Parlant amb Santi Campo

7 desembre 2013 Sense comentaris

Avui dia 7 de desembre de 2013 ens ha contestat per Gmail Santiago Campo Moreno, professor de Llatí des de fa més de 20 anys i actualment és Asessor de Cultura Clàssica en el Centre de Professors i Recursos de Mèrida. Volem agrair l’amabilitat amb què ens ha respost a les preguntes, aquí teniu les seves respostes:

1. ¿Se fija en los referentes clásicos que hay por la calle?

Sí. Cuando daba clase a los alumnos, antes de ser asesor, los coleccionaba.

2. En Mérida debe haber muchos. ¿Cuáles recuerda?

Los hay por todas partes. Nombres de hoteles: Zeus, Lusitania, Medea, Nova Roma, Acueducto de Los Milagros… Restaurantes: Via Flavia, Rex Numitor, Aqua Libera (termas a la vez)… Negocios: papelería Grafos, Promúsica, publicidad Argos, carpintería Proserpina, ferretería Roma, clínica Diana… Y un gran número de calles: Trajano, Adriano, Medea, Graciano, Poeta Deciano, Octavio Augusto, Denario, Vitrubio, Marco Agripa, Publio Carisio, Plauto, Terencio, Cicerón…

3. ¿Dónde ha encontrado más? En Mérida o en…?

Creo que en Mérida, aunque hay muchísimas referencias por toda Extremadura. Y en la mayor parte de los grandes lugares de la cultura hispano-romana que he visitado como Córdoba o Tarragona.

4. ¿Por qué cree que aún se utilizan referentes clásicos?

Porque todavía significan algo. Para los más cultos, es el canon por el que guiarse. Para quien no ha recibido formación clásica, suena a civilizado. Para los más superficiales es, al menos, un signo de distinción.

5. ¿Por qué es importante que se usen referentes clásicos?

Porque se mantienen con vida y nos mantienen vivos. Siguen actuando sobre nuestro inconsciente, nos traen a la mente ecos de lo que supone la civilización.

6. ¿De qué ámbito son los referentes que ha encontrado?

Dejando a un lado los nombres de calles, la mayoría son de negocios. Supongo que les da un barniz culto.

7. ¿Piensa que la gente se interesa por los clásicos o les pasa desapercibidos?

Tal vez en ciudades como Mérida o Tarragona hay gente que sabe a qué se refieren los nombres que leen. En cuanto a los rótulos del callejero, muchos conocen, al menos, a qué aluden.

8. ¿Qué suele haber más, nombres de origen griego o de origen romano?

De origen romano, sin duda.

9. ¿Por qué hace falta formar al profesorado en la didáctica con referentes clásicos actuales?

Los profesores de Clásicas debemos estar al día, actualizar nuestros conocimientos. Siempre que se organizan unas jornadas tenemos en cuenta lo último en didáctica.

10. ¿Hacéis cursos de formación en este sentido?

He colaborado en las Jornadas nacionales de Cultura Clásica los últimos cuatro años y siempre llevan diversos componentes de actualización didáctica.

11. ¿Cree que se han de hacer? ¿Por qué?

Reunirnos y ver cómo desarrollan su trabajo los compañeros más brillantes con los métodos más actualizados es imprescindible para mejorar nuestra labor.

12. ¿Qué cree que aporta formar al profesorado en este  ámbito?

Formar al profesorado en temas así ayuda a perfeccionar la metodología de la enseñanza de la Cultura Clásica.

12. ¿De dónde le viene la pasión por aquello clásico? ¿Por qué estudió clásicas?

Primero me atrajo el Renacimiento: con 11 años ya asistí a un curso sobre este fantástico período de la civilización. Después acudí a la fuente. Me atrapó la cultura y luego la lengua. Con 17 años decidí ser profesor de Latín.

13. ¿Si no hubiese estudiado clásicas, buscaría referentes?

Creo que sí. Como decía, siempre me atrajo la cultura clásica.

14. ¿Le han ayudado los referentes en sus clases?

Sí, cuando daba clase dedicábamos un tiempo a buscar referentes en la ciudad.

15. ¿Ha hecho alguna actividad con los alumnos? Con otros docentes? ¿Le gustó?

Sí, como acabo de comentar. Nos servían para explicar algunos aspectos de la materia. Me parecía divertido, y a los alumnos también.

16. ¿Si tuviera que hacer una actividad para meterse de lleno en los referentes clásicos, cuál sería?

Un compañero de Latín, José Manuel Muñoz Real, hacía una muy interesante buscando en las Páginas Amarillas.

17. ¿Y por último, si tuviera que escoger  una tienda con un nombre con referente clásico, cuál sería?

Sería gracioso poner una de cosmética con el nombre de Cardo Máximo.

 

Parlant amb Andreu Porta

6 desembre 2013 Sense comentaris

El passat dia 26 de novembre del 2013 a les 11h. a  l’Institut Premià de Mar (Rafael de Casanovas S/N, Barcelona) vam parlar amb Andreu Porta, professor de l’aula d’acollida d’aquest mateix centre on es va portar a terme la xerrada, el nostre institut també, des de fa 14 anys. Volem agrair-li especialment que ens dediqués el seu preuat temps, per a nosaltres ha estat un plaer poder dur a terme aquesta xerrada i no tant pels seus coneixements que també, sinó per la gran persona que és. Aquí podeu veure com va anar la xerrada que, de molt bon gust, ens va concedir:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=90OADCLwGrA[/youtube]

