Un tità era, segons la mitologia grega, una classe de déu que va governar durant l’Edat d’Or. En total hi havia sis titans i sis titànides (l’equivalent femení), predecessors dels dotze déus de l’Olimp.
Es diu que els déus olímpics van enfrontar els titans a la Titanomàquia (Τιτανομαχία), una guerra que es va estendre durant una dècada. El resultat va ser positiu per als déus olímpics i els titans van ser desterrats a l’Inframón, a la zona del Tàrtar.
Els descendents de Gea i Urà formen la primera generació de titans:
-Cronos (aconseguí destronar Urà i es transformà en el monarca dels titans)
-Hipèrion
-Jàpet
-Ceos
-Crios
-Oceà
-Febe
-Mnemòsine
-Rea
-Temis
-Tetis
-Tia
D’aquí prové l’expressió ser un tità, que es diu a aquell que és excepcional o que destaca per alguna cosa, normalment pel valor o la força.
He trobat l’expressió en diferents llegües:
–Ser un titán (castellà)
–To be a titan (anglès)
–Être un titan (francès)
–Essere un titani (italià)
–Sein ein titan (alemany)
Coneixes aquesta expressió en altres llengües?
“La caiguda dels titans”, de P.P. Rubens
En quines altres expressions trobem el mot tità, titànic… té llarga pervivència?
Irene Sanz
1r Batx. Grec
