Literatura grega a escena

Sarcòfag amb el mite d’Admet i Alcestis

Per la castanyada, vàrem llegir a classe en versió de Carles Riba la tragèdia d’Eurípides Alcestis (representada el 428 aC) perquè tracta el tema de la mort des d’un punt de vista de gènere i també parla de la dificultat d’acollir l’altre.

Alcestis, filla de Pèlias, és l’única que s’ofereix a morir en comptes del seu marit Admet, ni tan sols els seus vells pares es presten a morir per salvar el seu fill.  Alcestis esdevé així l’heroïna ideal, la dona ideal, l’esposa i mare perfecta, capaç de renunciar a la seva vida per salvar de la mort el seu marit, l’heroïna sacrifical per excel·lència, model per a altres dones com a exemple de fidelitat marital, fins i tot per damunt de Penèlope i d’Andròmaca.

LA SERVENTA: ¿Com no seria la millor? ¿Qui ho negarà? ¿Què ha de ser la dona que excel·lís damunt d’aquesta? ¿Quina provaria més l’amor per al seu home, que volent morir per ell?

Eurípides, Alcestis 152-156 (trad. Carles Riba)

L’ideal femení de l’Alcestis d’Eurípides dista de la virtut femenina homèrica de la bellesa, la discrecció, la fidelitat i les tasques femenines. Ara excel·leix aquella que s’oblida de si mateixa i se sacrifica pel benestar de la llar, dels seus fills i del seu matrimoni, tot i que al final serà premiada romandrà en silenci.

ALCESTIS: […] jo ara moro, quan podria no morir

i per marit donar-me el tèssal que volgués,

i habità una casa rica reialment.

He refusat de viure arrabassada a tu,

amb fills privats de pare; i no he estalviat

els dons de la jovenesa que eren el meu goig.

I amb tot, el pare, sí, i la mare t’han traït,

quan els esqueia de morir a llur edat,

i de salvar-te i de morir famosament.

Eurípides, Alcestis (282-290) (trad. Carles Riba)

Tot i que la tragèdia porta el nom de l’heroïna, qui creieu que n’és el protagonista? Per què?

Fingida per la sàvia mà dels escultors, 

la teva imatge serà estesa en el meu llit,

m’hi ajauré, i plegant-li entorn les meves mans,

cridant el teu nom, la dona del meu cor creuré

que tinc en braços, sense que la tingui, ai!

Un gaudi pobre, sí, però que el pes del cor

m’escumaria. I en mos somnis passaràs

per alegrar-me; car és dolç de contemplar

els que un estima, fins de nit, un sol instant. 

Eurípides, Alcestis, 347-353 (Trad. Carles Riba).

Què opineu d’Admet?

Diferències i semblances amb Laodamia?

Què aportarà a Admet el fet de ser hospitalari en un moment de dol familiar?

Per què Alcestis és tractada com una dona objecte en tota la tragèdia?

Descriu com acaba la tragèdia Alcestis i comenta els mots d’Admet:

ADMET: Oh, déus, ¿què dir-hi? Quin miracle inesperat! ¿Veig realment la meva dona? ¿O és que un déu vol fer una burla i m’atordeix amb aquest goig?

Eurípides, Alcestis 1123-1125 (Trad. Carles Riba)

Alcestis, Admet i Hèracles amb la pell de lleó, de Johann Heinrich Tischbein

Deixeu un comentari amb una redacció (entre cent cinquanta i dues-centes paraules), tot donant resposta a les preguntes anteriors i a les següents:

• Qui és Alcestis?
• Caracteritzeu Admet.
• L’actualitat de la temàtica de l’Alcestis d’Eurípides.
• Realment, és una tragèdia?…