Arxiu d'etiquetes: Biotecnologia

Vida artificial

En 2010 ja van crear un microorganisme el genoma del qual havia estat sintetitzat íntegrament a un laboratori. Ara, l’equip del científic Craig Venter ha anat més lluny, obtenint un bacteri “artificial” amb el mínim número de gens amb què els investigadors han aconseguit que aquest siga viable: el genoma mínim. Una nova fita en la biologia sintètica que podeu llegir en aquesta notícia.

Llegir ciència per Sant Jordi

La clau secreta de l’Univers Lucy i Stephen Hawking

La família de George és un tant peculiar: són vegetarians i eviten qualsevol tipus de tecnologia; per això viuen sense televisió, sense telèfon, sense ràdio i sense ordinador!, pel que George s’ha guanyat la fama de “rar”. Un dia, el seu porquet travessa la casa del veí i George ha d’entrar a rescatar-lo. Allí coneix a Annie, una nena de la seua edat un tant pretenciosa i molt mentidera, i al seu pare, Eric. La casa on viuen és un petit “museu de la ciència” i el que més crida l’atenció de George és Cosmos, l’ordinador, que es presenta a si mateix com “el més potent del món”. Després de jurar que usarà la ciència solament per a bones fins, George, de la mà de Cosmos, descobreix com es van crear les estrelles. Al dia següent, el professor de George, Mr. Ripe, ho enxampa fent un dibuix de l’ordinador d’Eric i Annie en classe i George es veu obligat a contar qui és Cosmos. Per a la seua sorpresa, el professor sembla estar al corrent. Uns dies més tard, George torna a casa dels seus veïns i gràcies a Annie, viatja per l’espai; aterra en un cometa i veu els diferents planetes. Després d’aquesta aventura, Annie li explica a George que el seu pare està investigant si existeix un planeta amb vida intel·ligent. El que encara no sap cap dels dos és que algú està a punt de tendir-li un parany a Eric.

Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic José María Seguí Simarro

Què és un transgènic? I què no és? Són perjudicials o la solució a una bona part dels mals de la humanitat? Aquest treball reflecteix la gran distorsió que hi ha envers els cultius transgènics entre allò que diu la comunitat científica, avalat per dades, i allò que opina la resta de la societat, on s’ha imposat una imatge completament contrària. L’objectiu de l’obra és abordar els mites i llegendes sobre els transgènics i aportar-hi arguments amb rigor científic, tot barre­jant aspectes polítics, sociològics, psicològics i co­municatius.

Es tracta d’un manual de supervivència per a entendre què són i què no són els transgènics. Amb voluntat divulgadora i sense deixar de banda el rigor que el tema es mereix, l’autor ofereix al lector tots els elements necessaris perquè puga extraure conclusions pròpies.

Tallers de Biotecnologia

Amb motiu de l’Any Internacional de la Biotecnologia el Departament de Ciències ha programat a 4t d’ESO unes activitats útils per tots aquells que en un futur vulguen fer qualsevol grau de ciències, conduïdes per Anna Borrull i Gemma López, investigadores i docents del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili.

Dijous 18 de desembre

COM RESOLEN ELS INVESTIGADORS ELS PROBLEMES CIENTÍFICS? CASOS PRÀCTICS Gema Isabel López Martínez
Mitjançant tècniques de biologia molecular i biotecnologia podem resoldre o prevenir malalties. Darrere d’una investigació hi ha un producte comercial que pot solucionar el problema. Un exemple és la producció d’insulina homòloga a la humana o de biodièsel per part de bacteris tot emprant l’enginyeria genètica. Es formaran grups petits on a partir de notícies científiques de premsa es discutirà quina és la problemàtica, les eines genètiques a emprar per resoldre el problema i quin seria el producte final.

