Arxiu de la categoria: Batxillerat

Enginyeria genètica i biotecnologia

Batxillerat, , , , , ,

L’enginyeria genètica és una branca de la biotecnologia que permet modificar genèticament els organismes per obtenir beneficis. Així és com es produeix la insulina que es subministra per a tractar la diabetis, per exemple. De la mateixa manera que es pot introduir a un bacteri el gen que codifica la insulina humana, se’n poden introduir d’altres.

En aquest taller, que ha inaugurat el programa de la Setmana de la Ciència aquest dilluns dia 6, l’alumnat de Biologia de Batxillerat ha inserit un gen de fluorescència a uns bacteris. Aquest gen, que té la informació per fabricar una proteïna verda fluorescent, s’ha extret prèviament del genoma d’una medusa i s’ha adjuntat a un petit fragment d’ADN anomenat plasmidi.

L’alumnat ha usat la tècnica del xoc tèrmic perquè els bacteris assimilin aquests plasmidis. El resultat, després d’un parell de dies d’incubació: colònies de bacteris fluorescents.

Donem les gràcies a la Roser Pinyol i la María José Barallobre, investigadores de l’Hospital Clínic i l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona, respectivament, per haver conduït de manera excepcional aquests tallers que, a través de la seva iniciativa Biocomunica’t, s’han dut a terme al nostre Institut durant la Setmana de la Ciència des de fa més de 10 anys.

Premi de Recerca Jove 2022

2n BAT, ,

L’alumna Martina Tolós Campàs ha guanyat el Premi Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent, en l’edició 2022. Martina és autora del treball de recerca Avaluació de la presència de tetrodotoxina en mostres del marisc del Delta de l’Ebre. El professor tutor del treball ha estat Josep Albiol Ferré. Enhorabona!

El guardó està organitzat pel Departament de Recerca i Universitats. El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, i la consellera d’Educació, Anna Simó i Castelló, han presidit l’acte de lliurament d’aquests premis el divendres 29 de setembre a l’Auditori de Barcelona.

Emergència climàtica

Batxillerat, ESO, General, , , , ,

Emergència climàtica Andreu Escrivà

Des de quan sabem que existeix el canvi climàtic? Està tot tan clar com sembla? Quins són els mites més estesos sobre el canvi climàtic? Per què hi ha gent que nega el que la ciència té tan clar? Estem a temps d’aturar-lo i adaptar-nos, o hem perdut ja massa temps?

Aquestes són algunes de les qüestions que respon Andreu Escrivà en aquest llibre. Amb un llenguatge directe i senzill, que defuig l’academicisme i va més enllà de l’allau de dades, ens explica tot el que cal saber sobre el canvi climàtic. Però, sobretot, situa als lectors en el moment actual: hem de decidir cap a on anem i a què estem disposats per a fer-hi front.

«Sobre el consens científic al respecte del canvi climàtic no hi ha cap dubte. Absolutament cap. Però cap ni un, eh. Tots els científics que treballen en el tema coincideixen: el canvi climàtic és real, és perillós i nosaltres, els humans, en som els causants. No obstant, aquest coneixement no ha pogut ser transmés, perquè les condicions per a comunicar-lo foren, a propòsit, adverses.»

Un llibre amé i aclaridor sobre el canvi climàtic.

Premi Gerard Vergés

2n BAT, , , ,

Dimecres 12 de juliol s’han lliurat els Premis Gerard Vergés del Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV) als Treballs de Recerca de Batxillerat i Treballs de Síntesi de Cicles Formatius de Grau Superior del curs 2022-23, elaborats per alumnat de les comarques de l’Ebre. Aquests premis estan finançats pel Consell Social de la URV i l’Ajuntament de Tortosa.

En la modalitat de Premis Específics Campus Terres de l’Ebre ha estat premiat el treball El guacamai ararauna: Tinença legal, cria en captiveri i cura de l’animal de Luis Fernando Quiroz Martí, dirigit pel professor de Ciències Enric Falcó López. Un altre treball premiat de l’Institut Ramon Berenguer IV ha estat Què amaga la musicoteràpia? de Maria Rangel Lluna, dirigit per Rafael Haro. Enhorabona!

Rachel Carson, una dona pionera al medi ambient

1r BAT, 4t ESO, , , ,

El dijous 27 d’abril ens ha visitat Carme Aguilar, doctora en Química i catedràtica i investigadora del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili. S’ha trobat a la sala d’actes amb l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i primer de Batxillerat per parlar de la vida i la trajectòria professional de Rachel Carson.

Ha parlat del seu amor per la natura i la seua vocació literària, i de com l’admiració per una professora la va fer decantar pels estudis científics. Després d’escriure un parell de llibres d’èxit, va publicar la seua obra més recordada, Silent Spring, en la qual denuncia l’ús indiscriminat de l’insecticida DDT, pels seus efectes devastadors sobre la natura quan s’introdueix a les xarxes tròfiques. La potent indústria química la va atacar de forma despietada, i la seua prematura mort a causa d’un càncer de mama li va impedir veure la creació de l’Agència de Protecció del Medi Ambient als Estats Units i la prohibició del DDT, primer a aquest país i, anys més tard, a bona part de la resta del món.

Carme Aguilar ha presentat de forma molt clara i entenedora aquests episodis, alternant aspectes de la vida i la personalitat de Rachel Carson amb les característiques del DDT i els seus efectes sobre els ecosistemes, amb comparacions actuals que fiquen de manifest la vigència del problema dels contaminants ambientals. Ha estat una conferència molt ben rebuda per l’alumnat, a qui ha agradat molt la temàtica i el plantejament per part de la ponent, que ha ficat en valor la figura d’una científica imprescindible per entendre el sorgiment del moviment ambientalista al segle XX.

Projecte Emma de recerca en càncer de mama

1r BAT, , , ,

Aquest dimecres 26 d’abril Carlos López ha visitat l’alumnat de la matèria optativa de Biomedicina, a primer de Batxillerat. Ell és biòleg i doctor per la Universitat Rovira i Virgili, i coordinador de recerca territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS) a les Terres de l’Ebre. El Projecte Emma és una iniciativa de la Fundació Dr. Ferran per a la investigació en càncer de mama, impulsada pel grup de recerca en patologia oncològica i bioinformàtica de la Gerència Territorial de les Terres de l’Ebre de l’ICS.

Ha ofert l’alumnat una conferència molt completa sobre els factors que indueixen el càncer i, en particular, el càncer de mama, fent incidència en la importància de la detecció precoç per afavorir un bon pronòstic. Ha destacat l’equip de recerca multidisciplinari que du a terme aquesta recerca des de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, que busca contrastar si els ganglis que no tenen metàstasi tenen una resposta immune diferent entre les pacients que tenen algun gangli veí afectat amb metàstasi i les pacients que no en tenen cap i si aquestes diferències en la resposta immune poden tenir implicacions en l’evolució de la malaltia i, per tant, en la metàstasi a distància i la supervivència de les pacients.

Ha estat una oportunitat molt engrescadora de poder conversar en un ambient proper i distés amb algú que està en primera línia de la recerca al nostre territori, per la qual cosa agraïm al doctor Carlos López la seua visita.

Conferència sobre canvi climàtic al Fòrum Jove

1r BAT, , ,

Aquest dimecres 22 de març l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha visitat el Fòrum Jove a l’Auditori d’Amposta. Allí ha escoltat la conferència La natura ens parla i no escoltem. El canvi climàtic que ja està aquí, a càrrec de Pere Luque, biòleg i conservador de Ciències Naturals del Museu de les Terres de l’Ebre. Pere Luque ha començat la conferència amb un supòsit extret d’una sèrie de ficció per, a continuació, enumerar les proves que confirmen que l’actual procés de canvi del clima és real i està causat pels humans. Tot seguit, ha fet un repàs dels efectes de la crisi climàtica sobre la natura, parant especial atenció en la fauna i, més particularment, en els insectes, la seva especialitat. Amb el torn de preguntes ha conclòs una trobada que ha servit per ficar de manifest dades concretes sobre la magnitud de la problemàtica ambiental a la quan ens enfrontem.

Conferència sobre nanociència i nanotecnologia

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , , ,

El professor emèrit del Departament de Química Analítica i Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Rius, ens ha visitat avui per oferir una xerrada a l’alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat Científic i Tecnològic, sobre els fenòmens de la nanociència i nanotecnologia.

Per poder entendre bé tot el que ens volia explicar, ha parlat sobre què són les partícules nano i les seves propietats, per després relacionar-ho amb algunes de les moltes aplicacions. Nano és petit, molt petit, tant petit com si comparem una pilota de futbol amb el planeta Terra, partícules mil milions de vegades més petites que el metre, que amplien les superfícies de contacte, creen interaccions elèctriques i redueixen el camp de moviment dels electrons dels diferents àtoms.

La raó per la qual els dragonets queden enganxats a les parets sense caure és degut als nanofilaments que tenen a les seves potes que permeten quedar ben enganxats amb una àmplia superfície de contacte. Els bonics colors de les vidrieres s’aconsegueixen gràcies a nanopartícules que suporten altes temperatures sense fer-se malbé, pel fet de ser tan petites. Una aplicació que alguns països ja duen a terme és el tractament de tumors gràcies a que les cèl·lules afectades poden ser eliminades perquè són envoltades per nanopartícules que desprès s’escalfen i destrueixen les cèl·lules de manera específica.

Ha sigut una xerrada molt interessant, amb aplicacions a la vida real, on l’alumnat ha pogut participar i relacionar coneixements tant de química, física i biologia.