19 pensaments sobre “Més sobre transgènics

  1. Crec que en aquest cas Greenpeace, deixant a banda totes les altres bones accions que fa pel planeta, s’aprofita de la desinformació existent en la societat sobre els transgènics per crear un “pseudoterror” sobre els aliments transgènics, quan d’aquests hi ha més arguments a favor que en contra del seu ús.

  2. Personalment crec que les persones hem d’aprofitar al màxim els recursos dels quals disposem per a millorar la qualitat de vida tant de les persones que viuen en països subdesenvolupats com en països del primer món, per això penso que els transgènics han de ser una eina clau en aquesta tasca. Des del meu punt de vista, els transgènics, tot i no estar segurs que són 100% segurs, s’han d’anar implementant cada cop més tant en agricultura com en ramaderia per a poder satisfer la demanda mundial d’aliments que hi ha en l’actualitat. A més, a aquesta tecnologia es pot utilitzar en un munt de camps relacionats des de la salut humana fins al medi ambient. Tot i això, referent a la salut humana s’ha de fer comitès bioètics per valorar fins a quin punt podem “jugar a ser Déu” tenint sempre en compte els possibles riscs i beneficis que això comporta.

  3. Personalment crec que green peace s’està posant on no pot guanyar, ja que no té sufiecients arguments en contra una eïna molt útil per a l’espècie humana, l’aprofitament de gens d’altres organismes per a millorar el seu rendiment i/o qualitats.

  4. Primer de tot dir que estic a favor dels transgènics perquè tenen avantatges molt bons per a la ciència com disminuir malalties, resistir a plagues, millorar l’alimentació, etc.
    Avui en dia molta gent està patint una malaltia o la seva alimentació no és bona pel lloc on viuen o estant perdent la visió per la manca de vitamina A, com en el cas de la notícia, però gràcies als aliments transgènics molts d’aquests problemes es poden solucionar perquè estan modificats genèticament per a evitar que es produeixi tots aquests fets. A més a més, hi ha gent no sap que són els trasngènics i només creu les coses negatives que diuen companyies o entitats antitransgèniques com Greenpeace i ràpidament es posen en contra dels transgènics sense saber res. Tot i així, m’agradaria dir que tampoc hem d’abusar del seu ús per evitar-ne la substució dels aliments naturals i també perquè tot i que no provoquin malalties tampoc se sap segur.

  5. Per a introduïr i contextualitzar la meva opinió agafaré com a punt de partida l’incertesa de la població i de Greenpeace en els possibles danys negatius als humans i als ecosistemes per l’exposició als transgènics. Entenc la preocupació que exposen però s’ha de dir que primerament hem de confiar un poc en que ni la OMS ni qualsevol organisme governamental ens exposaria a un producte no testat previament i potencialment perjudicial. En segon lloc voldria comentar que els nostres avantpassats feien trangènics empeltant diferents tipus de fruits per aconseguir millores i no han suposat cap problema per als èssers vius. Per acabar afegir que jo estic totalment d’acord en la utilització de transgènics, trobo que és una forma natural de solucionar problemes, ja que, tot i modificar genèticament l’organisme en qüestió no deixa de ser una planta o un animal, i animo a seguir aquestes investigacions perque des de el meu punt de vista es poden trobar més solucions a malalties amb l’utilització de transgénics.

