Segons el mite, quan el cabdill dels grecs, Agamèmnon, torna de Troia, troba la seva esposa Clitemnestra aparellada amb Egist.
La ceràmica següent il·lustra el moment en què Electra reconeix el seu germà Orestes davant la tomba del seu pare Agamèmnon.
Orestes i Electra es troben davant la tomba d’Agamèmnon. Cratera de campana de Paestum de figures roges, 340-330 a.C.
Feu una redacció (entre cent cinquanta i dues-centes paraules) sobre aquest mite
en què respongueu a les preguntes següents:
— Quan té lloc l’episodi que descriu l’escena reproduïda en el dibuix?
— Què ha passat abans?
— Què passarà després?
— Digueu el nom de l’autor i l’obra literària grega en què tracta aquest mite en una trilogia. Quin nom rep aquesta trilogia?
Scoop.it Lectura de Clàssics
Xaipete!
El nom de l’obra literaria és Les Coèfores escrita per Èsquil durant el segle V aC. L’obra és el segon llibre de l’única trilogia grega que s’ha conservat sencera, l’Orestea.
Aquest mite parla de Agamèmnon tornà de Troia a Micenes i fou assassinat per Egist, qui li clavà una daga al coll mentre Clitemnestra li donava la benvinguda. Segons algunes versions fou la mateixa Clitemnestra qui cometé el crim.
Ara la parella ja governava Micenes. Però Electra, tement que Egist matés el seu germà Orestes per evitar una futura venjança, el tragué amb ajuda de la mainadera de palau i el portà secretament a la cort del rei Estrofi, que el crià.
Després passarà que ella volia Orestes fos gran perquè tornés i es vengés de la mort del seu pare. Quan arribà el moment, Orestes tornà disfressat i fingint la seva mort i juntament amb Electra planejaren entre tots dos l’assassinat d’Egist i de la seva pròpia mare.
VALE! 😀
La imatge té lloc al principi de l’obra, quan Electra reconeix al seu germà Orestes davant la tomba del seu pare mentre ella li dóna les libacions. El que va succeí abans d’aquesta escena el que ha passat és que Clitemnestra ha matat al seu marit quan estava a la banyera descansant després de tornar de la guerra de Troia. Després d’aquesta escena Orestes vol venjar al seu pare assassinat matant a la seva mare. El nom d’aquesta obra literària grega és Les Coèfores, és una tragèdia escrita per Èsquil durant el segle V aC i forma part d’una triologia que es diu Orestea.Hi ha moltes versions d’aquesta història que són pertanyents a diferents autors, però nosaltres només treballarem aquesta que va ser escrita per Èsquil.
En conclusió jo penso que aquesta obra gaudeix de molts elements que la fan interessant i un d’ells seria la astúcia amb la que Orestes i Pílades realitzan la seva venjança.
Orestes, el fill d’ Agamèmnon i Clitemnestra, arriba a Argos a venjar la mort del seu pare. Visita la tomba i allà s’hi troba a la seva germana Electra amb un grup de coèfors o portadors de lliberacions. Clitemnestra les va enviar, espantada per un mal son. Electra, de sobte veu un ris i unes petjades (deixades per Orestes), indicis de la presència del seu germà. El troba, es reconeixen i decideixen venjar-se. Orestes ja ha rebut l’ordre del déu Apolo. Castigar als culpables de la mort del seu pare. Orestes i el seu amic Pilades es fan passar per estrangers que venen a comunicar la falsa mort d’Orestes. La reina mostra molt de dolor i envia a avisar a Egist. Egist, arriba sol i és atacat per Orestes. Clitemnestra també és assassinada, encara que Orestes dubte abans de fer-ho. Desprès del matricidi, Orestes pateix desequilibris mentals per culpa dels mals de consciència.
Èsquil es el nom de l’autor de l’obra de: Les Coèfores. Aquesta trilogia rep el nom d’ Orestea.
El nom d’aquesta obra literària grega és Les Coèfores, és una tragèdia escrita per Èsquil durant el segle V aC i forma part d’una trilogia que es diu Orestea.
Clitemnestra i el seu amant Egist maten al marit de Clitemnestra, Agamèmnon, quan està a la banyera descansant després de la guerra de Troia. A continuació, que és el que es representa a la imatge, Electra i el seu germà Orestes es retroben desprès de molt de temps davant la tomba del seu pare i maquinen l’assassinat de la seva mare per venjar-se de la mort del pare.
Orestes acompanyat de Pílades, fent-se passar per altres persones, entren a la ciutat de Micenes i maten a Egist i seguidament Orestes mata a la mare. Finalment Orestes és turmentat i castigat per les Fúries o Erínnies, deessa que buscava als criminals, per haver comés aquests dos assassinats
L’episodi té lloc al segle IV que fa referencia als anys 330-340 a.C i el dibuix que ens mostra es de Orestes i Electra que es troben davant la tomba d’Agamèmnon. Cratera de campana de Paestum de figures roges. L’escena que veien ens mostra el moment en que Electra reconeix el seu germà Orestes davant la tomba del seu pare Agamèmnon, però un moment abans, Agamèmnon, torna de Troia i troba la seva esposa Clitemnestra junt Egist.
Desprès, Electra trova al seu germà Orestes i és posen d’acord per organitzar la venjança de la seva mare Clitemnestra i el seu padrastre Egist, responsables de l’assassinat del seu pare Agamèmnon.
El nom de l’autor és Esquil, un dramaturg grec i és considerat com a creador de la tragèdia grega. El nom que rep és el de Coefores, que és una tragèdia escrita per Èsquil durant el segle V aC. L’obra és el segon llibre de l’única trilogia grega que s’ha conservat sencera, l’Orestea.
Aquesta trilogía s’anomenada Orestea, és una trilogia d’obres dramàtiques de la antiga grècia escrita per Èsquil, l’única que es conserva del teatre grec antic. Tracta del final de la maledicció de la casa d’Atreo. Les tres obres que la formen són: Agamèmnon, Les Coéforas i Les Euménides, la trilogia es va representar originàriament a les festes Dionisias d’Atenes l’any 458 a. C.
XAIPETE!
