Matres acute filios instituentes funda in Balearibus, de Francesc Mestre Font 1881
El participi de futur en llatí se sol emprar amb perífrasi amb el verb sum conjugat per expressar l’obligació; també s’usa com a participi concertat i com a participi substantivat (Salue, imperator, morituri te salutant: “Ave Cèsar, els que estan disposats a morir et saluden”).
Del participi de futur, tenim també en català el terme jurídic nasciturus, vénen mots com el mateix substantiu futur. Sovint són mots provinent de l’acusatiu plural neutre, que en acabar en -a fou assimilat al femení, com: escriptura, aventura, factura, fractura, ruptura…
Del participi de futur passiu, tenim cultismes com addendum i addenda “la cosa o les coses que cal afegir”, corrigenda “el que cal esmenar”, memorandum “el que cal recordar”, referendum “el que cal consultar”… i mots com agenda, hisenda, llegenda, miranda...
Locucions llatines com mutatis mutandis “canviades les coses que cal que siguin canviades”
- Què vol dir el terme jurídic nasciturus. (Ampliar De iure)
- Quin és el plural de addendum, memorandum, referendum…?
- Quina diferència hi ha entre referendum i referèndum?
- Com hem de traduir en català el títol que l’artista mallorquí Francesc Mestre Font posà al quadre que pintà el 1881? Per què l’anomenà així?
- Quins altres participis de futur llatí han passat al català?
Salve,
Encara no he assimilitat del tot bé el participi en general, i el de futur no és una excepció, però haver descobert gràcies a aquest apunt que sovint provenen de l’acusatiu plural neutre crec que serà una gran ajuda. També els “que cal” són fàcils de recordar i espero poder entendre’ls bé abans de l’examen que tenim a segon de batxillerat en una setmana.
Considero necessari aprendre aquesta forma verbal, perquè els romans li donaven molta importància en els seus textos i frases, com la tan coneguda “Salue, imperator, morituri te salutant”, que pronunciaven els gladiadors romans al Colosseu a l’emperador just abans de lluitar a mort.
Vale.
Salve!
Sincerament no sé encara com es forma el participi, ja que tampoc en sé com és en català, però després de llegir l’article tres vegades per intentar fer el comentari, he pogut entendre el participi de futur passiu a partir dels cultismes que hi ha, ja que sempre va millor saber un exemple.
El mot “nasciturus” significa “el que ha de nacer”, és un participi de futur en llati. Té una especial protecció a les Constitucions Polítiques de diverses nacions llatinoamericanes que es refereixen especialment a l’ésser humà des del moment de la concepció.
Vale!
Salve!
Encara no tinc del tot superats els altres participis en llatí, i penso que per això no acabo d’entendre el participi de futur. Però després de llegir-me diversos cops l’article, he entès que el participi de futur va amb el verb sum i manifesta obligació.
Pel que fa la primera pregunta, Nasciturus vol dir ”El que va néixer”, és un participi de futur en llatí. Designa l’ésser humà d’ençà que és concebut fins al seu naixement.
Així, el nasciturus es troba protegit per l’ordenament jurídic, ja que se’l considera “un bé jurídic”. D’altra banda, una vegada esdevingut el naixement, la major part de legislacions existents reconeixen constitucionalment drets a tota persona nascuda.
Salve!
Tot i no haver estudiat encara el participi de futur no el trobo gaire difícil, ja que sé com s’ha de traduir i perquè el conec de l’expressió llatina Ave Caesar, morituri te salutant. Gràcies a l’article he descobert que els participis provenen de l’acusatiu plural, això, m’ajudarà a poder reconèixe’l. És essencial estudiar aquesta forma verbal, ja que apareix en la majoria de textos.
El mot “Nasciturus” vol dir “el que està per néixer” té molta importància jurídica.
Salve!
Segons el diccionari etimològic nascituruus “serveix per referir-se al fetus en el si matern i que significa “el que ha de néixer””.
No sé del tot si estarà bé, perìo he trobat que el plural de addendum és addenda, el plural memorandum és memoranda i el plural de referendum és referendums.
La frase “Matres acute filios instituentes funda in Balearibus” es tradueix per “les mares instituint els seus fills encertadament amb les fones”… No sé si és ben escrita, ja que no controlo gaire el participi.
Salve,
Cada cop que descobreixo alguna cosa del grec, em trobo que l’acusatiu és el maleït protagonista de l’escena, i ara, amb el gran participi de futur, les excepcions segueixen brillant per la seva absència, però mira, saber que solen tenir la forma d’acusatiu neutre plural sempre pot ajudar. És més, a sobre ens trobem que el ver “sum” s’afegeix a la festa en alguns casos, encara que, en la seva defensa, quan te’l trobes sol ser bastant intuïtiu de traduïr.
Vale!
Salve!
Encara no tinc del tot superats els altres participis en llatí, i penso que per això no acabo d’entendre el participi de futur. Però després de llegir-me diversos cops l’article, he entès que el participi de futur va amb el verb sum i manifesta obligació
La resposta a la primera pregunta, Nasciturus vol dir ”El que va néixer”, és un participi de futur en llatí. Designa l’ésser humà d’ençà que és concebut fins al seu naixement.
Així, el nasciturus es troba protegit per l’ordenament juridic, ja que se’l considera “un bé jurídic”. D’altra banda, una vegada esdevingut el naixement la major part de legislacions existents reconeixen constitucionalment drets a tota persona nascuda
Salve!!
La veritat es que els participis en llati no son el meu punt fort, pero he de dir que no para de sorprendre’m la forma tan plastica que te el llatí i també el grec d’expressarse, te una facilitat d’expressio que no trobem al catala o al castella. El mot “nasciturus” significa “el que ha de nacer”, és un participi de futur en llati. Té una especial protecció a les Constitucions Polítiques de diverses nacions llatinoamericanes que es refereixen especialment a l’ésser humà des del moment de la concepció.
Per acabar, dir que molt bon apunt
Salvete!
Sincerament no sé encara com es forma el participi, ja que tampoc en sé com és en català, però després de llegir l’article tres vegades per intentar fer el comentari, he pogut entendre el participi de futur passiu a partir dels cultismes que hi ha, ja que sempre va millor saber un exemple. El mot “nasciturus” significa “el que ha de nacer”, és un participi de futur en llati. Té una especial protecció a les Constitucions Polítiques de diverses nacions llatinoamericanes que es refereixen especialment a l’ésser humà des del moment de la concepció.
Valentina, no sabia que fossis un duplicat de la Chaymae!
Salve,
El participi de futur fa referència a allò que ha de passar. Per exemple: nasciturus (que està per nèixer o ha de nèixer). En masculí és nascit-ur-us, en femení, nascit-ur-a i, en neutre, nascit-ur-um.
Salve!
El participi de futur és una herència molt reduïda que prové del llatí, en aquest, hi ha dos tipus:
ACTIU: que és forma amb el tema de present i les terminacions –urus (masculí), -ura(femení), -urum(neutre).Per exemple:
Pugnat-URUS, Pugnat-URA, Pugnat-URUM, que traduït al català seria: el qui va a atacar.
PASSIU: que és forma amb el tema de present i les terminacions –ndus(masculí), -nda(femení) , -ndum(neutre). Per exemple:
Corrige-NDUS, Corrige-NDA, Corrige-NDUM, que traduït al català seria: qui ha de ser corregit.
Salve!!
Salve!
Encara no he assimilat del tot la forma del participi en català, espero que el llatí m’ajudi, encara que no siguin iguals.
Gràcies a aquest article he entès que en llatí, s’empra amb perífrasi amb el verb sum conjugat per expressar obligació.
Hem heretat molts termes com per exemple: nasciturus, que significa ”el que va néixer”, designa l’ésser humà d’ençà que és concebut fins al seu naixement, que es troba protegit per l’ordenament jurídic.
Salvete!
El participi en si, s’atribueix a un fet que ha de passar, és a dir, que ha de venir.
A més de dir que el participi futur és una cosa que ha d’esdevenir en un futur indeterminat, inicialment és traduïa com “voler”, en alemany el verb wollen que és el futur ( voler ), té arrel de “voluntat” com en italià volere o en francès vouloir.
Trobem dos tipus de participi de futur: el actiu i el passiu
En llatí tenim exemples com:
el verb néixer –>nasciturus (el que ha de néixer)
morir –> morituri. (el que ha de morir)
Salve!
Tinc clar que segons si és masculí, femení o neutre, es forma com el participi passat amb la terminació –us (masculí) -a (femení) o -um (neutre), amb la diferència de què davant d’aquestes terminacions s’afegeix –ur.
Encara que m’ho he estat estudiant per l’examen, encara em costa identificar-lo, però amb pràctica crec que me’n sortiré.
“Narciturus” vol dir: “El que ha de néixer”.