  6. Referent a la carta dirigida a Greenpeace, crec que tenen molta raó en demanar als governants del món i a la pròpia organització que aturar la campanya contra l’arròs daurat específicament, i contra els cultius i aliments millorats mitjançant biotecnologia, sempre i quan aquests tinguin un benefici evident i rellevant per als éssers vius. És a dir, haurien de deixar tirar endavant les investigacions dutes a terme que tinguin a veure amb els transgènics perquè, clarament, afavoreixen tant la qualitat con la quantitat d’aliments, pinsos i fibres. A més, també són un factor molt important en la resistència contra plaques en agricultura.
    En el cas de l’arròs daurat, aquest és capaç de, com a mínim, reduir els efectes de la deficiència en vitamina A, aquesta malaltia (DVA) és la principal causa de ceguesa infantil i dóna lloc a malalts i morts sobretot als llocs més subdesenvolupats com a l’Àfrica i al sud-est d’Àsia.
    La oposició està influenciada per la emoció i el lema de “pro-life” però s’ha demostrat repetidament que aquests cultius i aliments són segurs i no perjudiquen el medi ambient, sinó que la majoria contribueix a la biodiversitat global.
    És clar que hi ha avenços realment trivials i que no aporten cap tipus de benefici per al bé de la humanitat, per això crec que també s’han d’estudiar els seus possibles efectes (ja siguin positius o negatius) i avaluar-los per tal de poder tirar endavant en algun projecte.
    Per tant, està bé eliminar els avenços en transgènics mentre aquests ajudin d’una manera o d’altra a la salut dels éssers vius i del medi ambient? O és millor limitar-ho i evitar l’entrada de recursos a països on no tenen l’abast ni les tècniques suficients per gaudir d’una millora en les seves necessitats bàsiques? Una mica hipòcrita, diria jo.

  7. La meva opinió sobre els transgènics és positiva, perquè signifiquen una solució per a determinades malalties. Els aliments que estan modificats genèticament són igual de segurs o més que els que no ho estan (no hi ha cap cas confirmat que un transgènic perjudiqui la salut del consumidor pel motiu d’haver-lo ingerit). A més, els transgènics afavoreixen la biodiversitat i són menys perjudicials per al medi ambient.
    Però els transgènics comporten riscos, com per exemple al·lèrgies. Penso que el món en general hauriem de confiar en els avantatges que ens poden proporcionar els transgènics, i que els qui ens governen li haurien de donar importància a aquest tema i d’aquesta manera intentar acabar amb el rebuig social cap als transgènics. Espero que en un futur proper el concepte que en general es tingui sobre els transgènics sigui molt positiu.

  8. Aquest tema, els transgènics, ha estat una gran polèmica en la societat perquè hi ha que estan a favor i d’altres en contra però la gran majoria no estan informats dels grans beneficis que hi poden aportar. Aquests poden dur resistències contra plagues o millores de nutrients o qualitat. Per aquests arguments es pot augmentar la producció alimentària però també s’ha de dir que els transgènics passen per molts controls i estudis abans d’arribar als nostres supermercats. A més a més dins del camp de la medicina també en podem trobar, com ara per a la producció de fàrmacs. Però el que no se sap al cent per cent són els prejudicis, encara que no s’hi ha trobat cap diagnòstic sobre malalties de salut a causa d’aquests aliments.

  9. Des del meu punt de vista, els transgènics són una bona eina per a poder solucionar moltes epidemies, sobretot les que hi ha en països menys desenvolupats com l’Africa ja que careixen d’una bona qualitat de vida. Un exemple seria l’ús de l’arroç daurat, que es vol implantar a l’africa perquè conté vitamina A, que ajuda al sistema immunològic a previndre malalties.
    Moltes entitats no recolzen aquest mètode de millora de la biotecnologia per fets etics, religiosos o pel simple fet del desconeixement dels beneficis que poden aportar aquests productes. Crec que tots els opositors necessiten recapacitar les seves idees perquè poden millorar molt la vida dels éssers vius com ara un augment en la producció d’aquests aliments beneficiant l’economia o per millores sanitaries.
    Per acabar volia dir que s’hauria de parar més atenció en la signatura que van realitzar algunes persones guardonades per un Premi Nobel en contra de les protestes d’altres organitzacions molt grans com Greenpeace, ja que així podrem evolucionar biològicament i tecnològicament amb molts estudis que és podran fer en un futur.

  10. En la meva opinió, els transgènics ens poden ajudar a millorar la producció agrícola, l’alimentació, i en conseqüència, l’estil de vida de les persones. A més, no s’ha demostrat que els aliments transgènics tinguin efectes negatius sobre les persones que s’alimenten d’ells. Tot i que cal ser prudents i fer més investigacions sobre aquest tema, considero que els transgènics podrien ser de gran utilitat per acabar amb plagues que danyen les collites, o amb problemes de desnutrició en els països subdesenvolupats, entre altres. No obstant, es necessari que en les etiquetes dels productes marquin si són transgènics o no, ja que cadascú té dret a escollir el que menja.

  11. Els aliments transgènics han obert la porta a un gran debat, mentre els científics es senten satisfets pel seus avenços en l’enginyeria genètica, els grups ecologistes han posat el crit al cel.

    Fins ara, els grups ecologistes han criticat durament els transgènics pel fet que estem “jugant” a ser Déu, creant espècies noves amb unes propietats que no coneixem prou bé i que poden ser un perilltant per als humans com per als ecosistemes.

    Cal esmentar, però, que els transgènics han de passar uns controls molt durs per a poder-se col.locar en el mercat. A més a més, ajuden a abaratir costos als grangers i ramaders, i se’ls hi pot introduir gens que produeixin proteïnes que beneficiarien als consumidors.

    Ara per ara, no s’ha descobert cap cas en el que el consum de productes transgènics produeixi efectes adversos per a la salut, amb el qual queda desarborat el principal argument antitransgènic, tot i que estic totalment d’acord amb que hem de vigilar amb el què fem i continuar amb els controls exhaustius
    fins que descobriguèssem realment com funciona l’enginyeria genètica i valorar els hipotètics problemes que podrien originar.

  12. Jo crec que els transgènics són una bona forma de augmentar la producció d’aliments, tant per la part de resistències a plagues com per a millorar la qualitat d’aquests i així disminuir la quantitat de menjar que es desaprofita actualment. És veritat que no existeixen suficients estudis per comprovar al 100% que els transgènics no afecten a la salut però de moment no s’han trobat indicis de cap tipus de patologia provocada per la biotecnologia alimentària. Per tant, penso que, a més de totes les aplicacions en medicina que ens poden aportar els transgènics i els bacteris recombinants, també són un camp d’investigació punter en la industria alimentària.

  13. Estic a favor dels aliments transgènics per diverses raons.
    En primer lloc perquè són productes que estan sota controls constants i anàlisis, inclús superiors als que es segueixen amb aliments tradicionals.
    Una altra de les causes pels quals estic d’acord és perquè aquests aliments estan fets a partir d’altres aliments “normals” i, per tant, no presenten cap tipus de risc.
    Pel que fa al tema econòmic i social, es preveu que disminuirien els preus i s’ajudaria a alimentar a millons de persones d’arreu del món que no tenen suficients recursos o que es moren de fam.
    Però a pesar de tenir molts proves que neguen la possibilitat de patir alguna enfermetat o al·lèrgia, no és del tot segur que no serà així i que no danyaran les espècies naturals, fet que em fa tenir dubtes sobre si els aliments són beneficiosos o no.

  14. En referencia en la noticia, Greenpeace és una associació en que impedeix l’evolució de la ciencia, tecnología i en general. Per tant, per a ells, manipular genèticament troben que és un problema per a la biodiversitat i per a la natura. El que defenso, com les Nacions Unides, manipular aquests gens poden permetre una millora en el món, és a dir, en poder solucionar diferents malalties i problemes que sorgeixen.

  15. Els organismes trasgènics, per una banda, tenen avantatges com per exemple la resistència a plagues, a determinats herbicides i a l’estrés ambiental (sequera, glaçades, inindacions…) i tot aixó fa que la seva productivitats sigui major. A més, s’han aconseguit millores en les propietats alimentàries. Per l’altra banda, també comportenen una sèrie d’inconvenients com riscos medioambientals, posible riscos per a la salut (al·lergies…) i impacte social, economic i comercial. Jo pensó que els organismos trànsgenics comporten molts avantatges tot i que sempre hi han riscos, però crec que son menors a comparació del que podrien aportar.

  16. Crec que l’utilització de transgènics és correcta quan es fa servir per a elaborar material que serà beneficiós per a alguna espècie com un organisme transgènic que pugui descontaminar alguna zona amb contaminants afegits per un abocament incontrolat; en canvi, hi estic en contra quan s’han d’utilitzar per fer una classe d’organisme a la carta com podria ser un nadó amb els ulls blaus.

  17. No veig per què s’ha de limitar la investigació en aliments transgènics si poden aportar avenços mèdics i no se n’ha reportat cap efecte negatiu. Si tenim una eina a les nostres mans per curar malalties i millorar l’alimentació i per tant l’estil de vida de gent d’arreu del món, per què desaprofitar-la? Hi ha arguments contra els transgènics de tipus “poden produir càncer” o ” afecten negativament el medi ambient”. Bé, la diferència d’un transgènic és que té algun fragment d’ADN modificat i els fragments d’ADN són digerits de la mateixa manera tant si una espècie és transgènica com si no. És difícil a més pensar que afectin negativament al medi tenint en compte que es poden modificar de manera que puguin tenir una major producció utilitzant menys recursos del medi. Tot i així sí que crec que cal ser prudents i controlar aquestes espècies modificades genèticament per evitar-ne la substitució total de les originals.

  18. Els transgènics tenen moltíssimes possibilitats: la producció de grans quantitats d’aliments, l’obtenció de productes que incloguin farmacs o proteïnes concretes, etc. En canvi, a dia d’avui no s’ha demostrat que puguin presentar cap perill real, sinò hipotètiques conseqüències que podrien tenir. Sota el meu punt de vista, considero que, tot i que aquestes poden existir, cal posar-ho en una balança i valorar fins a quin punt les opinions i controversies expressades en els textos poden parar un procès tan important que podria fins i tot, en un futur, salvar la humanitat.

  19. L’obtenció d’aliments transgènics (organismes genèticament modificats, OGM), està perfectament justificada des del meu punt de vista. Tot i el rebuig social que aquests generen, promogut per activistes contraris com per exemple Greenpeace, no hi ha cap evidència científica que demostri que els transgènics siguin perjudicials per a la salut humana a causa del consum, o a nivell ecològic o mediambiental. De fet, la biotecnologia ajuda en alguns casos el medi ambient mitjançant la bioremediació (bacteris modificats amb l’objectiu de degradar el petroli vessat al mar, per exemple).

    Quant als aliments transgènics, aquests seran molt útils en un futur proper per poder abastir totes les regions del món amb aliments que s’adaptin al lloc de conreu o que tinguin additius positius per al consum, com per exemple l’arròs daurat que porta incorporat carotè el qual proporciona Vitamina A a regions on hi tenen deficiència la qual provoca cegueres i morts a Àfrica i al sud-est asiàtic.

    El que observo i hi interpreto amb aquestes notícies és una manca d’informació contrastada i evidenciada per part dels activistes de Greenpeace en aquest aspecte (tot i que realitzen tasques molt positives en altres aspectes), així com de la societat de europea actual en general. Hi veig, a més, un alt grau de demagògia en els seus arguments solament per tal de defensar els seus ideals o voluntats, deixant de banda les realitats que sembla que no veuen o no volen veure-les; més aviat pareix la segona opció.

    Cal dir també que la realització i signatura de la carta per part de tantes persones d’influència és una molt bona iniciativa, però també em sembla un poc excessiva i atacant en alguns punts de la mateixa. Aquesta polèmica ha reobert un tema molt polaritzat en la societat on el que més hi manca és la informació al respecte, cosa necessària i imprescindible per a poder entendre’ns raonadament i avançar com a humanitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *