Arxiu d'etiquetes: Epigenètica

Llegir Ciència per Sant Jordi

General, , , , ,

No soc el meu ADN Manel Esteller

L’epigenètica a l’abast de tothom de la mà del científic més destacat en la matèria. Puc heretar les malalties dels meus pares o avis? És possible que els meus fills heretin les meves? Fins a quin punt una disciplina com l’epigenètica pot repercutir en la prevenció i el tractament de malalties com el càncer i l’Alzheimer? I, sobretot, què és l’epigenètica?

Manel Esteller, tot un referent internacional en l’àmbit de l’epigenètica i un excel·lent comunicador, respon en aquest llibre a aquestes preguntes i a moltes altres d’una manera il·lustrativa i divulgativa.

A partir de dotze exemples basats en casos reals i quotidians, Esteller exposa les claus per entendre millor les bases d’aquesta disciplina científica i ofereix un panorama de les infinites possibilitats que genera l’estudi de l’epigenètica. D’aquesta manera, els conceptes teòrics troben la seva aplicació pràctica en consells per portar una vida saludable que ens permeti, en la mesura del possible, prevenir el desenvolupament d’aquestes malalties.

Primavera silenciosa Rachel Carson

Primavera silenciosa (1962), de la biòloga marina i zoòloga nord-americana Rachel Louise Carson (1907-1964), és un llibre que cal conèixer ja que aborda un dels problemes més greus que va produir el segle XX: la contaminació que pateix la Terra. Utilitzant un llenguatge transparent, el rigor propi de la millor anàlisi científica i exemples esfereïdors, Carson va denunciar els efectes nocius que per a la naturalesa tenia l’ocupació massiva de productes químics com els pesticides, el DDT en particular. Es tracta, per tant, d’un llibre de ciència que va més enllà de l’univers científic per endinsar-se en el món turbulent “d’allò social”. La seva transcendència va ser tan gran que avui està considerat un dels principals responsables de l’aparició dels moviments ecologistes a favor de la conservació de la natura. De fet, Primavera silenciosa va aconseguir el que pocs textos científics aconsegueixen: il·luminar els nostres coneixements de processos que tenen lloc a la natura i despertar l’interès de la societat tant per la ciència que és necessària per comprendre el que succeeix al nostre planeta, com per la situació present i futura de la vida que hi ha.

Dones de ciència Rachel Ignotofsky

Entre les pioneres que hi apareixen, podem trobar figures tan conegudes com Marie Curie i Jane Goodall, i d’altres no tan conegudes, com Rachel Carson, que ja a principis del segle XX va advertir sobre els efectes nocius dels pesticides en el medi ambient i de la creixent contaminació.

Aquesta col·lecció d’històries apassionants també inclou infografies sobre temes rellevants en camps relatius a la ciència i un glossari científic il·lustrat.

Premi Gerard Vergés de la URV

2n BAT, , , , , ,

Paula Bosch Vidal ha guanyat el Premi Gerard Vergés del Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili als Treballs de Recerca de Batxillerat, pel treball L’ortografia i la gramàtica de l’ADN: el paper de l’epigenètica en la nostra salut. L’acte de lliurament del Premi ha tingut lloc el dia 13 de juliol al Campus de la URV a Tortosa. Enhorabona!

Simfonia cel·lular

1r BAT, , , ,

El passat 3 de maig i en el marc del cicle de xerrades Dimarts de ciència del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), l’alumnat de 1r de Batxillerat de Ciències ha pogut gaudir d’una xerrada telemàtica sota el títol Simfonia cel·lular: la batuta de l’epigenètica a càrrec de Sergi Aranda, investigador del Centre de Regulació Genòmica (CRG). El ponent ha explicat què és l’epigenètica i quins mecanismes permeten modular l’expressió dels nostres gens de manera que un mateix genoma pugui donar lloc a organismes amb característiques diferents.

Al final ha presentat tot un camp d’investigació obert en el qual s’estudia com podem tractar malalties com el càncer si coneixem el paper que hi té l’epigenètica. Tot i no ser presencial, l’alumnat ha pogut participar activament de la xerrada mitjançant una aplicació en la qual han respost les qüestions que ell ha anat plantejant. Ha estat una xerrada molt interessant que ens ha ajudat a aprofundir i a entendre millor què és i com funciona l’epigenètica.

Premiat per la Saint Louis University Madrid Campus

2n BAT, , , ,

03

El treball d’Eric Matamoros Insight into the impact of methylation and demethylation pathways in DNA physical properties ha rebut el Premi Nacional de Ciència i Tecnologia per a estudiants de Batxillerat atorgat per la Saint Louis University (SLU) Madrid Campus. Al projecte es demostra que la metilació de l’ADN pot exercir un important paper en l’expressió gènica en afectar la flexibilitat de l’ADN. El Jurat ha valorat l’elevada complexitat dels procediments teòrics i experimentals emprats per a l’elaboració del treball, i ha expressat la seva gran qualitat i l’alt valor científic de les conclusions obtingudes de l’anàlisi dels resultats. El premi s’ha lliurat aquest dimarts dia 30 de maig al San Ignacio Hall de la SLU a Madrid, en un acte en anglès en el qual els dos estudiants premiats han presentat el seus treballs. A la foto, cedida per la Universitat, Eric rep el premi de mans del seu degà, el Doctor Paul Vita. Enhorabona!

Un cafè amb David Bueno

General, , , , ,

Professor i investigador de genètica de la Universitat de Barcelona i divulgador de la ciència. Podeu llegir-lo als diaris Ara, El Punt Avui o La Vanguardia, entre d’altres. Ha escrit diversos llibres de divulgació. A més és coordinador de les Proves d’Accés a la Universitat de Biologia. El proper dilluns 12 de gener, a partir de les 16:30h, estarà a la cafeteria del nostre Institut per oferir-nos una xerrada sobre epigenètica, en el que serà el Cafè Científic d’aquest curs. Tots, alumnes, professors, famílies, esteu convidats, no us ho podeu perdre!

“Els secrets de l’epigenètica: de l’adaptació a l’ambient a la malaltia, passant pel comportament humà”

Des d’un punt de vista evolutiu, les espècies es van adaptant a l’entorn on viuen per acumulació de mutacions atzaroses que alteren el missatge genètic i per acció de la selecció natural, que incideix en la dinàmica genètica de les poblacions en el decurs de les generacions. Tanmateix, a curt termini, en el decurs de la vida d’un individu, aquest també s’ha d’adaptar al seu entorn particular. En el cas dels mamífers, bona part d’aquesta adaptació s’aconsegueix amb la modulació directa d’aspectes fisiològics i del comportament. I també gràcies a les modificacions epigenètiques, que consisteixen en modificacions químiques específiques en el material genètic i en les proteïnes que li fan de bastida, les quals afecten el funcionament de determinats gens sense alterar el missatge que contenen. En general les modificacions epigenètiques són reversibles, però també poden ser transmeses als descendents, i malgrat encara es desconeixen molt aspectes de com es generen, se sap que l’ambient i l’alimentació són dues de les causes que les provoquen, i que n’hi ha que es relacionen directament amb processos patològics com el càncer i les malalties neurodegeneratives. I també en el nostre comportament, com per exemple en la facilitat amb què podem respondre amb agressivitat davant una situació de conflicte. El conjunt de totes les possibles modificacions epigenètiques del genoma humà constitueix el nostre epigenoma, el qual va ser analitzat per primer cop l’any 2009. En aquesta conferència es farà un repàs del coneixement actual sobre aquesta qüestió, amb exemples trets del món animal i, molt especialment, de l’espècie humana.

Us hi esperem!

Visita la seua pàgina de la Universitat de Barcelona »

Idèntics però distints

2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , ,

Els germans bessons idèntics, en tant que són clons, genèticament iguals, proporcionen una oportunitat única per estudiar aspectes de l’herència i dels efectes de l’entorn sobre els caràcters biològics. Es tracta de germans originats a partir d’un sol òvul fecundat per un espermatozoide, que va formar un únic zigot que, en els estats primerencs de desenvolupament embrionari, va dividir-se originant dos embrions amb la mateixa informació genètica dins el mateix sac vitel·lí: per això s’anomenen bessons monozigòtics o univitel·lins.

Observant les diferències entre individus que comparteixen el mateix genoma podem conèixer els efectes de l’ambient sobre l’expressió dels gens. La ciència que estudia aquests efectes s’anomena epigenètica, i explica com a partir d’uns mateixos gens podem trobar distints fenotips: el resultat de l’expressió gènica més la influència ambiental. De la mateixa forma en què, a partir de les mateixes tecles d’un piano, polsant unes i inhibint altres, obtenim melodies diferents.

Per altra banda les diferències entre els bessons idèntics i els germans no bessons o els bessons bivitel·lins, ens permeten conèixer la influència de la genètica sobre determinats caràcters. Per exemple, els bessons univitel·lins comparteixen determinats desordres, com ara disfuncions lectores, autisme o alcoholisme, molt més sovint que els altres tipus de germans. Això vol dir que si un dels germans bessons presenta algun d’aquests caràcters, el percentatge de casos en què l’altre bessó també el presenta és significativament major que si no es tractés de bessons, el que suggereix la forta influència de l’herència.

Una bona oportunitat per estudiar aquesta influència ve proporcionada pels pocs casos documentats de bessons idèntics criats per separat. En aquest cas, les semblances que es descriuen es deuen a l’efecte de l’herència biològica.

Llegit a National Geographic »