La volta al món d’una armilla polar Wolfgang Korn
Com es pot explicar la globalització? Doncs, per exemple, mitjançant una armilla polar. Des dels jaciments petrolífers del Golf Pèrsic, passant per les fàbriques tèxtils de Bangla Desh i uns grans magatzems d’Alemanya, fins a una barca d’emigrants clandestins que arriba a les Canàries. Wolfgang Korn narra la interessant història d’una armilla polar i mostra el rerefons i les xarxes de la globalització.
Al llarg del primer trimestre, l’alumnat de l’optativa de segon de Batxillerat d’Entorn Sostenible ha estat treballant l’ODS 13: Acció pel clima. El dia 18 de novembre, el professor i investigador de la Universitat Rovira i Virgili Javier Sigró ha impartit una conferència sobre canvi climàtic a aquesta matèria. La intervenció del professor ha aportat una visió molt documentada sobre els efectes actuals del canvi climàtic arreu del món, amb dades i exemples que han ajudat a entendre la magnitud real del fenomen.
Durant la xerrada, Sigró ha explicat que la comunitat científica coneix amb força precisió com evolucionarà el clima durant els pròxims 25 anys. Tanmateix, ha alertat que, si no s’actua amb urgència per reduir les emissions de CO₂, les conseqüències podrien ser devastadores per a la humanitat. Tot i els models disponibles, l’abast real dels canvis futurs és incert i pot superar qualsevol previsió.
L’alumnat ha valorat molt positivament la sessió, que ha destacat la importància d’impulsar accions individuals i col·lectives per mitigar l’emergència climàtica. Una experiència enriquidora que reforça el compromís del nostre centre amb l’educació ambiental i la sostenibilitat.
El dimecres, dia 5 de novembre, ha tingut lloc un taller científic per a l’alumnat de Batxillerat que cursa l’optativa de Biomedicina a primer curs i la matèria de Biologia al segon. Marta, biòloga de formació, ha fet una introducció al sistema immunitari: ha repassat com el cos distingeix entre substàncies pròpies i alienes i com es despleguen els mecanismes de defensa davant de patògens. També ha recordat conceptes clau com la salut, la malaltia i la resposta immunitària.
Aquests conceptes s’han ficat en pràctica a la part experimental, on l’alumnat ha fet el diagnòstic a dues persones a través de reaccions que simulen l’aglutinació produïda en la reacció antigen-anticòs de mostres de sang sintètica. El taller ha finalitzat recordant el concepte de memòria immunitària i destacant el paper fonamental de les vacunes en la protecció individual i col·lectiva.
Dissabte 25 d’octubre ha tingut lloc, a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona, l’Acte de Lliurament dels Premis de Recerca Jove 2024 (PRJ) atorgats pel Govern de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Recerca i Universitats i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
L’Institut Ramon Berenguer IV ha estat guardonat amb tres premis: Kais Bilbaisi Abandeh, autor del projecte El teu propi lab: Química i diversió, tutoritzat per Lara Sancho Reverté; Paula Denisa Bonchis, autora del projecte De la impressió 3D a l’aspirina. El camí cap a les gominoles medicinals, tutoritzat per Josep Albiol Ferré; i Estela Escolà Cabrera, autora del projecte Eficiència de diferents fertilitzants en la producció de tomàquets i la seva resistència a la sequera, tutoritzat per Lara Sancho Reverté.
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha clos l’acte de lliurament de l’edició de 2024 dels Premis de Recerca Jove valorant la feina feta pels participants i destacant la importància de la recerca jove. Els guardons distingeixen anualment els treballs de recerca d’estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius.
Podeu trobar les imatges en aquest enllaç. Enhorabona a tothom!
L’alumnat de primer de Batxillerat que cursa les matèries de Física i de Tecnologia i Enginyeria ha anat a conèixer les instal·lacions de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, el passat dijous, dia 23 d’octubre.
Allà han participat en dos tallers. A l’activitat Per a què serveixen els alerons en un cotxe de competició? han conegut i experimentat els factors a optimitzar en el disseny de vehicles, així com les proves en túnel de vent per determinar els coeficients d’arrossegament de diferents prototips automobilístics.
L’altre taller ha estat La producció d’acetat de sodi en planta química a petita escala, on han dut a terme tot el procés productiu i analitzat els diferents factors a tenir en compte en l’optimització del rendiment de la producció industrial.
El divendres 25 d’abril, l’alumnat de batxillerat que cursa la matèria de Geologia i Ciències Ambientals ha gaudit d’una conferència per part de la doctora en Geologia de la Universitat de Barcelona Eulàlia Massana.
Ha parlat sobre tsunamis: què són, com es formen, on afecten, quins són els riscos que porten associats i com previndre’ls. També ha mostrat com en el Mediterrani és possible aquest fenomen, tot i que a una escala molt menor. Finalment, ha explicat quin paper tenen les persones expertes en Geologia en el seu estudi.
Ha estat una conferència molt interessant, en la qual l’alumnat ha tingut l’oportunitat d’ampliar els seus coneixements sobre continguts treballats a l’aula, com la tectònica de plaques i la gestió de riscos, així com de conèixer de primera mà la tasca de geòlogues i geòlegs.
L’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha fet una experiència amb dues llesques de pa: una humida i l’altra seca, per comprovar, dintre d’una bossa de plàstic, a temperatura ambient i a les fosques, quina de les dues es floreix abans. Hem portat el resultat al laboratori i hem observat les mostres al microscopi, on hem tractat d’identificar els fongs que han germinat en forma de floridures. Aquestes imatges, capturades pel propi alumnat, són algunes exemples del què hem pogut veure al microscopi. Es poden veure clarament espores, hifes i esporangis d’exemplars que podrien ser fongs dels gèneres Rhizopus, Aspergillus o Penicillium.
En aquesta ocasió, ha visitat l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de primer de Batxillerat i de Cultura Científica de quart d’ESO, per presentar la seua obra. Juntament amb vídeos amb les narracions de la gent que ha viscut l’erupció de primera mà, la seua presentació ha inclòs mostres de material volcànic (sorra volcànica, lapil·li, bombes volcàniques…), una maqueta del volcà i dos pòsters divulgatius sobre l’erupció. La seua exposició ha estat propera i ha despertat l’interés de l’alumnat, que s’ha apropat a fer-li preguntes en finalitzar l’acte.
A la matèria de Biomedicina hem estudiat la divisió cel·lular. Hem deixat créixer les arrels d’alls i cebes per fer preparacions microscòpiques on buscar cèl·lules dividint-se per mitosi i tractar d’identificar algunes de les fases d’aquest procés de divisió cel·lular.
L’alumnat de l’optativa de Biomedicina de primer de Batxillerat experimenta cada any les lleis de l’herència biològica amb mosques drosòfiles amb distintes mutacions, facilitades per la Universitat de València. Fa encreuaments experimentals per comprovar els patrons d’herència de cadascuna de les mutacions per aprendre, d’una manera pràctica, el funcionament de la transmissió hereditària de caràcters biològics. Aquest és un coneixement que es pot extrapolar a malalties humanes hereditàries com, per exemple, alguns tipus de càncer.
