Xenofont d’Atenes i la retirada dels deu mil

El prolífic autor grec de relats històrics, textos socràtics i tractats tècnics, Xenofont d’Atenes (c.428-c.354 aC), va crear amb l’Anàbasi el subgènere historiogràfic de la memòria personal.

L’Anàbasi, unes memòries militars en tercera persona sobre l’expedició de deu mil mercenaris grecs que van acompanyar l’any 401 aC Cir (o Ciros) el Jove, que pretenia arrabassar el tron de Pèrsia al seu germà Artaxerxes. Però en la batalla de Cunaxa, a Babilònia, Cir és mort i el seu exèrcit, derrotat. Després els deu mil proven de tornar vorejant el Tigris (o Tigres), travessant països remots en un viatge atzarós pel Pont que Xenofont ens descriu de forma apassionant, però alhora senzilla i ben emotiva.

Ruta de Cir el Jove i els 10 mil

L’anàbasi de Xenofont, al programa d’Enric Calpena a Catalunya Ràdio, En Guàrdia del 28/02/2010:

No us perdeu la lectura dramatitzada sobre el paper de Xenofont a l’Anàbasi a partir del minut 19:04 fins al 21:20.

Què vol dir anàbasi en català? Quins ètims grecs formen el mot anàbasi?

Ἀνάβασις és un títol ben aconseguit per a aquesta obra de Xenofont? Sovint es recorda l’Anàbasi amb el crit “θάλασσα! θάλασσα!”, “Thalassa! Thalassa!”, és a dir. “El mar! El mar”, per què?

Els deu mil són els primers mercenaris (del llatí merces, – edis, «paga, salari»)? Quin nom reben aquests guerrers?, Quin nom reben les armes d’un hoplita?, Vid. Què tenen en comú?

Grec 2, Editorial Teide

Heu vist Els amos de la nit (The Warriors) de Walter Hill? Heu jugat al videojoc homònim?

L’escriptor italià Valerio Massimo Manfredi de la retirada dels deu mil en va fer una versió resumida i novel·lada, narrada des del punt de vista d’una de les dones que acompanyaven l’exèrcit, amb el títol L’armata perduta.

Espero haver-vos despertat l’interès per fer la lectura de l’Anàbasi de Xenofont!

Quant a Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.
Aquest article s'ha publicat dins de Foment lectura, General, Historiografia, Prosa, Ràdio i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

21 respostes a Xenofont d’Atenes i la retirada dels deu mil

  1. Retroenllaç: Quin nom reben aquests guerrers? | El Fil de les Clàssiques

  2. Retroenllaç: La historiografia grega | Literatura grega a escena

  3. Carlos Thiriet diu:

    Χαιρετε,
    Xenofont fou un important historiador i escriptor grec de finals del segle V a.C. i la primera meitat del segle IV a.C.
    Va ser deixeble de Sòcrates, i precisament contravenint el consell del filòsof grec va acabar en l’exèrcit mercernari conegut com els deu mil, que van apojar al general persa Cir el Jove en la recerca del tro que poseia el seu germà Artaxerxes II.
    Xenofont va escriure un llibre anomenat Anàbasi, on narra els fets històrics de l’expedició dels deu mil per tornar a Grècia després de la derrota de Cir a Cunaxa. Així creà el subgènere historiogràfic conegut com a memòria personal. Anàbasi en català vol dir pujada o marxa terra en dins, i en aquest cas Xenofont la va anomenar l’anàbasi de Cir, per tant vol dir la marxa terra en dins de Cir.
    A l’expedició van participar molts tipus de soldats diferents. Entre els més destacats estaven els hoplites, soldats de lluita cos a cos que anaven molt be defensats per un gran escut (hoplòn) i una llarga llança per realitzar la formació de falange, a més d’una espasa curta. També estaven els peltastes, soldats lleugers que portaven un petit escut i una javelina que llançaven a l’enemic a una distància d’entre 25 i 50 metres segons la destressa del llançador.
    Gràcies a Xenofont encara es manté viu el record de les aventures que van viure els deu mil, que són dignes de ésser recordades per tota l’eternitat.

  4. Retroenllaç: Xenofont d’Atenes i la retirada dels deu ...

  5. Chaymae Zaouaghi diu:

    Χαιρετε!!
    Xenofont fou un historiador, escriptor i militar grec nascut al 428 aC (Atenes) i mort entre el 355 i 350 aC, molt conegut per als seus escrits sobre la cultura i la història de Grècia.
    Per la seva situació econòmica bastant precària, Xenofont va haver d’abandonar Atenes amb un sistema democràtic en aquell moment, per unir-se als deu mil mercenaris en ajuda del persa Cir el Jove per conquerir Babilònia. Després de la derrota i la mort del príncep, Xenofont va prendre la missió de retornar els mercenaris a Grècia presentant grans trets militars.

    Com a historiador, va escriure les seves obres en un grec ja evolucionat i poc elegant. Podem dividir la seva producció en tres grups diferents: obres historico-polítiques, filosòfiques i didàctiques.
    En el primer grup, situaríem una de les seves obres més importants l’Anàbasi, que relata la fracassada expedició amb Cir el Jove i el retorn dels deu mil mercenaris grecs. Amb l’Anàbasi, va crear el subgènere historiogràfic de la memòria personal.
    També hi trobem altres obres com la Constitució dels lacedemonis, les Hel·lèniques i l’Agesilau.

    En el següent grup, hi tenim les obres filosòfiques, “L’Apologia de Sòcrates” (que recull la defensa que féu Sòcrates davant els jutges que el condemnaren a mort) els “Records de Sòcrates”, en què recull els seus propis records al voltant del seu mestre i el Convit, on també introdueix diverses opinions socràtiques.

    En el tercer i últim grup, hi destaquem algunes obres com ara la “Ciropèdia”, que recull l’educació de Cir, i opinions sobre política amb finalitat moral; el “Cinegètic”, que representa la caça com un valor educatiu; “Hípica i Hipàrquic”, que tracten sobre el món de l’equitació; “Hieró”, que analitza la natura dels tirans, entre d’altres.

    Respecte a la seva obra més important “l’Anàbasi”, el títol d’aquesta obra significa pujada o terra en dins i suposo que es refereix a l’expedició que va duu a terme amb Cir.
    En aquesta expedició, hi van participar hoplites i peltastes. Els primers són soldats armats amb armes pesants com ara l’escut, cuirassa de metall, llança, espasa i gamberes. En canvi, els peltastes són soldats d’infanteria que portaven una armadura lleugera i un escut el·líptic truncat molt reduït de fusta revestida amb cuir.

  6. Andrea Gómez diu:

    Χαιρετε!
    Jenofonte nació en las cercanías de Atenas en 431 a. C. y murió en Tracia en 354 a. C. Está considerado como uno de los autores insignia de la Antigua Grecia. Escribió sobre la historia y la cultura de su patria pero además fue un reconocido militar. Fue discípulo de otro gran filósofo griego como lo fue Sócrates.
    Fue uno de los autores que cultivó el subgénero historiográfico de la etnografía (que relata las costumbres de los pueblos extranjeros) junto con Heródoto y Tucídides.
    La obra de Jenofonte se clasifica en históricas, socráticas y didácticas. Su famosa obra La Anábasis, es histórica.
    La Anábasis, (del griego “subida, expedición hacia el interior”) es un admirable relato sobre sus aventuras como participante en la expedición de mercenarios griegos para ayudar a Ciro el Joven, cuando aspiraba al trono que ocupaba su hermano Artajerjes. No fue hasta el año 404 a.C. cuando Jenofonte, se uniría a la expedición mercenaria a Persia, también conocida como Expedición de los Diez Mil, ya que el contingente de mercenarios griegos estaba formado por 10600 hoplitas. Jenofonte mantendría una cercana amistad con Ciro, aunque, el fallecimiento de éste en plena acción marcaría el regreso abrupto y complejo a su patria.
    Estos hoplitas eran ciudadano-soldados de las Ciudades-Estado de la Antigua Grecia, un soldado de infantería pesada. En cambio, el peltasta es la infantería ligera mercenaria característica de los ejércitos griegos y helenísticos.
    Esta obra es también conocida por el título de “El mar! El mar!”. Según La Anábasis, “¡El mar, el mar!” («¡θάλασσα! ¡θάλασσα!», «¡Thalassa! ¡Thalassa!») fue lo que gritaron, llenos de alegría, los componentes de la Expedición de los Diez Mil cuando, en el 401 a. C. divisaron el Mar Negro desde Trebisonda, lo que equivalía a su salvación. Es así porque, a causa de este hecho importante en el relato, la Anábasis se conoce también por “El mar! El mar!”.

  7. Ariadna Ruiz diu:

    Xairete!

    Xenofont fou un historiador grec, filòsof (deixeble de Sòcrates) i un militar. Va néixer a Atenes l’any 430 aC i va morir l’any 354 aC.

    Va crear el subgènere historiogràfic de la memòria personal que consisteix a escriure en forma de narració les vivències personals d’una persona. L’exemple de memòria personal escrita per Xenofont és l’Anàbasi.

    Durant tota la seva vida ha escrit una multitud d’escrits, a continuació explicaré uns quants:

    En primer lloc tenim Les Hel·lèniques que són un conjunt de períodes històrics entre el 410 i el 362. Relaten la continuació de la història de Tucídides, encara que no tenen un rigor historiogràfic.

    En segon lloc hi ha l’Ageslau que explica la biografia del rei espartà amb la intenció de mostrar-lo utòpic (ideal) com una eina propagandística.

    En tercer lloc tenim La República dels Lacedemonis que va estar escrita en el 388 i per primera vegada Xenofont va mostrar les idees polítiques que tenia en la ment.

    En quart lloc hi ha La Ciropèdia que tracta sobre l’educació de Cir el Jove; Explica: com seria un estat ideal, la base de la filosofia socràtica i la disciplina espartana. És la primera novel·la històrica que va escriure.

    Finalment, i en cinquè lloc, hi ha L’Anàbasi que en aquesta memòria personal relata com ell participa en l’expedició de Cir el Jove amb els 10.000 mercenaris grecs que varen retornar per a treure-li el tron al seu germà Artaxarxes (rei Pèrsia). Però Cir va ser mort i a consecuència el seu exèrcit va ser derrotat. Malgrat això, l’Anàbasi és coneguda pel crit “el mar, el mar!”que van fer els soldats en arribar al cim d’una muntanya per cridar als seus companys i al Cir.

    També cal destacar que l’exercit estava format hoplites i els peltastes. Els hoplites (segons el GDLC) eren soldats que anaven armats amb armes pesants; i els peltastes (segons el GDLC) eren soldats d’infanteria que duien la pelta (escut el·líptic truncat, molt reduït i lleuger, de fusta revestida amb cuir).

  8. Abigail.dina diu:

    Molt interessant aquest apunt sobre Xenofont.
    Xenofont va ser molt important, ja que va ser una escriptor i histoador,nascut l’any 428-427 a. de C. Va escriure sobre la història i la cultura de la seva pàtria però a més va ser un reconegut militar. Va ser deixeble d’un altre gran filòsof grec com el va ser Sòcrates.
    Durant la seva joventut, es va mostrar proper al cercle de Sòcrates.
    es va posar al servei de Cir, aspirant al tron de Pèrsia, a Àsia Menor. després Xenofont va ser nomenat general i va dirigir amb èxit les seves tropes,amb les quals va realitzar diverses campanyes a Àsia Menor . Després de la mort de Sòcrates, Xenofont,va ser exiliat d’Atenes ja que tenia una gran proximitat amb als cercles socràtics, va ser exiliat formalment .Tambè va estar al servei del rei de Esparta , on es va donar que les tropes espartanes es van enfrontar a Atenes. Després d’aquests successos rellevants, xenofont va traslladar-se definitivament amb la seva família a Esparta, però després d’una sèrie de successos va tornar a Atenes, on va viure fins a la seva mort al 354 a. C.
    Xenofon va fer el subgènere historiogràfic de la memòria personal que es tracta de
    escriure en forma de narració les vivències personals,això es reflexa en l’Anabàsi.
    Entre les seves obres històriques destaquen les Hel·lèniques, on es narra en 7 llibres la història de Grècia des del 411, moment en què s’interrompia la història de Tucídides, fins al 362 a. de C.
    La segona gran obra històrica en importància de Xenofont és la Anábasis, també amb 7 llibres, on es narra l’expedició dels mercenaris grecs sota les ordres de Cir fins a la seva tornada i la seva posada fora de perill després dels successos de Cunaxa.
    Altres obres històriques i polítiques. La Ciropedia.
    La seva admiració i gratitud cap a *Esparta estan a la base de l’obra sobre la Constitució dels lacedemonis, escrita al 388 a. C on Xenofont analitza la constitució de Licurg, que ell considera la clau per explicar el poder espartà.
    obras didàctiques:
    Xenofont, que per la seva formació tenia una clara vocació didàctica, va dedicar també nombrosos escrits a l’ensenyament; així, va compondre un tractat sobre la caça.
    Obres filosòfiques,com la seva Apologia de Sòcrates, un escrit amb el qual es pretenia revaloritzar la figura del filòsof.
    Quan parlem dels hoplites parlem de soldats que anaven armats amb armes pesants,i els peltastes eren soldats d’infanteria que duien la pelta.
    A l’Anàbasi tambè se lo pot dir “El mar! El mar!”ja que va ser el que van cridar amb plena alegria ,els que formaven part de l’expedició ,ja que era la seva salvació.

  9. regrag.chorouk regrag.chorouk diu:

    Χαιρε!
    Xenofont, en grec Ξενοφῶν, va ser un historiador i polític grec. Va ser un gran personatge d’Atenes del s V aC, ja que va destacar com a militar.
    Fou deixeble de Sòcrates, però no arribà a comprendre’n l’actitud moral i crítica d’ell.
    Va escriure grans obres de tres tipus: obres historicopolítiques, filosòfiques i didàctiques.
    Nosaltres hem traduit juntament a classe de grec un fragment de l’obra de Anàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις); és més coneguda com “La retirada dels deu mil”, i és l’obra més coneguda de l’historiador atenenc Xenofont. Està narrada per ell mateix, en tercera persona.
    L’obra relata l’expedició dels mercenaris grecs al servei de Cir el Jove contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia. L’objectiu real de l’expedició només el coneixia el general Clearc d’Esparta; oficialment, l’expedició era contra els písides.
    El nom que reben és guerrers escita.
    Aquí us deixo un enllaç amb una explicació més completa de l’obra Anàbasi que us pot semblar interessant:
    http://www.historiaclasica.com/2007/12/la-anbasis-de-jenofonte-en-5-prrafos.html
    (està en castellà)

  10. arcas.laia diu:

    XAIPETE!
    Xenofont, va ser un historiador, militar grec i escriptor, nascut a Grècia l’any 430 aC i va morir 354 aC a Corint.
    Va ser deixeble de Sòcrates, tot i que no va adquirir els coneixements i objectius que volia.
    Va ser important i conegut pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.
    Les seves obres es divideixen en tres grups
    Obres historicopolítiques
    Obres filosòfiques
    Obres didàctiques
    L’Anàbasi, el seu significat és, marxa terra endins.
    Forma part de les obres historiopolítiques, on es relata el fracàs de l’expedició en ajuda de Cir i la tornada dels deu mil grecs per l’altiplà d’Armènia cap al mar Negre.

  11. «Eren deu mil»
    Eren deu mil.
    Sí, deu mil covards,
    deu mil bastards.

    Mai no va fer falta
    ni Quirísof, ni Proxen;
    ni Cirus ni cap altre
    no els havia convidats.

    Van sembrar el terror,
    van sembrar odi;
    mentre el poble callava,
    sofria, els maleïa
    silent.

    Era una invasió furient.
    Dormien a la còncava nau,
    s’hi amuntegaven embriacs,
    viciosos: eren deu mil.

    D’aquests, ni un lladre de pa.
    L’ull i la pensa només
    en el botí, en destruir.
    Eren deu mil covards.

    I fugien dels pobles.
    Reculaven davant milers
    de mans obertes.
    Ni Xenofont, a la reraguarda,
    no ho podria haver somiat.

    Europa aquell dia, un dia més,
    renuncià a ser mare de probitat
    i no s’avergonyí de deu mil covards,
    deu mil bastards.

    Vid. https://daidalea.blogspot.com/2017/10/eren-deu-mil.html

  12. Annais Martínez Nieto diu:

    Χαιρετε,

    Xenofont va ser un historiador grec nascut a la ciutat d’Atenes molt proper a la filosofia socràtica. Xenofont va conèixer personalment al filòsof Sòcrates, fet que ha provocat que actualment els escrits de l’historiador han sigut una de les fonts d’informació sobre Sòcrates. A més, va crear el subgènere historiogràfic de la memòria personal que consisteix a escriure en forma de narració vivències reals personals. Un gran exemple és l’Anàbasi.
    L’Anàbasi va ser una narració on Xenofont relata com ell va participar en l’expedició de Cir el Jove amb els 10.000 mercenaris grecs que varen retornar per a treure-li el tron al seu germà Artaxarxes. Cir va acabar morint i per aquest motiu tot l’exèrcit va ser derrotat.
    Quan parlem d’un hoplita i un peltasta ens estem referint a dos tipus de soldats amb diverses diferències. Un hoplita és aquell soldat que utilitzaven armes pesants en canvi, un peltasta eren soldats d’infanteria que duien la pelta. Una pelta és un escut petit de fusta, revestit de cuir i en forma de mitja lluna.
    L’Anàbasi es coneix amb el crit de “El Mar! El Mar!” perquè va ser el que van dir eufòricament, els que van formar part de l’expedició com símbol de celebració per la salvació.
    Anàbasi en català vol dir: la marxa des de l’interior. La seva etimologia prové de la paraula grega ἀνάβασις composta per dos terminis: “ἀνά” i “βασις”. “ἀνά” Vol dir A dalt i “βασις” camí.

  13. Samuel Jiménez diu:

    Ξενοφῶν va ser un historiador, escriptor i militar grec, famós per les seves obres historicopolítiques, com l’Anàbasi, les filosòfiques, com l’Apologia de Sòcrates, de qui fou deixeble o les didàctiques, com la Ciropèdia, que recull l’educació de Cir.

    Anàbasi relata la fracassada expedició, en la que ell va participar, en ajuda del persa Cir i el posterior retorn dels deu mil mercenaris grecs a través del mar Negre. Amb aquesta obra, Xenofont inaugura el subgènere de la historiografia modernitzadora, en que l’historiador no només exposa, sino que jutja les persones i els esdeveniments que narra.

    Un hoplita era un ciutadà-soldat de les ciutats-estat de l’Antiga Grècia, i formava part de la infanteria pesada. Un Peltasta formava part de la infanteria lleugera mercenària dels exèrcits hel·lenístics. Se’ls anomena així per la Pelta, un escut que no tenia vora, era rodó.

    L’Anàbasi es coneix amb el crit de “El Mar! El Mar!” perquè va ser el que van cridar els participants de l’expedició.

    La paraula vol dir marxa des de l’interior, i és una paraula composta, formada pels ètims grecs “ἀνά” i “βασις”. “Aνά” vol dir a dalt i “βασις” camí.

  14. Marina diu:

    Xenofont (431 aC- 354 aC) va ser un historiador, militar i filòsof de l’Antiga Grècia. Al llarg de la seva vida com a historiador, va escriure relats històrics, textos socràtics i tractats tècnics.

    Una de les seves obres més rellevants va ser l’Anàbasi. Aquesta obra narra la història de l’expedició dels deu mil mercenaris grecs. Aquests soldats van ser liderats per Cir el Jove, el qual va morir a mans del seu germà persa, Artaxerxes, a la batalla de Cunaxa a Babilònia. Després d’aquesta derrota l’obra reflecteix el camí de tornada que van fer els deu mil soldats vorejant el Tigris.
    L’expedició dels deu mil mercenaris, fou constituida per uns 12.000 soldats grecs, entre els quals es poden diferenciar diferents tipus de soldats, tals com els hoplites i els peltastes. Per una banda els hoplites eren soldats que carregaven un armament pesant, per una altra banda, els peltastes eren soldats que carregaven armaments lleugers, aquests rebien aquest nom gràcies al típic escut que utilitzaven, l’escut pelta, que era de vímet i estava recobert per cuir.
    Aquesta obra és coneguda pel crit “El mar! El mar!” fet que era el crit d’eufòria que cridaven els soldats.

    Per últim, l’obra rep el nom Anàbasi, el qual en Català es tradueix com “marxa terra endins”, aquesta es relaciona directament amb el tema principal de la història que és el camí de tornada dels soldats després de la derrota. Etimològicament, el nom prové de la paraula grega ἀνάβασις que està formada pels terminis: “ἀνά” (dalt) i “βασις” (camí).

    Va ser gràcies a aquesta obra on Xenofont, de primera mà, va exposar la seva vivència, que va crear el subgènere historiogràfic de la memòria personal, el qual es basa a narrar uns fets viscuts en primera persona, donant així un caràcter més personal i emotiu.

  15. Alejandro Vera diu:

    Xenofont va ser un escriptor, historiador i militar grec que va escriure sobre la cultura i història grega. Va néixer a Atenes, fill d’una família benestant i va ser deixeble del filòsof Sòcrates.

    La seva obra més important va ser l’Anàbasi, que és un relat d’una important expedició de deu mil mercenaris grecs en ajuda de Cir.

    Les seves obres es van agrupar en tres gèneres historiogràfics: Obres historicopolítiques: L’Anàbasi, la Constitució dels lacedemonis i les Hel·lèniques. Obres filosòfiques: L’Apologia de Sòcrates, els Records de Sòcrates i el Convit. Obres didàctiques: La Ciropèdia, el Cinegètic i Hípica i Hipàrquic.

    L’Anàbasi també coneguda com La retirada dels deu mil, és l’obra més coneguda de l’historiador atenenc Xenofont. L’obra relata l’expedició dels mercenaris grecs al servei de Cir contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia. L’objectiu real de l’expedició només era conegut pel general Clearc d’Esparta. Mort durant la batalla Cir, els mercenaris grecs del seu exèrcit es van retirar. Xenofont sí que va participar en l’expedició que té lloc entre el 401 i el 399 a. C.

    Un Peltasta era un membre de la infanteria lleugera de l’exèrcit grec i hel·lenístic. Un hoplita era caracteritza per formar part de infanteria pesant.

    El Mar, el mar! és el crit dels primer soldats grecs que veuen el mar desde la muntanya i això simbolitza la salvació. Anàbasi vol dir literalment marxa terra endins, però també es coneix com la retirada dels deu mil.

    El que tenen les imatges en comú és que els escuts tenen aquesta forma perquè d’aquesta manera podien bloquejar les llances.

  16. Clara Bigordà Capellas diu:

    Χαιρετε!!
    Xenofont (431 a.C. – 354 a.C) historiador, militar i filòsof de l’Antiga Grècia. De jove va ser deixeble de Sòcrates i va inspirar-se en el mestre per escriure alguns dels seus diàlegs – com els Records o l’Apologia de Sòcrates. A nivell literari, ara en destaquem les seves cròniques, com les Hel·lèniques, sobre els últims anys i l’impacte de la Guerra del Peloponès.

    Va ser un autor que va conrear diversos gèneres, tots escrits en dialecte àtic. En la majoria de les seves obres es mostra contrari a la democràcia de la polis d’Atenes. Era partidari de sistemes més autoritaris, com el d’Esparta o el de Persia.

    Les seves obres poden ser dividides en tres grans gups. El primer d’aquests son les obres historicopolítiques. L’Anàbasi és l’exemple per excelència, però també hi trobem la Constitució dels lacedemonis, un elogi del règim espartà; les Hel·lèniques, que relaten la història compresa entre 410 aC i 362 aC; i finalment Agesilau, una biografia del monarca d’Esparta.
    El segon grup son les obres filosòfiques, relacionades amb el seu gran mestre Sòcrates. L’Apologia de Sòcrates, Records de Sòcrates i Convit, on introdueix diverses opinions socràtiques, en són un clar exemple.
    Per últim hi ha el grup de les obres didàctiques on trobem algunes com la Ciropèdia, recull de l’educació de Cir, l’estat ideal i diverses opinions polítiques amb un rerefons moral, o Oeconomicus, un diàleg sobre economia domèstica.

    Destaca per haver creat el subgènere historiogràfic de la memòria personal. L’exemple més clar d’aquest és l’Anàbasi, on narra en tercera persona i estil senzill les seves vivències durant l’expedició dels mercenaris grecs per Cir el Jove contra el seu propi germà, Artaxerxes II de Pèrsia. Ell hi va participar com a cap de l’expedició quan Cir va morir i Clearc, l’únic que coneixia l’objectiu real de l’expedició, va ser capturat a traïció. Va dirigir un grup que serví Seutes II, rei dels odrisis, perquè necessitaven diners i subministraments.

    En aquesta obra descriu els territoris que van creuar i els costums característics de cada poble que trobaven, com els tracis.
    En l’expedició hi van participar hoplites i peltastes. Els hoplites eren soldats armats amb armes més pesants, en canvi els peltastes eren guerres d’infanteria que portaven la pelta, un escut el·líptic molt lleuger de fusta revestida amb cuir. La forma d’aquest escut recorda les fulles de la Cecropia peltata.
    Després d’haver reconduït l’expedició i haver-ne canviat ens generals, les tropes van remuntar el riu Tigris i van creuar Armènia, per una ruta de més de 4 mil quilòmetres en terres enemigues, fins arribar a la colònia grega de Trebisonda, a la costa sud del Mar Negre i van exclamar “El mar! El mar!” (Θάλαττα! θάλαττα!).

    Des d’un punt de vista lèxic Ἀνάβασις significa marxa terra endins o expedició cap a l’interior. La paraula es forma a partir dels ètims “ἀνά”, que vol dir amunt o al llarg de, i “ἡ βάσις εως”, marxa.

  17. Helena diu:

    Ξενοφῶν, (428 aC – entre 355 i 350 aC) va ser un historiador, escriptor i militar grec.
    Les seves obres es divideixen en tres grups: obres historicopolítiques, com l’Anàbasi, obres filosòfiques on es destaca l’Apologia de Sòcrates i les obres didàctiques, la més coneguda és la Ciropèdia.

    Xenofont en l’Anàbasi redacta que l’expedició dels mercenaris en la qual va participar va ser un fracàs. Aquests mercenaris eren els qui estaven al servei de Cir el Jove i van voler retornar a la pàtria després de la mort de Cir.

    Els hòplites en aquell temps eren soldats que pertayien a la infanteria pesant, eren el focus central de la guerra en l’antiga Grècia, en canvi, els peltastes eren la infanteria lleugera mercenària característica dels exèrcits grecs i hel·lenístics.

    Cal destacar que l’Anàbasi traduït al català vol dir ‘marxa terra endins’, és coneguda pels crits “El mar! El mar!” perquè és el que van cridar els homes de l’expedició quan van arribar, estaven contents pel seu retorn i van llançar l’immortal crit: “Thalassa, Thalassa!” (la mar, la mar!).

  18. Ivan Romero López diu:

    Xenofont (Ξενοφῶν) fou un historiador hel·lè nascut a Erchia (Àtica) l’any 430 aC i mort a Corint en el 354 aC. Xenofont és reconegut per la seva producció historiogràfica, però també va exercir de soldat grec, com exposaré més endavant.
    L’obra de Xenofont la podem dividir en tres. El primer grup, i més reconegut, són les obres historicopolítiques, destacant l’Anàbasi, que hi parlaré amb més profunditat a continuació, les Hel·lèniques; que exposen els fets històrics durant un període concret, i Agesilau; biografia d’un monarca espartà homònim amb el títol de l’obra. Pel que fa a les seves obres filosòfiques destaca l’Apologia de Sòcrates on es narra la defensa de Sòcrates davant els jutges atenesos. I per acabar la seva obra cal mencionar les obres didàctiques, aquestes obres explicant l’educació que van rebre diferents personatges, com la Ciropèdia en el cas de Cir. Xenofont renova la tradició historiogràfica afegint-li un caràcter personal als seus relats, amb un objectiu moralitzant.
    L’obra de Xenofont que hem traduït i treballat a classe és l’Anàbasi, i per tant resumiré a grans trets de què tracte l’obra. L’Anàbasi, que lèxicament vol dir marxar des de l’interior, etimològicament és una paraula composta per -ἀνά que vol dir a dalt i -βασις que vol dir camí. Resumidament, en l’Anàbasi es relata l’expedició militar, de la qual el mateix Xenofont va participar-hi, que varen fer deu mil mercenaris grecs al servei del príncep Cir per enderrocar el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia. Però Cir el Jove fou mort i els mercenaris grecs varen haver de fugir. És conegut el crit de “El mar! El mar!” que feien els soldats durant l’expedició. Per finalitzar caldria explicar una característica d’aquesta expedició que és el corpus format pels deu mil hoplites, però quins eren els hoplites? Els hoplites bàsicament eren una classe de soldat d’infanteria altament protegit per una cuirassa i un escut i armats amb llança i espasa, però també estaven els peltastes, soldats d’infanteria lleugera menys protegits que els hoplites però molt més mòbils.

  19. Aixa Santamaria diu:

    Χαιρετε!

    Xenofont (Ξενοφῶν) va ser un escriptor, militar i filòsof de l’Antiga Grècia. Va nàixer el 428 aC a Erchia (Ἐρχία) i va morir entre el 355 i el 350 aC a Corint (Κόρινθος). Va crear un nou subgènere dins l’historiografia: la memòria personal.

    Va ser deixeble de Sòcrates, fet que va marcar profundament les seves obres de caire filosòfic (l’Apologia de Sòcrates, els Records de Sòcrates i el Convit). També va escriure obres didàctiques, com la Ciropèdia o el Cinegètic, i obres historicopolítiques, com les Hel·lèniques o el seu llibre més conegut, l’Anàbasi.

    “Anàbasi” provè del mot ἀνάβασις, format per les paraules ἀνά (amunt o al llarg de) i βασις (marxa), i es podria traduïr per “expedició cap a l’interior”.

    Aquesta última obra també és coneguda com La retirada dels deu mil i narra l’expedició de Cir i deu mil mercenaris grecs (hoplites, soldats d’infanteria pesada, i peltastes, d’infanteria lleugera) contra Antarxerxes II de Pèrsia. Finalment la batalla va resultar en la mort de Cir i la retirada dels soldats. Xenofont va participar en aquests fets i, de fet, va arribar ser un dels caps de l’expedició, però està tot narrat en tercera persona per donar una impressió d’imparcialitat.

    Per últim, l’Anàbasi és coneguda amb crit “El mar! El mar!” (“Θάλαττα! θάλαττα!”), que és el que els soldats van cridar en arribar a la colònia de Trebisonda (Τραπεζούντα).

  20. Míriam Tomàs Marín diu:

    Χαιρετε!
    L’historiador hel·lè Xenofont (Ξενοφῶν) va néixer a Atenes l’any 430 a.C i va morir a Corint al 354. Va arribar a ser el deixeble del filòsof Sòcrates, tot i no arribar a compartir tots els seu pensaments i idees. Xenofont va dedicar la seva vida a l’àmbit militar i de la història. És molt conegut per la seva historiografia i fins i tot va ser considerat per Ciceró el pare d’aquesta. En relació a les seves obres, en destaquem les seves cròniques, com les Hel·lèniques que parlen sobre l’impacte de la Guerra del Peloponès. Va conrear diversos gèneres, tots escrits en dialecte àtic i en la major part de les seves obres es mostra contrari a la democràcia de la polis d’Atenes ja que preferia sistemes més autoritaris com el de Persia.
    Les seves obres poden ser dividides en tres grans gups. Al primer hi trobem les obres historicopolítiques. L’”Anàbasi” és l’obra més important, però també hi trobem la “Constitució dels Lacedemonis” i les “Hel·lèniques”, que relaten la història del món antic entre 410 aC i 362 aC. Finalment també està “Agesilau”, una biografia del monarca d’Esparta.
    Al segon grup hi trobem les obres filosòfiques, on es pot veure la influència del seu mestre de filosofia. A “L’Apologia de Sòcrates” mostra la defensa que fa Sòcrates davant els jutges atenesos.
    Per últim hi ha el grup de les obres didàctiques on trobem algunes com en el cas de Cir, la “Ciropèdia”. Xenofont va voler renovar la tradició històrica afegint un caràcter personal als seus relats que poguéssin ser més moralitzadors.
    Tot i així, l’obra que més es pot destacar i la que hem estudiat és l’Ànabasi, que etimològicament, “Ἀνάβασις” significa marxa terra endins o expedició cap a l’interior. En aquesta obra, es narren en tercera persona les aventures viscudes pels mercenaris grecs en l’expedició per Cir el Jove contra el seu germà Artarxexes II de Pèrsia. Ell hi va participar com a cap quan Cir va morir i Clearc va ser capturat per ser coneixedor de l’objectiu de l’expedició.
    En l’obra es descriuren els territoris que van ser creuats i de cadascun es parla de les seves tradicions i costums. També cal destacar que a l’expedició hi van participar tant peltastes, que portaven la pelta (un escut el·líptic de fusta i cuir), com hoplites, que a diferència dels primers eren soldats armats amb armes més pesants. Després d’haver reconduït l’expedició i tenir generals distints, els soldats van creuar Armènia pel riu Tigris fins arribar a la colònia grega de Trebisonda, localitzada al sud del Mar Negre. Per això, després del trajecte de més de 4 mil quilòmetres a peu, quan van veure el mar van cridar: “Θάλαττα! θάλαττα!”, com a símbol de victòria i d’esperança.

Respon a Clara Bigordà Capellas Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *