Prometeu i Pandora

Segons la mitologia grega Prometeu era fill de Jàpet, descendent d’una divinitat, i de la deessa Clímene. Era germà d’Atles, Epimeteu i Meneci, als quals superava en astúcia i enginy. No tenia cap por als déus, i va ridiculitzar Zeus i la seva poca perspicàcia.

Prometeu va ser el creador de l’home. Quan ell i Epimeteu van començar a fer criatures per poblar la terra per ordre de Zeus, Epimeteu va preferir la quantitat i va fer moltes criatures, dotant-les amb molts dons que els havia assignat per a tal fi (pell, arpes, ales i aletes…). Mentre el seu germà feia això, Prometeu treballava acuradament en una criatura a semblança dels déus: un humà. No obstant això, Prometeu va trigar tant a fer la seva obra mestra que, quan va acabar, Epimeteu havia usat ja tots els dons que Zeus els havia donat.

Prometeu va sentir pena de la seva creació, en veure-la tremolar durant les fredes nits d’hivern, i va decidir escalar l’Olimp per a robar el foc del carro d’Hèlios i portar-li-ho als humans sobre la tija d’un fonoll, però Zeus no estava d’acord amb la idea d’ajudar els humans.

Càstig de Prometeu Prometeu donant el foc a la humanitat

Per apavaigar Zeus, Prometeu va dir als humans que cremessin ofrenes als déus. Per aquesta raó van decidir sacrificar un gran toro. El sacrifici no va tardar a ser ensumat pels déus, però tot això formava part d’un engany que duia a terme Prometeu, aquest va oferir-li dues safates a Zeus, la primera que consistia en una safata plena de carn però coberta per ossos i la segona que estava formada per la resta d’ossos del sacrifici i coberta per apetitós greix. Llavors va deixar triar a Zeus la seva ofrena, Zeus enganyat va triar el plat d’ossos, i Prometeu amb gran perspicàcia va aconseguir quedar-se amb el plat de carn per a si mateix i la resta de mortals.

Zeus va voler castigar Prometeu per la seva hybris, per això va decidir emportar-se el foc de la terra. Per altra banda, també va voler venjar-se de Prometeu per l’ofensa del sacrifici, per això va ordenar a Hefest que fes una dona d’argila anomenada Pandora. Zeus li va infondre vida i la va enviar a Prometeu, juntament amb la caixa que li havia regalat Hermes. Prometeu va sospitar i no va voler tenir res a veure amb Pandora, alegant que era estúpida, per la qual cosa aquesta va ser enviada Epimeteu, qui es va casar amb ella malgrat els advertiments del seu germà perquè no acceptés cap regal dels déus.

Zeus es va enfurismar encara més en veure com Prometeu es deslliurava de Pandora, i va fer que el portessin al Caucas, on va ser encadenat per Hefest amb l’ajuda de Bia i Cratos. Zeus va enviar una àguila (filla dels monstres Tifó i Equidna) perquè es mengés el fetge de Prometeu. Sent aquest immortal, el seu fetge tornava a créixer cada dia, i l’àguila tornava cada dia per devorar-lo. Aquest càstig havia de durar 30.000 anys, però al cap de 30 anys Hèracles va passar pel lloc de captivitat de Prometeu de camí al jardí de les Hespèrides i el va alliberar en disparar una fletxa a l’àguila i matar-la. Aquesta vegada Zeus no li va importar que Prometeu evités de nou el seu càstig, fins hi tot va proporcionar més glòria al seu fill Hèracles per l’alliberament d’aquest. Prometeu va ser convidat a tornar a l’Olimp, amb la condició que havia de portar amb ell la roca a la qual va ser encadenat.

Per altra banda, Pandora acabaria obrint la capsa que li havia donat Hermes, malgrat les indicacions d’Epimeteu i Prometeu de què no l’obrissin sospitant els dos de la paraula de Zeus de què la capsa estava plena de tresors. La llegenda diu que Pandora era molt tafanera i que un dia mentre Epimeteu dormia aquesta li va prendre la clau i va obrir la capsa, de dintre en van sortir tots els mals que corren avui per la terra. Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la capsa, però l’únic que va aconseguir que hi restés va ser l’esperança. Per això es diu que l’esperança és l’últim que perd l’home i encara s’usa l’expressió la caixa de Pandora. Els mals que van escapar de la capsa també van provocar la mort de la mateixa Pandora.

Naim Bensaed

Aquest article s'ha publicat dins de Amor conjugal, Amor filantròpic, Déus, General i etiquetat amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a Prometeu i Pandora

  1. camil.arigon diu:

    Per saber per què l’ésser humà ha de treballar hem de cercar el mite de Pandora i Prometeu. Hesíode en fa referència en la seva obra “Treballs i dies”.

    Els homes han de treballar
    Contra Prometeu, enfadat, va parlar Zeus, l’amuntegador de núvols:
    “Fill de Jàpet, que coneixes els designis sobre totes les coses, et complaus d’haver robat el foc i d’haver guanyat el meu cor, hi haurà un gran perjudici per a tu i per als homes que vindran. A ells, a canvi del foc, els donaré un flagell amb què estaran alegres, en oferir el seu amor a allò que és el seu mal.”
    Així va parlar, i va esclafir un somriure el pare dels homes i dels déus. Va manar a l’il·lustre Hefest que al més ràpidament possible fes barreja de terra amb aigua, i que dins hi posés la veu i la força d’un home, i l’aparença semblant a les dees immortals, d’una bella i fascinadora donzella[…].
    Va anomenar aquesta dona Pandora, perquè tots els que tenen els estatges olímpics van fer-li un present, sofriment per als homes que mengen pa[…].
    En altres temps, la raça dels homes vivia sobre la terra lluny dels mals, i del treball fatigós i de les terribles malalties, que als homes donen la mort. Però, la dona, retirant amb les seves mans la gran tapadora de la gerra, els va escampar, i, per als homes, va ordir tristes preocupacions. Només romania allí l’esperança, en una seu indestructible, dins la gerra, sota la boca, i des d’allí no va volar cap a fora; ja que abans va tancar la tapadora de la gerra (per voluntat de Zeus, que porta l’ègida i amuntega els núvols). Innombrables tristeses vagarejaven entre els homes. Plena era la terra de mals. Les malalties, les unes de dia, les altres, de nit, per pròpia voluntat porten mals per als homes en silenci, perquè el prudent Zeus les va privar de parlar. De cap manera, no és possible evitar la voluntat de Zeus.

    Hesíode, Treballs i dies 49-105

    En aquesta part de l’obra es narra el moment en el qual Zeus enfadat per haver-li robat el foc per entregar-se’l als mortals, va introduir el patiment del treball en els humans. Zeus els donaria flagell perquè tots estiguin alegres d’aquesta desgràcia, com si no es tractés d’una desgràcia. Hesíode va tractar de situar el treball en una situació privilegiada, sent considerat alguna cosa beneficiosa per l’home. Els déus van mantenir en secret el que subministra la vida a l’home, perquè, d’una altra manera, treballaria un dia amb escassos esforços, per aconseguir amb què viure tot l’any sense fer res. Hesíode tracta d’ensenyar com s’ha de treballar i com han d’actuar els déus; exposa un ideal de treball i la reacció divina a tot el contrari.

  2. Clàudia Cazaux Cuberas diu:

    És el mite de Prometeu i el càstig d’haver de treballar.
    Prometeu era fill de Jàpet i va robar el foc a Zeus per tornar-li als humans, que anteriorment Zeus els hi havia tret. Zeus al enterar-se castigà a Prometeu i a tots els humans enviant-li’s una dona anomenada Pandora feta per Hefest amb terra i aigua, juntament amb la veu i la força d’un home i d’una bellesa semblant a la de les dees immortals, acompanyada d’un flagell (un càstig). Al obrir la gerra que portava va escampar totes les tristeses i malalties per la Terra castigant així tots els homes, la voluntat de Zeus.

  3. Dani Jarque diu:

    En el mite de Prometeu explica el fet que l’ésser humà ha de treballar.

    Prometeu era fill de Jàpet i Clímene, i va fer els homes amb les seves pròpies mans a partir del fang. El problema és que s’estimava massa la seva creació i va entabanar el totpoderós Zeus per afavorir aquells éssers tan insignificants. El déu del llampec, enfadat (com gairebé sempre), va prendre el foc als humans a mode de càstig, però Prometeu va robar-lo altre cop i els el va tornar. Zeus va decretar un doble càstig, per una banda va encadenar Prometeu a una columna i cada dia una àliga se li menjava el fetge, per la nit li tornava a créixer. I per altra banda, als homes els va enviar una dona massa curiosa: la Pandora. En realitat, Zeus va enviar Pandora i una caixa (i instruccions de no obrir-la) al germà de Prometeu, que es deia Epimeteu. Aquest no era massa espavilat, i tot i les advertències del seu germà, va acceptar el regal. La Pandora, com no podia ser d’altra manera, va acabar obrint la caixa i de dintre van sortir tots els mals que l’home encara no coneixia. Dins la caixa només hi va quedar l’esperança, per això és sempre la darrera cosa que es perd.Prometeu era fill de Jàpet i Clímene, i va fer els homes amb les seves pròpies mans a partir del fang. El problema és que s’estimava massa la seva creació i va entabanar el totpoderós Zeus per afavorir aquells éssers tan insignificants. El déu del llampec, enfadat (com gairebé sempre), va prendre el foc als humans a mode de càstig, però Prometeu va robar-lo altre cop i els el va tornar. Zeus va decretar un doble càstig, per una banda va encadenar Prometeu a una columna i cada dia una àliga se li menjava el fetge, per la nit li tornava a créixer. I per altra banda, als homes els va enviar una dona massa curiosa: la Pandora. En realitat, Zeus va enviar Pandora i una caixa (i instruccions de no obrir-la) al germà de Prometeu, que es deia Epimeteu. Aquest no era massa espavilat, i tot i les advertències del seu germà, va acceptar el regal. La Pandora, com no podia ser d’altra manera, va acabar obrint la caixa i de dintre van sortir tots els mals que l’home encara no coneixia. Dins la caixa només hi va quedar l’esperança, per això és sempre la darrera cosa que es perd.

  4. Dani Jarque diu:

    En el mite de Prometeu explica el fet que l’ésser humà ha de treballar.

    Prometeu era fill de Jàpet i Clímene, i va fer els homes amb les seves pròpies mans a partir del fang. El problema és que s’estimava massa la seva creació i va entabanar el totpoderós Zeus per afavorir aquells éssers tan insignificants. El déu del llampec, enfadat (com gairebé sempre), va prendre el foc als humans a mode de càstig, però Prometeu va robar-lo altre cop i els el va tornar. Zeus va decretar un doble càstig, per una banda va encadenar Prometeu a una columna i cada dia una àliga se li menjava el fetge, per la nit li tornava a créixer. I per altra banda, als homes els va enviar una dona massa curiosa: la Pandora. En realitat, Zeus va enviar Pandora i una caixa (i instruccions de no obrir-la) al germà de Prometeu, que es deia Epimeteu. Aquest no era massa espavilat, i tot i les advertències del seu germà, va acceptar el regal. La Pandora, com no podia ser d’altra manera, va acabar obrint la caixa i de dintre van sortir tots els mals que l’home encara no coneixia. Dins la caixa només hi va quedar l’esperança, per això és sempre la darrera cosa que es perd.Prometeu era fill de Jàpet i Clímene, i va fer els homes amb les seves pròpies mans a partir del fang. El problema és que s’estimava massa la seva creació i va entabanar el totpoderós Zeus per afavorir aquells éssers tan insignificants. El déu del llampec, enfadat (com gairebé sempre), va prendre el foc als humans a mode de càstig, però Prometeu va robar-lo altre cop i els el va tornar. Zeus va decretar un doble càstig, per una banda va encadenar Prometeu a una columna i cada dia una àliga se li menjava el fetge, per la nit li tornava a créixer. I per altra banda, als homes els va enviar una dona massa curiosa: la Pandora. En realitat, Zeus va enviar Pandora i una caixa (i instruccions de no obrir-la) al germà de Prometeu, que es deia Epimeteu. Aquest no era massa espavilat, i tot i les advertències del seu germà, va acceptar el regal. La Pandora, com no podia ser d’altra manera, va acabar obrint la caixa i de dintre van sortir tots els mals que l’home encara no coneixia. Dins la caixa només hi va quedar l’esperança, per això és sempre la darrera cosa que es perd.

  5. Ana Mª Falcón Durán diu:

    Xaipete!

    Segons els grecs, el mite que explica que l’ésser humà ha de treballar és el de Prometeu i Pandora.

    Aquesta llegenda diu que Zeus, el déu suprem de l’Antiga Grècia, encarregà a un tità, Prometeu, que creés una espècie intel·ligent que fes que el món evolucionés. Prometeu va agafar fang, el modelatge i creà l’ésser humà. Al principi eren tots homes i Zeus es va adonar que faltava una mica més, així que va manar a Prometeu que creés la primera dona, Pandora. Pandora era bella i a l’instant els homes van quedar captivats per la seva bellesa. En arribar a la terra Zeus lliurà a Pandora una caixa (la famosa Caixa de Pandora) però li va fer prometre que no l’anava a obrir. Amb el temps a Pandora li va vèncer la curiositat i va obrir la caixa d’on van sortir tots els mals i malalties creant una era fosca a la terra.

  6. Àlex diu:

    El mite de Pandora i Prometeu ens dóna una explicació sobre l’home treballador.

    Després que Prometeu robés el foc sagrat, Zeus va decidir castigar-lo, no només a ell sinó als altres homes a causa del seu egoisme natural. Va demanar a Hefest la creació d’una dona i d’una gerra que contingués tots els mals del món.

    Pandora va rebre l’ordre per Zeus de no obrir la gerra. Ella, curiosa, va desobeir i en obrir-la va desencadenar tots els mals pels humans que havien viscut tota la vida sense preocupacions; ara n’estaven plens. Per sort Pandora va tancar la gerra a temps, quan encara hi quedava l’esperança dins.

  7. Judit Giménez diu:

    xaipe!

    El mite que diu perquè l’esser humà ha de treballar és el de Pandora i Prometeu:
    Prometeu va robar el foc de Zeus per tornar-ho als humans. Zeus es va enfadar i els va castigar, va encadenar Prometeu a una columna on un aguila li menjava el fetge cada dia i als humans els va cedir Pandora amb una capsa, la qual no s’havia d’obrir. Pandora va acabar obrint la caixa i hi van sortir tots els mals. Dins la caixa només quedava l’esperança.

  8. Abigail.dina diu:

    Aquet mite ens explica perquè hem de traballar.
    Diu la mitologia grega que a Prometeu fill de Jàpet, descendent d’una divinitat, i de la deessa Clímene. Li agradava provocar la ira de Zeus .
    Prometeu va ser el benefactor de la humanitat però va sentir pena de la seva creació,ja que en veure-la tremolar durant les fredes nits d’hivern, i va decidir escalar l’Olimp per a robar el foc del carro d’Hèlios.
    Ell va intentar enganyar a Zeus donant-li un falc sacrifici això no li va agradr gens a Zeus que va voler castigar Prometeu per la seva hybris, per això va decidir emportar-se el foc de la terra.
    Zeus convençut de que habia de castigar tanta burla,va cridar a Hefest i li va manar que fessi una dona de argila.una vegada va estar acabada,li va donar vida i la va enviar a Hermes Déu dels viatgers, davant Epitemeu,germà de Prometeu.Aquesta dona anomenada Pandora,portava amb ell una caixa plena de terribles mals,que mai habia de ser oberta.
    Prometeu va intentar en va que el seu germà s’allunyarà de qualsevol cosa
    que provingué del Deus,pero Epimeteu s’havia enamorat perdidament i va voler desposar-la.
    En quant a Prometeu,Zeus va manar que el capturessin per ser encadenat per hefest ,a una alta muntanya,on cada jornada,una àguila afamada li devoraria el fetge,però com era inmortal l’órgan creixia de nou.

  9. Xènia Sánchez Hernández diu:

    El dels homes han de treballar. HESÍODE, Treballs i dies, 49-105

  10. Xaipe!

    El poema de Lorca, m’ha semblat un poema molt bonic. Aquest poema fa referència al mite de la versió romana de Narcis. Aquest mite tracte sobre la nimfa Eco la qual s’enamora d’un vanitós jove anomenat Narcís. Un dia la nimfa el va seguir, però no podia parlar amb ell, ja que la deessa Hera l’havia castigat sense poder parlar, solament podia repetir el que els altres deien. Llavors, Narcis la va rebutjar i Eco va quedar en soletat per sempre. Un dia Narcis va tornar al bosc on estava Eco, Narcis es va dirigir al riu a veure aigua, però al veure el seu reflex, tant bonic, a l’aigua no va poder parar de mirar-lo i va morir de sed.
    Aquest mite va ser escrit per Ovido i pertany al génere mitològic. Aquest génere fa referència a un sistema relativament coherent de mites que es fonamenten una religió o un sistema de creences, o bé un conjunt de relats i personatges que es mantenen a la cultura popular. Un mite té com a característica principal ser una narració on no es pot destriar fàcilment el contingut i la història.

  11. Retroenllaç: Pandora, Lilit i Eva: les dolentes de la història | El fil del mite grec

  12. Marta Gallardo diu:

    Xaipe!

    El mite dels grecs que explica per què s’ha de treballar és el de Pandora i Prometeu.
    Zeus es va adonar de que Prometeu el va enganyar. Aquest, irat, va privar del foc als homes, tot condemnant-los a patir fred i fam. Prometeu va robar el foc i el va cedir als homes.
    Zeus, de nou enfadat, va ordenar a Hefest que construís una bella figura imitant a les altres deesses. Tot seguit va demanar a altres déus que li donessin dons i així va néixer Pandora, la primera dona. El seu nom, compost dels mots grecs pan ‘tot’ i dóron ‘regal’, fa referència als dons que va rebre de tots els déus o al fet que ella mateixa va ser un regal de tots els déus.
    Zeus va oferir-la en matrimoni al germà de Prometeu i es van casar. Prometeu però, el va advertir de que no acceptés cap regal de Zeus. Pandora va trobar-se una capsa la qual va obrir impacient, i es van escapar tots els mals menys el de l’esperança.

  13. Retroenllaç: Pandora, Lilit i Eva: les dolentes de la història | El fil del mite grec

  14. Retroenllaç: Referents de Pandora | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *