendre que qualsevol…. o més!

L’altre dia, i dins de Socials, a la Núria se li va acudir que estaria bé portar a un "conferenciant", un professor d’història que els parlés de la diada de Catalunya.

Sé que molta gent hauria dit: "És impossible que nens i nenes del Raval estiguin més d’una hora escoltant i parlant amb un profe d’història", però la Núria ens demostra que tot és possible i que la clau és una idea fantàstica: La confiança en els alumnes!

Mireu el que escriu la Núria i sentiu la xerrada, que evidentment, ha acabat sent un podcast més.