Arxiu d'etiquetes: Epigenètica

Premiat per la Saint Louis University Madrid Campus

03

El treball d’Eric Matamoros Insight into the impact of methylation and demethylation pathways in DNA physical properties ha rebut el Premi Nacional de Ciència i Tecnologia per a estudiants de Batxillerat atorgat per la Saint Louis University (SLU) Madrid Campus. Al projecte es demostra que la metilació de l’ADN pot exercir un important paper en l’expressió gènica en afectar la flexibilitat de l’ADN. El Jurat ha valorat l’elevada complexitat dels procediments teòrics i experimentals emprats per a l’elaboració del treball, i ha expressat la seva gran qualitat i l’alt valor científic de les conclusions obtingudes de l’anàlisi dels resultats. El premi s’ha lliurat aquest dimarts dia 30 de maig al San Ignacio Hall de la SLU a Madrid, en un acte en anglès en el qual els dos estudiants premiats han presentat el seus treballs. A la foto, cedida per la Universitat, Eric rep el premi de mans del seu degà, el Doctor Paul Vita. Enhorabona!

Un cafè amb David Bueno

Professor i investigador de genètica de la Universitat de Barcelona i divulgador de la ciència. Podeu llegir-lo als diaris Ara, El Punt Avui o La Vanguardia, entre d’altres. Ha escrit diversos llibres de divulgació. A més és coordinador de les Proves d’Accés a la Universitat de Biologia. El proper dilluns 12 de gener, a partir de les 16:30h, estarà a la cafeteria del nostre Institut per oferir-nos una xerrada sobre epigenètica, en el que serà el Cafè Científic d’aquest curs. Tots, alumnes, professors, famílies, esteu convidats, no us ho podeu perdre!

“Els secrets de l’epigenètica: de l’adaptació a l’ambient a la malaltia, passant pel comportament humà”

Des d’un punt de vista evolutiu, les espècies es van adaptant a l’entorn on viuen per acumulació de mutacions atzaroses que alteren el missatge genètic i per acció de la selecció natural, que incideix en la dinàmica genètica de les poblacions en el decurs de les generacions. Tanmateix, a curt termini, en el decurs de la vida d’un individu, aquest també s’ha d’adaptar al seu entorn particular. En el cas dels mamífers, bona part d’aquesta adaptació s’aconsegueix amb la modulació directa d’aspectes fisiològics i del comportament. I també gràcies a les modificacions epigenètiques, que consisteixen en modificacions químiques específiques en el material genètic i en les proteïnes que li fan de bastida, les quals afecten el funcionament de determinats gens sense alterar el missatge que contenen. En general les modificacions epigenètiques són reversibles, però també poden ser transmeses als descendents, i malgrat encara es desconeixen molt aspectes de com es generen, se sap que l’ambient i l’alimentació són dues de les causes que les provoquen, i que n’hi ha que es relacionen directament amb processos patològics com el càncer i les malalties neurodegeneratives. I també en el nostre comportament, com per exemple en la facilitat amb què podem respondre amb agressivitat davant una situació de conflicte. El conjunt de totes les possibles modificacions epigenètiques del genoma humà constitueix el nostre epigenoma, el qual va ser analitzat per primer cop l’any 2009. En aquesta conferència es farà un repàs del coneixement actual sobre aquesta qüestió, amb exemples trets del món animal i, molt especialment, de l’espècie humana.

Us hi esperem!

Visita la seua pàgina de la Universitat de Barcelona »

Idèntics però distints

Els germans bessons idèntics, en tant que són clons, genèticament iguals, proporcionen una oportunitat única per estudiar aspectes de l’herència i dels efectes de l’entorn sobre els caràcters biològics. Es tracta de germans originats a partir d’un sol òvul fecundat per un espermatozoide, que va formar un únic zigot que, en els estats primerencs de desenvolupament embrionari, va dividir-se originant dos embrions amb la mateixa informació genètica dins el mateix sac vitel·lí: per això s’anomenen bessons monozigòtics o univitel·lins.

Observant les diferències entre individus que comparteixen el mateix genoma podem conèixer els efectes de l’ambient sobre l’expressió dels gens. La ciència que estudia aquests efectes s’anomena epigenètica, i explica com a partir d’uns mateixos gens podem trobar distints fenotips: el resultat de l’expressió gènica més la influència ambiental. De la mateixa forma en què, a partir de les mateixes tecles d’un piano, polsant unes i inhibint altres, obtenim melodies diferents.

Per altra banda les diferències entre els bessons idèntics i els germans no bessons o els bessons bivitel·lins, ens permeten conèixer la influència de la genètica sobre determinats caràcters. Per exemple, els bessons univitel·lins comparteixen determinats desordres, com ara disfuncions lectores, autisme o alcoholisme, molt més sovint que els altres tipus de germans. Això vol dir que si un dels germans bessons presenta algun d’aquests caràcters, el percentatge de casos en què l’altre bessó també el presenta és significativament major que si no es tractés de bessons, el que suggereix la forta influència de l’herència.

Una bona oportunitat per estudiar aquesta influència ve proporcionada pels pocs casos documentats de bessons idèntics criats per separat. En aquest cas, les semblances que es descriuen es deuen a l’efecte de l’herència biològica.

Llegit a National Geographic »