L’escena que està representada a la ceràmica té lloc a quan Electra i Orestes, fill d’Agamèmnon i Clitemenestra es troben al cap de molt temps a la tomba del seu pare. Electra va anar a donar-li ofrenes al seu pare, així doncs Electra es trobà a Orestres, qui havia sigut ordenat venjar a Agamèmnon per l’Oracle de Delfos. Electra, va trobar unes petjades fetes per Orestes, cosa que aquestes petjades donaven pistes de què hi havia algú, era el seu germà. Quan es van trobar es van reconèixer i van decidir conjuntament venjar-se. Orestres havia rebut l’ordre d’Apol·lo que li manava castigar a tots els culpables de la mort del pare. Orestres i Pilades van anar a comunicar la falsa mort d’Orestres, així doncs, la reina va avisar a Egist, quan Egist va arribar, va ser atacat per Orestes i Climinestra també és assassinada. Després de la mort de la mare, Orestes es torna boig per culpa dels mals de consciència.
El nom de l’autor d’aquesta obra és Èsquil i la triología és la de les Coèfores.
Aquesta imatge pertany a la segona obra, les Coèfores, de la trilogia de l’Orestíada, el seu autor és el dramaturg grec Èsquil.
L’obra tracta de la venjança d’Orestes per la mort i el deshonor del seu pare. Aquesta escena en concret es troba al principi de l’obra, és durant el dol del seu pare quan Electra reconeix sobre la tomba un rinxol del seu germà Orestes. Anteriorment, el seu pare va ser assassinat per l’amant de Clitemnestra, la seva esposa. A partir d’aquí es desenvolupa la història ja que Orestes dissenya un pla per venjar la mort d’Agamèmnon i matar al amant i a la seva pròpia mare, de manera que es fa passar per un foraster i fa córrer la notícia de que Orestes, ell mateix, és mort per tal de endinsar-se a palau sense que Egist, amant de Climnestra, se n’assabenti i així trobar l’opurtunitat de dur a terme la seva venjança.
Per finalitzar, aquesta obra acaba amb un homicidi i l’embogiment del protagonista al sentir-se culpable, també segueix amb les creences gregues del valor de l’honor familiar i de la permanencia d’aquest després de la mort.
Electra i Orestes eren germans i fills de Agamenón i de Climestrina. Es diu que Agamenón abans d’anar a lluitar a la Guerra de Troia va proposar sacrificar a la seva filla Ifigenia per assolir els seus objectius a la Guerra encara que es diu que se la va emportar i va matar a una altra víctima. Encarà això Climestrina mai li perdonà(aquesta seria una versió per la qual es va venjar Climestrina), però el llibre explica que va ser assassinat per què ella només volia estar amb Egist. Quan el rey Agamenón va guanyar la guerra després de 10 anys, es diu que agafar com a motí a Casandra amb la qual en va tenir 2 fills. Quan arribar de la Guerra a casa (Micenes) Egist (amant de Climestrina) va preparar un bany juntament amb Climestrina per matar-lo, i el van matar.
Electra quan tornà a Micenes i es va entera de la traïció de la seva mare en matar el seu pare, es va voler venjar.
Electra va anar a la tomba del seu pare a honrar-li i e va trobar amb el seu germà Orestes qui havia sigut ordenat a venjar la mort del seu pare, que és el que es pot veure a la imatge la trobada dels dos germans planejaven la mort de la seva mare i el seu amant Egist davant la tomba del seu pare. Els germans acaban matant-los als dos i això va tornar boig a Orestes. Electra es va casar més tard amb Pílades.
Aquesta obra plasma l’escena en que Electra reconeix al seu germà Orestes davant la tumba del seu pare Agamèmnon. Orestes havia estat exiliat a les afores i la seva germana s’havia quedat amb Clitemnestra i Egist. Agamèmnon va ser el cabdill de grecs i després de 10 anys de guerra va tornar victoriós a casa ja que volia celebrar-ho. Mentre estàva al bany , la seva esposa Clitemnestra i el seu amant Egist el maten i per tant Egist queda com a succesor del tro. Quan Orestes s’entera perquè l’Oracle de Delfos li diu que han assassinat al seu pare decideix tornar per venjar la mort del seu pare , volent matar a la seva pròpia mare i al seu amant Egist. Orestes arriba al palau dient que ha de dir una cosa important a la reina o que millor sigui al rei i Orestes per veure la reacció de la seva mare li diu que el seu fill havia sigut assassinat i que ell venia a comunicar aquesta noticia. Quan surt el rei , Orestes aprofita l’ocasió i el mata. La seva mare finalment es dóna compte de que es el seu fill i li demana perdó per tot però Orestes la mata perquè així sigui venjada la mort del seu pare.
És una obra de Èsquil , és una part de la trilogia Orestiada, les coèfores ,en que que tracta la història mítica d’Orestes, fill d’Agamèmnon, vencedor de Troia.
Xaipe!
Abans d’aquest esdeveniment tant important, El pare dels dos protagonistes de l’història és assassinat desprès de tornar de la guerra de Troia, per Egist. Desprès d’aquesta tragèdia Orestes i Electra vivien a Atenes, desprès de vuit anys de la mort del seu pare, però Orestes se’n va anar a Fanote. L’escena de quan Electra i Orestes estan visitant la toma d’Agamemnon,representada en la ceràmica, té lloc quan Orestes ja té vint anys i Esquilo l’hi diu que ha de venjar la mort del seu pare. Llavors Electra i Orestes es reconeixen i es posen d’acord per venjar al seu pare.
Quan la venjança és duta a terme, Orestes es torna boig i és perseguit per les Erinies, mentre que a Electra no és acosada per elles. Orestes es va refugiar en el temple de Delfos, però Apolo no el va poder ajudar, ja que creia que havia de ser jutgat pel seu crim, i aixì va ser, Atenea el va rebre a Atenas i va tenir lloc un judici devant de dotze jutges àtics.
Aquesta és la gran tragèdia de Les Coèfores, una tragèdia escrita per Èsquil, aquesta obra és la segona obra de la trilogia grega, anomenada Orestea.
Xaipe!
Aquesta ceràmica plasma l’escena d’Orestes i Electra quan estan davant de la tomba del seu pare, Agamènon. Abans d’això, Clitemnestra i Egist, la mare dels dos germans i el seu amant, van assassinar a Agamènon. Ningú sap com va morir, només Orestes i la seva Electra, que va ser-ne testimoni. Per aquesta raó, volien venjar la mort del seu pare matant als dos amants. En el moment de l’assassinat, Electra decideix que és millor esperar a què Orestes creixi per arribar al moment de la venjança. Orestes al complir vint anys va tornar a la seva pàtria la qual ara regnava la seva mare i Egist. En aquest moment, passa l’escena de la ceràmica. Tot seguit, van cap al regne i Orestes mata a la seva mare, que li suplicava que no ho fes, i a Egist.
Aquest mite pertany a una trilogia formada pels llibres: Agamèmnon, Les Coèfores i Les eumènides del autor Èsquil.
Gràcies al llibre Les Coèfores i al meu apunt que parla sobre aquest mite, no m’ha suposat massa dificultat redactar-ho.
Aquesta escena representada sobre ceràmica grega pertany al llibre “Les coèfores” escrit per Èsquil durant el s. VI a.C. Aquest llibre es el segon d’una trilogia anomenada l’Orestíada. Els llibres que pertanyen a l’Orestíada són: Agamèmnon (On es narra l’arribada d’Agamèmnon de la guerra i la seva dona ja havia planejat, durant la seva absència, el magnicidi del Rei), les Coèfores (On Orestes planeja la mort de Clitemnestra i d’Egist) i, per últim, Eumènides (Conflicte final entre els que venjen la mort del pare d’Orestes i els que venjen el matricidi d’Orestes).
L’escena pertany al principi del segon llibre, després de l’assassinat del pare d’Electra i d’Orestes, Agamèmnon, per part de la mare dels germans, Clitemnestra, i de l’exil•li d’Orestes a la Fòcide. L’escena és el moment en que Electra va reconèixer el rínxol de cabell que Orestes, a qui feia molt que no veia, s’havia tallat i havia deixat sobre la taula i endevinà que el seu germà era allà. Després d’això Electra i Orestes veneraran la tomba del seu pare i Orestes planejarà la venjança del magnicidi de Clitemnestra.
En aquesta ceràmica es representa a Orestes i a Electra davant la tomba d’Agamèmnon en el moment que es troben per venjar l’assassinat del seu pare.
El pare d’Electra i d’Orestes, Agamèmnon, va marxar a Troia i la seva mare, Clitemnestra, va prendre d’amant a Egist. Tots dos van planejar aconseguir el tron de Micenes, encara que aquest ja tenia d’hereu a Orestes. Finalment, Agamèmnon tornà de Troia i va ser assassinat per Egist. Segons algunes versions el va matar la mateixa Clitemnestra.
Tot i que Egist i Clitemnestra governaven Micenes, Electra tement que Egist matés el seu germà Orestes per evitar una futura venjança, el va treure amb ajuda de la mainadera de palau i el va portar a la cort del rei Estrofi, que el va criar.
Quan va complir vint anys, Orestes es va trobar amb Electra davant la tomba d’Agamèmnon, on tots dos havien anat a rendir honres fúnebres als morts, es van reconèixer i van posar d’acord perquè Orestes pogués venjar al seu pare.
Orestes, després de venjar-se de la mort del seu pare matant a la seva mare, va embogir i va ser perseguit per les Erínies.
Agamèmnon, Les Eumènides i Les coèfores formen la trilogia de la Orestiada, l’única obra que es conserva d’Èsquil.
Aquest dijous anem a veure aquesta l’obra representada en una obra de teatre i per aquest motiu l’hem llegit a classe i m’ha resultat més fàcil redactar la història.
Aquesta escena, representada en ceràmica grega, forma part d’un dels tres llibres que conformen l’Orestíada, les Coèfores. L’autor és Èsquil, (Eleusis, 525 aC – Gela, 456 aC), un dramaturg grec., predecessor de Sòfocles i Eurípides, i que és considerat com a creador de la tragèdia grega.
Electra és davant la tomba del seu pare, Agamèmon, que ha mort assassinat per la seva dona, Clitemnestra, i, mentre es queixa de la defunció deshonrosa del seu pare, veu un rínxol sobre la tomba. És llavors quan apareix Orestes (el seu germà) i, després de convèncer-la de la seva identitat, comencen a ordir una venjança contra els assassins del seu pare.
Més tard, Orestes anirà al palau dels magnicides disfressat de viatger vinguts de la Fòcida i demane hospitalitat, primer matarà el pare i després, a contracor, la seva mare. Un cop mort, En sortir del palau, el protagonista es veurà immediatament turmentat per les Erínnies (personificació de les causes pronunciades contra un criminal), que el castiguen per haver comès aquest crim.
xaipe!!
En aquesta escena hi apareix un fet que té lloc al segle IV que fa referencia als anys 330-340 a.C . L’escena ens mostra el moment en què Electra reconeix el seu germà Orestes davant la tomba del seu pare Agamèmnon, però uns moments abans, Agamèmnon, torna de Troia i troba la seva esposa Clitemnestra juntamnet amb Egist, el seu amant.
Desprès, en el moment que Electra trova al seu germà Orestes , és posen d’acord en organitzar una venjança contra la seva mare Clitemnestra i el padrastre Egist, responsables de la mnort del seu pare, Agamèmnon.
L’autor és Esquil, un dramaturg grec considerat com a creador de la tragèdia grega, i el nom que rep és les Coèfores. L’obra és el segon llibre de l’única trilogia grega que s’ha conservat sencera, l’Orestea.
Aquesta trilogía anomenada Orestea, és una trilogia d’obres dramàtiques de la Antiga Grècia escrita per Èsquil, l’única que es conserva del teatre grec antic.
Vols dir, Nicole, que Orestes i Electra es troben davant la tomba d’Agamèmnon en el segle IV aC? Quan té lloc la guerra de Troia?
Retroenllaç: Electra i Orestes de l’escena a la cer&ag...
Crec que els que mereixen més nota seria el de la Marta i de la Camila, per que esta ben redactat i ben explicat.
Xaipe!
Aquesta és una escena representada per l’autor Esquil on podem observar Electra i Orestes davant de la tomba del seu pare.
Electra era filla del rei de Micenes, Agamèmnon i la seva esposa Clitemnestra, germana d’Helena de Troia. Quan Agamèmnon marxà a Troia, Clitemnestra prengué un amant, Egist. Tots dos planejaren aconseguir el tron de Micenes, encara que aquest ja tenia hereu, el fill nadó dels reis, Orestes. Finalment, Agamèmnon tornà de Troia i fou assassinat per Egist, qui li clavà una daga al coll mentre Clitemnestra li donava la benvinguda. Segons algunes versions fou la mateixa Clitemnestra qui cometé el crim.
Ara la parella ja governava Micenes. Però Electra, tement que Egist matés el seu germà Orestes per evitar una futura venjança, el tragué amb ajuda de la mainadera de palau i el portà secretament a la cort del rei Estrofi, que el crià.
Allà cresqué en companyia del fill del rei, Pílades, que esdevingué el seu millor amic. Pel que fa a Electra i les seves germanes, havien de veure com un intrús ocupava el lloc del seu pare. Les germanes d’Electra finalment es conformaren amb la situació, però ella no feia més que esperar que Orestes fos gran perquè tornés i es vengés. Quan arribà el moment, Orestes tornà disfressat i fingint la seva mort i juntament amb Electra planejaren entre tots dos l’assassinat d’Egist i de la seva pròpia mare. Orestes encara vacil·lava de cometre matricidi, però consultà l’oracle de Delfos, qui li ordenà que ho fes.
Pel que fa a Electra, un cop venjada la mort del seu pare, es casà amb Pílades, l’amic d’Orestes.
Χαιρετε!
En la meva opinió, la Roser mereix tenir els 2 punts ja que ha respost molt clarament i és una resposta endreçada. Sembla que se li dona molt bé redactar! Felicitats pel comentari, Roser.
El comentari amb el que em quedo és el de la Camila:D
La imatge té lloc al principi de l’obra, quan Electra reconeix al seu germà Orestes davant la tomba del seu pare .Pero Orestes mentres visita amb un grup de coèfors o portadors de lliberacions les tombes es troba amb les seva germana, ella li dóna les lliberacions . Però abans el que ha passat és que Clitemnestra ha matat al seu marit quan estava a la banyera descansant després de tornar de la guerra de Troia
Orestes acompanyat de Pílades, fent-se passar per altres persones, entren a la ciutat de Micenes i maten a Egist i seguidament Orestes mata a la mare. Finalment Orestes és turmentat i castigat per les Fúries o Erínnies, deessa que buscava als criminals, per haver comés aquests dos assassinats
Sincerament, considero que a tots els hi falta alguna cosa. A alguns els hi falta la presentació, a la majoria la conclusió i d’altres han fet una explicació molt breu. Per aquest motiu, prefereixo no dir un nom, tots hem de millorar el nostre comentari, sigui per un motiu o per un altre.
Χαιρετε!
Jo dono el meu suport al comentari de la Clàudia, ja que penso que ha respost adeqüadament totes les qüestions. A més, crec que ha explicat el context de l’escena millor que la resta, i de manera clara i senzilla. Molt ben fet.
xaipete!
El comentari que trobo que es mereix els dos punts és el de la Camila, ho explica molt bé i s’enten molt.
Xaipete!
En aquesta ceràmica podem veure Electra i Orestes davant de la tomba de Agamèmnon. Electra està realitzan unes libacions pel seu pare, quan es troba amb Orestes, el seu germà (ella abans era a Micenes). Orestes vivia amb Pílades a la Fòcida, ja que Electra l’havia tret de Micenes amb l’ajuda d’una mainadera, doncs Egist i Clitemenestra, volien matar-lo. Això es debia al fet a que la mare de Electra tenia un amant, i junt planejaven matar al seu marit (Agamèmnon) per aconseguir el tron de Micenes. Així ho van fer quan aquest tornà de Troia. Després van voler matar l’hereu de la corona, és a dir, Orestes. Una vegada es retroben els dos germans, Electra i Orestes planejaràn l’assasinat del qui ha ocupat el tron del seu pare, Egist, juntament amb la seva mare Clitemenestra. Una vegada són a palau, Orestes mata Egist, i a continuació a la seva mare. Tot i així, les Erínnies el castiguen per haver comès aquest crim.
Es tracta de l’obra de les Coèfores d’Èsquil i és dins de la trilogia: Agamèmnon, Les Coèfores i Les eumènides.
També hi ha l’obra “Electra” de Sòfocles, que és força diferent doncs es narra com Orestes fingeix la seva pròpia mort, per facilitar la venjança cap a Egist i la seva mare. En canvi, a l’obra de les Coèfores comença a la Fòcida, on Orestes es retroba amb la seva germana. En l’obra de Sòfocles Electra no sap que el seu germà és viu i decideix vengar-se amb la seva germana, que no n’està del tot convençuda. Per altre banda, a l’obra de les Coèfores, Electra es retroba en el primer moment amb ell, quan són a la tomba del seu pare. El l’obra “Electra”, la protagonista se n’adona que el seu germà és viu quan aquest, li ensenya les seves cendres a Argos, i després li diu que és viu, per tant és ell el qui es retroba amb ella. Al final mata igual que a les Coèfores, Egist i Clitemenestra.
En l’obra d’Eurípides Electra ha estat obligada a casar-se amb un camperol i a marxar de palau perquè, si s’hagués casat amb un noble, probablement els seus fills venjarien la mort d’Agamèmnon. Orestes i el seu company, Pilades, viatgen a Argos amb la intenció de venjar Agamèmnon i s’allotjen a casa d’Electra i el seu marit. Electra no el reconeix i Orestes, sense donar-se a conèixer, tracta d’esbrinar si la seva germana estaria disposada a venjar la mort del seu pare. Quan per fi els germans es reconeixen, planegen la venjança sobre la seva mare i el nou marit d’aquesta: Egist. Un cop tots dos germans donen mort a la seva mare, Clitemnestra, tots dos tenen remordiments per haver acabat amb la vida de qui era la seva pròpia progenitora. Al final, Electra és obligada a casar-se amb Pílades. Orestes és desterrat i se’l sotmet a un judici pel seu pecat.
Xaipe!
Aquesta ceràmica és una Cratera de campana de Paestum de figures roges del 340-330 a.C.
La ceràmica mostra quan Orestes, fill d’Agamèmnon i Clitemnestra, torna a Micenas (era a la Fòcida) disfressat i es retrova a la tomba del seu pare amb la seva germana Electra, que pensava que ell era mort. Després tots dos planejen venjar-se per la mort del seu pare, Agamèmnon i matar a a Clitemnestra, la seva mare i Egist, l’amant d’aquesta.
El que havia passat abans és que en tornar de la Guerra de Troia, Agemènon és assassinat per la seva esposa, Clitemnestra i per el seu amant (Egist). Després de l’assassinat , la seva germana Electra envià a Orestes a la cort d’Estrofi, a la Fòcida, per evitar que el matessin.
Després de matar a la seva mare i a Egist, Orestes va ser assetjat per les Erínies (la personificació de les causes pronunciades contra un criminal), que el van fer parar boig. Finalment, per consell de l’oracle de Delfos, es presentà davant el tribunal de l’Areòpag d’Atenes, que el va absoldre, i les Erínies es van retirar.
Aquest mite el trobem en la tragèdia d’Èsquil de “Les Coèfores”, escrita durant el segle V aC i que pertany a la trilogia “La oresta”.
Tot i que no és l’única obra que recull aquest mite. Trobem també la tragèdia “Electra” de Sòfocles. La tragèdia narra la venjança d’Electra i el seu germà Orestes envers la seva mare Clitemnestra i Egist A diferència de les versions del mateix relat d’Esquil i d’Eurípides, Sòfocles no se centra la venjança en sí, sinó en l’efecte que té en els personatges i les seves motivacions. A més, veiem que la protagonista de l’obra és Electra i el seu conflicte personal, no Orestes (encara que centra la major part de l’acció). L’Electra de Sòfocles és una dona consumida per l’odi, i és aquest odi envers els que van matar al seu pare que fa que es reveli i que dugui a terme la seva venjança; tot al contrari de l’Electra d’Èsquil que és una dona desesperada però que no és capaç de revelar-se.
A més, trobem la tragèdia d’Eurípides “Electra”. Aquesta és força diferent a la dels altres dramaturgs grecs, perquè Clitemnestra lliura a la seva filla Electra a un camperol per evitar que tingui descendència noble. Aquesta viu al camp i es casa amb el camperol. Llavors apareix Orestes acompanyat de Pílades. Tot i que Electra no el reconeix però al final si i planegen la venjança sobre la seva mare i Egist. El quer fa més diferent aquesta obra de les altres és que després de realitzar els crims tots dos germans senten un sentiment de culpa i al final apareixen els germans deïficats de Clitemnestra, els dioscurs Càstor i Pòl·lux, que els ordenen expiar el crim i purificar els seus esperits.
Vale!
Xaipe!
Aquesta escena que trobem en la ceràmica la podem relacionat amb el mite de “El casal de Micenes”, concretament quant Electra i el seu germà Orestes es troben el la tomba del seu pare Agamèmnon, i Electra incita al seu germà a venjar el seu pare i matar al amant de la seva mare, Egist, i també a matar la seva pròpia mare.
Abans d’aquesta escena, Agamèmnon és assasinat en la cambra de bany per la seva esposa Clitemnestra, ajudada per el seu amant Egist ja que aquest es vol venjar del sacrifici de la seva filla Ifigenia, que al final va acabar convertida en cèrvol, que Agamèmnon va fer a Àrtemis per aconseguir vents favorables per el seu viatge cap a Troia.
Després d’aquesta escena, Orestes acaba matant a Egist i Clitemnestra i les Fúries van començar a perseguir-lo a causa del crim que va cometre i aquest acaba fugint de Atenes i després va ser absolt davant un tribunal, gràcies a que la deesa Atena va intervenir.
Quadre de Orestes perseguit per les fúries:
Aquesta obra es troba en la trilogía anomenada “Orestea”, escrita per Èsquil. Aquesta escena forma part del segon llibre, anomenada “Les Coèfores”. Les altres dos parts d’aquesta obra són: la primera que s’anomena “Agamèmnon” i la última part que és “Les eumènides”. A part de l’obra d’Èsquil, hi ha altres autors que també han escrit sobre aquest mite com per exemple Sòfocles o Eurípides.
— Quan té lloc l’episodi que descriu l’escena reproduïda en el dibuix? La imatge té lloc al principi de l’obra, quan Electra reconeix al seu germà Orestes davant la tomba del seu pare mentre ella li dóna les libacions
— Què ha passat abans? Abans d’aquesta escena, Agamèmnon és assasinat en la cambra de bany per la seva esposa Clitemnestra
— Què passarà després? Orestes acaba matant a Egist i Clitemnestra i les Fúries van començar a perseguir-lo
— Digueu el nom de l’autor i l’obra literària grega en què tracta aquest mite en una trilogia. Quin nom rep aquesta trilogia? El nom de l’obra literaria és Les Coèfores escrita per Èsquil durant el segle V aC. L’obra és el segon llibre de l’única trilogia grega que s’ha conservat sencera, l’Orestea
VALE!!
El nom de l’obra literaria és Les Coèfores escrita per Èsquil durant el segle V aC. L’obra parla de que Agamèmnon torna a Troia i va ser assasinat per Egist, que li va claravar una daga al coll. Segons el que es diu, Clitemnestra va ser qui el va matar.
En aquesta obra d’art es pot veure Electra i Orestes de la tomba de Agamèmnon. Orestes vivia a fòcida, doncs Electra li va treure de Micenes. Electra va tornar a Micenes anys més tards i va venjarse de Orestes.
Bonum diem!
Aquesta imatge apareixen Orestes i Electra davant la tomba del seu pare.
A la mitologia grega, Electra era, una heroïna, filla d’Agamèmnon i Clitemnestra també anomenada Laòdice. Electra dóna nom a un trastorn psicològic anomenat complex d’Electra.
Electra era filla del rei de Micenes, Agamèmnon i la seva esposa Clitemnestra, germana d’Helena de Troia. Quan Agamèmnon marxà a Troia, Clitemnestra prengué un amant, Egist. Tots dos planejaren aconseguir el tron de Micenes, però aquest ja tenia hereu, el fill nadó dels reis, Orestes. Agamèmnon tornà de Troia i va ser assassinat per Egist, qui li clavà una daga al coll mentre Clitemnestra li donava la benvinguda.
Ara la parella ja governava Micenes. Però Electra, tement que Egist matés el seu germà Orestes , el va portar amb ajuda de la mainadera de palau i l’amagà secretament a la cort del rei Estrofi, que el va criar durant mols anys.
Allà va crèixer amb la companyia del fill del rei, Pílades. Electra i les seves germanes, havien de veure com un home desconegut per elles ocupava el lloc del seu pare. Les germanes d’Electra finalment es conformaren amb la situació, però ella no feia més que esperar que Orestes fos gran perquè tornés i el destronés. Quan arribà el moment, Orestes tornà disfressat i fingint la seva mort, amb ajuda de Electra van planejar la mort d’Egist i de la seva pròpia mare.
Finalment un cop venjada la mort del seu pare, Electra es casà amb Pílades, l’amic d’Orestes.
És una trilogía anomenada Orestes, d’obres dramàtiques de la Antiga Grècia escrita per Èsquil, l’única que es conserva del teatre grec antic.
Vale!
Aquesta escena esta reproduïda en el segon episodi del llibre de Les Coèferes . On Primer surt Electra lamentant-se per la mort del seu pare Agamèmnon, no sabent com demostrar ,que dir ,quines pregàries fer, no sap com implorar al seu pare,no sap expressar tot allò que sent en aquell instant, per això demana consell al Cor, el qual li dóna el consell que ella necessita en aquell moment dient que es recordi del culpables de l’assassinat ,després de que el el cor li doni aquest consell ja sap com iniciar la seva oració.
Orestes esta veient totes les libacions que li estan fent el seu pare ,al veure que la seva germana s’en va ell decideix apropar-se a la tomba i deixar un rinxol.
Després Electra es troba un rinxol que reconeix rapidament que és del seu germà Orestes, el qual feia molt de temps que no veia,el trobar el rinxol de seu germà Electra s’anadona que Orestes a estat a la tomba del seu pare ,de sobte Orestes apareix i es fan una gran abraçada .Orestes esta amb moltes ganes de venjança,ja que pensa que la seva mare Clitemnestra junt amb es seu amant Egist són els s responsables de la mort del seu pare, per això Orestes decideix matar-los..
Bonum diem!
El nom de l’obra literaria és Les Coèfores escrita per Èsquil durant el segle V aC. L’obra és el segon llibre de la triologia; Orestea.
La imatge té lloc al principi de l’obra, quan Electra reconeix al seu germà Orestes davant la tomba del seu pare mentre ella li dóna les libacions. Però, abans d’aquesta escena, Agamèmnon és assasinat en la cambra de bany per la seva esposa Clitemnestra. En conseqüència, Orestes acaba matant a Egist i Clitemnestra i les Fúries van començar a perseguir-lo.
Ave!
Salve!
A la imatge veiem a Orestes i a Electra lamentant-se per la mort del seu pare.
Com ja sabem, Electra és la filla d’Agamèomnon i Clitemnestra. Era reconeguda també com una heroïna.
L’obra que tractem es titula Les Coèfores, la qual va ser escrita per Èsquil al segle V a.C. Aquesta obra tracta de que Aganèmnon decideix tornar a Troia, i quan ho fa, és assasinat per Egist. Tot i així, hi ha rumors que diuen que va ser la seva dona qui el va assassinar.
L’episodi de l’escena la formen Electra i Orestes a la tomba d’Agamèmnon, que té lloc al principi de l’obra.
L’obra és el segon llibre de l’única trilogia grega que s’ha conservat sencera, l’Orestea.
El que ha succeït abans d’això és la mort del marit de Clitemnestra, quan ella mateixa el mata a la banyera quan estava descansant al tornar de la guerra de Troia.
Després d’aquesta escena Orestes vol assesinar a la seva mare per venjar al seu pare.
Aquesta trilogia s’anomena Orestea, hi ha moltes versions d’aquesta història que són pertanyents a diferents autors, i nosaltres estem treballant aquesta que va ser escrita per Èsquil, un dramaturg grec que és considerat creador de la tragèdia grega, durant el segle V aC.
En conclusió, i com opinió personal, puc dir que és una obra curiosa i entretinguda on es pot veure la traició familiar, el sentiment de venjança i culpabilitat alhora i una sèrie d’elements que fan la historia molt més interessant.
Salve!
Aquesta famosa escena de la tragèdia grega d’Èsquil “les Coèfores”, que forma part de l’única trilogia grega que es conserva( L’Orestea), representa el moment en el qual Orestes i Electra es reconeixen mutuament davant la tomba del seu pare Agamèmnon, ja que aquest va ser assassinat per l’amant de la seva dóna Clitemnestra, Egist, quan va tornar a Micenes després de la guerra de Troia. Després d’aquesta trobada dels fills d’Agamèmnon, Orestes es va infiltrar al palau de Micenes i va matar a Egist i a la seva mare. Orestes va haver de fugir de les fúries, que l’atormentaven per l’assassinat, i durant la tercera part de la trilogia ha de buscar al déu Apolo per lliurar-se del torment de les fúries.
Salve!
La imatge té lloc al principi de l’obra quan Orestes torna a la ciutat on va nèixer per vengar la mort del seu pare, que va ser assesinat per Clitemnestra i el seu amant. Oresetes visita la tomba del seu pare per donar-li ofrenes i es troba amb la seva seva germana, Electra juntament amb un cor de dones.
En l’escena anterior Clitemnestra juntament amb el seu amant assenssinen a Agamenón. Electra es vol venjar de la seva mare i d’Egist, el seu amant, per matar el seu pare, però ella és una dona i per això demana els déus que els seu germà torni per venjar-se de la mort del seu pare.
Quan Orestes i Electra és reconeixen, Electra convenç a Orestes per venjar la mort Agamenón. Orestes es dirigeix a la seva casa decidit a matar a Clitemnestra i Egist. Orestes és fa passar per un extrenger i els enganya dient que el seu fill a mort. Un cop que es a dins mata a Egist i per últim a la seva mare Clitemnestra.
Les Coèfores és una obre d’Èsquil escrita l’any V aC. L’obra és una triologia anomenada L’Orestea
— Quan té lloc l’episodi que descriu l’escena reproduïda en el dibuix? Aquest episodi té lloc al començament de l’obra, quant es troben Orestes i Electra a la tomba d’Agamèmnon.
— Què ha passat abans? El que succeeix abans és que el marit de Clitemnestra, Agamèmnon torna de Tòria i Egist el mata amb l’espasa i Clitemnestra li talla el cap.
— Què passarà després? Més tard, Orestes, per venjar al seu pare, vol assassinar a la seva mare.
— Digueu el nom de l’autor i l’obra literària grega en què tracta aquest mite en una trilogia. Quin nom rep aquesta trilogia? Aquesta trilogia s’anomena Orestea, i és una trilogia d’obres tràgiques de l’antiga Grècia. Està escrita per Èsquil, un dramaturg grec que es considera el creador de la tragèdia grega, durant el segle V aC.
Aquesta escena representada sobre ceràmica grega pertany al llibre [Les coèfores] escrit per Èsquil durant el s. VI a.C. Aquest llibre es el segon d’una trilogia anomenada l’Orestíada. Els llibres que pertanyen a l’Orestíada són: Agamèmnon (On es narra l’arribada d’Agamèmnon de la guerra i la seva dona ja havia planejat, durant la seva absència, el magnicidi del Rei), les Coèfores (On Orestes planeja la mort de Clitemnestra i d’Egist) i, per últim, Eumènides (Conflicte final entre els que venjen la mort del pare d’Orestes i els que venjen el matricidi d’Orestes).
L’escena pertany al principi del segon llibre, després de l’assassinat del pare d’Electra i d’Orestes, Agamèmnon, per part de la mare dels germans, Clitemnestra, i de l’exil•li d’Orestes a la Fòcide. L’escena és el moment en que Electra va reconèixer el rínxol de cabell que Orestes, a qui feia molt que no veia, s’havia tallat i havia deixat sobre la taula i endevinà que el seu germà era allà. Després d’això Electra i Orestes veneraran la tomba del seu pare i Orestes planejarà la venjança del magnicidi de Clitemnestra.
Salve,
Aquesta és una escena del llibre “Les Coèfores”, escrit per Èsquil, el llibre forma part d’una trilogia nomenada Orestíada.
L’escena representa el moment en que Electra, germana d’Orestes, es troba amb aquest en la tomba del seu pare, assassinat per les mans de la seva dona Clitemnestra i l’amant d’aquesta, Egist, els quals van desterrar a Orestes i convertir a Electra en esclava.
Després de trobar-se, els dos coincideixen en que tenien que venjar la mort del seu pare matant a Egist i a la seva pròpia mare, cosa que Orestes va acabar fent. Però al assassinar a Clitemnestra, Orestes es va tornar boig, ja que començà a veure dones al seu voltant que els hi sagnava els ulls, eren les fúries, que el venien a veure perquè havia comés un assassinat de sang.
Vale!!
Salve!
Aquest episodi té lloc al començament de l’obra, quant es troben Orestes i Electra a la tomba d’Agamèmnon.
El que ha passat abans és que el marit de Clitemnestra, Agamèmnon, torna de Tòria i Egist el mata i Clitemnestra li talla el cap.
Més tard, Orestes, per venjar al seu pare, vol assassinar a la seva mare.
Aquesta trilogia s’anomena Orestea, i tracten obres tràgiques de l’antiga Grècia. Està escrita per Èsquil, un dramaturg grec que es considera el creador de la tragèdia grega, durant el segle V aC.
El nom és Les Coèfores escrita per Èsquil. L’episodi té lloc al segle i el dibuix mostra a Orestes i Electra que es troben davant la tomba d’Agamèmnom. Anteriorment, el seu pare va ser assassinat per l’amant de Clitemnestra, la seva esposa. Orestes en saber de la noticia, planeja la venjança d’Agamèmnom, matant al amant i la seva pròpia mare.
Al final de l’obra, es provoca un homici i el protagonista, sentint-se culpable, es torna boig.
Aquesta foto és una de l’escena del llibre de les Coèfores, escrit per Èsquil en el segle VI a.C en el qual és un dramaturg grec. Aquesta obra forma part de la trilogia anomenada Orestíada.
El que succeeix abans és que el marit de Clitemnestra, Agamèmnon torna de Tòria i Egist el mata amb l’espasa i Clitemnestra li talla el cap.
Després, Orestes acaba matant a Egist i Clitemnestra i les Fúries van començar a perseguir-lo.
Salve!
Aquesta escena representada en aquesta ceràmica, pertany a l’obra clàssica d’Èsquil, Les Coefores. Té lloc al principi de l’obra quan Electra reconeix al seu germà, Orestes.
Abans d’aquesta escena Orestes havia arribat a la tomba del seu pare que havia estat assassinat per la seva dona Clitemnestra i el seu amant Egist.
Desprès d’aquesta escena, Electra i Orestes, planegen una venjança, Orestes matarà a la seva mare i el seu amant encara que desprès hi pateixi la condemna divina.
Bonum diem!
Aquesta escena, que es pot observar a la ceràmica grega, és la història de Les Coèfores, de l’autor Èsquil, (Eleusis, 525 aC – Gela, 456 aC), que és considerat com a creador de la tragèdia grega.
Electra és davant la tomba del seu pare, que ha mort assassinat per la seva dona, Clitemnestra. Ell va marxar a Troia i la seva mare, Clitemnestra, va aconseguir un amant, Egist. Tots dos van planejar aconseguir el tron de Micenes, encara que aquest ja tenia d’hereu a Orestes. Finalment, Agamèmnon tornà de Troia i va ser assassinat per Egist.
L’escena té lloc al principi de l’obra, forma part del segon llibre, anomenada “Les Coèfores”. Les altres dos parts són: Agamèmnon (primera) i Les eumènides (última).
Després d’aquesta escena, Orestes vol venjar la mort del seu pare, matan a la seva mare juntament amb el seu amant.
— La imatge té lloc al principi de l’obra, quan Electra reconeix al seu germà Orestes davant la tomba del seu pare mentre ella li dóna les libacions
— Abans d’aquesta escena, Agamèmnon és assasinat en la cambra de bany per la seva esposa Clitemnestra
— Orestes acaba matant a Egist i Clitemnestra i les Fúries van començar a perseguir-lo
— Digueu el nom de l’autor i l’obra literària grega en què tracta aquest mite en una trilogia. Quin nom rep aquesta trilogia? El nom de l’obra literaria és Les Coèfores escrita per Èsquil durant el segle V aC. L’obra és el segon llibre de l’única trilogia grega que s’ha conservat sencera, l’Orestea
VALE!!
Respon
La escena que ens mostra la imatge, és quan Orestes i Electra parlen davant de la tomba del seu pare comentant la mort d’aquest i mencionant que s´ha de venjar a Agamèmnon, assassinat per la seva dona i el amant Egist. Orestes promet a Electra que venjarà la mort del seu estimat pare , i així ho fà matant a Clitemnestra i Egist els assassins de Agamèmnon.
En opinió personal crec que és molt interessant com es parla de la venjança i el odï que es pot arribar a tenir contra una persona que t’estimes tant com és una mare.
L’episodi reproduït en la fotografia representa l’escena en la qual Electra, germana d’Orestes i filla de Agamèmnon i Clitemnestra, troba al seu germà agenollat davant de la tomba del seu difunt pare.
El que ha passat abans d’aquesta escena és el problema que es desenvolupa la obra, resulta que Clitemnestra i el seu amant Egist, maten a Agamèmnon, quan està a la banyera després de la guerra de Troia.
Justament desprès de la seva trobada, Orestes prepara un pla per venjar la mort del seu pare, per tant planifica matar a la seva mare juntament amb el seu amant.
La obra acaba amb la mort de Agamèmnon i Egist. Orestes te un remordiment causat per la culpa d’haver matat a la seva mare encara que aquesta li hagués demanat perdó en l’últim moment. Electra acaba casant-se amb Pílades.
La trilogia ha estat escrita per Èsquil durant el segle V aC. El nom d’aquesta trilogia es Les Coèfores.
Salve!
En aquesta ceràmica podem veure representada una de les primeres escenes de l’obra d’Èsquil, les Coèfores, la segona part de la triologia de la Orestíada. Aquesta escena representa el moment en el qual Electra arriba a la tomba del seu pare, Agamèmnon, i hi torba Orestes, el seu germà, tot i que al principi no el reconeix perquè fa molts anys que no el veu. L’escena té lloc en el moment en què els dos germans visiten la tomba del seu difunt pare, quan s’assebenten de la desgràcia.
Abans de les Coèfores, a la primera part de la triologia, Agamèmnon, s’explica la història en què el pare d’Orestes i Electra arriba a casa de la guerra. La seva muller, Clitemnestra, l’ha estat enganyant amb Egist, un altre home, i tots dos maten Agamèmnon. Les Coèfores segueixen l’història amb la venjança d’Orestes per l’assassinat del seu pare, així doncs acabarà matant la seva pròpia mare i el seu amant, Egist. venjant així el terrible crim que han comès. La tercera part de la triologia, les eumènides, explica com Orestes ha d’anar a judici per haver comès un assassinat. Finalment, declaren Orestes innocent.
Vale!
La imatge te lloc al principi de l’obra, quan Electra reconeix al seu germa Orestes davant la tomba del seu pare mentre ella li dóna les libacions. Electra va anar a donar-li ofrenes al seu pare, així doncs Electra es troba a Orestres, qui havia sigut ordenat venganza a Agamemnon per l’Oracle de Delfos. Després de deu anys de guerra, Agamèmnon va tornar a Micenes i va ser assassinat a la cambra de bany per la seva esposa Clitemnestra,
El nom de l’obra literaria és Les Coèfores escrita per Esquil durant el segle V aC.
Bonum diem!
La imatge representa a Electra quan reconeix al seu germà Orestes davant la tomba del seu pare, mentre ella li dóna les libacions. Abans, Clitemnestra va matar al seu marit, quan estava a la banyera descansant després de tornar de la guerra de Troia. Després d’aquesta escena Orestes vol venjar al seu pare assessinant a la seva mare. El nom d’aquesta obra literària grega és Les Coèfores, és una tragèdia escrita per Èsquil durant el segle V aC i forma part de l’Orestea.
xaipete a tots!
El nom d’aquesta obra literaria és Les Coèfores que va ser escrita per Èsquil durant el segle V aC. L’obra tracta del segon llibre de l’única trilogia grega que s’ha conservat sencera, l’Orestea.
Representa el moment en el que Orestes i Electra es reconeixen mutuament davant la tomba del seu pare Agamèmnon, ja que aquest va ser assassinat per l’amant de la seva dóna Clitemnestra, Egist, quan va tornar a Micenes després de la guerra de Troia.
Després d’aquesta escena Orestes vol assesinar a la seva mare per venjar al seu pare.
Xaipe!
L’episodi que hi apareix a l’escena té lloc al segle IV que fa referencia als anys 330-340 a.C . L’escena ens mostra el moment en què Electra reconeix el seu germà Orestes davant la tomba del seu pare Agamèmnon, però uns moments abans, Agamèmnon, torna de Troia i troba la seva esposa Clitemnestra aparellada amb Egist.
Desprès, en el moment que Electra trova al seu germà Orestes , és posen d’acord en organitzar la venjança envers la seva mare Clitemnestra i el SEU padrastre Egist, responsables de l’assassinat del seu pare Agamèmnon.
El nom de l’autor és Esquil, ou un dramaturg grec. Predecessor de Sòfocles i Eurípides, és considerat com a creador de la tragèdia grega, i el nom que rep és el de Coefores, és una tragèdia escrita per Èsquil durant el segle V aC. L’obra és el segon llibre de l’única trilogia grega que s’ha conservat sencera, l’Orestea.
Aquesta trilogía anomenada Orestea, és una trilogia d’obres dramàtiques de la Grècia Antiga escrita per Èsquil, l’única que es conserva del teatre grec antic. Tracta del final de la maledicció de la casa d’Atreo. Les tres obres que la formen són: Agamèmnon, Les coéforas i Les euménides. La trilogia es va representar originàriament a les festes Dionisias d’Atenes l’any 458 a. C., on va guanyar el primer premi.
Bonum diem!!
L’escena de la foto d’aquesta ceràmica és una de l’escena del llibre de la gran tragèdia, Les Coèfores, quan Orestes i Electra es retroben al cap de molts anys a la tomba on estava enterrat el seu estimat pare. Quan es van trobar van decidir unir-se per venjar-se de la mort del seu pare.
El marit de Cliemnestra, Agamèmnon marxa a Troia on Egist el mata amb la seva pròpia espasa i Climnestra a causa d’això li talla el cap. Després Orestes al assabentar-se de tot acaba matant a tots dos, Egist i Climenestra, per venjar-se de la mort del seu pare, doncs es quan les Fúries comencen a perseguir-lo.
Aquesta obra és la segona de la trilogia grega anomenada Orestíada. És escrita per Èsquil en el segle VI a.C ja que en aquells temps era un dramaturg grec.
Vale!!
Xaipete!!!
El nom al qual pertany aquesta obra és “Les Coèfores” escrita al segle V aC per Èsquil.
L’escena que es troba a la ceràmica, és quan Electra i Orestes és trobem a la tomba del seu pare, Agamèmnom, després d’un llarg període de temps. Però abans d’aquest esdeveniment, la mare, Clitemnestra, i el seu amant, Egist, van matar a Agamèmnon, és a dir el seu pare. De tot això només eren testimonis Orestes i Electra, i per aquesta raó volien maquinar la mort dels dos amants. Orestes va anar a la ciutat de Micenes i va matar a l’Egist i seguidament a la mare.
Bonum diem!
En aquesta ceràmica es veu a Orestes i a Electra justa a la tomba d’Agamèmnon per venjar la mort del seu pare, assassinat per Clitemnestra la seva dona i mare dels protagonistes. Ella el mata el seu marit mentre estava a la banyera descansant perque havia tornat de la guerra de Troia.
Aquesta escena correspon a la tragèdia “Les Coèfores”, obra escrita per Èsquil durant el segle V aC.
Bonum Diem!
Aquesta escena data del segle V a.C. de la famosa tragèdia “Les Coèfores”, escrita per Èsquil.
Aquesta escena il·lustra Orestes i Electra quan es troben després de molts anys a la tomba on estava enterrat el seu pare Agamèmnon, assasinat per Clitemnestra i pel seu amant Egist. Orestes i Electra decideixen unir-se per venjar la seva mort, això si, dubten de si matar o no a la seva propia mare Clitemnestra, però Pílades el convenç, hi ho fa.
Aquest episodi te lloc al començament de la obra, quan Orestes i Electra es troben davant la tomba d’Agamèmnon. Anteriorment, Aagmèmmom havia estat assessinat per la seva pròpia dona. Despres Orestes promet a Electra que venjarà la mort del seu estimat pare , i així ho fà matant a Clitemnestra i Egist els assassins de Agamèmnon.
Retroenllaç: Alceu de Mitilene: vida i obra | Literatura grega a escena
Retroenllaç: Mots de ritual per a Electra | Cartellera de teatre clàssic