Aquests anys que vivim són anys de barbàrie (assassinats, violacions, tortures, decapitacions, traïcions…) o potser de preguerra, nosaltres hem llegit La còlera d’Aquil·les, una adaptació escolar de la Ilíada, participarem en grec i en català en una lectura mundial de la Ilíada, aquest 2019 hi ha un hashtag a twitter #ilíada2019 que pretén comentar a la xarxa la lectura compartida de la Ilíada… Aquil·les intenta vèncer el present.
Què n’opines? Què pots aportar tu amb la teva lectura homèrica? Fes una piulada i etiqueta @AracneFil amb #Homero2019
#Homero2019
De todo el C. III, me detuvo un verso por varios días, quizá porque habla de los más jóvenes, y todos alguna vez lo fuimos. No sé nada de hilos twitteros, espero me tengan paciencia. El verso es el 108:
α̕ιεὶ δ’ ὁπλοτέρων ̕ανδρ̂ων φρένες ̕ηερέθονται:— Liliana Altamirano (@Altalilatina) 19 de gener de 2019
Ilíada en diferents llengües:
7 lecturas en 7 idiomas Los primeros 7 versos de La Ilíada #Homero2019
#ilíada2019 @AracneFil pic.twitter.com/CiMYwsn7lK
— Alba Moreno (@albamorenomu) 28 de gener de 2019
Scoop.it Lectura de Clàssics
Fa prop d’un mes que em vaig llegir La còlera d’Aquil·les, una adaptació
bastant fidel del poema èpic grec d’Homer, la Ilíada. Aquesta obra literària
narra els fets del novè any de la guerra de Troia, on grecs i troians, ajudats per
alguns déus, lluiten pel “segrest” d’Hèlena, l’esposa de Menelau.
Personalment, crec que és de gran importància que llegim clàssics com aquest,
ja que ens aporten un gran bagatge cultural sobre la literatura clàssica, i ens
ajuden a entendre l’evolució de la humanitat i la nostra situació actual com a
societat.
La Ilíada no només tracta de guerra, sinó que també del desig de pau,
expressat sobretot per les dones, les que no lluiten però pateixen també les
terribles conseqüències del conflicte.
Com a societat hauríem de prendre aquesta guerra, i qualsevol altra, com un
clar exemple de com no s’han de resoldre les diferències entre pobles o
nacions. Actualment, molts països inicien conflictes armats per motius
econòmics i, a l’igual que els guerrers grecs i troians, es comporten de manera
cruel i cometen autèntiques atrocitats, deixant molt poca fe en la humanitat.
En conclusió, crec que s’hauria de llegir la Ilíada, no només com a eina de
culturització, sinó també com ensenyança moral sobre la destrucció de dos
pobles cegats per l’orgull i la còlera.