Avui, Dia dels Difunts, és un bon moment per recordar el lèxic català d’arrel llatina de la mort i els llatinismes PAU relacionats amb la mort.
Quins mots us han cridat més l’atenció? Quins desconeixíeu? Quins són els llatinismes de les PAU relacionats amb la mort? Quins coincideixen amb els seleccionats en l’àmbit religiós? Per què creieu que la petjada llatina en el nostre lèxic de la mort, lluny de morir, continua ben viu?
Memento mori! Carpe diem!
Bona feina! Aquí teniu més informació sobre el “Memento mori”
http://www.antonijaner.com/publicacions/ara-balears/item/509-memento-mori
Moltes gràcies, Toni! Com a col·laborador aràcnida també l’hem afegida al thinglink. Un gran discurs el de Jobs! Moltes gràcies per voler compartir la teva feina amb nosaltres!
Ara ja sé d’on ve la paraula “cadàver”, ve de caro data uernibus (en llatí), carn donada als cucs (en català).
La paraula “mort” deriva del llatí mors, mortis que volia dir traspàs.
“Difunt” prové del llatí “defunctus participi del verb defungor que vol dir “pagar un deute, acomplir”.
“Exèquies” prové del llatí exsequiae derivat d’exsequor, en el sentit de seguir un enterrament.
Làpida deriva del mot llatí lapis, -idis que significa “pedra”.
Salue!
El significat d’on provenen aquestas paraules, m’han deixat bocabadada, no espera aquest punt de vista.
1. *Cadàver* prové de caro data uernibus “carn donada als cucs”, tot i que també deriva de cado “sucumbir, caure en batalla”. En català també dien decès per referir-nos a la mort d’una persona i prové del llatí decessus, amb el mateix significat, derivat de decedere, “anar-se’n; morir”.
2.El mot *difunt* prové del llatí defunctus participi del verb defungor que vol dir “pagar un deute, acomplir”.
3.*Exèquies* prové del llatí exsequiae derivat d’exsequor en el sentit de seguir un enterrament.
Llatinismes:
4.*El modus operand*i de l’assassí és violar-les abans de matar-les.
5.*[Una] conditio sine qua non*, fer la selectivitat és una conditio sine qua non per poder entrar a la universitat.
Del món de la mort, he seleccionat aquestes 5 frases llatines, perquè com a musulmà m’han cridat l’atenció:
1.In perpetuum, frater,aue atque vale.
Germà, hola i adéu fins l’eternitat.
-En el món musulmà diu que tampoc podras veure els teus germans mai mès, després de la mort.
2.Sit tibi terra levis.
Que la terra et sigui lleu.
-En el món musulma la gent s’enterra, no s’incinera.
3.Non obiit, abiit.
No s’ha mort, se n’ha anat.
-En el món musulmà tu no t’envas sino que dèu et necessita.
4.Mors certa,hora incerta.
La mort és segura, la hora inconcreta.
-En el mòn musulmà tambè tens una hora i un dia de la teva mort que tu no saps però que dèu ho sap desde el dia que has nascut.
5.Multis ille bonis flebilis occidit.
Molts que van morir són dignes d’ésser plorats.
En el món musulmà diuen que plorar per un difunt no està tot bé ja que cada gota de llagrima fa que el cremis.
Bonum diem!
El significat d’on provenen aquestas paraules, m’han deixat molt sorpresa perque no ho espera, aquest punt de vista.
*Cadàver* prové de caro data uernibus “carn donada als cucs”, tot i que també deriva de cado “sucumbir, caure en batalla”. En català també dien decès per referir-nos a la mort d’una persona i prové del llatí decessus, amb el mateix significat, derivat de decedere, “anar-se’n; morir”.
El mot *difunt* prové del llatí defunctus participi del verb defungor que vol dir “pagar un deute, acomplir”.
*Exèquies* prové del llatí exsequiae derivat d’exsequor en el sentit de seguir un enterrament.
Llatinismes:
*El modus operand*i de l’assassí és violar-les abans de matar-les.
*[Una] conditio sine qua non*, fer la selectivitat és una conditio sine qua non per poder entrar a la universitat.
Salve!
– Quins mots us han cridat més l’atenció?
Ipso facto, In extremis, A posteriori, A priori, In fraganti (de in flagranti), Ad hoc, In crescendo,Coitus interruptus ,In vitro – In vivo ,Curiculum vitae ,Peccata minuta ,Mea culpa ,Carpe diem, perquè ja els coneixia me mare va cursar el batxilllerat humanístic en la seva epoca, i em penso que a causa d’aixo he tingut bastanta influencia sobre llatinismes i la cultura llatina.
– Quins desconeixíeu? Un] accèssit, [Un] memorándum, [Una] adenda, [Un] plus, [Una] vis còmica, Un] casus belli, Quid pro quo, ] rara avis, modus operandi, statuo qu, vox populi, opera prima,etc…, no en tenia ni idea, son totalment nous per a mi.
– Quins són els llatinismes de les PAU relacionats amb la mort?
In perpetuum, frater,aue atque vale, Non obiit, abiit, Mors certa,hora incerta.
– Quins coincideixen amb els seleccionats en l’àmbit religiós?
Mea culpa “ culpa meva”, Peccata minuta “faltes petites, errors de poca importància”,Per saecula saeculorum “ pels segles dels segles”, Requiem “ missa de difunts”, RIP “inicials requiescat in pace( descansa en pau)”.
– Per què creieu que la petjada llatina en el nostre lèxic de la mort, lluny de morir, continua ben viu?
Per que com en la resta d’àmbits que no siguin el lèxic de la mort, el llatí ha deixat molta impremta , a més a més els llatins el tema de la mort com hem comentat en algun altre article la mort era molt present, i no era un tema precisament tabú, ni relacionat amb la tristesa.
Vale!
Salve,
No coneixia molts llatinismes relacionats amb la mort abans de veure aquest apunt. Com ja vaig comentar a l’apunt sobre llatinismes religiosos, l’únic que conec d’aquest àmbit és Resquiescat in pace o RIP. No coneixia i m’ha cridat l’atenció el memento mori, perquè tot i haver-ho sentit moltes vegades, mai m’havia plantejat que podia ser un llatinisme ni el que significa. He trobat altres com Mors certa, hora certa.
És molt interessant el fet de què l’home dóna tanta importància a la mort que encara s’utilitzen expressions molt antigues relacionades amb ella avui en dia.
Vale.
Vols dir, Carlos, que sabem l’hora de la mort? Més aviat, Mors certa, hora incerta.
Salve!
Els mots que més m’han cridat l’atenció són els que desconeixia, com:
– in articulo mortis “en el moment de la mort”
– in memoriam “en memòria d’una persona morta”
– rigor mortis “rigidesa de la mort, cadàver”
– Multis ille bonis flebilis occidit. (Molts que van morir són dignes d’ésser plorats.)
– corpore insepulto “amb el cos no enterrat” (quan se celebra el funeral amb el cos del difunt present)
– mors certa
Altres que si coneixia són (sobretot els conec perquè l’any passat els van fer a literatura universal):
– post mortem “després de la mort”
– amor post mortem ”amor després de la mort”
– Domine “Doneu-los, Senyor, el repòs etern”.
– Memento Mori
– In perpetuum
Els que están vinculats amb l’àmbit religiós són: RIP “inicials requiescat in pace (descansa en pau)” i Per saecula saeculorum “ pels segles dels segles”.
Pels romans la mort era un tema molt obert, no com avui en dia, que és un tema molt tancat del qual en parlem poc. Penso que com en tot el llatí ha influit una mica, i la manera que tenien els romans de veure la mort també.
Bonum diem,
La meva religió i cultura és molt diferent que a la cristiana. Els musulmans el dia que es mor la persona, diem que ja s’ha mort no la tornarem a veure, no es bo plorar per la persona morta però sempre hi ha algú que no es pot aguantar i ploren. El primer dia sempre en el difunts, les persones mengem sempre cuscús abans que se’m portin a la persona morta. En la nostra religió diuen que quan naixem ja tenim apuntat el dia que morirem i que ens passaria però nosaltres no ho sabem .
Finalment cada divendres es bo anar a visitar-lo en la seva tomba que te escrit el seu nom i quin dia es va morir.
Els mots que en van estranyar més que venien del llatí van ser:
– En les tombes posen R.I.P que a mi em va estranyar que venia dels romans i creia que venia dels anglesos que significa Requiescat in pace (que reposi en pau).
– La paraula “mort” no sabia que venia del llatí me sorpres en saber-ho.
– Ara ja sé d’on ve la paraula “cadàver”, ve de caro data uernibus en llatí, carn donada als cucs en català.
– El mot “difunt” prové del llatí defunctus participi del verb defungor que vol dir “pagar un deute, acomplir” abans creia que era una paraula espanyola.
– El mot làpida deriva del mot llatí lapis, -idis que significa “pedra”.
Bonum diem!
El significat aquestas paraules, m’ha sorprés perque moltes no sabia d’on venien i ara ja ho se.
com per exemple:
-Cadàver: prové de caro data uernibus “carn donada als cucs”, tot i que també deriva de cado “sucumbir, caure en batalla”. En català també dien decès per referir-nos a la mort d’una persona i prové del llatí decessus, amb el mateix significat, derivat de decedere, “anar-se’n; morir”
-RIP: És una paraula que siempre he pensar que venia de l’anglas porque les sigles concorden amb les paraules “Rest in peace”
-Difunt: El mot *difunt* prové del llatí defunctus participi del verb defungor que vol dir “pagar un deute, acomplir”
-El mot làpida deriva del mot llatí lapis, que significa “pedra”.
-La paraula “viceversa” és una paraula que no acostumu utilitzar molt en el meu vocabulari, l’escoltava molt però no sabia que provenía del llatí
Maryama, vols dir que has clicat damunt els enllaços? Per exemple, llegeix aquest i troba altres mots que no s’hagin comentat encara.
Bonnum Diem Magistra!
Jo soc atea així que no en sé molt de religions, però han hagut mots en llatí que m’han semblat bastant curiosos, per exemple:
1. La paraula “mort” ve del Llatí, de la paraula mortis que volia dir traspàs.
2.Els romans primer incineraven (in “en” i cinis, cineris “cendra”) els cadàvers, però a a final de l’Imperi sobretot els inhumaven. Inhumar deriva de la preposició llatina in “cap a dins” i humus “terra”.
3. – El mot làpida deriva del mot llatí lapis, -idis que significa “pedra”.
4. Mors certa que significa hora certa.
5.El mot *difunt* prové del llatí defunctus participi del verb defungor que vol dir “pagar un deute, acomplir”.
AVE!
Bonum diem!
Un tema molt interessant. M’ha sobtat saber (encara que ja ho haguem comentat a classe) el terme R.I.P vol dir Requiescat in pace (i jo que em pensava que venia de l’Anglés, que ingènua!), descansa en pau en català. Realment no tenia ni idea de què la paraula ”mort” (mors, mortis) vol dir realment traspàs ni que la paraula ”cadàver”prové de Caro Data Uernibus “carn donada als cucs”. Respecte als llatinismes en l’àmbit religiós hi ha alguns que si s’utilitzen a l’hora de parlar de la mort. Per exemple INRI vol dir Iessus Nazarenus Rex Iudaeorum (Jesús Natzarè, rei dels jueus, posada per ordre de Pilat al capdamunt de la creu de Jesús), Rèquiem vol dir requies (repòs) i és la composició musical per a la missa de difunts i R.I.P (com anteriorment ja he dit) vol dir Requiescat in pace, descansa en pau. Jo crec que el lèxic relacionat amb la mort perdura perque, la mort, ha estat sempre allà, ningú mai ha aconseguit escapar-se’n i és una de les coses més antigues del món. Al ser així, les paraules perduren tal com són i ni tan sols es modernitzen.
Un molt bon tema que dóna molt per parlar.
Vale! 🙂
L’origen d’aquestes paraules m’han sorprès i ara ja sé d’on venen.
-“Exèquies” prové del llatí exsequiae derivat d’exsequor, en el sentit de seguir un enterrament.
-Làpida deriva del mot llatí lapis, -idis que significa “pedra”.
-En les làpides i en les esqueles apareix una sigla: RIP, abreviatura en llatí que jo pensava que estava en anglès i significa: Requiescat in pace “que descansi en pau”.
-Difunt prové del llatí “defunctus participi del verb defungor” que vol dir “pagar un deute, acomplir”.
-El mot enterrament també prové del llatí terra “terra” així com sepeli del llatí sepelire “enterrar”.
Salve!!
Realment hi ha molts mots i expressions que provenen del llatí! Els mots que m’han cridat l’atenció són:
post mortem “després de la mort’’
rigor mortis “rigidesa de la mort, cadàver”
ossarium ‘’lloc per als ossos’’
Hi ha molts mots que m’han cridat l’atenció i que desconeixia la seva provinença del llatí! Els mots relacionats amb la mort són:
mors, mortis que volia dir ‘’traspàs’’ o ‘’mort’’.
caro data uernibus el que literalment traduïm com a “carn donada als cucs”, però que avui en dia diríem cadàver.
Cado que vol dir ‘’sucumbir, caure en batalla’
Quan en català en diem decés per referir-nos a la mort d’una persona, en llatí en diem decessus.
El mot difunt deriva de defunctus.
I un llarg etc de mots relacionats amb la mort que deriven amb el llatí!
També en trobem mots llatins relacionats amb l’àmbit de la religió, com ara:
RIP “requiescat in pace (descansa en pau)”.
Mea culpa “ culpa meva”
Per saecula saeculorum “ pels segles dels segles”
Requiem “ missa de difunts”
Pels romans, el tema de la mort era molt important, i per això parlaven d’ell amb molt respecte i tranquil·litat, per això ens han deixat una extensa herència dels llatinismes relacionats amb aquest àmbit!
Bonnum Diem magistra!
Mai vaig pensar que hi hauríen tants mots que provindrien del Llatí, els 5 mots que més m’han cridat l’atenció són:
1-Làpida deriva del mot llatí lapis, -idis que significa “pedra”.
2- La paraula mort no pensava que vindria del Llatí.
3-El mot difunt prové del llatí defunctus participi del verb defungor que vol dir “pagar un deute, acomplir”.
4- Ossari prové del mot ossarium lloc per als ossos.
5- El mot enterrament també prové del llatí terra “terra” així com sepeli del llatí sepelire “enterrar”.
AVE!!!!!!!
Bonum diem!
Em sembla molt interessant que tantes paraules del català vinguin del llatí, mai ho hauría pensat. Els mots que més m’han cridat l’atenció són:
· Que el mot difunt prové del llatí defunctus, participi del verb defungor, que vol dir, “pagar un deute, acomplir”.
·La paraula Inhumar, que deriva de la preposició llatina in “cap a dins” i humus “terra”. L’enterramorts és la persona que té per ofici enterrar morts i prové de “enterrar” (del llatí terra) i mort (del llatí mortuus, participi de mori, ‘morir’). El mot enterrament també prové del llatí terra “terra” així com sepeli del llatí sepelire “enterrar”.
·Ossari prové del mot ossarium, que és un lloc per als ossos.
·Làpida deriva del mot llatí lapis, -idis que significa “pedra”. (aquesta paraula em va sortir en l’examen de català i la sabia gràcies aquest article)
·Columbari conjunt de nínxols on col·locaven les urnes cineràries.
AWE!!
Salve!
– Quins mots us han cridat més l’atenció?
in memoriam “en memòria d’una persona morta”
rigor mortis “rigidesa de la mort, cadàver”
ossarium ‘’lloc per als ossos’’
– Quins desconeixíeu?
Ad hoc, In crescendo,Coitus interruptus ,In vitro – In vivo . Són paraules totalment noves per mi.
– Quins són els llatinismes de les PAU relacionats amb la mort?
Mors certa,hora incerta.
– Quins coincideixen amb els seleccionats en l’àmbit religiós?
RIP “requiescat in pace (descansa en pau)”.
Mea culpa “ culpa meva”
Per saecula saeculorum “ pels segles dels segles”
Requiem “ missa de difunts”
Ave!
Salve!
És icreible que tantes paraules del català provenen del llatí, i ara ja se que signifiquen un munt de paraules.
Aquestes són de algunes paraules que m’han cridat l’atenció:
Làpida: Deriva del mot llatí lapis, -idis que significa “pedra”.
R.I.P: vol dir Requiescat in pace, i jo que pensava que venia del anglès (rest in peace).
Ossarium: Lloc per als ossos.
Difunt: prové del llatí “defunctus participi del verb defungor que significa“pagar un
deute, acomplir”.
Cadàver: Prové de”caro data uernibus “carn donada als cucs”.
Salve!!!
Els llatinismes de la mort són més presents en la literatura i l’art per l’importancia que tè la mort o la por al deconegut.
Els llatinismes d ela mort que coneixia són bestants:
– Post mortem: després de la mort.
– In memoriam: En memòria d’una persona,
– In articulo mortis: en el moment de la mort.
Els que desconeixia són:
– Consumatum est: s’ha acabat.
– Rigor mortis: rigidesa de la mort, cadàver.
Tambè podem afegir els que coincideixen amb l’ambit religiós:
– Requiem: “ missa de difunts”
– RIP, requiescat in pace: descansa en pau.
– Per saecula saeculorum: pels segles dels segles.
En la meva religió (musulmana) quasi tot el lèxic relacionat amb la mort són fragments del còran, que és el nostre llibre sagrat però la veritat és que quan parlem d’un concepte comú en totes les religions com és la mort, l’únic que canvia és la llengua en canvi el significat és el mateix.
Parlant de la mort podem fer referència els epitafis que vam llegir en el recital amb la Mònica i veure que tota la tradició occidental és pura herència romana, que s’ha mantingut fins als nostres dies, ja que si estic escrivint aquest comentari, és per què aquests llatinismes encara són vigents tant com els epitafis.
Vale
Salve,
Si s’ha pensat en alguna cosa abstracta en el recorregut del temps, ha estat en la mort, és una fixació comuna en la majoria dels mortals que segueixen respirant. Per això, es van crear frases o expressions llatines com “Memento mori”, un tòpic literari molt utilitzat que ve a significar: Recorda que moriràs; és a dir, corre abans que se’t tallin les cames per l’eternitat. A part d’aquest, només m’ha cridat l’atenció “In articulo mortis”, que traduït és, bàsicament, en el moment de la mort, un instant que, amb sort o mala sort, depèn de com t’ho miris, segurament només experimentaràs un cop.
Vale.
Salve!
Un llatinisme que sempre m’ha cridat l’atenció i m’ha fet gràcia és “Peccata Minuta”. Un dels que desconeixia és memorándum, crec que mai l’havia escoltat. Finalment llatinismes que coincideixen en l’àmbit religiós i relacionats amb la mort són “Requiem” que és la missa de difunts i “RIP, requiescat in pace” que vol dir descansa en pau.
Vale!
Salve!
A mi m’han cridat l’atenció “alea iacta est”, perquè aquest llatinisme ens el deia la professora de 5é i 6é de primària abans de fer qualsevol control. Sempre el deia ” Alea iacta est, la suerte está hechada!” Crec que tota la meva vida d’aquest llatinisme.
Desconeixia un munt abans, encara que hi ha uns quants que ja els havia escoltat. Per exemple, “statuo quo”, “sic”, “audaces fortuna iuvat” i uns quants més.
Els llatinismes de les PAU relacionats amb la mort són: “post mortem” que significa després de la mort, “rigor mortis” que fa referència a la rigidesa del cos del mort, després de morir.
Quins coincideixen amb els seleccionats en l’àmbit religiós? En canvi, els que estan relacionats amb l’àmbit religiós són: “peccata minuta” que significa pecat menor.
Aquests són els mots que més m’han cridat l’atenció :
1. Cadàver : prové de caro data uernibus “carn donada als cucs”, tot i que també deriva de cado “sucumbir, caure en batalla”.
2. difunt: prové del llatí defunctus participi del verb defungor que vol dir “pagar un deute, acomplir” abans creia que era una paraula espanyola.
3. El mot làpida deriva del mot llatí lapis, -idis que significa “pedra”.
4. Exèquies: prové del llatí exsequiae derivat d’exsequor, en el sentit de seguir un enterrament.
5. El mot enterrament també prové del llatí terra “terra” així com sepeli del llatí sepelire “enterrar”.
Cadàver: prové de caro data uernibus
Difunt: defenctus (pagar un deute)
Làpida: pedra
Exèquies: exsequiae.
Enterrament: terra
Bonnum diem!
Els mots que m’han cridat més l’atenció són:
Cadaver: prové de caro data uernibus “carn donada als cucs”.
– RIP, requiescat in pace: descansa en pau.
– In memoriam: En memòria d’una persona.
Difunt: prové del llatí “defunctus participi del verb defungor que significa“pagar un
deute, acomplir”.
AVE!
Salve!
El significat d’on provenen aquestas paraules, no m’ha sorpres perque sempre m’he interesat per aquestes coses, pero si que hi habia algun que no sabia d’on provenia com.
El mot “difunt” que prové del llatí defunctus participi del verb defungor que vol dir “pagar un deute, acomplir”.
“Exèquies” que prové del llatí exsequiae derivat d’exsequor en el sentit de seguir un enterrament.
Vale!
Salve!!!
La mort actualment es un tema tabu i molt tancat en la nostre cultura, pero per a els nostres amics romans no. Ells feian un homenatge a la vida de la persona, mentres nosaltres ho veiem com un tramit que volem que s’acabi lo mes aviat possible. Personalment la mort em fa molta por pero a la vegada tinc molta curiositat per ella, afortunadament queda molt per que ho sapiga…o no?
Els mots que més m’han cridat l’atenció són els que desconeixia, com:
– in articulo mortis “en el moment de la mort”
– in memoriam “en memòria d’una persona morta”
– rigor mortis “rigidesa de la mort, cadàver”
– Multis ille bonis flebilis occidit. (Molts que van morir són dignes d’ésser plorats.)
– corpore insepulto “amb el cos no enterrat” (quan se celebra el funeral amb el cos del difunt present)
– mors certa
Per acabar dir que molt bon apunt, i que si a algu es troba a la mort de cara en aquests dies, que la enfronti.
1. Cadàver : prové de caro data uernibus “carn donada als cucs”, tot i que també deriva de cado “sucumbir, caure en batalla”.
2. El mot enterrament també prové del llatí terra “terra” així com sepeli del llatí sepelire “enterrar”.
3.Làpida deriva del mot llatí lapis, -idis que significa “pedra”. (aquesta paraula em va sortir en l’examen de català i la sabia gràcies aquest article)
4.”RIP” requiescat in pace: descansa en pau.
5.”Exèquies” prové del llatí exsequiae derivat d’exsequor, en el sentit de seguir un enterrament.
-Cadàver: prové de caro data uernibus “carn donada als cucs”, tot i que també deriva de cado “sucumbir, caure en batalla”. En català també dien decès per referir-nos a la mort d’una persona i prové del llatí decessus, amb el mateix significat, derivat de decedere, “anar-se’n; morir”.
-El mot (difunt) prové del llatí defunctus participi del verb defungor que vol dir “pagar un deute, acomplir”.
-Exèquies: prové del llatí exsequiae derivat d’exsequor en el sentit de seguir un enterrament.
Llatinismes:
-El ” modus operandi” de l’assassí és violar-les abans de matar-lo.
-Una ”conditio sine qua non”, fer la selectivitat és una conditio sine qua non per poder entrar a la universitat.
Molt interessantquest apunt dels llatinismessobre el lèxic català d’arrel llatina de la mort.
Es impressionant el significat que tenia la mort. Mai m’havia parat a pensar en això. Els que més m’ahan crisat l’atenció soón “statuo quo”, “sic”, “audaces fortuna iuvat” .
Podem trobar alguns llatinismes en l’ambit de la mort com per exemple:
-Post mortem: després de la mort.
– In memoriam: En memòria d’una persona.
– In articulo mortis: en el moment de la mort.
– Consumatum est: s’ha acabat. Cosumat és , aquest llatinisme ho podem trobar en l’ambit de la religió.
– Rigor mortis: rigidesa de la mort, cadàver.
– Requiem: “ missa de difunts”
– RIP, requiescat in pace: descansa en pau. Ho trobem a les tombes.
Salve!
Com que jo vaig fer llatí a 4t ja vaig treballar tots aquests mots. Ara mai m’ovlido del que signifiquen.
In perpetuum, frater,aue atque vale, Non obiit, abiit, Mors certa i hora incerta són els llatinismes de les PAU relacionats amb la mort.
Mea culpa “ culpa meva”, Peccata minuta “faltes petites, errors de poca importància”,Per saecula saeculorum “ pels segles dels segles”, Requiem “ missa de difunts”, RIP “inicials requiescat in pace( descansa en pau)”,coincideixen amb els seleccionats en l’àmbit religiós.
Crec que la petjada llatina en el nostre lèxic de la mort, lluny de morir, continua ben viva perquè són els nostres avantpassats i com quasi tot, ens ve d’ells.
Salve!
A mi m’ha cridat l’atenció aquests cinc mots molt comuns i utilitzat actualment:
-In memoriam: En memòria d’algú.
-Mea culpa: Culpa meva.
-RIP (Requiescat in pace): Descansa en pau.
-Rigor Mortis: Cadàver.
-Requiem: Missa dels difunts.
Salve!
Estic fent llatí a 4t d’ESO per primera vegada en la meva vida i estic aprenent varis motrs com per exemple:
Cadàver: prové de caro data uernibus
Enterrament: terra
Làpida: pedra
Difunt: defenctus (pagar un deute)
Exèquies: exsequiae.
Requiem: missa de difunts
El ” modus operandi” de l’assassí és violar-les abans de matar-lo.
Exèquies: prové del llatí exsequiae derivat d’exsequor en el sentit de seguir un enterrament.
In proximum!
Pels romans la mort era un tema molt obert i important, a diferencia d’ara. Penso que el llatí ha influit en diversos àmbits, incloent la manera de veure la mort.
Els cinc mots que he triat, m’han cridat l’atenció perquè són com els més habituals, i tenia curiositat per saber-hi l’origen.
*Làpida deriva del mot lapis, -idis que significa “pedra”.
*Difunt deriva de “defunctus”, participi del verb “defungor” que vol dir “pagar un deute, acomplir”.
*Cadàver prové de “caro data uernibus” “carn donada als cucs”.
*RIP és “requiescat in pace”, que vol dir descansa en pau.
*Requiem, que és un llatinisme, vol dir “ missa de difunts”
Per els romans els conceptes de la mort, es cosideraven molt oberts i a la vega importànts. Personalment, pensó que el llatí ha influït molt en molts aspectos, incloent el concepte de la mort.
Aquí deixo les paraules que més m’han sorprès:
1- Cadáver: prové de caro data uernibus “carn donada als cucs”, ”. En català també
diem decès per referir-nos a la mort d’una persona.
2- Difunt: prové del llatí defunctus participi del verb defungor que vol dir “pagar un deute, acomplir”.
3- Exèquies: prové del llatí exsequiae, derivat d’exsequor en el sentit de seguir un enterrament.
4- Enterrament: també prové del llatí terra “terra” així com “enterrar”.
5- R.I.P. (Requiescat in pace): Descansa en pau.
Els romans concideraven que per el tema de la mort eren molt oberts.
Opino que el llatí ha influit molt, sobretort en el tema de la mort.
A continuació posarè les paraules que m’han sorprès molt:
1. R.I.P: descansa en pau
2. Difunt: derivat del llatí “defunctus”, que vol dir pagar un deute.
3.Làpida: derivat del mot “lapis”, que significa pedra.
4.Requiem: missa de difunts.
5. Modus operandi: Manera d’obrar
Bonum diem!
Las paraules que més m’han cridat l’atenció són:
1-RIP: Requiescat in pace, que vol dir descansa en pau.
2-In memoriam: Vol dir en memòria d’una persona.
3-Post mortem: vol dir després de la mort.
4-Requiem: significa missa de difunts
Els mots que més m’han cridat l’atenció són:
1. RIP: derivat del llatí “Requiescat in pace”, que significa descansa en pau.
2. Cadàver: prové de “carn donada als cucs”. En català també diem decés per referir-nos a la mort d’una persona.
3. Difunt: derivat del llatí “defunctus”, que vol dir pagar un deute.
4. Requiem: significa missa de difunts.
5. Làpida: derivat del llatí del mot “lapis”, que significa pedra.
Desconeixia el mot de “Cadàver”, “Requiem” i “Làpida”.
Pels romans el concepte de mort, es considerava un tema molt obert i important.
Personalment penso que el llatí ha influït molt en aquest concepte de la mort, ja que hi ha deixat petjades en el nostre lèxic.
Bonum diem!
Els romans prenien la mort com una cosa molt important, a diferència d’avui dia que fins fa molt poc ( per no dir que encara es segueix fent) la mort ha estat un tema tabú del qual ningú n’ha parlat mai i em sembla molt interessant que haguem agafat totes aquestes paraules.
Els mots que més m’han cridat l’atenció han estat: cadàver (carn donada als cucs), exèquies ( seguir un enterrament) i rèquiem ( missa de difunts).
Gràcies a aquests articles ens podem adonar un altre vegada de la gran quantitat de paraules que provenen d’aquesta meravellosa llengua.
Bonum diem!
Molt bon apunt felicitats per aquesta feina tan interessant!
No coneixia molts llatinismes relacionats amb la mort abans de veure aquest apunt. Com ja vaig comentar a l’apunt sobre llatinismes religiosos, l’únic que conec d’aquest àmbit és Resquiescat in pace o RIP.
Podem trobar alguns llatinismes en l’ambit de la mort com per exemple:
-Post mortem: després de la mort.
– In memoriam: En memòria d’una persona.
– In articulo mortis: en el moment de la mort.
Salve!
-In articulo mortis l’ancià va intentar dir unes paraules.
-La vida del malalt consumatum est.
-Creus en la vida post mortem?
-Va compondre la cançó in memoriam del seu difunt marit.
-El funeral es va dur a terme amb corpore insepulto.
Salvete!!
Un article ben interessant, un tema molt vigent, una cosa inevitable per tots els éssers vius i que porta tradició i cultura darrere de les esquenes.
Mort vé del llatí mortem i els romans a partir d’aquest fet tenien diferents accions que es feien post mortem ( després de la mort) com obsequiar al mort amb objectes, monedes… pel seu viatge.
D’aquest apunt i dels llatinismes en aquest àmbit en sabia alguns, però d’altres no els havia sentit mai o els havia sentit poc… com per exemple:
Consumatum est –>“s’ha acabat”
Corpore insepulto –>“el cos no enterrat estant present”
In articulo mortis –> “en el moment de la mort”
O el significat de les sigles en llatí RIP (Requiescat In Pace) ja que les sabia en anglès.
La veritat es que, tot i no ser molt entesa ni en el tema ni la terminologia que comporta, han estat bastantes les paraules que conec: Ipso facto, In extremis, A posteriori, A priori, In fraganti, ,In vitro ,Curiculum vitae, Peccata minuta, Mea culpa ,Carpe diem, vox populi i Quid pro quo. Les que més m’han sorprès han estat precisament les que més utilitzem en el nostre vocabulari quotidià:
“Cadàver”, que prové del llatí “Caro Data Vermibus” (carn donada als cucs). Es diu que els romans inscrivien aquesta frase als sepúlcres, però es conserven milers d’inscripcions romanes i en cap hi posa tal cosa.
“Difunt”, que prové del llatí “defunctus”, participi del verb “defungi”. Així “difunt” propiament significaba “el que ha complert”, “el que ha acabat” i és un de tants eufemismes que les llengües creen per referir-se a un mort, perquè en moltes cultures la mort és tabú i es procura no nombrar-la amb el seu propi nom.
Personalment crec que els llatinismes referents a la mort han aconseguit perdurar en el temps ja que és la terminologia que s’ha utilitzat per mencionar un tema que generalment, o bé es considera tabú, o es tracta amb el màxim respecte possible. Per aquesta raó s’ha evitat utilitzar formes directes o especifiques, la mort és un esdeveniment natural i universal, per tant es lògic que existeixi un lèxic únic que sigui comprensible en tots els idiomes i cultures.
Salvete!
Al parlar de la mort a tots ens entra una mica de por al saber que tot s’acabarà algun dia, esperem que llunyà, però per als romans no era així. Ells realitzaven grans cerimònies per recordar al difunt i mantenir viva la seva memòria.
Els llatinismes que més m’han cridat l’atenció són:
-post mortem “després de la mort’’
-rigor mortis “rigidesa de la mort, cadàver”
-RIP “Requiescat In Pace”
-in memoriam “en memòria d’una persona morta”
Salve! La mort ha sigut un tema molt sagrat per als romans. Gracies a aquest apartat he après molts llatinismes dels cuals no tenia ni idea que tenien a veure amb el llatí, m’han sorprés i m’han cridat l’atenció els següents:
Rip (Requiescat In Pace)
Cadàver (Carn donada als cucs)
In memoriam( en memoria d’un mort)
Difunt(pagar un deute)
Làpida(pedra)
Las palabras nombradas tienen cada una su significado y los mismos son muy interesantes:
1- Cadáver: “carne dada a los gusanos”
2-Difunto: “pagar una deuda, cumplir”
3-Exequias: el sentido de seguir un entierro
4. * El modus operando * y del asesino es violarlas antes de matarlas
5. * [Una] conditio sine qua non *, hacer la selectividad es una conditio sine qua non para poder entrar en la universidad
Salve!
Al hablar de la muerte es un tema muy Importante por que siempre Tenemos dudas y muerte y que debemos saber que algun dia todo se va acabar …
Bona feina!
El que més m’ha cridat l’atenció ha sigut la paraula “cadàver”, “caro data uernibus” que es tradueix: carn donada als cucs. També m’ha cridat l’atenció la paraula “difunt”,“defunctus” en llatí, que significa “el que ha complert”, “el que ha acabat”. El següent ha sigut el mot “enterrament”, en llatí “terra”, ja que no m’havia posat a pensar mai l’origen de la paraula. Un altre ha sigut: “consumatum est”, traduït: “s’ha acabat”. I per últim: “per saecula saeculorum”: pels segles dels segles.