Arxiu de la categoria: Batxillerat

L’estudi de minerals i roques, més necessari que mai

1r BAT, 2n BAT, , , , , , ,

Moltes de les coses que ens envolten, des de les cases on vivim, fins la tecnologia que fem servir, no serien possibles sense els materials geològics (minerals i roques) dels quals estan formades. Quins són aquests minerals i aquestes roques? On podem trobar-los i com se n’obtenen? Què són les terres rares o què significa que un mineral sigui crític?

Aquestes qüestions han estat el punt de partida de la conferència impartida per les professores i investigadores de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona Cristina Domènech Ortí i Maite Garcia Vallés. Al llarg de la seua intervenció, han mostrat com els minerals i les roques són essencials no només per a la fabricació de dispositius electrònics, sinó també per a la construcció d’habitatges i infraestructures (maons, totxos, guix, marbre o granit, entre d’altres), així com per al desenvolupament de tecnologies vinculades a les energies renovables, com ara les bateries i altres components indispensables per a la transició energètica.

Les ponents també han explicat de manera detallada com es du a terme una explotació minera pas a pas, des de la prospecció inicial fins a l’extracció dels materials, i han remarcat la importància de la restauració ambiental un cop finalitzada l’explotació, per tal de minimitzar l’impacte sobre el medi natural i garantir-ne la recuperació. Finalment, han conclòs la seua intervenció destacant el paper fonamental dels estudis en geologia per entendre el funcionament del nostre planeta i afrontar els reptes futurs en la gestió responsable dels recursos naturals.

L’activitat ha tingut lloc aquest dimarts, 24 de març, a la Biblioteca de l’Institut, i s’ha adreçat a l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de primer i segon de Batxillerat, en el marc dels sabers que es treballen en aquesta matèria.

El gran concurs del formigó

1r BAT, , , ,


L’alumnat de Reptes de Física i Química de primer de Batxillerat participa al Gran concurs del Formigó. Es tracta d’un repte llançat pels Col·legis Oficials de l’Arquitectura Tècnica a totes les classes de primer de Batxillerat de la branca cientificotècnica i centres d’FP. L’objectiu de la prova és trobar el grup que aconsegueixi el formigó més resistent. Un laboratori especialitzat en assajos de formigó sotmetrà les provetes de formigó a un assaig de compressió. Per a això, s’utilitzarà una premsa d’assaig de formigons que realitza el seu trencament a compressió detallant els Newtons per mil·límetre quadrat als quals trenca la barreja de formigó. Posteriorment es realitzarà una prova final amb els guanyadors de les diferents províncies, on es realitzarà una prova en viu per seleccionar els guanyadors globals.

Transició energètica i hidrogen verd

2n BAT, , , ,

Aquest dilluns, dia 16 de març, hem rebut la visita del Víctor Molina, professor de la Facultat d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Víctor ha conduït el taller Transició energètica i hidrogen verd, que ens ha ofert la URV com a part del seu programa de divulgació. El taller ha estat adreçat a l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de segon de Batxillerat, dintre del bloc de sabers dedicat als recursos geològics energètics.

El taller ha començat amb una petita introducció sobre els tipus de recursos energètics. A continuació, ha presentat la problemàtica de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle associada a l’ús de combustibles fòssils i el consegüent canvi climàtic. Les energies netes han de ser part de la solució a aquesta situació. Tot seguit, ha explicat el funcionament d’una pila de combustible. L’alumnat, per parelles, ha muntat un petit vehicle amb una pila de combustible. Amb l’energia proporcionada per una bateria s’ha produït l’electròlisi de l’aigua, alliberant hidrogen i oxigen que, en combinar-se de nou, alliberen energia suficient perquè el dispositiu entri en moviment. Si l’energia original s’obté de fonts renovables, es parla d’hidrogen verd. El Víctor ens ha parlat, també, de l’hidrogen rosa (quan l’electricitat per a l’electròlisi s’obté de l’energia nuclear) o marró (quan prové de biocombustibles).

L’activitat ha finalitzat amb una enquesta per a l’alumnat i el professorat, que hem valorat molt positivament la dinàmica del taller i l’actuació del Víctor, que l’ha conduït de forma molt dinàmica i entenedora.

Herència mendeliana en mosques de la fruita

1r BAT, , , , ,

L’alumnat de l’optativa de Biomedicina, a primer de Batxillerat, fa pràctiques d’herència mendeliana en la mosca de la fruita, o del vinagre, Drosophila melanogaster. Amb soques salvatges, d’ulls rojos, i mutants, d’ulls negres i d’ulls blancs, respectivament, es fan encreuaments experimentals.

L’objectiu és estudiar quin color d’ulls heretarà la descendència durant dues generacions, i comprovar si les proporcions observades s’ajusten a les esperades segons les lleis de l’herència descobertes per Gregor Mendel. Aquest experiment reprodueix les experiències pioneres que va fer Thomas Hunt Morgan amb mosques d’aquesta mateixa espècie.

Els animals han estat proporcionats, un any més, pel Departament de Genètica de la Universitat de València. L’activitat forma part dels sabers que es treballen a l’optativa de Biomedicina, dins del bloc dedicat al càncer i la seua relació amb la genètica.

Conferència sobre física quàntica

4t ESO, Batxillerat, , ,

En el marc de les xerrades organitzades pel Departament de Ciències Naturals i aprofitant que 2025 ha estat l’Any Internacional de la Ciència i la  Tecnologia Quàntica, el dia 12 de gener, l’alumnat de la matèria de Física de quart d’ESO i de primer i segon de Batxillerat ha assistit a la conferència Física quàntica: des de Plank a l’ordinador quàntic, a càrrec del Doctor en Física aplicada de la URV Francesc Manuel Díaz. 

Per començar, ha exposat la rellevància d’aquesta branca de la física parlant de la dependència tecnològica del nostre país envers la producció de microxips, uns components imprescindibles en qualsevol aparell d’ús quotidià (telèfons, cotxes, electrodomèstics, etc.), ara per ara importats d’altres països. A més a més, ha incidit en les actuals aplicacions de la quàntica en les tecnologies de la informació i l’avanç imparable de la intel·ligència artificial. 

Seguidament, ha exposat la relació històrica entre l’evolució de la ciència i la capacitat de mesura i comprovació experimental de les lleis. Un recorregut que ha mostrat com les grans teories clàssiques com ara l’heliocentrisme, la gravitació universal, l’electromagnetisme i la natura de la llum han avançat en la mesura que la tecnologia ha sabut crear els instruments per quantificar i mesurar experimentalment. De la mateixa manera que ara està evolucionant la física quàntica. 

El ponent ha guiat l’alumnat fins la necessitat d’emprar el pensament quàntic per explicar els tres fenòmens no explicables des del punt de vista clàssic: la radiació del cos negre, l’efecte fotoelèctric i l’espectre d’emissió i absorció. 

Finalment, ha exposat breument els principis del raonament quàntic: la quantització de l’energia, la dualitat ona-corpuscle, el principi d’incertesa i l’anàlisi probabilístic del comportament de les partícules quàntiques; així com de fenòmens quàntics com la superposició i l’entrellaçament. Com a punt final ha parlat de la gran revolució en el tractament de la informació: el qubit o bit quàntic, la unitat bàsica d’informació utilitzada per codificar dades en computació quàntica, l’equivalent quàntic del bit tradicional utilitzat pels ordinadors clàssics per codificar informació en binari.

En resum, l’alumnat dels tres nivells ha gaudit d’una exposició divulgativa i didàctica, de la mà d’un expert en física quàntica, molt adequada per introduir el concepte general als nivells de quart d’ESO i primer de Batxillerat, mentre que per l’alumnat de segon de Batxillerat  ha estat un resum del què ja havien treballat a la matèria de Física. 

L’alumnat de Biologia de Batxillerat al Cosmocaixa

1r BAT, , , ,

El 22 de gener, l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat s’ha desplaçat al Cosmocaixa, on ha dut a terme diverses activitats. Per començar, han gaudit d’una visita guiada a alguns dels espais del museu sota el fil conductor “Del big bang als nostres dies”. Han fet un repàs de la història de la Terra, partint del big bang i seguint amb l’aparició de la vida i l’evolució dels éssers vius fins als nostres dies.

