Parlant amb Dolors Clota

Avui dia 4 de desembre de 2013 a les 12:45 ens ha contestat per Gmail Dolors Clota, una professora d’ensenyament secundari a l’INS Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm, a Girona. Llicenciada en filologia clàssica (llatí) per la Universitat de Barcelona. Volem agrair l’amabilitat amb la que ens va respondre a les preguntes i la seva aportació al nostre treball amb les fotos de les peces de ceràmica amb referents clàssics que podem trobar a Ceràmiques Terraforta (Breda) i que ella ens va proporcionar. Aquí teniu les seves respostes:

1. Es fixa en els referents clàssics que hi ha pel carrer?

Sí que m’hi fixo… suposo que és una mica per deformació professional.

2. En veu molts?

Quan m’hi vaig començar a fixar per fer-los servir a classe, no n’hi havia gaires (o almenys jo no els veia…). Recordo que el primer que vaig descobrir era d’una botiga de llenceria i roba interior per a dones que hi havia al davant de casa dels meus pares, a Manlleu. La botiga es diu Vestal. Recordo la cara de sorpresa de la dependenta quan li vaig demanar si tenia relació amb les vestals romanes… i sí, n’hi tenia! A partir d’aquell moment m’hi vaig anar fixant i en vaig anar descobrint. Això sí, quan en veia algun, entrava a la botiga i els demanava una targeta on sortís el nom! A vegades encara ho faig.

En els darrers quatre o cinc anys he observat que hi ha una certa tendència a posar noms en llatí (i molt excepcionalment en grec) a molts establiments comercials, a banda de molts productes que també hi porten el nom. Si duc càmera de fotos, en faig una foto; però el que m’agrada més és tenir la targeta, o la bossa de la botiga o bé el producte.

3. Quins ha vist per Sant Hilari Sacalm i les Guilleries?

A Sant Hilari, hi ha dues botigues amb nom amb referent clàssic: una botiga franquícia d’Eureka kids i també una botiga de dietètica que es diu Iris. A la Font Vella hi ha un petit monument amb un bust de Mn. Cinto Verdaguer amb uns versos dedicats a la font; en aquest monument hi ha l’alfa i l’omega. Sovint a 3r d’ESO, quan explico l’alfabet grec, els demano que busquin a quin lloc del poble poden trobar-ne.

4. En quina part del món n’ha vist més?

No ho sabria dir amb precisió. El que sí he observat és que n’hi ha al sud de França, a Itàlia, a Catalunya, a Mallorca… En els pobles on hi ha restes romanes és molt més habitual que molts comerços duguin noms relacionats amb el passat romà o grec. Empúries, Alcúdia, Arles, Narbona, Tarragona, Palma,… en són una bona mostra. Em sembla que un dels noms que més he vist utilitzar són el de fòrum i el d’àgora, fins i tot a poblacions que no tenen restes romanes o gregues.

5. Li agrada viure rodejada de referents o li és indiferent?

M’agrada. M’encurioseix veure com passen els anys i els segles, i seguim mantenint una part de les nostres arrels. M’agrada també descobrir-los en la música i en alguns costums que ens semblen propis de la nostra època i que en realitat duen un munt d’anys entre nosaltres, com el fet de tallar el pastís de nuvis, la celebració del dia dels difunts,…

6. Per què creu que encara s’utilitzen referents clàssics?

Em sembla que s’utilitzen perquè fa molt i molt que s’utilitzen (el tòpic del Carpe diem, per exemple), per voluntat de reconèixer i valorar el nostre passat, i també perquè una pinzellada clàssica dóna prestigi a una obra d’art (sigui de l’àmbit que sigui), a un producte quotidià, a un establiment…

7. De quin àmbit n’ha vist més?

M’és difícil de precisar. Jo poso especial atenció als que apareixen en les cançons perquè m’agrada dur música a classe, i també els que fan referència al món comercial, tant si es tracta d’un producte com d’un establiment. En veig molts de relacionats amb la mitologia. I ara em seria una mica difícil si és perquè n’hi ha molts o bé perquè jo m’hi fixo especialment…

8. Pensa que la gent s’interessa pels referents clàssics o els hi passen desapercebuts?

La gent, en general, no s’hi interessa massa (em sembla); ens hi fixem més els del “mundillo” per formació professional i també els nostres alumnes perquè ens en senten a parlar per activa i per passiva. Alguns alumnes, quan en troben, em porten el producte o la foto a classe i així va creixent el nombre de persones que s’interessa pels referents clàssics. Si ells també en parlen, es va fent xarxa mica en mica per donar-los a conèixer.

9 . D’on li ve la dèria per allò clàssic? Per què va estudiar clàssiques?

No sé d’on em ve la dèria pel món clàssic… si és que en puc dir dèria en el meu cas. Diria que en tot cas em ve més per la meva voluntat pedagògica que no pas pel món clàssic en si mateix. Vaig estudiar clàssiques després de dubtar entre filologia catalana i clàssica. Imagino que, d’alguna manera, hi van influir els professors que vaig tenir a l’institut… A mi sempre m’havia agradat molt la part de morfologia i sintaxi de les classes de llengua. Ja de petita tenia clar que volia ser professora i, quan vaig haver de triar, em vaig imaginar fent classes i em vaig veure fent classe de llatí. A la facultat vaig dubtar en algun moment perquè no m’acabava d’agradar com estaven enfocades algunes assignatures i, sovint, tenia la sensació que de tot allò ben poc em serviria per fer classes. Però, a més de llatí i grec, he fet classes de català, castellà, francès, socials i, fins i tot, vaig fer un trimestre de tecnologia!

10. Fa col·lecció de quelcom amb referents clàssics?

Tinc força ampolles de vi i cervesa amb nom clàssic, i també guardo targetes de botigues que tenen referent clàssic en el nom.

11. Hem vist referents clàssics en fotografies de peces de ceràmica de Breda, què n’opina?

Per a mi la ceràmica és un bon suport per als referents clàssics. Només cal anar a qualsevol museu on hi hagi peces del món grecorromà i la ceràmica hi ocupa un lloc especial. En aquella època era una mica com el plàstic per nosaltres.

A Breda, com a poble de clara tradició terrissaire ja documentada des del segle XIV, hi podeu trobar peces amb referents clàssics. Això depèn una mica de l’artista que se sent “cridat” per aquest món. Hi ha una ceramista que ara viu al sud de Catalunya que té una col.lecció preciosa de plats, àmfores i joies d’inspiració clàssica, com ara mitologia (Psique i Cupido, Ulisses, Afrodita…). En alguns pots de farmàcia, un ceramista que treballa amb les mateixes tècniques que al segle…, s’hi poden endevinar Leda i Júpiter… En les rajoles que es pengen a la paret, a l’entrada de la casa, per exemple, s’hi poden trobar algunes dites llatines: Carpe diem, In vino veritas,… però això depèn sempre de la voluntat de l’artista i del fet que algun client ho demani.

12. L’ajuden els referents en la seva tasca docent?

Sí. M’ajuden molt a relacionar el passat amb el present. M’ajuden a entendre d’on venim per saber una mica més qui sóc. I això és el que vull transmetre als meus alumnes. Em serveix per explicar-los que algunes coses acaben esdevenint intemporals i també m’ajuda a explicar-los el concepte de la paraula clàssic. Els acostumo a dir que m’agrada que es mantinguin els referents que aporten bellesa, harmonia i saviesa al món. Em dol que encara es mantinguin alguns referents que ens parlen de domini i opressió a altres persones. Penso en el genocidi que va dur a terme Juli Cèsar amb el poble gal i no puc evitar relacionar-ho amb d’altres que hi ha hagut en els darrer segle.

13. En els seus escrits utilitza referents clàssics? Per què? Com?…

En algun dels meus contes he fet servir referents clàssics perquè són part de la meva formació i, per tant, de mi mateixa. Bàsicament he fet servir expressions llatines que, en alguns casos també em serveixen per posar-hi un toc d’humor. Potser algú que es llegeixi algun conte amb una lupa immensa hi podrà veure alguna referència mitològica molt subtil de la qual, potser, ni jo mateixa en sóc conscient. A vegades penso que els lectors i analistes dels textos troben més coses en l’obra de les que a priori havia pensat l’autor. Això em fa pensar en un professor de la universitat que en un poema de Catul o de Properci (no ho recordo) jugava a trobar una mena de dibuix d’un pentitat amb trena per la disposició de substantius i adjectius. A mi em va semblar que en feia un gra massa…

14. Ha fet cap activitat relacionada amb els referents amb els seus alumnes?

Moltes vegades, quan fan algun treball de mitologia els demano que busquin també si hi ha cançons, productes o establiments que tinguin aquell nom i que justifiquin l’encert o no del nom.

Fa un parell o tres d’anys vam fer unes cartes divines, com si els déus de l’Olimp parlessin als alumnes. Va ser divertit! Això depèn també una mica de com les muses m’acompanyen durant el curs, i també del tipus d’alumnes. N’hi ha de més creatius i receptius, i n’hi ha que ho són menys.

15. Com a col·laboradora d’Aracne, pensa que hi ha més apunts relacionats amb els referents o menys?

Tant jo com els meus alumnes de Sant Hilari tenim, en aquests moment, una mica rovellada la col.laboració amb l’Aracne…

16. Si hagués de proposar una activitat als alumnes per tal de conèixer més referents o endinsar-se de fons en aquest món, què proposaria?

Possiblement tindria la mitologia com a eix central. A tots ens agrada que ens expliquin històries i les mitològiques ens parlen, en el fons, molt de nosaltres mateixos. Sovint els demano que busquin de quina manera ells es poden sentir identificats amb la història o bé que ho relacionin amb alguna cosa que els hagi passat als seus companys.

17. Si hagués de buscar un nom amb referent clàssic per una botiga, quin triaria?

De fet, hi ha una empresa a qui jo vaig posar el nom fa set o vuit anys. Una amiga d’EGB em va explicar que el seu marit buscava un nom per a la seva empresa d’informàtica. Bàsicament es dedicaven a oferir un servei de “còpia” del disc de l’ordinador del client de manera que si hi havia alguna problema es podia solucionar a distància. Volien un nom en llatí perquè consideraven que això els donaria una mica més de prestigi. Jo buscava un nom relacionat amb el que feien i que també sonés bé. Se’m va acudir fer com els dadaistes i agafar el diccionari a veure què passava. Vaig obrir per la pàgina de la qu- i vaig anar llegint… fins que vaig trobar la paraula quopiam. Sonava gairebé com còpia i vol dir… Ho busqueu vosaltres?

N.B.:

Després de buscar en el diccionari quopiam hem trobat que vol dir ‘sigui on sigui’ i això té relació amb l’empresa ja que ells et poden solucionar el problema sigui on sigui que tu tinguis l’ordinador…