Literatura grega i astronomia

Nosaltres, la Irina i l’Andrea Balart, alumnes de Grec 2 en el nostre bloc “El cel dels mites”, hem anat a les fonts clàssiques gregues i llatines per buscar informació sobre l’astronomia.  En aquest cas us parlarem sobre les fonts gregues que hem utilitzat com a referència.

Els autors grecs que hem consultat són: Alceu, Eratòstenes,  Hesíode, Homer, Píndar i Safo. Tots ells van escriure les seves obres  entre els segles  VII i I a.C.  Homer, Hesíode, Alceu i Safo són de l’època arcaica (VIII-VI aC), Píndar és de l’època clàssica (VI-V aC) i Eratòstenes és de l’època hel·lenística (IV-I a.C). La majoria d’autors grecs pertanyen a la Grècia continental (Píndar i Hesíode són de Beòcia; Safo i Alceu de la Grècia Asiàtica, concretament de l’illa de Lesbos, i Homer de Quios o d’alguna ciutat de la Jònia). Eratòstenes, en canvi, ve de Cirene (ciutat de Líbia).

La majoria dels textos que ens han facilitat dades sobre l’astronomia en les fonts gregues van dirigits a un públic general, tret d’Eratòstenes de Cirene, que és un text especialitzat.  La majoria dels textos estan escrits en vers (com el poema de Safo o el d’Alceu) i utilitzen recursos retòrics, tot i que d’altres estan escrits en prosa (com els Catasterismes d’Eratòstenes) i utilitzen recursos lingüístics. Homer i Hesíode fan servir com a gènere literari l’èpica, que és el gènere poètic on es narraven, en tercera persona i en un estil majestuós, els interessos i els ideals d’un poble; Alceu, Safo i Píndar fan servir la lírica, gènere que reivindica la individualitat del poeta, que per primera vegada, parla d’ell mateix i dóna la pròpia visió del món; Eratòstenes fa servir la prosa científica, que en un principi va néixer lligada a la filosofia,i s’adequa molt bé al rigor analític que requereix la investigació científica i tracta temes tan diversos com l’astronomia, la medicina, la matemàtica, la física o la biologia. Tanmateix el polifacètic Eratòstenes és un dels científics més brillants de l’antiguitat que va dirigir durant més de vint anys la biblioteca d’Alexandria i va recollir en quaranta-quatre capítols independents les històries que la mitologia atorga a l’origen dels astres i les constel·lacions. Els seus Catasterismes tenen un estil àgil i fresc, gens feixuc ni grandiloqüents. Tanmateix, algun comentari seu es fa ben evident que la seva obra té més de dos mil anys, com és el cas de no situar l’Óssa Menor a prop del pol nord, o quan esmenta obres que hem perdut per sempre.