El període de presentació de sol·licituds per als Cicles formatius de grau mitjà (CFGM) i Programes de qualificació professional inicial (PQPI) està obert del 9 al 20 de maig del 2011. Pots trobar aquesta informació en la pestanya Tutoria > Orientació o en els següents enllaços:
Arxiu de la categoria: ESO
Bioimatges: Concurs de fotografia biològica
La Comissió de Biòlegs Docents del Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBC) anima tots els alumnes de secundària i primària (cicle mitjà i superior) de Catalunya i als seus mestres i professors, així com als col·legiats del CBC i a la resta d’amants de la fotografia de natura a participar al concurs Bioimatges 2011.
La primera i principal finalitat del concurs és realçar visualment els valors del món biològic.
La segona finalitat de Bioimatges 2011 és disposar d’una col·lecció de fotografies de temàtica biològica per als docents i per als alumnes de primària i secundària de Catalunya. La col·lecció es podrà consultar a través de la web www.bioimatges.net i tindrà finalitats pedagògiques.
Una tercera finalitat de Bioimatges 2011 és la de preparar una exposició itinerant de fotografia biològica per instituts, facultats de Biologia, col·legis professionals i altres entitats culturals que hi estiguin interessades. L’exposició servirà per reflectir l’imaginari biològic d’alumnes i docents i mostrar-lo a tota la societat.
Continua la lectura de Bioimatges: Concurs de fotografia biològica
Nova troballa de restes d’homínids en Atapuerca
Una mandíbula trobada a Atapuerca el 2007 podria canviar la teoria de l’evolució humana
La mandíbula trobada fa quatre anys a les excavacions d’Atapuerca, a Burgos, és la resta humana més antiga trobada fins ara a Europa. Té 1,2 milions d’anys d’antiguitat. L’equip que l’ha investigat la va atribuir a l’Homo antecessor, l’homínid més antic d’aquesta regió, però després de tres anys han vist que és un homínid anterior. Això podria canviar la teoria de l’evolució humana.
Els experts que han estat estudiant aquesta mandíbula no l’han pogut atribuir a cap espècie d’homínid coneguda perquè es tractaria d’un d’anterior a l’Homo antecessor.
El director del Centre de Recerca d’Atapuerca, José María Bermúdez, ha afirmat, contundent, que “sens dubte és un homínid anterior en el sentit que són 400.000 anys de distància amb l’Homo antecessor. Això és molt de temps, són 12.000 generacions, és una barbaritat. Que estan relacionats és segur. Com estan relacionats, aquesta és la pregunta”.
La teoria que està més estesa afirma que es va produir un moviment migratori de diversos homínids de l’Àfrica, que van arribar a Euràsia en diverses onades. Ara s’apunta que potser hi va haver una identitat europea amb característiques pròpies.
Llegir ciència per Sant Jordi
La ciència dels Simpson
Exactament en el minut sis del primer episodi de la sèrie animada més duradora de la televisió, Els Simpson, la ciència ja hi fa acte de presència. El fotograma que ho anuncia és una garlanda nadalenca que diu: «Bon Nadal de part de la central nuclear de Springfield». Això és només l’inici de les contínues referències científiques presents en la sèrie, tantes com per a fer un assaig i descobrir que la majoria d’autors dels capítols tenen una formació científica considerable, o que el guionista és llicenciat en física i màster en informàtica teòrica per Berkeley.
Quanta ciència hi ha en Els Simpson i de quin tipus? I què hi ha de realista en la sèrie? O encara més interessant: quant hi ha de groc en la realitat científica? Amb el pretext d’Els Simpson, aquest llibre ens endinsa d’una manera àgil i fins i tot divertida en la turbulenta relació entre ciència i societat.
Energia nuclear
En l’energia nuclear sol donar-se el fenomen que es designa en anglès amb l’acrònim NIMBY (“Not in my back yard”) i que alguns tradueixen al català com SPAN (“Sí, però aquí no”), és a dir, que molts ciutadans no la veurien malament, sempre que les corresponents centrals s’instal·laren lluny de casa seva.
La relació dels humans amb les fonts d’energia ha solgut ser conflictiva, des del mateix moment en què Prometeu li va robar el foc a Zeus per emportar-se’l a ells i, en un altre ordre de coses, encara que el Quixot no es caracteritzava per una fidedigna percepció dels fets reals, la veritat és que va trencar una llança, precisament, contra un molí de vent, que és un artefacte que aprofita l’energia de la natura. Però aquest llibre no discorre en el món del mite, el de Prometeu i el Quixot, sinó en el pla científic, el dels arguments i les dades empíriques i, a partir d’ells, tracta d’informar el lector de quins són els avantatges i els riscos de l’energia nuclear.
Gasos contaminants de l’atmosfera
Barcelona no compleix els límits de qualitat de l’aire el primer trimestre d’aquest any
La contaminació de l’aire a Barcelona i la seva àrea metropolitana supera sistemàticament els límits de diòxid de nitrogen. Segons ha pogut comprovar TV3, estacions de mesura com les de l’Eixample o la de Sarrià han doblat els límits permesos per la Unió Europea aquest 2011. Tan sols un dia s’han complert els paràmetres. En altres zones menys exposades al trànsit, com el Parc de la Ciutadella o Sants, les mitjanes han estat més baixes, però igualment per sobre de la normativa europea. La Fiscalia de Medi Ambient ha demanat comptes a la Generalitat. (…)
Continua llegint al 3cat24 »
Mira el vídeo de la notícia a TV3 »
Capa d’ozó
Científics francesos detecten una destrucció rècord de l’ozó al pol Nord
La disminució de la capa que protegeix la Terra dels raigs ultraviolats és del 40% i es registra en una “zona extensa”, fenomen que no s’havia observat fins ara
La capa d’ozó al pol Nord registra un nivell sense precedents de destrucció a causa d’excepcionals condicions meteorològiques, segons ha informat el Centre Nacional d’Investigacions Científiques francès (CNRS). A finals del mes passat, la disminució de la capa que protegeix la Terra dels raigs ultraviolats va ser del 40% i es va registrar en una “zona extensa”, un fenomen que no s’havia observat fins ara, assenyala el CNRS en un comunicat.
El motiu d’aquesta degradació es troba en “un hivern estratosfèric molt fred i persistent” que ha conduït a una destrucció d’ozó “important” i “prolongada excepcionalment fins a la primavera”, assenyala. La destrucció de la capa d’ozó està lligada a la presència a l’atmosfera de diversos gasos, emesos pels aerosols. (…)
El joc del Big Bang 2.0
Des del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya es envien aquesta informació:
Nova fase de competició del JOC DEL BIG BANG 2.0, de l’1 d’abril a l’1 de maig, un joc on-line sobre l’inici de l’univers que et desvetllarà alguns del seus misteris i que posarà a prova la teva imaginació.
Apunta’t! És gratuït i s’hi pot jugar sol o acompanyat, amb amics o tota la classe, només cal registra-s’hi. Més de 3000 joves ja hi han jugat, i tu, a què esperes?
A més, els participants podran guanyar un viatge a Ginebra per a dues persones per visitar el CERN, entre molts altres premis.
Fes-te fan d’El Joc del Big Bang i gaudeix de les possibilitats de la nova versió 2.0.
Evolució de l’ésser humà
Una pregunta clàssica de la gent que no entén el mecanisme de l’evolució és:
Si l’ésser humà ve del mico, com és que nosaltres hem evolucionat i ells (els micos) no?
La pregunta amaga un desconeixement bàsic, i aquest és que mai cap científic evolucionista ha afirmat que l’ésser humà ha evolucionat a partir dels micos actuals, sinó que tots dos tenim un avantpassat comú. Res millor per entendre-ho que fer un cop d’ull a aquest curt vídeo en què Richard Dawkins explica la qüestió:
Experiment de Miller
Redescobrint els experiments de Stanley Miller
El recent descobriment d’unes mostres procedents d’un experiment no publicat i portat a terme per Stanley Miller cinc anys després de la seva famosa publicació sobre la “sopa primigènia” llança noves evidències sobre l’origen de la vida.
El 1953, un jove Stanley Miller treballava com a estudiant de postgrau en el laboratori del seu mentor, Harold Clayton Urey, sobre els inicis de la vida en una hipotètica atmosfera i oceà primitius. El seu famós experiment, publicat a la revista Science, va consistir en exposar una barreja de metà, amoníac, hidrogen i aigua a una sèrie de descàrregues elèctriques de 60.000 volts. El resultat va ser l’obtenció d’àcid acètic, ADP-glucosa i diversos aminoàcids, pilars estructurals de les proteïnes.
A partir de llavors, nombrosos experiments han reproduït aquests resultats i obtingut altres compostos orgànics. No obstant això, fins ara no ha estat possible aconseguir proteïnes.
El 1958, cinc anys després del llegendari experiment amb Urey, Miller va realitzar altres similars en presència de metà, amoníac, àcid sulfhídric i diòxid de carboni, però aquesta vegada no va analitzar les mostres obtingudes (o no va deixar constància d’haver-ho fet), limitant-se a etiquetar i emmagatzemar-les en vials. Fins a la seva mort el 2007, sembla que mai va tornar a treballar amb elles. (…)
Alerta nuclear en Japó
Alerta Nuclear
La deflagració va alliberar en una hora l’equivalent al límit de radioactivitat que un ésser humà pot suportar en un any
El govern intenta tranquil·litzar el món i diu que l’explosió a la planta de Fukushima no va ser en el reactor
L’endemà d’haver patit el pitjor terratrèmol de la seva història i quan el país encara tremola per les fortes rèpliques que segueixen al sisme, la principal preocupació del Japó són les dues centrals nuclears de Fukushima, a 240 quilòmetres de Tòquio, que van resultar afectades. (…)