Els personatges de la Hipsípila d’Eurípides

Hipsípila és una de les obres d’Eurípides que ha arribat a nosaltres de forma fragmentària. Va representar-se per primera vegada l’any 407 a.C.

Els personatges de l’obra són:

  • Hipsípila: esclava a Nèmea i dida d’Ofeltes.
  • Eurídice: reina a Nèmea, dona de Licurg i mare d’Ofeltes. Hipsípila va acompanyar els Set contra Tebes a buscar una font d’aigua propera i va deixar  Ofeltes al terra mentre els ensenyava la font. Mentrestant el nen va ser ofegat per una serp, després d’això va ser rebatejat com Arquemor.
  • Amfiarau: endeví que participa a l’expedició dels Set contra Tebes, va preveure la seva pròpia mort a l’expedició; però tot i això va anar-hi.
  • Toant i Èuneu: quan Jàson i els Argonautes es dirigien a la Còlquida van fer escala a Lemnos, de la unió de Jàson i Hipsípila van néixer Toant i Èuneu, que van partir amb el seu pare de l’illa.
  • Dionís: déu del vi i del teatre. Fill de Zeus i la mortal Sèmele, com a rituals al seu honor es va originar el teatre i les bacanals.
  • Missatger
  • Cor de dones nèmees

A l’obra també apareixen altres noms propis encara que no siguin personatges, com noms de déus:

  • Afrodita: deessa de la seducció i de l’amor. Un dels seus càstigs va ser a les dones de Lemnos, ja que no la honraven, impregnant-les d’una olor insuportable fins al punt que els seus marits les van abandonar.
  • Ares: déu de la guerra, encarna la força bruta i sanguinària enfront de la més reflexiva Atena. Fill de Zeus i Hera. Va tenir nombroses aventures amoroses, entre les quals destaca la seva llarga relació amb Afrodita.

  • Bromi: “Atronador”, epítet de Dionís.
  • Demèter: deessa de l’agricultura i dels camps cultivats. Filla de Cronos i Rea, els seus atributs són l’espiga de blat i les torxes.
  • Eros: déu de l’atracció, fill d’Afrodita. Representat com un nen alat, un nadó o jovenet àngel. Se’l fa responsable dels amors i les passions dels mortals, crea un enllaç entre l’amor i la tragèdia.
  • Febo: epítet d’Apol·lo, déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d’Hèlios. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d’Àrtemis (la deessa de la cacera).
  • Hades: déu dels morts i dels inferns. Viu a l’inframón, per vigilar disposa d’un gran nombre de criatures i genis que treballen per a ell, com el barquer Caront i el gos Cèrber. Resideix en un luxós palau, amb la seva esposa i neboda Persèfone.
  • Persèfone: filla de Demèter i Zeus, també dona d’Hades, qui s’enamora d’ella i la rapta, fins que finalment es casen.
  • Zeus: déu del cel i pare dels déus. Els seus atributs són el llamp, l’àliga, el brau i el roure. Fill de Cronos i Rea, va lluitar amb el seu pare contra el seu pare amb el suport de la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l’Olimp.

Altres personatges mítics que apareixen són:

  • Adrast: rei d’Argos que dirigeix l’expedició dels Set contra Tebes per restaurar Polinices al tron, després que els germans Etèocles i Polinices acorden alternar-se cada any el tron de Tebes i, en acabar el primer any del regnat d’Etèocles, aquest es nega a cedir-li el tron a Polinices i el fa fora de la ciutat. Aquest expulsat es refugia a Argos, regnat per Adrast, qui li concedeix la mà de la seva filla i el mateix Polinices aconsegueix que organitzi un exèrcit contra Tebes per recuperar el regne.
  • Amfión: rei de Tebes que va participar amb la seva música a la construcció de les muralles de la ciutat. Tenia un germà bessó anomenat Zetos. Els bessons tenien un caràcter diferent entre ells compensant bondat amb maldat, o egoisme amb altruisme, simbolitzant el contrari, van ser un model d’entesa entre germans, que en comptes de presentar una competència entre ells, representava un exemple de compensació. Mentre Zetos sobresortia en les tasques més rudes i manuals, com per exemple la ramaderia, Amfíon era el costat delicat, aficionat a la música i l’Art.

  • Argo: nau que va capitanejar Jason amb la tripulació dels Argonautes.
  • Cadme: rei de Tebes. Cadme i els seus homes funden la ciutat de Tebes,  es casa amb la filla del Sol, Harmonia.
  • Cal·líope: musa de la poesia lírica. Representa l’èpica i l’eloquència, per això estava considerada com la més important de totes, per simbolitzar aquesta supremacia portava una corona daurada i una mena de trompeta per fer-se sentir i els poemes en tauletes per ser recitats.
  • Caront: el barquer que creua els morts per la llacuna Estígia als inferns. Caront cobrava un pagament per viatge i per això als morts se’ls enterrava amb una moneda sota la llengua.
  • Dànau: rei fundador de la ciutadella d’Argos. Les seves filles, les cinquanta Danaides, van matar els seus marits la nit de noces, totes menys Hipermnestra  que va conservar amb vida el seu marit Linceu.
  • Egina: estimada de Zeus, va engendrar Èac, un semidéu que esdevingué rei de l’illa d’Egina.
  • Enopió: “el bevedor de vi”, fill de Dionís i Ariadna que va regnar a l’illa de Quíos.
  • Erífila: muller d’Amfiarau i germana d’Adrast. A canvi del collar d’Harmonia que li havia regalat Afrodita va obligar Amfiarau a participar contra la seva voluntat a l’expedició dels Set contra Tebes.
  • Estàfil: “el raïm”, fill de Dionís i Ariadna, va participar en l’expedició dels argonautes.
  • Eteoclo: un dels Set contra Tebes.
  • Euneidos: descendents d’Euneu, que va fundar una escola musical a Atenes.
  • Europa: princesa fenicia a qui va raptar Zeus transformat en brau blanc, de la seva unió va néixer el rei Minos de Creta. La princesa encuriosida per aquell magnífic brau  es va apropar per acariciar-lo. Aleshores el brau la va fer muntar al seu damunt i va fugir al mar. Finalment la va retornar a la platja però en comptes de les costes fenícies, Zeus se l’havia endut a Creta.
  • Gòrgones: eren tres monstres marins: Esteno, Euríale i Medusa. Aquests monstres femenins amb cabell de serp que petrificaven amb la seva mirada a qui les miraven als ulls. Esteno i Euríale eren immortals i Medusa era l’única que era mortal.
  • Halia: estimada de Posidó que va perdre els seus fills i, desesperada, va llançar-se al mar prop de Rodes.
  • Harmonia: filla d’Ares i Afrodita, esposa de Cadme. Al seu casament, al que van asistir els déus, va rebre com a regal un preciós collaret, fonamental per propiciar que els Set marxessin contra Tebes. Quan el govern de Tebes va ser atorgat a Cadme per Atena, Zeus li va donar Harmonia com esposa. Cadme, al casament, va regalar-li una toga i un collar, aquest portava la desgràcia a qualsevol que el portés. Polinices, va heretar el collar, el va donar a Erífile, perquè persuadís el seu marit Amfiarao d’emprendre la campanya contra Tebes.
  • Hipodemont: un dels Set contra Tebes.
  • Io: estimada de Zeus, aquest la va transformar en una vedella blanca. Degut a que Hera va enviar primer al vigilant Argos, i després un tàvec, pensant que si la vaca movia la cua per espantar-la seria realment una vaca, sinó seria Io. Hera va dur a terme el seu pla i la vaca va començar a córrer, recorrent tot el món fins a arribar a Egipte, ja en forma humana.
  • Jàson: estimat d’Hipsípila, amb qui va engendrar Èuneu i Toant. Va participar en el viatge en busca del velló d’or. Aquí podreu veure una adaptació d’Antoni Garcia Llorca de l’obra èpica Les argonàutiques d’Apol·loni de Rodes.

  • Làbdac: nét de Cadme i pare de Laios (a la vegada pare d’Èdip),  rei de Tebes, fill de Polidor i de Nicteis. L’ofensa del rei Làbdac inicia el cicle tebà, provoca la maledicció entre la seva descendència per negar-se a realitzar els ritus que demana el déu Dionís. Les Bacants, enfurismades per la seva gosadia, el sentencien a mort i llancen una maledicció contra els labdàcides.
  • Laòdoc: un dels set contra Tebes.
  • Licurg: rei de Nèmea, després de la seva mort a causa d’una mossegada d’escurçó, s’institueixen els Jocs Nèmeus en honor seu. Del seu fill Ofeltes se’n cuida Hipsípila.
  • Minos: rei de Creta i pare d’Ariadna.
  • Orfeu: cantor traci que va participar amb Jàson a l’expedició a la recerca del velló d’or.  (d’aquí el nom del nostre blog L’empremta d’Orfeu en què els alumnes publiquem música actual amb referents clàssics).
  • Partenopeu: un dels set contra Tebes en què van ser derrotats pels tebans amb l’ajuda de Zeus. Aquest el va fulminar amb un llamp, per castigar la seva insolència per portar un escut amb una torxa, que representava el destí al qual pensava sotmetre a Tebes.
  • Peleu: va participar amb Jàson a l’expedició a la recerca del velló d’or.
  • Peparet: fill de Dionís i Ariadna
  • Polidor: va ser rei de Tebes, fill de Cadme i Harmonia, i pare de Làbdac.
  • Polinices: un dels Set contra Tebes. Busca ajuda militar a Argos per recuperar el tron de Tebes, al que té dret per un pacte amb el seu germà Etèocles.

  • Procris: princesa d’Atenes, que va morir accidentalment al mont a mans del seu marit Cèfal, ja que estava molt enamorada però desconfiava d’ell, creia que quan anava de cacera es trobava amb alguna nimfa. Un dia el va seguir d’amagat i Cèfal, pensant que era un animal,va matar-la creient que era una presa de caça.
  • Tideu: un dels Set contra Tebes, a qui Adrast també volia reintegrar a la seva ciutat, després de purificar-lo d’un assessinat i casar-lo amb una de les seves filles. En la batalla final va ser ferit per Melanip, i estava estès al camp quan Amfiarau, un dels seus aliats, va arribar amb el cap de Melanip. Tot seguit, Tideu el va obrir i es va menjar el cervell del seu enemic abans de morir.
  • Toant: fill de Dionís i Ariadna, i pare d’Hipsípila, durant el seu regnat de Lemnos, Afrodita va maleir les dones de l’illa per desatendre els seus sacrificis, castigant-les, van desenvolupar un cas extrem d’alitosi que repugnava els homes. Per això, els homes van començar a mantenir relacions amb les dones tràcies. Les lemníades van venjar-se matant tots els seus parents homes, però Hipsípila no va matar el seu pare, Toant.

·Podeu comentar de qui són les obres d’art, l’any en què van ser fetes, quins personatges i quina situació reflecteixen?

Marta Verde

2n batx C Grec

Aquest article s'ha publicat dins de General, Tragèdia i etiquetat amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els personatges de la Hipsípila d’Eurípides

  1. Zícora diu:

    Salve!

    Molt complet aquest article. De ben segur que anirà molt bé als alumnes quan tinguin que llegir l’obra Hipsípila, així tindran un llistat amb els personatges més significatius que la componen.

    Vale!

Respon a Zícora Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *