Tres quarts de quatre i nevava. Vaig mirar el rellotge de l’estació i mira per on IV era IIII. Mai no m’hi havia fixat. Com en puc ser tan de despistada? Per què? Bé, vaig pensar a les inscripcions romanes en marbre també s’emprava normalment IIII per IV.
Investigant he trobat diverses teories:
-
per raons estètiques: a la banda esquerra de l’esfera hi ha el VIII i es posa IIII en comptes de IV per simetria
-
per simplificació del procés de fabricació: així una esfera necessita nombres parells 20 I, 4 V i 4 X i els fabricants dels rellotges estalvien motlles.
-
per respecte al déu romà Júpiter que en llatí comença per IV (IVPPITER).
-
per error d’un rellotger suís.
-
per caprici de Lluís XIV…
Sigui quina sigui la raó en la major part dels rellotges construïts abans del segle XIX i de manera força predominant fins avui en els rellotges de numeració romana marquen les quatre amb quatre ratlles en comptes del número romà IV.
El rellotge de l’estació de Queralbs del tren cremallera de Núria és ben curiós: marca amb numeració romana les hores nocturnes fins al migdia i en numeració aràbiga les de la una fins a les onze de la nit. Em pujo al tren i continuo pensant-hi. Llavors em fixo en la numeració romana d’un Rolex:
És clar originàriament els romans escrivien I, II, III, IIII i no feien servir la subtracció; no escrivien per tant IV sinó quatre osques. En arribar al cinc, ja que és difícil copsar més de quatre elements a la vegada, es feia servir una osca diferent tot canviant l’orientació del traç: IIII\ o bé IIII/. A més el cinc recorda els dits de la mà, un bon instrument per comptar; de fet, V representa gràficament la disposició dels quatre dits de la mà amb el polze oposat. Per al deu, equivalent als deu dits de la mà, es feien servir un signe que era dues vegades el del 5 i s’empraven dues V, una d’elles capgirada; però això ja són figues d’un altre paner.
Què n’opineu de tot plegat? Us pensàveu que en el rellotge de l’església, de la facultat, de l’estació, … hi havia un error de IIII per IV? …