Arxiu de la categoria: 3r ESO

La salut a Internet

Fa uns mesos una alumna de 3r ESO em demanava per la diferència entre una bronquitis i una pulmonia o pneumònia. Recentment, una altra alumna preguntava què és exactament una flebitis. Fer cerques sobre aspectes de salut per Internet té els seus riscos, perquè hi ha molta informació vàlida, però també d’altra que és confosa o directament errònia. Així que no sempre hem de refiar-nos del que ens diuen el Doctor Google o la Doctora Viquipèdia, almenys no sense contrastar la informació amb fonts que considerem fiables. Aquí va un enllaç molt interessant per fer consultres sobre salut. Es tracta de Medline, un servei de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units, que pot consultar-se en castellà.

Tot i així, recordeu que la salut és una qüestió tan important, que a qui realment hem de consultar els nostres dubtes, especialment quan ens afecten a nosaltres o als nostres, és als professionals de la salut: metges i farmacèutics.

Dia de la lluita contra la sida

Aquest any 2013 fa 30 anys del descobriment del virus d’inmunodeficiència humana (VIH), causant de la sida, de la qual hem parlat recentment a 3r ESO en el context de la salut i la malaltia, com a trastorn que afecta al sistema immunitari, i en el de la reproducció humana, com a malaltia de transmissió sexual (MTS). Ahir, dia 1 de desembre, va ser el dia mundial de la lluita contra la sida.

Al següent enllaç podreu trobar un xic d’informació sobre aquesta síndrome en forma de preguntes contestades de forma clara i entenedora per un professor universitari de microbiologia i virologia, que ens permeten fer-nos una idea de l’estat actual de la pandèmia i de les perspectives de futur.

Llegit a Naukas »

Observació de cèl·lules al microscopi òptic

Durant la segona setmana d’octubre els alumnes de 3r ESO han fet preparacions microscòpiques de cèl·lules animals (frotis de la mucosa bucal) i vegetals (epiteli de ceba). A continuació podem veure algunes de les imatges que hem capturat. A més de la paret cel·lular en el cas de les cèl·lules vegetals, en moltes de les fotos es poden apreciar els nuclis de les cèl·lules.


Antropocè

Les eres geològiques, episodis que duren desenes o centenars de milions d’anys, estan definides per canvis significatius en el registre geològic, tals com extincions massives d’espècies biològiques, moviments de les plaques tectòniques, o canvis en els materials sedimentats en els estrats.

Si l’activitat humana hagués suposat algun d’aquests canvis o semblants, podríem parlar d’un nou episodi en la Història de la Terra i, aleshores, necessitaríem un nou nom per definir-lo. Això és el que va proposar l’any 2000 el Premi Nobel de Química Paul Crutzen, quan va fer servir per primera vegada el terme Antropocè. Malgrat que l’ortodòxia geològica no reconeix el terme, cada vegada és més utilitzat, i fa referència a una nova època geològica, que seguiria a l’Holocè, que és considerada l’actual. El principal efecte de les activitats dels humans que hauria motivat aquest nou període serien les emisions de gasos d’efecte d’hivernacle que han originat un escalfament global i estan canviat el clima del nostre planeta, tot i que alguns autors parlen d’un “Antropocè antic” que no començaria a la Revolució industrial, sinó abans, fa uns 8000 anys, amb els efectes de la Revolució agrícola.

La següent animació, narrada en anglès, és un viatge de tres minuts sobre els nostres últims 250 anys d’història, des del començament de la Revolució industrial, en què posiciona el creixement de la humanitat com una força global equivalent als grans processos geològics. Va ser elaborada per a una conferència científica i va obrir la Cimera de l’ONU Rio+20, i ens permet visualitzar el nostre impacte sobre la Terra.

Welcome to the Anthropocene de WelcomeAnthropocene a Vimeo.

Tot i així, no hem de perdre de vista que, amb tot, la nostra acció sols representa l’últim segon en termes de temps geològic de la vida d’un planeta que porta sense nosaltres milers de milions d’anys i que previsiblement ens sobreviurà.

L’animació es titula Benvinguts a l’Antropocè, però en tot cas benvinguts al nou curs 2012-2013 que tot just comença avui!

Llegit a Microsiervos »
Llegeix el reportatge “La era del hombre” a National Geographic »

Els recursos naturals i l’ús que en fem

Per Simba Ravi

Classificació del recursos:
• renovables (aigua i biomassa)
• no renovables (comb. fòssils i urani)
• inesgotables (sol, onades, marees, vent).

Perspectives en l’ús de les energies
• Queden combustibles fòssils per a 100 anys…
• Fissió
• Fussió (dificultats tècniques. Projecte Iter)
• Hidroelèctrica (problemes si disminueixen els cabals)
• Mareomotriu, eòlica, geotèrmica, fotovoltaica…
• Els biocombustibles (etanol a partir de canya de sucre i blat de moro): avantatges (és renovable –producció ràpida i de ritme similar a l’explotació-) i inconvenients (la quantitat de CO2 que es consumeix en la producció de la biomassa és semblant a la que es desprén en la combustió, desequilibra els mercats, el monocultiu extensiu provoca problemes alimentaris ja que no es conreen plantes alimentàries…)
• L’aigua: un recurs imprescindible

Continua la lectura de Els recursos naturals i l’ús que en fem

Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

Per Alex Moraru i Guillem Carbó

El canvi climàtic: quan un impacte es converteix en un risc
S’entén per canvi climàtic l’alteració del clima de la Terra. Aquest fenomen es manifesta per l’alteració de tota mena de paràmetres climàtics. S’hi inclouen variacions anormals de les temperatures, les precipitacions i els vents, canvis en la freqüència i intensitat de determinats processos meteorològics naturals.
El diòxid de carboni i altres gasos present a l’atmosfera, exerceixen l’anomenat efecte d’hivernacle. Aquest efecte consisteix en l’absorció de la radiació infraroja, impedit que part d’aquesta radiació s’escapi de la Terra i es difongui a l’espai exterior. La seva conseqüència immediata es l’augment de la temperatura de la superfície.

Les causes del canvi climàtic
Fonts naturals de diòxid de carboni
Respiració: tots els esser vius expulsem diòxid de carboni en el procés de la respiració per obtenir energia per a les seves activitats.
Descomposició: el procés de degradació de la matèria orgànica per convertir-la en inorgànica emet diòxid de carboni.
Erupcions volcàniques: els volcans emeten gran quantitat de diòxid de carboni barrejat amb altres gasos.
Fonts antròpiques de diòxid de carboni
Combustió de combustibles fòssils: la combustió de carbo, de gas i de derivats del petroli es la base dels processo de producció d’energia elèctrica i es relaciona directament amb el transport, un element indispensable per a l’activitat industrial i urbana
Desforestació: la reducció de la superfície forestal afecta l’equilibri de la concentració de diòxid de carboni per dues raons principals. En primer lloc, la combustió de la vegetació allibera aquest gas i, en segon lloc, com que els arbres que componen les masses forestal absorbeixen quantitats importants de diòxid de carboni en el procés de la fotosíntesi, la desforestació redueix les absorcions d’aquest gas.

Continua la lectura de Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

Càncer, trasplantaments i clonatge

Per Dayana Zambrano i Maria Diaz

Un tractament innovador fa remetre en adults una leucèmia molt greu
Un tractament que altera genèticament les pròpies cèl·lules immunes d’un pacient per combatre el càncer, anomenada teràpia cel·lular, ha estat efectiva per primera vegada en un pacient amb leucèmia. Aquest tipus de càncer agut va remetre en un adult tot i haver estat resistent al tractament amb quimioteràpia i de deixar molt poca esperança de vida. Els investigadors expliquen que els símptomes de leucèmia en el pacient van desaparèixer als 8 dies del tractament.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/20/actualidad/1363807505_128722.html

Les proves per fer el diagnòstic
Per fer un diagnòstic, s’han d’observar els símptomes del pacient (febre, dolor, erupcions cutànies, etc.). Anomenem diagnòstic la determinació de la malaltia o afecció que causa aquests símptomes. Per fer el diagnòstic s’utilitzen diversos mètodes:
L’exploració física (observació i palpació de parts del cos, auscultació del cor i de l’aparell respiratori, etc.). Les anàlisis (habitualment de sang o d’orina). Els mètodes de diagnosi d’imatge (radiològics, ecogràfics, etc.). Les biòpsies (extracció i anàlisi de mostres d’òrgans o teixits.

Continua la lectura de Càncer, trasplantaments i clonatge

La reproducció assistida i la bioètica

Per Marc Aleixandri Pla i Nathaly Contador Tàpia

Notícia: El 100% dels pacients amb hemofília majors de 40 anys tenen problemes de mobilitat

Experts reunits en el 28º Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia reclamen una major atenció a aquesta malaltia.

– A Espanya, al voltant de 3.000 persones pateixen la malaltia, catalogada com “rara”.
– La seva complicació més comuna és l’artropatia hemofílica, que pot arribar a destruir per complet les articulacions afectades.
– L’hemofília requereix una atenció multidisciplinària i una major formació del pacient i el seu entorn, que han de conèixer molt bé la patologia per actuar de manera eficaç en situacions de risc.
– L’increment de l’arsenal terapèutic en aquest camp suposarà un avantatge per a les persones amb hemofília, incloses les afectades pel dèficit del factor XIII, per a les quals Novo Nordisk ha desenvolupat el primer tractament recombinant, que es distribuirà en breu a Espanya.

L’hemofília és una malaltia catalogada com “rara”, que, a Espanya, pateixen aproximadament 3.000 persones. Es caracteritza pel dèficit dels factors VIII o IX de la coagulació, la qual cosa impedeix que aquesta es produeixi correctament i provoca hemorràgies. La seva complicació més comuna és l’artropatia hemofílica, produïda pels sagnats en les articulacions (hemartrosi). Tant és així que el 100% dels pacients amb hemofília majors de 40 anys tenen entre una i tres articulacions seriosament afectades, amb els consegüents problemes de mobilitat.

Continua la lectura de La reproducció assistida i la bioètica

Exposició: “Fites tecnològiques”

Des d’avui dijous podem visitar a l’entrada del nostre centre l’exposició itinerant “Fites tecnològiques”, formada per 30 panells que presenten l’evolució dels avenços i els reptes tecnològics actuals des de la mirada de la química i estan agrupats entorn a quatre temàtiques científiques. Es pot accedir al pdf de cadascun dels blocs temàtics:

  1. Energia i transport
  2. Informació i comunicació
  3. Salut i medicina
  4. Alimentació i agricultura

El contingut de l’exposició prové de la presentació “Technological Milestones”, de l‘American Chemical Society i ha estat traduït al català per la Societat Catalana de Química (SCQ) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’exposició pertany a la Universitat de Vic i s’incorpora durant el curs 2012-13 al servei de préstec del CESIRE-CDEC (Departament d’Ensenyament) per gestionar la seva itinerància en una col·laboració entre les tres entitats.

Les malalties infeccioses

Per Samuel Bertomeu i Cristina Torta

La malària

La malària és causada per un protozou, aquest protozous infecten cèl·lules del fetge i eritròcits de la sang, es reprodueixen al seu interior fins que surten i trenquen les cèl·lules, aquest trencament d’eritròcits provoca episodis cíclics de febre intensa, anèmia i calfreds, la melsa s’inflama per la proliferació de cèl·lules defensives.

Es transmet a traves de un mosquit de gènere Anopheles, aquest pica una persona, amb la sang xucla el protozou el qual es reprodueix sexualment als intestins i originen cèl·lules que van a parar a les glàndules salivals del mosquit. quan pica a una persona, juntament amb la saliva injecta les cèl·lules que la infecten.
La malària es pot curar amb medicament antipalúdics tot i que als llocs on és originaria és habitual la reinfecció.

El millor mètode és evitar les picades de mosquits. El mes econòmic utilitzar mosquiteres ruixades amb insecticida.

També hi ha altres malalties transmeses per insectes, com la febre groga, la febre del Nil occidental, la malaltia de Lyme les quals les paparres son les transmissores… Al nostre país de moment aquestes malalties només es donen de manera anecdòtica.

Els grans reptes actuals de les malalties infeccioses

Diverses malalties infeccioses continuen afectant matant milions de persones a tot el món. l’OMS es va centrar en les sis malalties mes preocupants: còlera, la pesta, la febre recurrent, la verola, el tifus i la febre groga. La tuberculosi, que abans era un problema gravíssim, semblava controlada al descobriment de l’estreptomicina i altres fàrmacs. En els anys següents, l’OMS va aconseguir avenços com l’eradicació de la verola. Aquests avenços es van acabar a causa de la constatació de molts microorganismes patògens eren cada vegada més resistents als fàrmacs i , sobretot, a causa de l’aparició sobtada de noves malalties com la sida.

Continua la lectura de Les malalties infeccioses