Dijous 8 de gener

ENGINYERIA GENÈTICA: REDISSENYANT LA VIDA Anna Borrull Riera
Es tractarà des de la transformació d’organismes unicel·lulars fins als vegetals i animals modificats genèticament (transgènics). Es comentaran les aplicacions que tenen en l’actualitat aquestes tècniques: producció de fàrmacs per enginyeria genètica, teràpia gènica, diagnòstic clínic amb eines moleculars, projecte genoma humà, reproducció assistida, clonació i també aplicacions en agricultura, ramaderia i medi ambient, així com els pros i contres de forma objectiva.

Premis i diplomes Setmana de la Ciència 2014

S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.

Aquest divendres, dia 28 de novembre, a les 11:30h (hora de l’esbarjo) al saló d’actes, es farà l’acte de cloenda de la Setmana de la Ciència 2014. Consistirà en el lliurament de diplomes als alumnes que han participat al ralli fotogràfic Què fa la biotecnologia per mi i al concurs d’obtenció de cristalls (Fem ciència a casa) i la comunicació i lliurament dels premis als guanyadors. No hi podeu faltar!

Enhorabona i gràcies un any més per la vostra participació!

Activitats de la Setmana de la Ciència

Del 14 al 23 de novembre se celebrarà a Catalunya la 19a Setmana de la Ciència. Els temes centrals de l’edició d’enguany són la cristal·lografia i la biotecnologia amb motiu de la celebració, aquest 2014, de l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’Any de la Biotecnologia.

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. A aquesta iniciativa ens unim el professorat del Departament de Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia, Física i Química) proposant les següents activitats:

1. Ralli fotogràfic. Què fa la biotecnologia per mi?

2. Fem ciència a casa. Obtenció de cristalls

3. Exposició: “Fites tecnològiques des del punt de vista dels químics”

4. Tallers i conferències

– Aconsegueix que uns bacteris fabriquin una proteïna verda i fluorescent! (Batxillerat, dilluns)
– Cafè científic: Es realitzarà el dia 12 de gener de 2015 a les 16:30h
– Bombolles gegants de sabó (dimarts i dimecres)

EXPOSICIÓ: “FITES TECNOLÒGIQUES DES DEL PUNT DE VISTA DELS QUÍMICS”

Durant la Setmana de la Ciència podrem visitar a l’entrada del nostre centre l’exposició itinerant “Fites tecnològiques”. La mostra, que ja ha estat anteriorment a l’Institut, està formada per una sèrie de panells que presenten l’evolució dels avenços i els reptes tecnològics actuals des de la mirada de la química. Estan agrupats entorn a quatre temàtiques científiques. Es pot accedir aquí al pdf de cadascuna d’elles.

DILLUNS, 17 de novembre

Tallers: Enginyeria Genètica i Biotecnologia

Un grup de científics que estan portant a cap les seves investigacions a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB/CSIC) i al Centre de Regulació Genòmica (CRG) dirigiran un taller al laboratori de Biologia del nostre Institut. La pregunta de la investigació és: Pot un organisme expressar una proteïna que no és part del seu genoma? L’objectiu de la investigació és aconseguir que bacteris E. coli expressin la proteïna GFP (proteïna fluorescent de la medusa Aequorea victoria). Destinataris: alumnat de Biologia de 1er i 2n de Batxillerat.

Cafè Científic

Per motius organitzatius aquest curs el cafè científic es realitzarà el 12 de gener de 2015. El ponent serà David Bueno, doctor en Biologia i professor de Genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat a Barcelona i Oxford, i s’ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà.

DIMARTS, 18 de novembre a les 11:30 (hora de l’esbarjo)

Us animem a participar en el taller d’elaboració de bombolles gegants de sabó. Al laboratori de Química confeccionarem un dispositiu senzill per a crear les bombolles i explicar la fórmula que utilitzarem per a preparar la mescla (no cal portar res de casa però es poden buscar altres opcions per Internet si un vol).

DIMECRES, 19 de novembre a les 11:30 (hora de l’esbarjo)

El dia 19 de novembre a la pista de bàsquet del pati de 1r cicle d’ESO ficarem en pràctica, si el temps no ho impedeix, la confecció de les bombolles, distribuint la mescla en uns quants recipients i repartint-se també els participants. Esperem que l’activitat sigui del vostre gust i que hi hagi col·laboració. Qui farà la bombolla més gran? (Pots trobar una explicació sobre la formació de bombolles i la tensió superficial de l’aigua a la pàgina 5 del document d’aquest enllaç).

Confiem en la vostra participació. Gràcies!

Professorat del Departament de Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia, Física i Química)

Setmana de la Ciència 2014

Com cada any, el Departament de Ciències organitza activitats per a celebrar la Setmana de la Ciència (del 14 al 21 de novembre). Els temes centrals de l’edició d’enguany són la cristal·lografia i la biotecnologia. Per aquest motiu, dues de les activitats que fem cada any (Fem ciència a casa i el ral·li fotogràfic) aniran dedicades a aquestes temàtiques. A continuació us descriurem com participar-hi.

1.- Ral·li fotogràfic (concurs amb premi i avaluable pel professorat)

Què fa la biotecnologia per mi?

La biotecnologia es refereix a tota aplicació tecnològica que utilitza sistemes biològics i organismes vius o els seus derivats per a la creació o modificació de productes o processos per usos específics (Nacions Unides, 1992).

A partir d’aquesta definició realitzeu una recerca sobre què fa la biotecnologia per vosaltres; un cop l’heu enllestida feu una fotografia personalitzada, és a dir, heu de donar resposta a la pregunta a través d’una fotografia i un text explicatiu de 150 caràcters.

Com han de ser les fotos?

  • Les podeu fer individuals o en grup, màxim 3 alumnes.
  • Impreses amb una mida màxima de 10×15 o 15×10 cm.
  • A la foto ha de figurar la data en què està presa i algú de vosaltres o bé alguna cosa que verifique que és original, com pot ser la data d’un diari.

Les fotos les enganxareu a un full A5 (20×15 cm) i al costat de la foto han de constar els noms i cognoms dels participants i el contingut científic. Les fotos les entregareu al professorat de Ciències naturals (Biologia i Geologia, Física i Química). Es farà una selecció de les fotos més originals i més adients amb tota la informació que se us demana.

Termini de presentació de les fotografies: fins al 14 de novembre de 2014

2.- Fem ciència a casa

L’any 2014 ha estat declarat Any Internacional de la Cristal·lografia per l’Organització de les Nacions Unides. Per això, el Departament de Ciències de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta organitza un concurs de cristal·lografia. El concurs consistirà a obtenir cristalls que s’exposaran a l’Institut. Per obtenir els cristalls heu de fer:

  • Recerca per Internet de com s’obtenen els cristalls.
  • A partir de la informació obtinguda dissenyar el vostre propi experiment.
  • Portar-lo a cap.

El treball s’haurà de fer en equips (recomanem tres alumnes per equip). És un requisit obligatori que cada grup d’alumnes presenti, juntament amb el cristall, un pòster amb format científic. Les mides han de ser de 70 cm d’amplada per 120 cm d’alçada. El pòster ha de constar de les parts següents:

  • Títol del treball.
  • Membres participants.
  • Centre educatiu que representa.
  • Objectiu del treball.
  • Descripció del pla de treball o metodologia utilitzada per obtenir-ho.
  • Materials utilitzats.
  • Descripció i fotografia dels resultats obtinguts.
  • Referències bibliogràfiques (webgrafia).

Se’n valorarà:

  • Grandària dels cristalls.
  • Color i transparència dels cristalls.
  • Cares dels cristalls.
  • L’estètica i la manera de presentar els cristalls (pòster científic). En aquest punt es podrà desenvolupar la part artística de cada grup.

Atenció: el temps és una de les variables més importants per poder obtenir bons cristalls; per tant, un consell del professorat és… comenceu ja!

Data màxima de presentació: 13 de novembre de 2014

Pròximament es farà públic el programa complet d’activitats per a la Setmana de la Ciència. Estigueu atents!

