Arxiu de la categoria: ESO

Aurora boreal a temps real

1r ESO, 3r ESO, ,

El Sol emet en la seua activitat unes partícules, en la seua majoria protons, que ens arriben en forma del que anomenem vent solar. Aquestes partícules queden atrapades per les línies de força del camp magnètic de la Terra, i entren a l’atmosfera pels pols, creant un espectacular fenomen que anomenen aurores polars: boreal a l’hemisferi Nord, austral al Sud.

Quan observem vídeos de les aurores polars normalment estan filmats en time lapse, tècnica que consisteix en reproduir les imatges a major velocitat, per poder veure accelerats fenòmens que ocorren lentament. Aquest vídeo, en canvi, té l’alicient de mostrar-nos l’aurora a temps real! Va ser filmat a Tromsø, Noruega, durant una tormenta solar el passat 24 de gener, pel fotògraf Alistair Chapman.

Llegit a Fogonazos i Bad Astronomy »

Onada de fred siberià

1r ESO, 2n BAT, 3r ESO, , ,

Europa es troba immersa en una situació meteorològica de fred que ja dura uns dies i que està deixant sentir intensament els seus efectes. En la imatge adjunta podem veure la disposició de les isòbares, que explica la situació que estem vivint.

Les isòbares són línies imaginàries que uneixen els punts que tenen una mateixa pressió atmosfèrica. Per damunt de 1013 hPa (hectoPascals) parlem d’altes pressions o anticiclons (el que solem associar a “bon temps” o temps assolellat); per baix, baixes pressions, depressions atmosfèriques o borrasques (“mal temps” o precipitacions). Les isòbares ens indiquen la direcció del vent: en l’hemisferi nord, en els anticiclons, aquests segueixen les línies en sentit de les agulles del rellotge; en les depressions, en sentit contrari. Si aquestes línies estan molt juntes, ens indiquen que els vents són intensos; si estan separades, els vents són suaus o inexistents, i aleshores parlem d’un pantà baromètric.

Així, mirant el mapa isobàric podem observar dos grans anticiclons (A) sobre Europa. I, si resseguim les línies de pressió, comprobem com ens arriben vents des del nord-est europeu. És aleshores quan parlem de vent siberià, per la procedència d’aquest aire gelat.

Pots trobar una senzilla explicació d’aquest fenomen i d’altres semblants en aquest vídeo.

Edu3.cat

Malgrat la situació no ha arribat a ser tan extrema com algunes prediccions apuntaven, encara queden uns dies fins que les temperatures tornen a pujar. Mentrestant, les inclemències meteorològiques han deixat més de 200 morts per tota Europa a dia d’avui, i a casa nostra tenim rècords de baixes temperatures, forts vents, talls de llum per l’elevat consum i neu fins i tot a nivell de la mar. Així que el més prudent serà seguir les recomanacions.

Més informació a les pàgines de la Generalitat i del Servei Meteorològic de Catalunya »

Idèntics però distints

2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , ,

Els germans bessons idèntics, en tant que són clons, genèticament iguals, proporcionen una oportunitat única per estudiar aspectes de l’herència i dels efectes de l’entorn sobre els caràcters biològics. Es tracta de germans originats a partir d’un sol òvul fecundat per un espermatozoide, que va formar un únic zigot que, en els estats primerencs de desenvolupament embrionari, va dividir-se originant dos embrions amb la mateixa informació genètica dins el mateix sac vitel·lí: per això s’anomenen bessons monozigòtics o univitel·lins.

Observant les diferències entre individus que comparteixen el mateix genoma podem conèixer els efectes de l’ambient sobre l’expressió dels gens. La ciència que estudia aquests efectes s’anomena epigenètica, i explica com a partir d’uns mateixos gens podem trobar distints fenotips: el resultat de l’expressió gènica més la influència ambiental. De la mateixa forma en què, a partir de les mateixes tecles d’un piano, polsant unes i inhibint altres, obtenim melodies diferents.

Per altra banda les diferències entre els bessons idèntics i els germans no bessons o els bessons bivitel·lins, ens permeten conèixer la influència de la genètica sobre determinats caràcters. Per exemple, els bessons univitel·lins comparteixen determinats desordres, com ara disfuncions lectores, autisme o alcoholisme, molt més sovint que els altres tipus de germans. Això vol dir que si un dels germans bessons presenta algun d’aquests caràcters, el percentatge de casos en què l’altre bessó també el presenta és significativament major que si no es tractés de bessons, el que suggereix la forta influència de l’herència.

Una bona oportunitat per estudiar aquesta influència ve proporcionada pels pocs casos documentats de bessons idèntics criats per separat. En aquest cas, les semblances que es descriuen es deuen a l’efecte de l’herència biològica.

Llegit a National Geographic »

Investigació amb el virus H5N1

2n BAT, 3r ESO, , ,

L’Administració dels Estats Units ha prohibit la publicació en les revistes Science i Nature d’uns estudis sobre una soca especialment perillosa del virus H5N1, causant de la coneguda com a grip aviària. Sembla que aquesta soca es transmet més ràpidament entre humans. El motiu al·legat per Estats Units és que la informació d’aquests articles, si s’arribés a publicar, podria ser perillosa en mans de terroristes. Dues setmanes més tard, un grup de 38 científics, encapçalats pel viròleg holandès Ron Fouchier, un dels investigadors implicats, ha publicat una carta en la revista Science, en què s’autoimposa una moratòria de dos mesos en les investigacions amb el virus, mentre no es decideix quina informació és segur publicar i quina no. Aquests estudis poden donar un major coneixement sobre el virus i la seua actuació i, per tant, sobre com tractar la malaltia que ocasiona.

Així que el debat està servit: és la investigació un risc que obri les portes a una guerra biològica o una esperança davant la possible prevenció o curació d’una malaltia mortal?

Llegeix la notícia a rtve.es i a El País »

Reunió amb les famílies de 1r ESO

1r ESO

Dilluns vinent dia 23 de gener, a les 19:30h, celebrem a l’institut una trobada amb les famílies dels alumnes de 1r ESO. L’objectiu de la reunió és mostrar algunes de les metodologies que fem servir els professors i professores en aquest curs, en especial aquelles relacionades amb les noves tecnologies.

Animem a l’assistència, que esperem siga profitosa!

Sense Ministeri de Ciència

4t ESO, Batxillerat, ,

Quan vam conèixer la composició del nou govern de l’Estat Espanyol alguns vam comprovar, no sense sorpresa, que entre les noves carteres ministerials no hi figurava aquella que es dedica al nostre àmbit de coneixement: la ciència. Efectivament, almenys durant aquesta legislatura, i si no hi ha cap remodelació ministerial molt significativa, no tindrem Ministeri de Ciència. És clar que darrere d’un govern amb menys ministeris hi ha la situació de crisi en què ens trobem, però per altra banda crida l’atenció el desdoblament dels ministeris “econòmics”: Ministeri d’Economia i Competitivitat i Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. De fet, la regulació de l’R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació) recaurà sobre una Secretaria d’Estat, a càrrec de Carmen Vela, depenent del Ministeri d’Economia i Competitivitat, del qual és titular Luis de Guindos, quan altres vegades la ciència ha tingut ministeri propi, o ha anat lligada a educació.

La prestigiosa revista científica Nature es feia ressò d’aquesta notícia. En aquest article (en anglès) podem llegir els comentaris d’Amaya Moro-Martín, física del Centre d’Astrobiologia de Madrid:

Els investigadors estan alarmats pel senyal que es llença. “Molts dels països per davant d’Espanya en investigació i desenvolupament tenen un ministeri especialitzat”, diu.

Que els mals de la investigació científica a casa nostra (sistemes educatius que no recolzen suficientment la ciència, qualitat de les nostres universitats, endogàmia, sistemes de promoció post universitària, manca d’inversió privada, i un llarg etc.) no es solucionen amb la creació d’un ministeri, això està clar. Però aquest fet ens indica quines no són les prioritats d’aquest govern. Tot i que puga semblar que en Secundària no ens afecta directament, aquest és el recolzament a la ciència que es trobaran els nostres alumnes de Batxillerat científic en els anys immediats.

Llegit a La ciencia y sus demonios y a Amazings »

Teràpies placebo

2n BAT, 3r ESO, , ,

Una notícia apareguda fa quasi un mes ens informava que el Ministeri de Sanitat ha elaborat un informe que estudia les anomenades teràpies alternatives o naturals, en el qual conclou que en alguns casos el seu efecte no és més que un placebo.

El placebo és l’efecte psicològic produït al nostre cos per la suggestió i la predisposició a tal efecte (“com crec que m’anirà bé, sols això ja em fa sentir millor”). És tan important que, quan es proven nous medicaments, aquests són proporcionats a un grup experimental, i els efectes es contrasten amb els d’altre grup de malalts al que se li ha administrat un “medicament” sense efectes fisiològics, el placebo. D’aquesta forma, les persones objecte de la investigació desconeixen si estan prenent o no el tractament real, eliminant així les desviacions produïdes per l’efecte psicològic.

Aquest seria el cas de l’homeopatia. Aquesta pràctica consisteix en administrar al pacient dosis molt diluïdes de la mateixa substància que ha provocat la malaltia, segons la creença, no contrastada científicament, que aquest principi combatrà la malaltia. Segons l’informe del Ministeri, el “medicaments” homeopàtics no suposen un risc per als pacients (ja que estan tan diluïts que el que els malalts estan prenent és pràcticament aigua), però els seus efectes es corresponen als de un placebo.

La conclusió evident és que, si a un li funciona un mètode, és lliure de fer-lo servir, sempre que estiga ben informat. Però darrere d’això hi ha altres conclusions no menys evidents: per una banda, que aquestes teràpies mai no han de substituir d’altres que sí s’han mostrat eficients en la lluita contra determinades malaties; per altra, que si el seu efecte és merament psicològic, qui proporciona aquests remeis, normalment a preus més aviat elevats, està aprofitant-se’n de la suggestió dels pacients, quan no directament de la seua desesperació en no trobar cures a la malaltia. I això és, a banda de poc ètic, perillós.

Llegeix la notícia a El País »

Resum meteorològic de 2011

1r ESO, 2n BAT, 3r ESO, , , , ,

Al web del 3/24 hem pogut veure els primers dies de l’any un resum dels fenòmens meteorològics esdevinguts en 2011, a més d’una galeria de fotos sobre el tema. Entre tots ells cal destacar la formació d’un medicane que va arribar a les nostres costes a començament del passat mes de novembre. Aquest terme fa referència a un esdeveniment semblant a una tempesta tropical, o huracà, però evidentment de dimensions i efectes més reduïts, i format, aquesta vegada, a les aigües mediterrànies, cosa excepcional en aquest tipus de fenòmens.

Un huracà (com se li diu a Amèrica, o cicló, com se li diu a l’Índic i el sud-est asiàtic, o tifó, com se li diu al Pacífic asiàtic, entre altres noms) és una forta depressió atmosfèrica situada sobre aigües càlides que alimenten aquestes baixes pressions, provocant forts vents i pluges amb efectes que poden ser catastròfics. Solen produir-se sobre aigües intertropicals, a finals de l’estiu. Quan els vents assoleixen velocitats superiors als 117 km/h parlem d’huracà; per sota d’aquesta velocitat, es tracta d’una tempesta tropical. Mesurem la força dels seus vents amb l’escala de Saffir-Simpson.

Quan al mar Mediterrani es forma una tempesta amb característiques semblants, parlem d’huracà mediterrani o medicane. Malgrat que hi ha cert debat sobre la natura tropical d’aquests fenòmens, les tempestes del passat novembre de 2011 van ser classificades com a tals per primera vegada per la Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (National Oceanic and Atmospheric Administration, NOAA), una agència científica que depèn del Departament de Comerç dels Estats Units.

Resum meteorològic de l’any al 3/24 »

Les millors fotos del 2011 meteorològic al 3/24 »

Lynn Margulis (1938-2011)

1r ESO, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , ,

Se’ns va el mes de novembre, i amb ell un dels noms més destacats en la Biologia evolutiva dels últims cinquanta anys. Lynn Margulis és sobretot coneguda per difondre la teoria de l’endosimbiosi seriada, que explica els processos que van donar lloc a les cèl·lules eucariotes (amb nucli i orgànuls membranosos). Alguns d’aquests orgànuls, com els mitocondris i cloroplastos, tenen un material genètic propi, una doble membrana lipídica, i es repliquen per bipartició independent de la mitosi o divisió del nucli de la cèl·lula en què es troben. Aquests orgànuls serien els descendents de cèl·lules procariotes, bacteris, aerobis (en el cas dels mitocondris), fotosintètics (en el cas dels cloroplasts), que es van adaptar a la vida dins el citoplasma d’una cèl·lula més gran. El benefici d’aquesta seria obtindre l’energia fabricada pels procariotes aerobis (en els precursors dels mitocondris) i els sucres fabricats en la fotosíntesi (en els avantpassats dels cloroplasts). El benefici dels “convidats”: obtindre un ambient estable on viure i reproduir-se, on troben els nutrients i les condicions que necessiten. Aquest benefici mutu i íntim és el que anomenen simbiosi, i en aquest cas, com que es produeix en l’interior del citoplasma cel·lular, endosimbiosi.

Aquesta explicació, al principi revolucionària, avui la més acceptada per a l’explicació de l’origen evolutiu d’alguns orgànuls cel·lulars eucariotes, és segurament el major motiu pel que recordarem a Lynn Margulis. Però no l’únic. També la difusió i recolzament que va fer de la teoria Gaia de James Lovelock, els seus treballs amb el seu fill Dorion Sagan, fruit del seu matrimoni amb el també gran científic Carl Sagan, o el seu carisma i capacitat comunicadora que l’han convertida, també, en una dona mediàtica i controvertida.

Per això la recordem, perquè se’ns ha anat una de les grans de la Biologia, amb aquestes paraules escrites per ella:

Sovint els científics saben poc del context cultural i històric de les seues idees. Els biòlegs neodarwinistes, per exemple, realment creuen que “evolució” és un camp subordinat a la biologia, especialment a la zoologia. Així ignoren els components no zoològics de la ciència de l’evolució (per exemple, la història geològica, incloent especialment la paleontologia; les ciències ambientals, l’ecologia, la química atmosfèrica, la microbiologia, etc.). Poques vegades reconeixen que els seus marcs teòrics deriven d’un model capitalista anglòfon, i inevitablement cauen en prejudicis, assumpcions i orientacions filosòfiques del nostre entorn. Com que la majoria de la gent interessada en l’evolució viu en una cultura capitalista anglòfona, les assumpcions neodarwinistes queden vetllades. Conceptes com la validesa de la terminologia “cost-benefici” i “competició contra cooperació” o la superioritat de l’anàlisi matemàtica són assumits acríticament.

Traduït d’un text escrit per Lynn Margulis en 2007. Llegeix el text sencer en l’anglès original »

La notícia en el bloc de Juli Peretó, professor de Bioquímica de la Universitat de València, d’on Lynn Margulis era doctora Honoris Causa »

3a Olimpíada de Geologia

2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, ,

L’any 2010, la Geologia es va sumar a les olimpíades científiques i, per això, diverses institucions vinculades amb la geologia, i coordinades per AEPECT, van organitzar la I Olimpíada Espanyola de Geologia.

La gran acollida que va tenir aquesta activitat amb aproximadament 600 participants va animar a organitzar una nova edició el 2011, amb l’objectiu de participar en les Olimpíades Internacionals de Ciències de la Terra (IESO). En l’edició nacional van guanyar els quatre estudiants, elegits entre més de mil participants, que van participar en les Olimpíades Internacionals que es van celebrar a Itàlia. El resultat d’aquesta primera participació en la IESO es pot considerar un èxit: una medalla de plata (d’un total de 10), una de bronze (de 10) i dos premis per la capacitat d’organització i coordinació en el treball de recerca en grups.

Tot això anima a organitzar la III Olimpíada Espanyola de Geologia.

Dates d’inscripció: del 21 de novembre de 2011 al 31 de gener de 2012

Fase territorial a Tarragona: Divendres 2 de març de 2012, Universitat Rovira i Virgili (URV)

Qui pot participar?
Tots els estudiants de Batxillerat o 2n Cicle d’ESO de l’Estat espanyol, de fins a 18 anys, en equips de 4 estudiants coordinats per un professor del seu centre (es poden fer tants grups com el centre consideri oportú coordinats per un o diversos professors). Per participar en IESO 2012 és imprescindible no haver complert els 18 anys a l’inici de la competició (setembre o octubre de 2012).

Com participar?
1. Forma un equip amb un professor i quatre estudiants.
2. Descarrega el document d’inscripció a la web de l’olimpíada.
3. El professor de cada equip ha de trametre al coordinador de la fase territorial o l’organització nacional (veure adreces d’enviament).

En què consistirà l’olimpíada?
1. Al febrer de 2012, hauràs de participar en la fase territorial, de la província o regió a la qual correspongui teu centre. Si estàs entre els guanyadors, passaràs a la fase nacional.
2. La fase nacional se celebrarà el 24 de març de 2012 en el Palau de la Magdalena de Santander. Els guanyadors passaran a la fase internacional.
3. AEPECT organitzarà la preparació de l’equip espanyol.
4. La fase internacional se celebrarà a Argentina al setembre o octubre de 2012.

Més informació i bases a: http://www.aepect.org/olimpiadasgeologia/index2012.htm »