Més tard, han participat a un taller en el qual han recreat una part de la recerca que cal fer per aconseguir una vacuna eficaç contra la malària. Ha estat molt interessant aprendre tècniques de laboratori com l’immunoassaig ELISA, alhora que s’han adonat de la complexitat de processos com l’obtenció de vacunes. Després de dinar, ja amb el museu més tranquil, han recorregut al seu ritme l’exposició permanent, seguint el seu propi lema: prohibit no tocar!

Ha estat una jornada intensa, però profitosa, que l’alumnat valora de manera molt positiva.

Ús i gestió dels recursos energètics a les Terres de l’Ebre

Batxillerat, , , , , , ,

A la matèria de Geologia i Ciències Ambientals s’estudien els recursos energètics a segon curs. Per aquest motiu, el professorat ha organitzat una visita a dues de les formes de generació energètica que són presents a les Terres de l’Ebre.

En primer lloc, l’alumnat ha visitat la central tèrmica de cicle combinat La Plana del Vent, a Vandellòs. Allí, guiada pel director de la planta, Gorka Gandarias, la visita ha mostrat a l’alumnat totes les parts necessàries per produir electricitat a partir del gas natural: les turbines, les conduccions de gas, les xemeneies i les torres de refrigeració o el centre de control, per exemple.

A continuació, l’expedició s’ha dirigit a Ascó, on ha estat rebuda per Carminda Ibarz i Josep Miquel Biarnés al centre d’informació de la central nuclear d’Ascó. Després d’esmorzar, a la sala d’exposicions han explicat el funcionament de la generació d’electricitat mitjançant la fisió de nuclis d’urani enriquit, que s’obté del mineral pechblenda. S’ha parlat de les múltiples mesures de seguretat que es prenen durant tot el procés i de la gestió que se’n fa dels residus. Finalment, l’alumnat ha pogut interactuar amb les instal·lacions de l’espai museogràfic, on han trobat maquetes de la central i dels magatzems de residus, una càmera de calor, representacions de distints models de generació energètica, vestits de seguretat o una simulació del centre de control, entre d’altres.

D’aquesta manera s’ha completat un matí dedicat a estudiar dues formes de producció d’electricitat que, amb els seus avantatges i impactes, són importants per completar el mix energètic en el territori.

Observació de les fases de la mitosi en arrels de ceba

2n BAT, , , ,

A les pràctiques de laboratori de la matèria de Biologia, a segon de Batxillerat, l’alumnat ha realitzat preparacions microscòpiques de la punta de les arrels de cebes ficades en aigua uns dies abans. L’objectiu era observar cèl·lules en divisió en aquests teixits en creixement i identificar algunes de les fases de la mitosi. A les imatges es pot observar el resultat.

Dels residus en fem bioplàstics i bioenergia

Batxillerat, ,

Magdalena Constantí és doctora en Biologia i catedràtica al Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest dilluns dia 15 de desembre ha fet una presentació, davant l’alumnat de Química de primer i segon de Batxillerat, de les investigacions que du a terme a la Universitat.

Ha començat la seua exposició parlant dels graus en Enginyeria que oferta la URV i de la importància dels estudis en enginyeria. A continuació, ha parlat de la problemàtica associada als plàstics: la contaminació del medi ambient i l’obtenció a partir de recursos no renovables i que, per tant, s’exhauriran, com ara els derivats del petroli.

Ha lligat aquesta problemàtica amb la dels residus i la seua gestió per, a continuació, explicar la recerca per a l’obtenció de materials plàstics i energia a partir de residus orgànics, com el marro de cafè. En aquesta transformació intervenen microorganismes que metabolitzen la matèria orgànica i sintetitzen polímers que s’utilitzen com a bioplàstics i gas que es fa servir com a biocombustible.

Una investigació en la qual conflueixen especialistes en distints àmbits com la química, la biologia o l’enginyeria, en un clar exemple de la interdisciplinarietat que caracteritza la recerca.

La volta al món d’una armilla polar

Batxillerat, ESO, General, , ,

La volta al món d’una armilla polar Wolfgang Korn

Com es pot explicar la globalització? Doncs, per exemple, mitjançant una armilla polar. Des dels jaciments petrolífers del Golf Pèrsic, passant per les fàbriques tèxtils de Bangla Desh i uns grans magatzems d’Alemanya, fins a una barca d’emigrants clandestins que arriba a les Canàries. Wolfgang Korn narra la interessant història d’una armilla polar i mostra el rerefons i les xarxes de la globalització.