Transgènics

El debat sobre els aliments transgènics no és nou en absolut, ni està prop d’estar tancat. Entre els partidaris i els contraris s’intercanvien arguments que van des de la seguretat alimentària i els possibles riscos per a la salut humana, els perills de la introducció de noves espècies i la disminució de la biodiversitat, fins la millora a les collites que podria ajudar a combatre la sequera o la fam o a lluitar contra malalties.

Una mostra d’aquesta discussió s’escenifica en les següents cartes publicades entre els anys 1997 i 1998 al diari El País. Els protagonistes són Daniel Ramón Vidal, aleshores coordinador nacional de Ciència i Tecnologia d’Aliments del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), per una banda, i Gregorio Álvaro Campos, biotecnòleg, professor del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Castella-la Manxa (UCM) i membre d’Aedenat (Asociación Ecologista de Defensa de la Naturaleza) i Jorge Riechmann, politòleg, professor de la Universidad de Barcelona i membre del Departament Confederal de Medi Ambient del sindicat Comissions Obreres, per altra banda.

Els aliments transgènics, per Daniel Ramón Vidal

En les últimes setmanes hem assistit a un ressorgir de les campanyes de diversos col·lectius ecologistes en contra dels anomenats aliments transgènics. La línia argumental és comuna: menjar-los és perillós, provoquen problemes en el medi ambient i només beneficien a les transnacionals que els produeixen. Què hi ha de cert? Cal entendre primer què són aquests aliments: productes biotecnològics en l’obtenció dels quals s’han utilitzat tècniques d’enginyeria genètica. Des del punt de vista conceptual res de nou en la tecnologia d’aliments, ja que des dels inicis de la història s’ha fet ús d’una grollera eina genètica, l’encreuament sexual i la posterior selecció. Tècnicament, una cosa molt diferent, ja que amb l’enginyeria genètica podem modificar un únic gen del genoma d’un animal o una planta comestible. Són segurs per a la salut? Si ens atenim a criteris científics són tan segurs, si no més, que qualsevol del supermercat. Donada la tecnologia genètica, coneixem millor els canvis introduïts en una patata transgènica que en una varietat tradicional d’aquest vegetal obtinguda per millora clàssica. Però a més, per poder ser comercialitzada aquesta patata transgènica ha de superar llargues proves de laboratori encaminades a delimitar la seva composició i demostrar la seua falta de toxicitat. Només llavors podrà ser venuda. No són proves rutinàries o trivials. En el cas del tomàquet MacGregor, el primer aliment transgènic comercialitzat, l’empresa productora va haver de fer desenes d’assajos durant més de quatre anys fins a tenir el permís. I el més important per al consumidor espanyol: així serà amb tots els que es comercialitzen, ja que després de l’entrada en vigor del Reglament de la CE s’estan creant comitès de científics independents que supervisaran la seua bondat higienicosanitària. Davant d’aquest control exhaustiu recordem que tot aliment tradicional obtingut per millora clàssica no necessita aquestes proves, i no obstant això ningú aixeca la veu, tot i que no sapiguem quantes parts del seu patrimoni genètic hem canviat. Exigim com a consumidors el mateix nivell de control per a tots els aliments, siguen transgènics o no.

Continua la lectura de Transgènics

Vida “sintètica”?

L’equip d’investigació de Craig Venter aconsegueix una cèl·lula amb material genètic sintetitzat al laboratori

Científics dels EUA fabriquen per primer cop una cèl·lula artificial

La meta és crear organismes que devorin petroli, substitueixin els hidrocarburs o absorbeixin diòxid de carboni – Venter, pare del genoma humà, aconsegueix un nou bacteri al generar-ne els elements sintèticament

El biòleg i empresari nord-americà Craig Venter va anunciar fa tres anys que es disposava a crear vida artificial en un laboratori i ahir, tot i els incrèduls, va presentar en societat els resultats: un autèntic bacteri sintètic, és a dir, fabricat per l’home. (…)

craig-venter