Ser un tità

Un tità era, segons la mitologia grega, una classe de déu que va governar durant l’Edat d’Or. En total hi havia sis titans i sis titànides (l’equivalent femení), predecessors dels dotze déus de l’Olimp.

Es diu que els déus olímpics van enfrontar els titans a la Titanomàquia (Τιτανομαχία), una guerra que es va estendre durant una dècada. El resultat va ser positiu per als déus olímpics i els titans van ser desterrats a l’Inframón, a la zona del Tàrtar.

Els descendents de Gea i Urà formen la primera generació de titans:
-Cronos (aconseguí destronar Urà i es transformà en el monarca dels titans)
-Hipèrion
-Jàpet
-Ceos
-Crios
-Oceà
-Febe
-Mnemòsine
-Rea
-Temis
-Tetis
-Tia

D’aquí prové l’expressió ser un tità, que es diu a aquell que és excepcional o que destaca per alguna cosa, normalment pel valor o la força.

He trobat l’expressió en diferents llegües:
–Ser un titán (castellà)
–To be a titan (anglès)
–Être un titan (francès)
–Essere un titani (italià)
–Sein ein titan (alemany)

Coneixes aquesta expressió en altres llengües?

“La caiguda dels titans”, de P.P. Rubens

En quines altres expressions trobem el mot tità, titànic… té llarga pervivència?

Irene Sanz

1r Batx. Grec

Publicat dins de Del grec al català, Ètims grecs, Expressions, General, Mitologia | Etiquetat com a | 5 comentaris

Ser un Cèrber

Cèrber (Κέρβερος), gos d’Hades, era el gos guardià de l’infern a l’antiga mitologia grecoromana i gaudeix de llarga pervivència fins al segle XXI. Tenia tres caps (Hesíode diu que en tenia cinquanta) i una cua de serp. Moltes altres serps li naixien del coll i es diu que la seva mossegada era verinosa.

La seva tasca era impedir la sortida als morts i l’entrada als vius. Era fill d’Equidna i Tifó, i germà d’Ortre.

El seu origen s’associa amb la constel·lació de Canis maior, en la qual es poden veure les portes de l’inframón tancada i una bèstia similar a Cèrber al centre vigilant-la aterradorament.

Tot i que alguns herois van desafiar el seu valor i conseguiren eludir-lo, Orfeu (que el va adormir amb la seva dolça música) o Hermes (que l’adormí amb aigua del riu Leteu), molts es van rendir envers la seva feresa. Fins que un dia, Hèrcules, en un dels seus dotze treballs, va aconseguir vèncer-lo. El seu dotzè treball consistia en treure el Cèrber dels inferns.

D’aquí prové l’expressió ser un Cèrber, que es diu a aquell que vigila o aguarda molt alguna cosa. En alguns països, en el futbol, s’anomena Cacèrber a aquell jugador que vigila el més preuat del camp: la porteria.

  • He trobat l’expressió en diferents llegües:
    Ser un Cerbero (castellà)
    To be a Cerberus (anglès)
    Être un Cerbère (francès)
    Essere un Cerbero (italià)
    Sein ein Cerberus (alemany)

Tanmateix, de ben segur, perviu en moltes d’altres; m’ajudeu a esbrinar-ho?

Hèrcules i Cèrber de P.P.Rubens

Irene Sanz

Publicat dins de Expressions, General, Mitologia | Etiquetat com a , | 10 comentaris

Del participi de futur llatí vénen mots com…

Matres-acute-filios-instituentes-funda-in-Balearibus-1881-oli-de-Francesc-Mestre-Font

Matres acute filios instituentes funda in Balearibus, de Francesc Mestre Font 1881

El participi de futur en llatí se sol emprar amb perífrasi amb el verb sum conjugat per expressar l’obligació; també s’usa com a participi concertat i com a participi substantivat (Salue, imperator, morituri te salutant: “Ave Cèsar, els que estan disposats a morir et saluden”).

Del participi de futur, tenim també en català el terme jurídic nasciturus, vénen mots com el mateix substantiu futur. Sovint són mots provinent de l’acusatiu plural neutre, que en acabar en -a fou assimilat al femení, com: escriptura, aventura, factura, fractura, ruptura

Del participi de futur passiu, tenim cultismes com addendum i addenda “la cosa o les coses que cal afegir”, corrigenda “el que cal esmenar”, memorandum “el que cal recordar”, referendum “el que cal consultar”…  i mots com agenda, hisenda, llegenda, miranda...

Locucions llatines com mutatis mutandis “canviades les coses que cal que siguin canviades”

  • Què vol dir el terme jurídic nasciturus. (Ampliar De iure)
  • Quin és el plural de addendum, memorandum, referendum…?
  • Quina diferència hi ha entre referendum i referèndum?
  • Com hem de traduir en català el títol que l’artista mallorquí Francesc Mestre Font posà al quadre que pintà el 1881? Per què  l’anomenà així?
  • Quins altres participis de futur llatí han passat al català?

Vid. Del participi de perfet llatí al català.

Publicat dins de Del llatí al català, Ètims llatins, General, Llatinismes | Etiquetat com a , | 15 comentaris

Memento mori: el lèxic de la mort

Avui, Dia dels Difunts, és un bon moment per recordar el lèxic català d’arrel llatina de la mort i els llatinismes PAU relacionats amb la mort.

Quins mots us han cridat més l’atenció? Quins desconeixíeu? Quins són els llatinismes de les PAU relacionats amb la mort? Quins coincideixen amb els seleccionats en l’àmbit religiós? Per què creieu que la petjada llatina en el nostre lèxic de la mort, lluny de morir, continua ben viu?

Memento mori! Carpe diem!

Publicat dins de Ètims llatins, General, Llatinismes, Mort | Etiquetat com a | 51 comentaris

Un altre Kahoot d’etimologies gregues

Als alumnes ens agrada molt jugar al Gran Dictat Grec, i també a Kahoot; per tant, la Irene i jo mateixa, la Júlia, us hem preparat un altre Kahoot d’etimologies gregues: El Gran Dictat d’etimologies!

kahootetimologies

Què us ha semblat? Si voleu repassar les primeres unitats de Grec 1, L’alfabet grec i la història de la llengua grega no us perdeu aquest altre Kahoot!

Juls & Irene
1r de Batx. Grec

Publicat dins de Del grec al català, Ètims grecs, General | Etiquetat com a | 8 comentaris