El passat dia 28 de novembre de 2013 a les 17:30h. vam tenir el plaer de parlar amb Bàrbara Pastor, la “profe rebelde”. És doctorada en filologia clàssica, escriptora i professora. La vam fer per Skype ja que no podíem esperar dia 5 de desembre, quan ve al nostre centre a fer un fòrum d’oratòria amb els alumnes de 4t de l’ESO. Se’ns feia tard ja que hem de lliurar el Treball dia 11 de desembre; però esperem amb candeletes poder veure-la i parlar amb ella. És una passada de persona i això que només vam parlar amb ella una hora. Aquí podeu veure com va anar la xerrada:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=i2bKFVhijJ8[/youtube]

En aquesta xerrada amb Bàrbara Pastor ens comença dient que li agrada molt veure referents clàssics arreu, i que n’hi ha moltíssims, ens parla concretament de que fa poc, va descobrir davant de casa seva, a Barcelona, que a la façana de la llotja hi ha el pétaso i el caduceu del déu Hermes, déu del comerç, també ens parla d’una crema per la pell que s’anomena “Summum” i que és propietat dels laboratoris “cumlaude“, i ens diu que hi ha referrents per tot arreu, en la cosmètica, en marques i models de cotxes… ens diu que el món clàssic és una font continua d’inspiració, per això les grans multinacionals utilitzen els recursos del món clàssic, perquè és infinit i a més a més, dóna un toc de cultura al producte. Ens comenta que a Espanya el coneixement de clàssiques no és valorat, fins i tot es qüestiona per a què serveix, per altra banda, a estats units, el saber de cultura clàssica és una admiració absoluta, allà tenen les millor universitats, biblioteques i uns incunables impressionants, tot i no compartir les nostres arrels clàssiques ja que és un país amb uns dos-cents anys d’història. Ens explica haver fet excursions per Madrid amb els seus alumnes i ens diu que el centre de Madrid està farcit de referents clàssics, com “la porta d’Alcalá” que equival a l’arc de triomf de l’Antiga Roma, la font de Cibeles, la font de Neptú, també el museu del Prado on hi ha “la sala de las Musas”, també les Cariàtides al centre Cervantes, i també temples neoclàssics, bé, n’hi ha moltíssims, també el Banc d’Espanya, que a la façana podem trobar Hermes. També ens parla de referents en el cinema, ens parla de pel·lícules com “Avatar” amb el seu planeta “Pandora”, també de la pel·lícula “La búsqueda”  que és la metàfora del coneixement de la piedra filosofal, el simbolisme del déu Prometeu, també en la pel·lícula Matrix quan en Neo, el protagonista, va a veure l’oracle i veu en la part de dalt de la porta una inscripció, que és la que fa tres mil anys hi havia a Delfos, “Nosce te ipsum” coneix-te a tu mateix, doncs si un no es coneix, no pot comprendre el món. També ens parla de la pel·lícula pinotxo, de Pretty woman i de My fair lady, podem veure doncs que els referents al món clàssics es troben per tot arreu. I fins i tot ens comenta que el director de “la guerra de les galàxies” és un enamorat de la política romana. Per tant, i com ens diu la Bàrbara, el cine és un recurs extraordinari per conèixer el món clàssic. Ens explica que en homenatge a la Medalla Fields, hi ha una estàtua d’Arquimedes segut amb un compàs a la mà en el centre de Berlín, a l’entrada de l’Hospital Central Califòrnia a San Diego hi ha el déu Esculapi, també ens diu que Cincinnati té aquest nom per el cònsol romà Cincinnatus, un cònsol honest i que no acceptava la corrupció. Llavors ens parla de Washington, per la Bàrbara una de les ciutats més belles dels Estats Units, doncs aquesta ciutat fou dissenyada exactament com es va dissenyar originàriament el pla urbanístic de l’antiga Roma, fou Pierre L’Enfant qui es va inspirar per crear la nova i futura Roma, el nou món, inspirat en el món clàssic. També ens explica que en els bitllets de dòlar, hi ha un vers de Virgili, que diu “Novus Ordo Seclorum”, un nou ordre mundial vindrà. Bàrbara ens diu que viure rodejada de referents clàssics li inspira pau, li ajuden a entendre qui som, i que, al haver-n’hi arreu, vagi on vagi, se sent com a casa. Ens parla d’una pel·lícula que diu ser de bellesa extraordinària, El pacient anglès, doncs en l’escena principal, on hi ha gent davant d’una foguera, s’està recitant un conte que va escriure l’historiador grec Heròdot, també durant la pel·lícula el protagonista, un pacient que ha perdut la memòria, diu: “no puc viure sense Herodotus”, aquest pacient té un llibre de les històries d’Heròdot, un llibre vell i espatllat. Encara s’utilitzen tants referents perquè és una manera de comprendre la situació actual del món, i és una manera importantíssima de saber que casi bé res del que fem ve de res, és a dir, que tot ho imitem del passat clàssic. També ens parla del famós arquitecte alemany Mies van der Rohe, qui per dissenyar la “silla barcelona” es va inspirar en les cadires consulars, que eren les cadires on portaven els cònsols de l’antiga Roma pel carrer per que no anessin caminant. Fins i tot als EAU, on a l’entrada de la ciutat més important, Dubai, hi ha la famosa porta de Micenes, la diferència que hi ha es que aleshores la porta de Micenes era l’entrada a la ciutat heroica i ara és l’entrada a la ciutat financera. Ha vist referents de tots els àmbits, polític, econòmic, jurídic… ens explica que en la façana del Tribunal Suprem de Madrid hi ha l’estàtua de la deessa de la justícia amb la vena en els ulls i la balança, perquè la justícia és equitativa i cega, llavors ens explica que Europa es divideix en tres columnes, la primera, la llibertat de Grècia, els grecs lluitaven contra els perses per la llibertat, la segona, l’ordre de Roma, els romans inventen la paraula “equitat”, si tu has comés un delicte, la llei et castiga amb una pena equitativa al delicte que has comés, i la tercera, la fe religiosa. Ens explica que no és veritat que els joves no els hi interessi res, que s’avorreixen, doncs el problema el trobem en els professors, que alguns són avorrits, si el professor és bo, l’alumne s’interessarà per la matèria i aprendrà. L’estimació de la Bàrbara per allò clàssic li prové de la seva mare, qui era una apassionada del món llatí, quan li va començar a ensenyar els llibres que ella utilitzava quan era alumne, uns llibres antics, la Bàrbara es sentí atreta per la olor de llibre antic, ens diu que si aquests llibres haguessin sigut de química potser no haguéssim fet aquesta xerrada i vostès no estarien llegint aquest text que tant aporta a tots, doncs va ser la olor de llibre antic el que la va atreure, i afortunadament eren de llatí, la primera lliçó de llatí li donà la seva mare precisament, llavors va tenir unes professores excel·lents que van acabar d’enamorar-la. Ens comenta que com a col·lecció li agraden molt els diccionaris de llatí, que en té uns quants, també col·lecciona monedes antigues i li encanten els llibres antics. Ens parla del seu últim llibre, “Somos lo que sabemos” i ens diu que el títol reflexa molt bé el contingut i que en el llibre parla de que som cosmopolites del món clàssic, doncs anem on anem, mirem on mirem, sempre hi ha Grècia i Roma, i el més important i el perquè mai hem de donar l’espatlla a Grècia i Roma, doncs Grècia i Roma som tots, perquè tots venim del mateix lloc, i el llibre intenta explicar, amb l’ajut de molta fotografia, que un no pot entendre el món en el que viu si no sap d’on ve. Més tard, ens explica que el que ens diferencia a tots és el coneixement que tenim, no pas la vellesa, la riquesa o demés, el que nosaltres coneixem és el que ens farà créixer i el que ens farà verdaderament lliures, aquesta satisfacció intel·lectual no te la pot proporcionar altre cosa que l’estudi, el coneixement. Ens explica que la seva especialitat i el que li apassiona són les històries de les paraules, ens diu que una paraula no només són lletres, una paraula és una vida, una història, inclòs al llarg de la xerrada, ens dóna a conèixer que la paraula museu prové del mot “muses” que són les divinitats que inspiren les arts de l’escriptura i la música, també la paraula història, que significa investigació i fins i tot la paraula company, que prové de “compartir el pa”. Ens explica alguna de les activitats que ha realitzat amb els alumnes, com recitar el poema Ítaca d’en Kavafis en sis idiomes, també han muntat un estudi de pintura perquè els alumnes vagin pintant mentre la Bàrbara ensenya cultura clàssica, viatges a Madrid, com hem comentat abans, i sobretot, veure molt cinema, a la tornada de la pel·lícula cadascú ha d’explicar el que ha vist, el mateix mètode que a les escoles nord-americanes, menys exàmens escrits, i més exposicions en públic, cosa que dóna molta seguretat en un mateix. Una activitat que la Bàrbara recomana per endinsar-se en el món dels clàssics és anar al cinema, veure bon cinema és una lliçó d’història, de filosofia, de coneixement en general, extraordinària, ens explica que sempre ha defensat que una assignatura que s’anomeni “cinema” hauria de ser obligatòria i ella la donaria encantada, perquè, com hem vist al llarg de la xerrada, és importantíssim veure bon cinema. Ens diu també que com a la joventut li capta més una imatge actual, ella començaria fent classe al revés, de l’actualitat endarrere. I finalment, si hagués de posar nom a un bar, l’anomenaria “bibendum“.

Etiquetes:Bàrbara Pastor, Barcelona, Converses, Madrid, Nova York, Palma de Mallorca, Referents clàssics