SOMNIS

 

M’agradaria dormir-me

en una casa oberta al mar,

a la llum de les illes gregues

habitades per déus immortals

Escoltar la veu profunda

de l’oracle predint el futur,

amarar-me de  l’harmonia

i bellesa dels artistes grecs.

 

Però, pel camí de la història

gira implacable la roda del temps

i ja no hi ha retorn possible

a l’arena daurada del passat.

Només em queda  llegir

en les pàgines dels llibres

les gestes dels antics,

i copsar l’olor dels segles

en l’efluvi de la terra

quan bufa el vent d’eternitat.

 

                                                                                                                Pepita Castellví

És temps d’estiu! És temps de vacances! El Fil de les Clàssiques ha fet vacances escolars, ja no hi ha tasques, ja no és el bloc d’aula de clàssiques, és un diari de vacances de clàssiques. Això permet posar-hi un altre tipus d’apunts, més personals, més allunyats de la rigidesa acadèmica. Acabo de rebre per e-mail aquest poema de la poetessa, amiga i estimada àvia Pepita, i no m’he pogut resistir a compartir-lo amb tots vosaltres i a ella li ha semblat bé. És un poema que transpua amor per Grècia i amor pels clàssics a qui convida a llegir. Feu-ne cas també vosaltres i  tindreu bon viatge cap a Ítaca!

Que tingueu, Pepita,  uns dolços somnis d’eternitat hel·lènica!