Per Alexandra Ionita
CREACIONISME VS. EVOLUCIONISME:
CREACIONISME:
1. De Petersburg a Girona
Arrelada en la tradició cristiana, es fonamentava en la paraula de Déu recollida pels profetes els textos bíblics.
Arxiu de la categoria: Batxillerat
Saca la lengua
Saca la lengua és un projecte de ciència ciutadana del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG) que estudia el conjunt de microorganismes que viuen en el cos humà: el microbioma. Representa l’oportunitat per al públic general de participar en un projecte científic de diverses maneres:
- Ajudant els investigadors a definir les hipòtesis del projecte
- Ajudant-los a millorar el formulari d’arreplegada de dades
- Proporcionant mostres de saliva
- Analitzant les dades arreplegades
Podeu veure aquí un vídeo resum de la primera edició d’aquest programa.
Animeu-vos a participar!
El microbioma amb Toni Gabaldón
Aquest divendres dia 18 de novembre, a les 12:00h al saló d’actes, dintre del nostre programa d’activitats per a la Setmana de la Ciència, comptarem amb el Toni Gabaldón, professor ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i cap del Grup de Genòmica Comparativa del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Toni ens oferirà la conferència “El microbioma humà”, adreçada als alumnes de Biologia i Química de 4t d’ESO i Batxillerat, famílies i públic en general.
Fa segles que sabem que al nostre cos hi viuen microbis, però només des de fa uns pocs anys hem sigut capaços d’adonar-nos de la seva importància i de la seva capacitat d’influir en la nostra salut. Gràcies a tècniques d’anàlisi genòmica hi podem analitzar quina és la composició del complex i dinàmic ecosistema microbià que ens acompanya. Us proposem un petit viatge a dintre de vosaltres mateixos.
Podeu trobar aquí la invitació a la conferència, i aquí l’enllaç a la pàgina de la Setmana de la Ciència de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació (FCRi).
Us hi esperem!
Les evidències de l’evolució. L’evolució del darwinisme
Per Joan Jordà Vizcarro
Les evidències de l’evolució
La paleontologia: els fòssils
Els fòssils conserven parts d’animals, plantes i altres organismes d’un passat llunyà. Són exemples de fòssils els ossos les dents i les empremtes. Mitjançant l’estudi dels fòssils es posen de manifest evidència de l’evolució.
Un/a paleontòleg/a és un/a científic/a que estudia els fòssils per aprendre sobre la vida en el passat. En els seus estudis comparen les característiques de les espècies de diferents èpoques de la història i amb aquesta informació tracten d’entendre com les espècies han evolucionat durant milions d’anys.
Continua la lectura de Les evidències de l’evolució. L’evolució del darwinisme
Breu història de la vida a la Terra. Modificar la vida
Per Nela Domènech i Joaquim Alegre
L’origen de la vida i els primers organismes
Breu història de la vida a la Terra
Fa entre 3.900-3.500 milions d’anys es va formar l’única cèl·lula primitiva, gràcies a l’evolució química de les primeres molècules orgàniques.
Era una cèl·lula procariota, petita, sense nucli amb una estructura senzilla. Era heteròtrofa, es a dir obtenia matèria orgànica directament del medi i tenia un metabolisme anaerobi que li permetia disposar d’energia en absència d’oxigen.
Els nutrients orgànics es van començar a exhaurir i les dificultats per sobreviure en aquest ambient van conduir a la selecció d’un grup de procariotes fotosintetitzadors, organismes autòtrofs, que utilitzaven com a font energètica la llum i eren capaços d’obtenir hidrogen a través de l’agua.
L’oxigen era ‘contaminant’ i dificultava la supervivència de les cèl·lules, però van aparèixer mutants resistents a l’oxigen, o a partir d’aquests organismes es ban desenvolupar les vies aeròbiques, i va ser més fàcil l’obtenció d’energia.
Els cianobacteris fotosintetitzadors i aerobis es van diversificar en centenars de formes diferents.
Fa uns 1.000-700 milions d’anys que l’oxigen atmosfèric es el mateix.
Continua la lectura de Breu història de la vida a la Terra. Modificar la vida
Provant d’entendre què és la vida. Els escenaris inicials de la vida
Per Arnau Riera
QUÈ ÉS LA VIDA?
-Una pregunta difícil de respondre:
-Pot ser carboni, nitrogen, hidrogen o oxigen però aquets materials també formen essers inerts…
-També pot ser aigua o sals minerals, però igualment l’aigua esta present en el mar, i no es vida..
-La vida pot ser proteïnes o àcids nucleics però els virus també i no son vida…
Continua la lectura de Provant d’entendre què és la vida. Els escenaris inicials de la vida
La tectònica de plaques
Per Najiha Bouyajdad
– L’UNIVERS I LA TERRA – LA TECTÒNICA DE PLAQUES
• Des de fa segles els geòlegs intenten explicar la formació de les muntanyes i l’origen dels terratrèmols i els volcans. Quan es va estudiar la distribució dels volcans i els terratrèmols es va constar que es concentraven en unes zones determinades.
– Deriva dels continents –
• Alfred Wegener, va desenvolupar la teoria de la deriva de continents a principis del s.XX, on va suposar que els continents es desplaçaven.
Es va basar en:
– La coincidència en que les costes d‘Àfrica i Sudamèrica encaixaven.
– La coincidència en els tipus de roques i estructures entre Àfrica i Sudamèrica.
– La existència de una fauna i flora fòssil terrestre coincident en llocs on ara esta separats per oceans.
Continua la lectura de La tectònica de plaques
Què és l’astrologia? Els orígens de la Terra
Per Judit Guillén i Andrade Borcean
Punt 3
Notícies:
http://www.abc.es/ciencia/abci-javier-armentia-astrologos-unos-ignorantes-universo-201603012215_noticia.html
http://www.abc.es/recreo/abci-verdaderas-fechas-signos-zodiaco-segun-nasa-201609230937_noticia.html
Entrevista a Javier Armentia
Al març d’aquest any, a Javier Armentia el van entrevistar fent-li preguntes sobre l’astrologia i, en resum, Javier Armentia esperava que el manifest amb les “objeccions a l’astrologia” que van filmar fa 40 anys i quasi 200 científics fós revulsiu (provocant una reacció brusca) i ell es va implicar personalment juntament amb Miguel Àngel Sabadell en promoure la seva “versió espanyola” el 1990. Les Objeccions a l’astrologia de fa 40 anys, advertien al públic contra les prediccions dels astròlegs perquè deien que els seus principis manquen de fonaments científics.
Més de 25 anys després d’aquesta iniciativa, el director del Planetari de Pamplona reconeix que no ha servit per restar popularitat als horòscops, etc. L’astrofísic diu que “l’astrologia és un frau” i també ho argumenta, ja que l’astrologia és una disciplina que pretèn conèixer i predir la personalitat dels individus i també els esdeveniments importants de la seva vida mitjançant la posició dels astres i el seu moviment a partir del moment del naixement d’una persona. Durant els anys, l’astronomia i l’astrologia, sovint eren practicades pels mateixos investigadors ja que es van desenvolupar conjuntament.
Model heliocèntric
L’astronomia i l’astrologia es van començar a separar a partir del model heliocèntric, a l’època de Kepler. Des d’aleshores, l’astronomia ha continuat canviant desenvolupant-se amb la física i les matemàtiques però, tot i això, l’astrologia segueix basant-se en els signes del zodíac.
Continua la lectura de Què és l’astrologia? Els orígens de la Terra
Explorem el Sistema Solar. Una explosió de galàxies
Per Núria Ferré i Ernest Montull
1. Inici del sistema solar
• Segons la teoria de Laplace, una gran massa de gas i pols, teòricament d’una explosió d’una supernova propera, es va anar ajuntant per la força gravitatòria.
• Aquest fenomen va ocasionar diversos cossos celestials:
• Una estrella
• Planetes
• Asteroides
Continua la lectura de Explorem el Sistema Solar. Una explosió de galàxies
Un estiu de ciència
Ha estat un estiu ple d’activitat per als estudiants de Batxillerat de la modalitat de Ciències i Tecnologia del nostre Institut.
Durant els mesos de juny i juliol Ferran José i Eric Matamoros han realitzat la part pràctica dels seus respectius treballs de recerca a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), guiats per joves investigadors, gràcies al programa Bojos per la Biomedicina.
Mar Fàbregues ha dut a terme l’experimentació del seu treball als laboratoris del Departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dintre del programa d’assessoraments de treballs de recerca Argó.
També a l’Autònoma, Paula Curto ha gaudit d’una Estada Argó a la UAB al Departament de Medicina i Cirurgia Animal i Meritxell Mas al Departament de Matemàtiques.
Jordi Acacio i Didac Ferré han participat al Fòrum Joves Talents de Catalunya, entre el 30 de juny i el 3 de juliol, a Berga, sota el lema “Energia: transició cap al futur”.
Eric Matamoros ha realitzat l’estada del segon estiu del programa Joves i Ciència al Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. Entre el 2 i el 18 d’agost ha format part de la School of Molecular and Theoretical Biology (SMTB), al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), el CRG i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i a més a més ha participat al Programa de Bioinformàtica del CRG com a menció especial del premi Saca la lengua, amb el que va ser guardonat el mes de març.
Un seguit d’activitats amb què han gaudit de la ciència, la tecnologia i l’experimentació d’una manera diferent, i que han compaginat amb el seu temps de lleure fins que ha arribat el moment de començar un nou curs, esperem, amb forces renovades!