En aquesta entrevista amb Andreu Porta ens comença comentant que normalment no es fixa en els referents clàssics que arreu hi ha, a no ser que sigui un referent clàssic molt pronunciat, com el nom d’un carrer, el nom d’una plaça o bé el nom d’una botiga que ha optat per usar un referent clàssic per tal de fer-se veure més, aleshores sí que el relaciona amb l’antiguitat clàssica. Ens explica que a Teià trobem dos referents que destaquen per sobre de la resta, aquests són, en primer lloc, el nom d’un esplai, i en segon lloc, un recinte arqueològic que es va descobrir pels volts dels anys setanta i que s’ha transformat en museu fa uns tres anys. En primer lloc tenim l’Esplai Itaca de Teià, que porta ja vint-i-cinc anys dedicant-se a educar infants, adolescents i joves durant el temps de lleure, ens explica que en un principi era un grup de joves de la parròquia que tenien certes inquietuds, i una manera d’encarrilar que la gent entrés dins la parròquia era crear aquest esplai i així, d’aquesta manera venien els nens i els pares. Pel que fa al nom del esplai, va ser posat en honor a la cançó d’en Lluís Llach, “Ítaca“, que en aquells temps era bastant escoltada, posar aquest nom és una manera d’anar més enllà, anar més enllà del joc i prou, doncs la idea era que a través del joc es transmetessin una sèrie de valors humans. És un referent clàssic perquè ens explica que la cançó d’en Lluís Llach és una adaptació d’un poema d’un poeta contemporani grec, Konstantinos Pétrou Kavafis. En segon lloc, el referent més important de Teià, una vila romana de finals del segle I a.C fins al segle I d.C, doncs en aquest període d’uns 250 anys va haver una vil·la romana, fent frontera amb els actuals pobles de Teià, Alella i el Masnou. Ens explica que la vil·la va ser descoberta per uns aficionats de l’arqueologia del Masnou als anys setanta, també ens diu que als anys setanta no hi havia cap mena de protecció en aquest terreny, i no va ser fins el 2003 que el partit d’Esquerra Republicana va agafar l’alcaldia de Teià, tenint consciència de salvar el patrimoni del poble, va moure cel i terra perquè la Generalitat excavés aquelles runes per veure que hi havia, van fer una sèrie de prospeccions i van veure que era molt interessant, tant interessant que es van trobar les restes de la premsa de vi d’època romana més gran de Catalunya, aquesta premsa és rodona i de pedra, a mesura que aquesta pedra es movia anava aixafant el raïm, varen aprofitar el vessant de muntanya perquè el raïm anés baixant en uns dipòsits, el vi feia la primera fermentació en aquests dipòsits, al passar el temps de la primera fermentació el vi seguia baixant la muntanya per uns tubs fins a arribar a unes dòlies, uns recipients molt grans enterrats sota terra, allà el vi feia la segona fermentació, aleshores, quan acabava la fermentació, el vi era extret de les dolia i “s’embotellava” en les àmfores, que seguidament es repartien allà on toqués. Un altre descobriment molt interessant va ser trobar el segell amb què es marcaven les àmfores, aquest segell portava el nom d’un esclau i del seu amo, el segell era de plom i es marcaven les àmfores quan encara el fang no s’havia assecat del tot, aquest segell és com l’etiqueta del vi d’avui en dia, la denominació d’origen. A partir d’aquest segell s’ha descobert qui era l’encarregat de segellar el vi, que alhora estava al càrrec de la vil·la, doncs aquest esclau s’anomenava “Epictet“, també ens diu que a Barcelona hi ha una placa en memòria a un monument que tenia l’amo d’aquest esclau, i gràcies a això s’ha pogut relacionar aquesta antiga història. Actualment, la Cella Vinaria ha estat museïtzada amb la seva conseqüent protecció, però alhora està una mica aturada, doncs l’Ajuntament ha de fer una inversió…, però de totes maneres ja hi ha un projecte de futur ens comenta l’Andreu. I aquests són els dos referents més vistosos a Teià. Ens comenta que li agrada trobar referents clàssics, tot i que sovint no en sap el seu significat i el perquè està on està. Ens explica que encara s’utilitzen referents clàssics perquè tota la nostra cultura és una referència als clàssics. Ens explica que en un viatge a Sevilla va veure algunes places amb noms clàssics. Opina que la majoria de referents passen desapercebuts per la majoria de gent, ens posa l’exemple del mot “Ajax” que en l’actualitat és el nom d’un producte de neteja i també d’un equip de futbol, ens diu que la gent no els relaciona amb referents clàssics perquè, en part, no s’explica gaire mitologia ni a primària ni a secundària, se n’hauria d’explicar molt més del que es fa, ens comenta que molta literatura està centrada en referents clàssics, històries mitològiques, aquestes històries donen suport a moltes històries que avui són novel·les. Ens explica que, no fa pas gaire temps, li atreien els còmics, ara es sent més atret per les novel·les o assajos polítics, ens diu que el còmic amb referents clàssics més pronunciats és Astèrix. Ens comenta que en la política actual podem trobar referents clàssics per exemple en el sistema democràtic actual, molt diferent de l’època romana i grega, però si en el sentit de que la gent pugui participar, pugui donar la seva opinió, la diferència és que abans hi havia pocs ciutadans que podien votar, molta gent eren esclaus i dones que no podien votar, ara, cada persona té un vot. No fa servir gaires referents a les seves classes, doncs la seva feina és introduir l’idioma a gent que el desconeix, i per tant ensenyar la parla d’us quotidià, per poder parlar al carrer. Ens explica haver realitzat, fa anys, alguna activitat relacionada amb els referents clàssics amb els alumnes, això va ser una de les idees amb què van començar a l’aula d’acollida, per veure el resultat i cap on havien d’anar, ja que fa uns anys l’aula d’acollida era casi inexistent, en aquesta activitat van utilitzar un parell d’històries mitològiques, alguna d’elles de la revista Cavall Fort, qui va publicar històries mitològiques explicades de manera senzilla, però van veure que estava lluny de la realitat que els alumnes a qui prepara necessiten, l’activitat els hi agradà però quedava molt lluny del que fan. I finalment, si hagués de posar nom a una botiga de vins, l’anomenaria “Bacus“. Ell troba molta satisfacció en la seva feina ja que ens diu que cada alumne és un món i ell crea un vincle amb cadascú d’ells. Els ajuda a adaptar-se i l’aula d’acollida actua com a referent i això es ben gratificant, tant pel nen que troba algú que el comprèn com pel professor.

I tu, com li diries?

6 desembre 2013 Sense comentaris

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En veure aquest expositor al vestíbul de l’edifici Cristòfol Ferrer del nostre institut, vam tenir una altra idea per al nostre treball de recerca; però primer vam haver d’esbrinar qui ho havia fet. Era obra dels alumnes del cicle de Comerç i màrqueting de l‘Institut Premià de Mar. Després de parlar-ne  amb la seva professora, la Marisol, hem realitzat un formulari Drive per per saber quin nom amb referents clàssics posarien aquests alumnes a la seva botiga de roba de moda jove. A diferència dels professors entrevistats a Converses amb Referents, aquests alumnes no tenen coneixements del món clàssic; per tant, és interessant saber què els porta a triar un nom o un altre.

Després de rebre les respostes dels  alumnes a qui demanàvem  quin nom amb referents clàssics posarien a la seva botiga de roba de moda jove, podem mostrar-vos els resultats:

Doncs, veiem que l’opció més escollida és “Carpe diem“, ens diuen que és per a gent jove que viu la moda al moment, per a gent que viu el moment o perquè simplement els hi agrada, una altra de les opcions més escollides és “Toga“, degut a la seva originalitat ens comenten. Les següents opcions més escollides són, “In situ” i “Quopiam“, aquest últim ens comenten que els hi agrada com sona. Seguidament trobem “De facto” que ens diuen que el mot els recorda a una factoria d’una fàbrica, també tenim “Caliga” que els hi agrada com sona, també “Alter ego” i “Tempus fugit“. I finalment les menys escollides, “Berenice” que ens comenten que els hi sona com a nom per a una noia, i doncs queda bé per a una botiga de roba, també tenim “Locus amoenus“, que diuen que és un nom molt original per a una botiga de roba, i també tenim “Cum laude” que diuen que és un mot que els hi agrada. Aquestes eren les respostes que estaven per marcar, després també hi havia l’opció de posar un nom sorgit de la pròpia imaginació, dos dels enquestats ens han proposat noms, un diu “Julius Caesar“, perquè és el nom d’un emperador romà, i l’altre ha proposat de nom “Penèlope” o “Ariadna”, que ens comenta que són referents clàssics.

Després de veure els resultats i valorar-los, podem concloure que els alumnes de màrqueting tenen present els referents clàssics més del que pensàvem, però, majoritàriament, han escollit el mot que han escollit per la sonoritat, perquè els hi agrada aquell mot, no pas perquè tingui relació amb una botiga de roba. Esperem doncs que, gràcies a aquesta enquesta, si algun dia, algun dels enquestats obre una botiga, tingui present el món clàssic i el toc de cultura i distinció que dóna al nom d’una botiga, i decideixi posar-li un mot d’aquests.

Moltes gràcies per la col·laboració!

Tastet de referents

5 desembre 2013 Sense comentaris

Parlant amb Alejandro Pastor del Castillo

5 desembre 2013 Comentaris: 2

Avui dia 5 de desembre de 2013 ens ha contestat per Gmail Alejandro Pastor del Castillo, professor de Llatí i Grec del col·legi San Ramón y San Antonio a la Comunitat de Madrid.  Volem agrair l’amabilitat amb què ens ha respost a les preguntes, aquí teniu les seves respostes:

1. ¿Se fija en los referentes clásicos que hay por Madrid?

Sinceramente, no suelo ir mirando si encuentro algunos, pero, si los veo, sí que me detengo a verlos y a intentar relacionarlos con algún aspecto o época del mundo clásico.

2. ¿Cuáles ha visto? ¿Es Madrid la capital de les referentes? ¿La capital del mito grecolatino?

Inscripciones, estatuas, más que nada. Madrid tiene monumentos con estos referentes, pero en absoluto es la capital del mito grecolatino.

3. ¿Le gusta encontrar referentes clásicos por la calle? ¿En qué zonas se concentran?

Obviamente, siempre gusta encontrarlos. En Madrid, sobre todo, se encuentran en el centro histórico de la ciudad: Atocha, Retiro, Cibeles, …

4. ¿Por qué cree que aún se utilizan referentes clásicos?

Los clásicos siempre han sido un referente para los hombres de todas las épocas: los hombre de la Edad Media, conscientes de la riqueza de la época anterior, se encargaron de transmitir estos referentes para que perdurasen, de manera que, durante el Renacimiento y Barroco supusieron la base de los estudios, entendiendo Grecia y Roma la cuna de la cultura. Luego, se han seguido usando e imitando, sin lugar a dudas.

5. ¿Por qué es importante que se usen referentes clásicos?

Por eso mismo, por ser referentes: son el punto de partida para muchos estudios e ideas modernas.

6. ¿Dónde ha encontrado más? ¿En Madrid o en otras ciudades?

Obviamente, en otras ciudades: Carranque, Mérida, Segóbriga.

7. ¿De qué ámbito son los referentes que ha encontrado?

En Madrid, sobre todo mitológicos y arquitectónicos. En Alcalá de Henares hay una excavación de la antigua Complutum romana.

8. ¿Piensa que la gente se interesa por los clásicos o les pasan desapercibidos?

España no es un país en el que el grueso de la población piense en su pasado cultural, pero si se organiza algún tipo de actividad hay muchos que se sientes atraídos e interesados.

9. ¿Qué suelen haber más, nombres de origen griego o de origen latino?

En Madrid, sobre todo latinos. La misma puerta de Alcalá tiene su inscripción en latín.

10. ¿Cree que la gente pone nombres a las tiendas por sonoridad o porqué de verdad tienen relación?

El marketing juega con todo: tanto con la sonoridad como con la adecuación del término según el tipo de negocio. Hace años, aún siendo yo estudiante de 4º de carrera, vi en el Lidl el refresco “Siti”: dativo singular de sitis, -is: “para la sed“. Es un ejemplo de adecuación de un producto con su nombre.

11. ¿De dónde le viene la pasión por aquello clásico? Por qué estudió clásicas?

La pasión viene desde el instituto. Tras haber estudiado Griego y Latín durante algunos años, me sentí atraído por el mundo clásico. Grecia y Roma son civilizaciones que siempre atraen y cuanto más las estudias y más ámbitos de su civilización conozco, más me atrae reconocer. Últimamente, por contar algo reciente, me ha dado por estudiar las formas de escritura en Roma y Grecia. Tanto es así que, hace dos días, con una de las profesora de Química de mi colegio nos encerramos en el laboratorio a fabricar la tinta ferrogálica que usaban los romanos para escribir. Tienes aquí las imágenes.

12. ¿Si no hubiese estudiado clásicas, buscaría referentes?

No sé si los buscaría, lo que tengo es que seguramente no los entendería como ahora.

13. ¿Le ayudan los referentes en sus clases?

Obviamente, todo ayuda, pero no siempre da tiempo a estudiarlo ni a profundizar en todo.

14. ¿Ha hecho alguna actividad con los alumnos? ¿Les gustó?

Todos los años hacemos algún tipo de actividad extraescolar: visita a parques o yacimientos arqueológicos, exposiciones (en enero visitaremos al exposición de ‘La villa de los papiros”, donde nos explicarán los modos de escritura en la Roma antigua). En todas ellas, los referentes clásicos son evidentes.

15. ¿Si tuviera que hacer una actividad para meterse de lleno en los referentes clásicos, cuál sería?

Yo soy de hacer actividades en mi centro: hace dos años, por el Día de Europa, organizamos en el colegio una exposición para dar a conocer que fueron Grecia y Roma quienes sentaron los fundamentos de la Europa moderna. El año pasado dimos a conocer que los textos literarios grecorromanos siguen teniendo vigencia en el mundo actual y que sus enseñanzas son tan modernas que podemos aún aprender de ellas. Este año, para enero o febrero, haremos una exposición sobre escritura antigua, creando nosotros mismos tablillas de arcilla con escrituras en Lineal A y B, grafitos pompeyanos, escritos en papiro y pergamino, tablillas de cera, etc.

16. ¿Y por último, si tuviera que escoger  una tienda con un nombre con referente clásico, cuál sería?

Siempre me ha llamado la atención el nombre de un negocio de depilación láser y medicina estética que hay en Madrid, llamado Hedonai: placeres, gustos, deseos.

Parlant amb Olga Díez

5 desembre 2013 Sense comentaris

Ahir dia 4 de novembre de 2013 a les 22:20h.  ens va contestar per Gmail Olga Díez, una professora de llatí i grec en el CEAD de Tenerife. Va estudiar filologia clàssica a la Universitat de Sevilla i és membre de Chiron. Li agrada molt la fotografia i durant un temps va mantenir un blog amb relats mitològics: Hilo de Ariadna. També és membre del Grup de Investigació GRIAL de la Universitat de Salamanca. Volem agrair l’amabilitat amb què ens va respondre i aquí podeu veure el que va dir:

1. ¿Se fija en los referentes clásicos que hay por la calle?

Sí, inevitablemente, se me van los ojos…

2. ¿Cuáles hay por las Canarias? 

Yo resaltaría los que ponen en conexión a Canarias con el mundo clásico. Por ejemplo la denominación de Islas Afortunadas (Fortunatae insulae), la mención de las Hespérides, o en mi isla el uso de Nivaria, que es el término latino atribuido a Tenerife.

3. ¿Dónde ha encontrado más?

Los que he mencionado antes se pueden encontrar en establecimientos y empresas relacionadas con el turismo, por ejemplo. Pero por lo general, los puedes encontrar en distintos ámbitos.

4. ¿Los cuelga en Facebook?

En términos generales sí. En Facebook tenemos una página “Clásicas en el CEAD” en la que procuro compartir curiosidades y noticias relacionadas con el mundo clásico en general. Por ejemplo, las noticias relacionadas con una factoría romana de tinte de púrpura encontrada recientemente en la isla de Lobos (Fuerteventura) o cualquier otra cosa que pueda despertar interés o curiosidad.

5. ¿Por qué cree que aún se utilizan referentes clásicos?

Hay varias razones. Para mí la más importante es que la cultura clásica es parte natural de nuestra cultura, de nuestra identidad occidental y europea, de nuestra forma de pensar y de ser. Por otro lado, hay también una imagen de prestigio. Posiblemente los motivos haya que estudiarlos según el ámbito al que nos refiramos: no es lo mismo las alusiones a la antigüedad en la publicidad, que en el cine o en la arquitectura.

6. ¿Por qué es importante que se usen referentes clásicos?

No sé si es importante; creo que es interesante. Posiblemente los referentes clásicos nos diferencian como tradición cultural frente a otras culturas en las que no han tenido una influencia tan directa. Sin embargo, a la vez son elementos internacionales, que cualquiera con un poco de cultura puede identificar. “Decathlon” es un referente clásico internacional, por ejemplo. Es curioso que nos sirvan también para resaltar lo local, como cuando a un hotel se le llama Nivaria.

7. ¿De qué ámbito son los referentes que ha encontrado?

Están por todas partes. No sabría indicar en qué ámbito hay más. Me llaman mucho la atención en el ámbito deportivo: marcas, gimnasios, tiendas especializadas… Pero si uno lo piensa un poco están en todas partes.

8. Respeto Chiron, echamos en falta un apartado en la Wiki de Referentes clásicos, ¿cree que tendría que estar?

La pregunta es interesante. En realidad yo creo que podría ser interesante compartir ideas y experiencias sobre el tratamiento didáctico de los referentes clásicos: recursos para trabajarlos en el aula, más que una colección de referentes en concreto.

9. ¿Como tratáis los referentes en el aula virtual?

La verdad es que no trabajo los referentes clásicos como un contenido en concreto. Doy clases en  un centro de adultos y en la formación equivalente a la ESO no existe por desgracia ninguna materia como Cultura Clásica. Hace unos años tuvimos una optativa preciosa “La mitología en las artes” y básicamente se trataba de descubrir y analizar referentes clásicos en los distintos terrenos artísticos. Era precioso y a los alumnos les encantaba.

Ahora mismo, los referentes son para mí un elemento transversal. No puedo dejar de presentarlos e intento que mis alumnos “abran los ojos” y los vayan descubriendo también, pero se trata en nuestro caso de un aprendizaje más bien informal.

10. ¿Piensa que la gente se interesa por los clásicos o les pasan inadvertidos?

Reconocer los referentes clásicos es una señal de cultura. Lo que no sé es si ser culto resulta actualmente un valor, o más bien hay sectores que lo consideran pedante o pretencioso. La ignorancia puede ser muy arrogante. Si se les presenta de una forma amena todo el mundo puede interesarse e incluso emocionarse con los clásicos. Por eso, como son un tesoro, un legado milenario no podemos dejar que caigan en el olvido.

11. ¿Que suelen haber más, nombres de origen griego o de origen romano?

A lo mejor como me especialicé en griego, veo más la terminología griega. Creo que como muchos términos latinos son en realidad casi transparentes, si se trata de marcar una diferencia, el término griego llama más la atención.

12. ¿Por qué hace clases virtuales y no en aula?

Hago las dos cosas, solo que de forma diferente a un centro presencial. Mi alumnado por lo general es gente que tiene responsabilidades laborales o familiares y dispone de poco tiempo para venir al instituto. Por eso hay una modalidad en la que las clases presenciales y las aulas virtuales se complementan y otra en la que todo se hace online.

13. ¿De dónde le viene la pasión por aquello clásico? ¿Por qué estudió clásicas?

Cuando tenía 14 años me regalaron un libro de mitología en el que había historias contadas con los dioses griegos y otros con los dioses romanos. Me gustaron mucho pero quise ver qué era auténticamente griego y qué era romano. Y me puse a buscar información, hice un árbol genealógico de los dioses… cuando me di cuenta estaba enganchada.

Además tuve la suerte de tener excelentes profesores de latín y griego en el instituto, que supieron alentar mi pasión por el mundo clásico. Incluso representamos una tragedia: Hipólito de Eurípides. Lo recuerdo como una de las etapas más felices de mi vida.

14. ¿Si no hubiese estudiado clásicas, buscaría referentes?

Buscaría referentes… de lo que hubiera estudiado. Una compañera, profesora de química sostiene que la vida es química, y posiblemente cualquier profesor de cualquier otra especialidad que ame su materia sostendría algo semejante. Pero seguramente si no hubiera estudiado clásicas habría sido de todas formas profesora. Me parece una profesión apasionante, un reto.

15. ¿Le ayudan los referentes en sus clases virtuales?

Sí, por supuesto. Son un elemento motivador. Es imprescindible que los alumnos capten la continuidad de la cultura clásica. Así que recurrimos a ellos siempre que se pueda.

16. ¿Ha hecho alguna actividad con los alumnos? ¿Les gustó?

Uso mucho los referentes en el foro. Por ejemplo en latín II online los alumnos tienen que presentarse a principios de curso eligiendo un personaje latino real o mítico que les parezca interesante y explicar porqué.

Algo parecido hacemos en Griego I, los mitos griegos los presentan los alumnos en el aula virtual.

Este año estamos escribiendo felicitaciones navideñas en latín, por ejemplo.

Hay muchas posibilidades.

17. ¿Hace colección de algo con referentes clásicos? ¿Una colección fotográfica? Hemos visto sus fotos de Flickr.

Me encanta la fotografía y siempre que viajo busco las huellas arqueológicas o artísticas del mundo clásico. Me peino los museos buscando referentes, la verdad. No siempre puedo hacer fotos, pero me resulta muy divertido.

18. ¿Si tuviera que hacer una actividad para meterse de lleno en los referentes clásicos, cuál sería?

Partir de algo muy cercano a los alumnos. Por ejemplo, la semana pasada fui con mis hijas adolescentes a ver En Llamas. Salí encantada: había multitud de referentes clásicos… así que me pasé todo el día hablando de la peli y de las refencias: desde la historia del Minotauro hasta quién fue Séneca; relacionamos las pruebas con distintos episodios mitológicos…

19. ¿Y por último, si tuviera que escoger  una tienda con un nombre con referente clásico, cuál sería?

Puse antes el ejemplo de Decathlon, que es muy conocido. Pero me encantan los latinismos: unos amigos míos formaron un grupo de música y como no se ponían de acuerdo le llamaron “Sine Nomine”, lo que era un acierto porque hacían música con raíces medievales, de tipo tradicional y popular.

Parlant amb Meli San Martín

5 desembre 2013 Sense comentaris

El passat dia 02 de desembre de 2013 a les 20h. vam tenir el plaer de parlar amb Meli San Martín, professora de llengües clàssiques en el IEDA (Institut d’ensenyança a distància d’Andalucía). També és membre de Chiron. La vam fer per Skype i aquí teniu el que amablement ens va contestar:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Ub7aRu0iMv4[/youtube]

En aquesta entrevista, Meli San Martín comença explicant que Sevilla, com a municipi i ciutat té més referents a la cultura islàmica que a la cultura clàssica, és molt complicat trobar botigues amb noms clàssics, doncs n’hi ha molt pocs relacionats amb aquest món, ens diu el nom de tres restaurants que tenen un nom relacionat amb els clàssics, aquests són: Las columnas de Baco, un restaurant vegetarià que han estrenat fa poc, que s’anomena Gaia, i un restaurant Grec anomenat Helas. També ens parla de referents com el carrer Betis, o el mateix equip de futbol. També ens parla d’un referent clàssic molt pronunciat a Andalusia, aquest és l’antiga ciutat romana d’Itàlica, fundada l’any 206 a.C a l’actual municipi de Santiponce (província de Sevilla). Ens comenta que li fa molta il·lusió veure referents clàssics pel carrer, i que tant de bo ni haguessin més. Ens explica que encara hi ha referents clàssics perquè formen part de la nostra identitat, és quelcom que està completament viu en nosaltres, a més a més de ser un imaginari molt ampli, cada cop que necessites un nom, recorrem a aquest gran món, i és important que s’utilitzin referents de qualsevol temàtica, no només del món clàssic, i més que important, és simbòlic, doncs una societat que utilitza referents demostra ser una societat culta. Ens comenta que ha vist més referents d’origen llatí que de grec, pel que ens ha explicat d’Itàlica per exemple, però pel que fa als noms de comerços, hi ha referents de llatí i grec per igual. Fa ús del Pinterest per allotjar i compartir fotografies relacionades, o no, amb el món clàssic amb els seus alumnes, l’utilitzen de manera col·lectiva, doncs els alumnes van completant feines entre ells, van completant les col·leccions de fotografies i gràcies a que és on-line treballen els uns amb els altres, en un apartat anomenat “los ojos de grecia” els alumnes van recopilant imatges que els recorden a lletres gregues, en fi, Pinterest és una eina molt útil per treballar en grup. La seva afició per les clàssiques li prové de la llengua, sempre li ha agradat molt la lingüística, ella volia estudiar llengua castellana, però quan va descobrir el llatí i el grec es va decidir cap a les clàssiques, ens comenta que estudiar llengües antigues és ficar-se de ple en l’origen del pensament de l’home. Ens diu que encara que no hagués estudiat clàssiques li agradaria trobar referents arreu, ja que com ens ha dit abans, és un fet cultural. Ens explica que troba a faltar les classes a l’aula, veure i parlar amb els alumnes en persona, doncs la manera d’impartir classes que usa la Meli és molt diferent de fer classes en una aula convencional, com per exemple el nombre d’alumnes, en un aula convencional té menys alumnes que en una aula virtual a on en pot tenir cent o més, són moltes consultes, és conèixer molta gent, també ens diu que fins a un vint per cent dels alumnes de l’aula virtual els acaba coneixent personalment, i que si hagués d’escollir entre aula convencional i virtual li seria difícil escollir. Ens explica que els referents ajuden en les seves classes, ens posa com a exemple les classes de grec de segon, en les quals, a final de cada tema hi ha un apartat que és: el referent en l’actualitat del que s’està estudiant, i no només a grec, doncs sempre busquen la connexió forta amb la realitat actual. I finalment ens diu el nom d’una botiga de regals que a ella li encanta i que posaria en cas de tenir-ne una, “la capsa de Pandora“.

Meli i els seus alumnes al IES Azahar gaudint d’un dia d’Internet.

Parlant amb Bàrbara Pastor

5 desembre 2013 Comentaris: 2

El passat dia 28 de novembre de 2013 a les 17:30h. vam tenir el plaer de parlar amb Bàrbara Pastor, la “profe rebelde”. És doctorada en filologia clàssica, escriptora i professora. La vam fer per Skype ja que no podíem esperar dia 5 de desembre, quan ve al nostre centre a fer un fòrum d’oratòria amb els alumnes de 4t de l’ESO. Se’ns feia tard ja que hem de lliurar el Treball dia 11 de desembre; però esperem amb candeletes poder veure-la i parlar amb ella. És una passada de persona i això que només vam parlar amb ella una hora. Aquí podeu veure com va anar la xerrada:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=i2bKFVhijJ8[/youtube]

En aquesta xerrada amb Bàrbara Pastor ens comença dient que li agrada molt veure referents clàssics arreu, i que n’hi ha moltíssims, ens parla concretament de que fa poc, va descobrir davant de casa seva, a Barcelona, que a la façana de la llotja hi ha el pétaso i el caduceu del déu Hermes, déu del comerç, també ens parla d’una crema per la pell que s’anomena “Summum” i que és propietat dels laboratoris “cumlaude“, i ens diu que hi ha referrents per tot arreu, en la cosmètica, en marques i models de cotxes… ens diu que el món clàssic és una font continua d’inspiració, per això les grans multinacionals utilitzen els recursos del món clàssic, perquè és infinit i a més a més, dóna un toc de cultura al producte. Ens comenta que a Espanya el coneixement de clàssiques no és valorat, fins i tot es qüestiona per a què serveix, per altra banda, a estats units, el saber de cultura clàssica és una admiració absoluta, allà tenen les millor universitats, biblioteques i uns incunables impressionants, tot i no compartir les nostres arrels clàssiques ja que és un país amb uns dos-cents anys d’història. Ens explica haver fet excursions per Madrid amb els seus alumnes i ens diu que el centre de Madrid està farcit de referents clàssics, com “la porta d’Alcalá” que equival a l’arc de triomf de l’Antiga Roma, la font de Cibeles, la font de Neptú, també el museu del Prado on hi ha “la sala de las Musas”, també les Cariàtides al centre Cervantes, i també temples neoclàssics, bé, n’hi ha moltíssims, també el Banc d’Espanya, que a la façana podem trobar Hermes. També ens parla de referents en el cinema, ens parla de pel·lícules com “Avatar” amb el seu planeta “Pandora”, també de la pel·lícula “La búsqueda”  que és la metàfora del coneixement de la piedra filosofal, el simbolisme del déu Prometeu, també en la pel·lícula Matrix quan en Neo, el protagonista, va a veure l’oracle i veu en la part de dalt de la porta una inscripció, que és la que fa tres mil anys hi havia a Delfos, “Nosce te ipsum” coneix-te a tu mateix, doncs si un no es coneix, no pot comprendre el món. També ens parla de la pel·lícula pinotxo, de Pretty woman i de My fair lady, podem veure doncs que els referents al món clàssics es troben per tot arreu. I fins i tot ens comenta que el director de “la guerra de les galàxies” és un enamorat de la política romana. Per tant, i com ens diu la Bàrbara, el cine és un recurs extraordinari per conèixer el món clàssic. Ens explica que en homenatge a la Medalla Fields, hi ha una estàtua d’Arquimedes segut amb un compàs a la mà en el centre de Berlín, a l’entrada de l’Hospital Central Califòrnia a San Diego hi ha el déu Esculapi, també ens diu que Cincinnati té aquest nom per el cònsol romà Cincinnatus, un cònsol honest i que no acceptava la corrupció. Llavors ens parla de Washington, per la Bàrbara una de les ciutats més belles dels Estats Units, doncs aquesta ciutat fou dissenyada exactament com es va dissenyar originàriament el pla urbanístic de l’antiga Roma, fou Pierre L’Enfant qui es va inspirar per crear la nova i futura Roma, el nou món, inspirat en el món clàssic. També ens explica que en els bitllets de dòlar, hi ha un vers de Virgili, que diu “Novus Ordo Seclorum”, un nou ordre mundial vindrà. Bàrbara ens diu que viure rodejada de referents clàssics li inspira pau, li ajuden a entendre qui som, i que, al haver-n’hi arreu, vagi on vagi, se sent com a casa. Ens parla d’una pel·lícula que diu ser de bellesa extraordinària, El pacient anglès, doncs en l’escena principal, on hi ha gent davant d’una foguera, s’està recitant un conte que va escriure l’historiador grec Heròdot, també durant la pel·lícula el protagonista, un pacient que ha perdut la memòria, diu: “no puc viure sense Herodotus”, aquest pacient té un llibre de les històries d’Heròdot, un llibre vell i espatllat. Encara s’utilitzen tants referents perquè és una manera de comprendre la situació actual del món, i és una manera importantíssima de saber que casi bé res del que fem ve de res, és a dir, que tot ho imitem del passat clàssic. També ens parla del famós arquitecte alemany Mies van der Rohe, qui per dissenyar la “silla barcelona” es va inspirar en les cadires consulars, que eren les cadires on portaven els cònsols de l’antiga Roma pel carrer per que no anessin caminant. Fins i tot als EAU, on a l’entrada de la ciutat més important, Dubai, hi ha la famosa porta de Micenes, la diferència que hi ha es que aleshores la porta de Micenes era l’entrada a la ciutat heroica i ara és l’entrada a la ciutat financera. Ha vist referents de tots els àmbits, polític, econòmic, jurídic… ens explica que en la façana del Tribunal Suprem de Madrid hi ha l’estàtua de la deessa de la justícia amb la vena en els ulls i la balança, perquè la justícia és equitativa i cega, llavors ens explica que Europa es divideix en tres columnes, la primera, la llibertat de Grècia, els grecs lluitaven contra els perses per la llibertat, la segona, l’ordre de Roma, els romans inventen la paraula “equitat”, si tu has comés un delicte, la llei et castiga amb una pena equitativa al delicte que has comés, i la tercera, la fe religiosa. Ens explica que no és veritat que els joves no els hi interessi res, que s’avorreixen, doncs el problema el trobem en els professors, que alguns són avorrits, si el professor és bo, l’alumne s’interessarà per la matèria i aprendrà. L’estimació de la Bàrbara per allò clàssic li prové de la seva mare, qui era una apassionada del món llatí, quan li va començar a ensenyar els llibres que ella utilitzava quan era alumne, uns llibres antics, la Bàrbara es sentí atreta per la olor de llibre antic, ens diu que si aquests llibres haguessin sigut de química potser no haguéssim fet aquesta xerrada i vostès no estarien llegint aquest text que tant aporta a tots, doncs va ser la olor de llibre antic el que la va atreure, i afortunadament eren de llatí, la primera lliçó de llatí li donà la seva mare precisament, llavors va tenir unes professores excel·lents que van acabar d’enamorar-la. Ens comenta que com a col·lecció li agraden molt els diccionaris de llatí, que en té uns quants, també col·lecciona monedes antigues i li encanten els llibres antics. Ens parla del seu últim llibre, “Somos lo que sabemos” i ens diu que el títol reflexa molt bé el contingut i que en el llibre parla de que som cosmopolites del món clàssic, doncs anem on anem, mirem on mirem, sempre hi ha Grècia i Roma, i el més important i el perquè mai hem de donar l’espatlla a Grècia i Roma, doncs Grècia i Roma som tots, perquè tots venim del mateix lloc, i el llibre intenta explicar, amb l’ajut de molta fotografia, que un no pot entendre el món en el que viu si no sap d’on ve. Més tard, ens explica que el que ens diferencia a tots és el coneixement que tenim, no pas la vellesa, la riquesa o demés, el que nosaltres coneixem és el que ens farà créixer i el que ens farà verdaderament lliures, aquesta satisfacció intel·lectual no te la pot proporcionar altre cosa que l’estudi, el coneixement. Ens explica que la seva especialitat i el que li apassiona són les històries de les paraules, ens diu que una paraula no només són lletres, una paraula és una vida, una història, inclòs al llarg de la xerrada, ens dóna a conèixer que la paraula museu prové del mot “muses” que són les divinitats que inspiren les arts de l’escriptura i la música, també la paraula història, que significa investigació i fins i tot la paraula company, que prové de “compartir el pa”. Ens explica alguna de les activitats que ha realitzat amb els alumnes, com recitar el poema Ítaca d’en Kavafis en sis idiomes, també han muntat un estudi de pintura perquè els alumnes vagin pintant mentre la Bàrbara ensenya cultura clàssica, viatges a Madrid, com hem comentat abans, i sobretot, veure molt cinema, a la tornada de la pel·lícula cadascú ha d’explicar el que ha vist, el mateix mètode que a les escoles nord-americanes, menys exàmens escrits, i més exposicions en públic, cosa que dóna molta seguretat en un mateix. Una activitat que la Bàrbara recomana per endinsar-se en el món dels clàssics és anar al cinema, veure bon cinema és una lliçó d’història, de filosofia, de coneixement en general, extraordinària, ens explica que sempre ha defensat que una assignatura que s’anomeni “cinema” hauria de ser obligatòria i ella la donaria encantada, perquè, com hem vist al llarg de la xerrada, és importantíssim veure bon cinema. Ens diu també que com a la joventut li capta més una imatge actual, ella començaria fent classe al revés, de l’actualitat endarrere. I finalment, si hagués de posar nom a un bar, l’anomenaria “bibendum“.

Parlant amb Fernando Lillo

4 desembre 2013 Sense comentaris

Avui dia 4 de desembre de 2013 a les 12:24 ens ha contestat per Gmail Fernando Lillo, professor de Llatí de  l’IES San Tomé de Freixeiro en Vigo, Doctor en Filologia Clàssica i autor de nombrosos llibres i articles sobre el Món Antic. Volem agrair l’amabilitat amb què ens ha respost a les preguntes, aquí teniu les seves respostes:

1. ¿Se fija en los referentes clásicos que hay por la calle?

Pues la verdad es que por “deformación profesional” sí que lo hago, y gracias a ello he descubierto muchos de ellos en Vigo, mi ciudad, que pasaban desapercibidos para mucha gente. Por ejemplo, estatuas de dioses clásicos que aparecen si uno levanta un poquito la vista del suelo.

2. ¿Cuáles hay por  Galicia? 

Como os decía en la pregunta anterior, en Vigo, por ejemplo, hay bastantes estatuas, relieves e incluso azulejos de dioses como Hermes/Mercurio o Hefesto/Vulcano, dioses del comercio y de la industria que por lógica son los más relacionados con la actividad comercial e industrial de esa ciudad. Podéis verlos aquí.

3. ¿Dónde ha encontrado más?

No sólo aparecen por la calle, sino también en los nombres de establecimientos comerciales como peluquerías, bares, gimnasios, academias… Un caso curioso de Vigo es que en la playa más famosa de la localidad, llamada Samil, está la Avenida de Europa, con una estatua en la que se muestra a la joven con la bandera de Europa encima del toro/Zeus/Júpiter.

4. ¿Por qué cree que aún se utilizan referentes clásicos?

Los referentes clásicos dan todavía prestigio a las marcas o establecimientos que los eligen. Por ejemplo, en el caso de vinos gallegos contamos con los sonoros nombres en latín de Regina viarum o Alter.

5. ¿Por qué es importante que se usen referentes clásicos?

Gracias a los referentes clásicos, el mito y el Mundo Clásico siguen vivos entre nosotros y constituyen una base común que nunca debería perderse.

6. ¿Los cuelga en su blog?

A veces los he colgado en mi blog personal, pero también los utilizo para que los trabajen mis alumnos en el blog de aula y cuelguen sus trabajos de referentes. Podéis ver algunos ejemplos aquí.

7. ¿Qué finalidad tiene el blog?

El blog citado en la pregunta anterior se enfoca concretamente al alumnado. Mi blog personal es de temática más variada con reseñas de libros, noticias, actividades, talleres…

8. ¿De qué ámbito son los referentes que ha encontrado?

Los referentes aparecen en cualquier parte: edificios, obras literarias, cine, establecimientos comerciales… Otro ámbito son los propios referentes clásicos en nuestra lengua como las expresiones, frases célebres o etimologías significativas.

9. ¿Los hace servir en sus libros?

Específicamente tengo un libro que es un cuaderno de actividades titulado El latín y el griego de tu vida (Áurea Clásicos, 2004) que incluye numerosos ejercicios con referentes clásicos en todos los aspectos de la vida entre los que se pueden contar referentes clásicos en los nombres de los coches, motos o equipos de fútbol.

10. ¿Y en sus artículos?

En alguno de mis artículos he tratado los referentes clásicos en las poesía gallega tratando la pervivencia de la mitología clásica (por ejemplo, Ulises y Penélope) o del ciclo homérico.

11. ¿Piensa que la gente se interesa por los clásicos o les pasa inadvertidos?

En la actualidad tenemos una fuerte presencia del interés por los clásicos en el auge de la novela histórica de temática griega o romana, en las películas como Troya, 300, Furia de Titanes… y las que se estrenarán en 2014. También en el mundo del cómic y los videojuegos hay abundantes ejemplos.

12. ¿Qué suelen haber más, nombres de origen griego o de origen romano?

No he realizado ninguna estadística al respecto. Yo creo que se usan generalmente los más populares o los que tengan una relación más directa con el establecimiento. Por ejemplo, hay siempre gimnasios con el nombre de Atenas u Olimpia, o peluquerías con el nombre de Venus.

13. ¿Qué le ha llevado a hacer sus libros?

Primero mi pasión por el Mundo Clásico, que se traduce en el deseo de compartirla con los demás de un modo asequible, a la vez que riguroso. Hay muchos aspectos de interés que pueden llamar la atención a los que he dedicado mis últimos libros: el cine de romanos, el mundo de los gladiadores o el fascinante mundo de lo sobrenatural (fantasmas, brujas y magos).

14. ¿De dónde le viene la pasión por aquello clásico? ¿Por qué estudió clásicas?

Desde muy pequeño me gustaron más las letras que las ciencias. Aunque sacaba buenas notas en ambas ramas, cuando se trataba de hacer un trabajo me apasionaba más la investigación de temas de historia o literatura. Cuando descubrí el Latín y el Griego y toda su cultura ya me quedé prendado de ellas. Tuve la suerte de que mis padres, los dos geólogos, me dejaron escoger libremente lo que realmente me gustaba.

15. ¿Si no hubiese estudiado clásicas, buscaría referentes?

Lógicamente no podría encontrar referentes clásicos, sobre todo los menos evidentes, si no tuviera un buen conocimiento del Mundo Clásico. No obstante, cualquiera con unas buenas nociones de Cultura Clásica puede aventurarse a encontrar referentes en las páginas amarillas con éxito. Una anécdota curiosa es que una vez que mandé a mis alumnos buscar referentes en la páginas amarillas, se apasionaron tanto buscando que ya veían referentes hasta en la palabra “bar”, que hacían derivar con gran imaginación del latín “bar, baris”.

16. ¿Le ayudan los referentes en sus clases?

Al ser un tema tan atractivo, a mis alumnos les sorprende descubrir referentes hasta en la misma puerta del Instituto donde hay una tienda que se llama Vestigium o una farmacia con el símbolo de Asclepio/Esculapio.

17. ¿Ha hecho alguna actividad con los alumnos? ¿Les gustó?

Como ya he respondido en alguna pregunta anterior, es un tema que les gusta. Podéis ver ejemplos aquí. A los más atrevidos les desafío a que pregunten a los dueños o encargados del establecimiento cuál es la razón de que lleven un nombre con referente clásico. Algunos lo han hecho y consignado en sus trabajos.

18. ¿Si tuviera que hacer una actividad para meterse de lleno en los referentes clásicos, cuál sería?

La más sencilla es consultar las páginas amarillas y agrupar los referentes por tipo de establecimiento. Otra es conocer los referentes del barrio a través de los edificios (órdenes arquitectónicos, estatuas, decoración) y los establecimientos comerciales. Más actividades son la búsqueda de referentes en cómics o películas concretas (estas últimas no ambientadas en el Mundo Clásico). Seguir un mito a través de las diversas artes es también una actividad muy interesante.

19. ¿Y por último, si tuviera que escoger  una tienda con un nombre con referente clásico, cuál sería?

Si algún día abriera una librería me gustaría llamarla “Alejandría” o “Papyrus”.

 

Parlant amb Dolors Clota

4 desembre 2013 Sense comentaris

Avui dia 4 de desembre de 2013 a les 12:45 ens ha contestat per Gmail Dolors Clota, una professora d’ensenyament secundari a l’INS Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm, a Girona. Llicenciada en filologia clàssica (llatí) per la Universitat de Barcelona. Volem agrair l’amabilitat amb la que ens va respondre a les preguntes i la seva aportació al nostre treball amb les fotos de les peces de ceràmica amb referents clàssics que podem  trobar a Ceràmiques Terraforta (Breda) i que ella ens va proporcionar. Aquí teniu les seves respostes:

1. Es fixa en els referents clàssics que hi ha pel carrer?

Sí que m’hi fixo… suposo que és una mica per deformació professional.

2. En veu molts?

Quan m’hi vaig començar a fixar per fer-los servir a classe, no n’hi havia gaires (o almenys jo no els veia…). Recordo que el primer que vaig descobrir era d’una botiga de llenceria i roba interior per a dones que hi havia al davant de casa dels meus pares, a Manlleu. La botiga es diu Vestal. Recordo la cara de sorpresa de la dependenta quan li vaig demanar si tenia relació amb les vestals romanes… i sí, n’hi tenia! A partir d’aquell moment m’hi vaig anar fixant i en vaig anar descobrint. Això sí, quan en veia algun, entrava a la botiga i els demanava una targeta on sortís el nom! A vegades encara ho faig.

En els darrers quatre o cinc anys he observat que hi ha una certa tendència a posar noms en llatí (i molt excepcionalment en grec) a molts establiments comercials, a banda de molts productes que també hi porten el nom. Si duc càmera de fotos, en faig una foto; però el que m’agrada més és tenir la targeta, o la bossa de la botiga o bé el producte.

3. Quins ha vist per Sant Hilari Sacalm i les Guilleries?

A Sant Hilari, hi ha dues botigues amb nom amb referent clàssic: una botiga franquícia d’Eureka kids i també una botiga de dietètica que es diu Iris. A la Font Vella hi ha un petit monument amb un bust de Mn. Cinto Verdaguer amb uns versos dedicats a la font; en aquest monument hi ha l’alfa i l’omega. Sovint a 3r d’ESO, quan explico l’alfabet grec, els demano que busquin a quin lloc del poble poden trobar-ne.

4. En quina part del món n’ha vist més?

No ho sabria dir amb precisió. El que sí he observat és que n’hi ha al sud de França, a Itàlia, a Catalunya, a Mallorca… En els pobles on hi ha restes romanes és molt més habitual que molts comerços duguin noms relacionats amb el passat romà o grec. Empúries, Alcúdia, Arles, Narbona, Tarragona, Palma,… en són una bona mostra. Em sembla que un dels noms que més he vist utilitzar són el de fòrum i el d’àgora, fins i tot a poblacions que no tenen restes romanes o gregues.

5. Li agrada viure rodejada de referents o li és indiferent?

M’agrada. M’encurioseix veure com passen els anys i els segles, i seguim mantenint una part de les nostres arrels. M’agrada també descobrir-los en la música i en alguns costums que ens semblen propis de la nostra època i que en realitat duen un munt d’anys entre nosaltres, com el fet de tallar el pastís de nuvis, la celebració del dia dels difunts,…

6. Per què creu que encara s’utilitzen referents clàssics?

Em sembla que s’utilitzen perquè fa molt i molt que s’utilitzen (el tòpic del Carpe diem, per exemple), per voluntat de reconèixer i valorar el nostre passat, i també perquè una pinzellada clàssica dóna prestigi a una obra d’art (sigui de l’àmbit que sigui), a un producte quotidià, a un establiment…

7. De quin àmbit n’ha vist més?

M’és difícil de precisar. Jo poso especial atenció als que apareixen en les cançons perquè m’agrada dur música a classe, i també els que fan referència al món comercial, tant si es tracta d’un producte com d’un establiment. En veig molts de relacionats amb la mitologia. I ara em seria una mica difícil si és perquè n’hi ha molts o bé perquè jo m’hi fixo especialment…

8. Pensa que la gent s’interessa pels referents clàssics o els hi passen desapercebuts?

La gent, en general, no s’hi interessa massa (em sembla); ens hi fixem més els del “mundillo” per formació professional i també els nostres alumnes perquè ens en senten a parlar per activa i per passiva. Alguns alumnes, quan en troben, em porten el producte o la foto a classe i així va creixent el nombre de persones que s’interessa pels referents clàssics. Si ells també en parlen, es va fent xarxa mica en mica per donar-los a conèixer.

9 . D’on li ve la dèria per allò clàssic? Per què va estudiar clàssiques?

No sé d’on em ve la dèria pel món clàssic… si és que en puc dir dèria en el meu cas. Diria que en tot cas em ve més per la meva voluntat pedagògica que no pas pel món clàssic en si mateix. Vaig estudiar clàssiques després de dubtar entre filologia catalana i clàssica. Imagino que, d’alguna manera, hi van influir els professors que vaig tenir a l’institut… A mi sempre m’havia agradat molt la part de morfologia i sintaxi de les classes de llengua. Ja de petita tenia clar que volia ser professora i, quan vaig haver de triar, em vaig imaginar fent classes i em vaig veure fent classe de llatí. A la facultat vaig dubtar en algun moment perquè no m’acabava d’agradar com estaven enfocades algunes assignatures i, sovint, tenia la sensació que de tot allò ben poc em serviria per fer classes. Però, a més de llatí i grec, he fet classes de català, castellà, francès, socials i, fins i tot, vaig fer un trimestre de tecnologia!

10. Fa col·lecció de quelcom amb referents clàssics?

Tinc força ampolles de vi i cervesa amb nom clàssic, i també guardo targetes de botigues que tenen referent clàssic en el nom.

11. Hem vist referents clàssics en fotografies de peces de ceràmica de Breda, què n’opina?

Per a mi la ceràmica és un bon suport per als referents clàssics. Només cal anar a qualsevol museu on hi hagi peces del món grecorromà i la ceràmica hi ocupa un lloc especial. En aquella època era una mica com el plàstic per nosaltres.

A Breda, com a poble de clara tradició terrissaire ja documentada des del segle XIV, hi podeu trobar peces amb referents clàssics. Això depèn una mica de l’artista  que se sent “cridat” per aquest món. Hi ha una ceramista que ara viu al sud de Catalunya que té una col.lecció preciosa de plats, àmfores i joies d’inspiració clàssica, com ara mitologia (Psique i Cupido, Ulisses, Afrodita…). En alguns pots de farmàcia, un ceramista que treballa amb les mateixes tècniques que al segle…, s’hi poden endevinar Leda i Júpiter… En les rajoles que es pengen a la paret, a l’entrada de la casa, per exemple, s’hi poden trobar algunes dites llatines: Carpe diem, In vino veritas,… però això depèn sempre de la voluntat de l’artista i del fet que algun client ho demani.

12. L’ajuden els referents en la seva tasca docent?

Sí. M’ajuden molt a relacionar el passat amb el present. M’ajuden a entendre d’on venim per saber  una mica més qui sóc. I això és el que vull transmetre als meus alumnes. Em serveix per explicar-los que algunes coses acaben esdevenint intemporals i també m’ajuda a explicar-los el concepte de la paraula clàssic. Els acostumo a dir que m’agrada que es mantinguin els referents que aporten bellesa, harmonia i saviesa al món. Em dol que encara es mantinguin alguns referents que ens parlen de domini i opressió a altres persones. Penso en el genocidi que va dur a terme Juli Cèsar amb el poble gal i no puc evitar relacionar-ho amb d’altres que hi ha hagut en els darrer segle.

13. En els seus escrits utilitza referents clàssics? Per què? Com?…

En algun dels meus contes he fet servir referents clàssics perquè són part de la meva formació i, per tant, de mi mateixa. Bàsicament he fet servir expressions llatines que, en alguns casos també em serveixen per posar-hi un toc d’humor. Potser algú que es llegeixi algun conte amb una lupa immensa hi podrà veure alguna referència mitològica molt subtil de la qual, potser, ni jo mateixa en sóc conscient. A vegades penso que els lectors i analistes dels textos troben més coses en l’obra de les que a priori havia pensat l’autor. Això em fa pensar en un professor de la universitat que en un poema de Catul o de Properci (no ho recordo) jugava a trobar una mena de dibuix d’un pentitat amb trena per la disposició de substantius i adjectius. A mi em va semblar que en feia un gra massa…

14. Ha fet cap activitat relacionada amb els referents amb els seus alumnes?

Moltes vegades, quan fan algun treball de mitologia els demano que busquin també si hi ha cançons, productes o establiments que tinguin aquell nom i que justifiquin l’encert o no del nom.

Fa un parell o tres d’anys vam fer unes cartes divines, com si els déus de l’Olimp parlessin als alumnes. Va ser divertit! Això depèn també una mica de com les muses m’acompanyen durant el curs, i també del tipus d’alumnes. N’hi ha de més creatius i receptius, i n’hi ha que ho són menys.

15. Com a col·laboradora d’Aracne, pensa que hi ha més apunts relacionats amb els referents o menys?

Tant jo com els meus alumnes de Sant Hilari tenim, en aquests moment, una mica rovellada la col.laboració amb l’Aracne…

16. Si hagués de proposar una activitat als alumnes per tal de conèixer més referents o endinsar-se de fons en aquest món, què proposaria?

Possiblement tindria la mitologia com a eix central. A tots ens agrada que ens expliquin històries i les mitològiques ens parlen, en el fons, molt de nosaltres mateixos. Sovint els demano que busquin de quina manera ells es poden sentir identificats amb la història o bé que ho relacionin amb alguna cosa que els hagi passat als seus companys.

17. Si hagués de buscar un nom amb referent clàssic per una botiga, quin triaria?

De fet, hi ha una empresa a qui jo vaig posar el nom fa set o vuit anys. Una amiga d’EGB em va explicar que el seu marit buscava un nom per a la seva empresa d’informàtica. Bàsicament es dedicaven a oferir un servei de “còpia” del disc de l’ordinador del client de manera que si hi havia alguna problema es podia solucionar a distància. Volien un nom en llatí perquè consideraven que això els donaria una mica més de prestigi. Jo buscava un nom relacionat amb el que feien i que també sonés bé. Se’m va acudir fer com els dadaistes i agafar el diccionari a veure què passava. Vaig obrir per la pàgina de la qu- i vaig anar llegint… fins que vaig trobar la paraula quopiam. Sonava gairebé com còpia i vol dir… Ho busqueu vosaltres?

N.B.:

Després de buscar en el diccionari quopiam hem trobat que vol dir ‘sigui on sigui’ i això té relació amb l’empresa ja que ells et poden solucionar el problema sigui on sigui que tu tinguis l’ordinador…

« Previous Entries
Next entries »