Expressió “cant de sirenes”

Odisseu i les Sirenes (Herber James Draper, 1910)

Les sirenes són uns éssers mitològics, meitat dona meitat ocell, que des d’una illa propera a Sicília, atreien els mariners amb un cant dolç per tal de fer-los naufragar i Odisseu es va fer lligar al pal major de la nau i va tapar les oïdes amb cera dels seus mariners per tal de poder escoltar el seu melodiós cant i no sucumbir al seu parany, tal com ens relata Homer a l’Odissea. A partir de l’edat mitjana, es va difondre que les sirenes tenien un aspecte de dona-peix i es va deixar enrere l’aspecte de meitat ocell.
Segons el mite de les sirenes, eren tres dones molt boniques, companyes de la dea Persèfoneabans que fos raptada per Hades.   Quan va succeir el segrest, elles van demanar als déus que els donessin ales per poder anar a la recerca de la seva amiga, i com no van aconseguir salvar-la, la deessa les va transformar, com a càstig, en aquestes estranyes criatures. D’aquí ve la forma de les sirenes de dona-ocell.

Quan algun malaurat mariner s’hi acostava, les sirenes entonaven cançons tan seductores que el timoner i tots els remers posaven proa cap a l’illa de Capri. Allà s’estavellaven contra les roques i eren devorades per aquests éssers fantàstics. En aquest sentit, alguna teoria apunta que el nom de sirena precediria del grec σειράω que té com a significat encadenar. Per tant, la seva etimologia fa referència als encadenaments que feien cap als homes a través dels seus cants.

Avui en dia, l’expressió cant de sirenes s’utilitza per advertir del perill de deixar-se seduir per falses promeses o paraules aduladores. Les sirenes i el seu cant enganyós continuen gaudien d’una llarga vigència en la literatura, en l’art, en la música… Em doneu un cop de mà per tal de buscar-ne la seva pervivència?

Mariona Sabanés

1r de Batxillerat Grec

Aquest article s'ha publicat dins de Del grec al català, Expressions, Fantasia, General, Homer, Literatura, Mitologia i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Expressió “cant de sirenes”

  1. I tant, Mariona, hem de vigilar amb tot cant de sirena!

  2. zarcos.ariadna diu:

    Es veritat que a les pel·licules el cant de sirena no és mai alguna cosa bona…, però bonic si que sona.

    Gran apunt Mariona!

  3. Valentina Restrepo diu:

    Xaipe!
    molt interessant, ja que les sirenes no tenen molt bona fama, però tot i això tenen una veu bonica!

  4. Mar Cruz Viladoms diu:

    Salve!!
    El fet de que els mites diguien aquestes coses sobre les sirenes en aquell moment, fa que la gent avui en dia fagi servir aquest tipus de expressions.
    L’expressió cant de sirenes, s’utilitza per avisar del perill de deixar-se seduir per falses promeses o paraules aduladores, ja que moltes persones es deixen influir més pel que senten(oïda) que pel que senten(cor).

  5. Alèxia Alvárez diu:

    Χαιρετε!
    Les sirenes (mermaids en anglès) eren unes terribles nimfes marines amb bust de dona i cos d’ocell. Responen al prototip grec de monstre femení que reflecteix la misogínia de la mentalitat grega tradicional –igual passa amb figures com les Gorgones, les Erínies, les Harpies o l’Esfinx. Aquest perfil, per tant, no té res a veure amb la sensual figura dona-peix que a partir de l’edat mitjana es difongué de les sirenes. Algunes versions les fan filles del riu Aqueloos i de la musa Melpòmene, que presidia el teatre. El seu nombre era variable, encara que Homer diu que eren dues.
    Segons conta Ovidi a les Metamorfosis, abans les sirenes tenien un aspecte normal i formaven part del seguici de Persèfone. Però, quan aquesta fou raptada per Plutó -el déu de l’inframón-, demanaren als déus que els donassin ales per poder anar a la recerca de la seva companya. Altres autors, en canvi, asseguraven que aquesta transformació era un càstig infringit per Demèter perquè no s’havien oposat al rapte de la seva filla.
    D’aspecte pervers, però dotades d’unes veus del tot seductores, després de la seva metamorfosi s’atreviren a rivalitzar amb les muses. Segons l’historiador Pausànias, les sirenes perderen el certamen, i les muses, irritades davant tanta insolència, les desplomaren i es coronaren amb les seves despulles. Des d’aleshores, les sirenes varen romandre a les costes de l’illa de Capri, a la part oest de la península itàlica, esperant que algun navegant naufragués amb les seves veus.
    Quan algun malaurat mariner s’hi acostava, les sirenes entonaven cançons tan seductores que el timoner i tots els remers posaven proa cap a l’illa de Capri. Allà s’estavallaven contra les roques i eren devorades per aquests éssers fantàstics. En aquest sentit, alguna teoria apunta que el nom de sirena procediria del grec σειράω, que significat “encadenar”. La seva etimologia, per tant, faria referència al poder que se’ls atribuïa per atreure i subjectar els homes amb els seus fascinants cants. En la mitologia escatològica, les sirenes serien considerades divinitats del més enllà.
    Episodis mitològics amb sirenes
    Ja els Argonautes, liderats per Jàson, passaren prop de l’illa de Capri, però Orfeu tocà tan bé amb la seva lira que els herois de la nau Argos no sentiren la temptació de sortir a l’encontre de les sirenes –només ho féu un, el qual, però, fou salvat per Afrodita. Odisseu també va poder evitar aquesta desgràcia seguint les recomanacions de Circe.Es lligà al pal de la nau i ordenà als seus mariners que es tapassin les orelles amb cera. Seduït pel cant de les sirenes, Odisseu demanava que el deslligassin, però el seus companys, sords com estaven amb la cera, continuaren remant fins a esquivar el perill. Els cants de les sirenes solien ser autèntics panegírics dels navegants de torn. En el cas d’Odisseu, l’intentaren seduir parlant-li de les seves gestes a Troia.

  6. Mireia Sánchez diu:

    Xaipete!!

    Aquestes sirenes tenen cos d’ocell i cap de dona. Viuen en una illa envoltada de cadàvers i esquelets de vaixells ja que el seu cant és tan extraordinari que el qual ho escolta solament desitja veure-les i xoca amb vaixell contra les roques de la illa. I si algun sobreviu ja s’encarreguen elles de matar-lo.

    Per tant aquesta expressió significa risc de poder morir si et deixes portar per alguna cosa, per algunes falsos termes..

  7. Maryama diu:

    Xipete!

    Un apunt molt interessant! Per el que se el cant de les sirenes mai és una cosa bona per el que he pogut veure en pel·lícules i en llibres que he llegit, el cant sempre està associat a una cosa dolenta.

  8. Rocío Rodríguez diu:

    Xaipe!
    En moltes pel·lícules sempre parlen del cant de sirenes. Sobretot en les pel·lícules de pirates i mariners.
    Sempre diuen que no s’ha d’escoltar als cants de sirenes perquè com són tant bonics tenen un dó especial que fa que et quedis envelesat. Sempre possen a les sirenes com dolentes.
    En una de les pel·lícules que més en parla és en els Pirates del Carib.
    M’ha semblat un apunt molt interessant!

  9. Arnau Torres Nadal diu:

    Xaipe!
    Hi ha molta gent que no sap la diferència entre les sirenes que són meitat peix, meitat humana i les que són el cos d’au amb cap de dona. En anglès és més fàcil ja que les que tenen aparència d’ocell s’anomenen “sirens” i les que tenen cua de peix s’anomenen “mermaids”.

Respon a Margalida Capellà Soler Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *