Reprenem el fil de Literatura grega a escena amb Endevina i recrea, tot observant aquesta imatge CC extreta de la Wiquipèdia:
A quin episodi mític correspon? A quin cicle pertany? En quin punt es troben els protagonistes? Qui rapta a qui? Com segueix el mite?
Després d’haver endevinat el tema d’aquesta pintura, fes recerca i troba el nom del seu pintor i el museu on podem contemplar aquest quadre. En acabar, recrea la història en forma de poema, de diàleg, de ficció periodística…
Scoop.it Lectura de Clàssics
Aquest és un cuadre de Louis-Jean-François Lagrenée titulat The Abduction of Deianeira by the Centaur Nessus, a l’any 1755.
En la mitologia grega Neso (en grec Νεσσος Nessos, en llatí Nessus) era un famós centaure, fill d’Ixió i Nèfele, una nimfa a la qual Zeus havia donat la forma d’Hera. En un accés de luxúria, va intentar raptar Deianira, l’esposa d’Hèracles. Aquest va veure a Neso intentant violar la seva dona des de l’altre costat del riu Eveno i li va disparar una fletxa enverinada al pit. Com a últim acte de maldat, mentre agonitzava, Neso li va dir a Deianira que la seva sang asseguraria que Hèracles li fos sempre fidel. Deianira va creure, i quan la seva confiança en Heracles va començar a minvar, va untar una camisa amb la sang i li va donar al seu marit, que va morir lenta i dolorosament quan la camisa va cremar (amb flames reals o per la calor del verí) la seva pell , recuperant després d’escapar de l’Hades.
Aquesta història s’explica també en algunes versions de la història de Medea.
Aquest quadre representa el rapte de Deianira pel Centaure Nessos.
Es troben en el moment en que el centaure Nessos intenta violar a Deianira mentre creuen el riu Eveneos i des de l’altre banda del riu, Heràcles dispara una fletxa enverinada a Nessos.
El centaure Nessos rapta a Deianira, l’esposa d’Heràcles.
El centaure va mentir a Deianira explicant-li que la sang del seu cor asseguraria que Heràcles l’estimés per sempre. Deyanira va creure les paraules del centaure i guardar una mica del verí. Quan la seva confiança en ell va començar a minvar, Deianira va “untar” amb la sang de Neso la famosa túnica de cuir d’Heracles. Manat per ella, Licas, servent d’Heràcles, el va portar la túnica, l’heroi se la va posar i va morir lenta i dolorosament a cremar-li la pell (amb flames reals o per la calor del verí). Desesperada al veure el que havia fet, Deianira es va suïcidar (segons algunes versions penjant i segons altres apunyalant-se al pit).
Aquest quadre es troba al museu del Louvre (París) i el pintor és Louis-Jean-François Lagrenée
Salve!
Aquesta quadre correspon a quan l’heroi va abatre Nessos amb una de les seues fletxes enverinades Pertany al cicle troià. Deianira fou raptada pel centaure Nessos. El mite continua amb la mort d’Hèracles per culpa de la túnica enverinad aamb la sang del centaure que li envià Deianira pensant que el seu marit l’abandonaria per Íole.
Aquest quadre s’anomena The Abduction of Deianera by the Centaur Nessus pintat al 1755 per Louis-Jean-François Lagrenée i està al Museo del Louvre.
Em falta fer la recreació però demà la posaré.
Aquest quadre es tracta del rapte de Deianira. Es tracta del moment en què el centaure Nessos rapta la princesa Deianira. El centaure rapta Deianira. La història segueix quan Hèracles el mata amb una de les seves fletxes enverinades. Abans de morir, Nessos diu a Deianira que recollís la seva sang assegurant-li que se’n podia fer un filtre d’amor. Ella el va creure i es va endur la túnica xopa. Més endavant, en sospitar que el seu marit l’abandonaria per Íole, li va enviar la túnica i quan li van dir que havia mort a conseqüència del verí que portava aquella roba, desesperada, es va suïcidar.
El quadre s’anomena “The Abduction of Deianeira by the Centaur Nessus” i és de Louis-Jean-François Lagrenée. És de l’any 1755 i es troba en el museu del Louvre.
Recreació:
La jove princesa anava passejant tranquil·lament per la vora del riu amb el seu marit Hèracles, quan de sobte sentiren uns passos que s’acostaven sigilosament. La princesa no es donà compte i seguí caminant. Era el centaure, que l’havia seguit en veure que sortia de passeig. De seguida que l’havia vista se n’havia enamorat i volia besar-la. Per la seva mala sort, amb ella hi havia el seu marit. Però quan el seu marit s’anava a casa i ella va creuar el riu, el jove centaure va aprofitar el moment i la va envoltar amb els braços.
– Hola bella Deianira- li digué cordialment
– Qui sou?- preguntà intrigada i a la vegada espantada
– Deixeu-me!!- va cridar
– No! Mai!- el centaure intentà violar-la però ella no es deixà
La noia va començar a cridar en va, ja que el seu marit es trobava lluny. El centaure va intentar tapar-li la boca però ella va cridar tan fort, que fins i tot la va sentir el seu marit.
-Auxili, socors- va cridar la princesa en va
– Més val que no cridis!- digué enfurismat el centaure
– Deixa-la!!- va cridar Hèrcales des de l’altre banda del riu
– Ni parlar-ne!- el centaure rigué convençut de que l’heroi no podria atrapar-lo
– Deixa-la he dit!- Hèrcales, que no s’ho va pensar dues vegades va disparar al jove centaure…
Xaipe!
Aquest quadre s’anomena “El rapte de Deianira pel centaure Nessos”, va ser pintat per Louis-Jean-François Lagrenée i es troba al museu de Louvre.
Aquesta escena representa quan Deianira, que anava cap a Traquis, va ser raptada pel centaure Nessos, però Hèracles l’abaté amb una de les seues fletxes enverinades. Abans de morir, Nessos recomanà a Deianira que recollís la seva sang assegurant-li que se’n podia fer un filtre d’amor. Ella el cregué i se n’endugué la túnica xopa. Més endavant, en sospitar que el seu marit l’abandonaria per Íole, li envià la túnica fatal, i quan li van dir que havia mort a conseqüència del verí que amarava aquella roba, desesperada, se suïcidà.
Recreació:
Deianira que anava caminant a la vora del riu tranquil·la de sobte és sorpresa per un centaure que la agafa i la segresta.
– Socorrs!-cridà Deianira- m’estan raptant
– No crideu que no us servirà de res- digué Nesos amb serenitat- aquí en aquest bosc ningú us pot sentir.
– Però perquè em feu aixo- plorà Deianira- jo només sóc una pobre dona.
– Doncs perquè m’agradeu- se li escapà a Nesos
– Què?- se sorprengué Deianira
– Si, fa dies que us observo mentres aneu a collir flors i em sembleu la dona més bella que hi ha a la terra.
– Però jo ja estic casada- digué Deianira eixugant-se les llàgrimes
– Ja ho sé
Per fi arribaren a la cova on vivia el centaure i mentres aquest preparava el sopar Deianira li seguia fent preguntes:
– Però què voleu de mi?
– No patiu que no us faré mal- la tranquil·litzà el centaure- només vull que sigueu feliç amb mi.
– Si, ja ho sóc amb el meu martit.
– El teu marit serà cruel amb tu…
– No ho serà, ell m’estima
– Conec a una bruixa que em va explicar el teu destí.
– I quin serà?
– Hèrcules us vol enganyar casant-se amb Iole
– Mentiu!- Deianira va fer un esforç per no creure’s el que li havia dit el centaure.
– Us ho juro- digué- i intentaras fer un filtre d’amor amb la meva sang però Hèrcules enverinat morirà i tu et suicidaràs.
– No pot ser això- plorà desesperada Deianira- no vull que mori el meu estimat i tu..
– Així doncs no teniu altre opció.
-D’acord- digué Deianira amb firmesa- em casaré amb tu, però només per salvar el meu marit del seu tràgic destí…
Tal i com vaig dir, deixo aquí la meva recreació:
De camí a Traquis Deianira fou raptada pel centaure Nessos…
-Hèracles, Hèracles, ajuda’m!
-Deianira! Tranquil·la! Nessos deixa a la meva dona!
Nessos agafà Deianira disposat a fugir amb ella i de cop: PAM! Una fletxa enverinada disparada per Hèracles atravessà el centaure i aquest digué a Deianira:
-Agafa una mica de la meva sang, aquesta servirà com a filtre d’amor.
Deianira el va creure i se n’endugué la túnica xopa de sang enverinada.
Més endavant, Deianira sospità que el seu marit Hèracles l’abandonaria per Íole. I va pensar:
– Doncs l’enviaré la túnica xopa amb el filtre d’amor i així no se n’anirà amb Íole.
I això va fer..
Hèracles, al rebre la túnica se la posà sense pensar i es morí per culpa de la túnica enverinada.
Quan Deianira s’assabentà del que havia fet va pensar:
-Oh Déu meu, he matat el meu marit! No mereixo viure i dit això es suïcidà.
Aquest quadre representa Deianira pel Centaure Nessos, el moment en que es raptada pel centaure Nessos i demana ajuda a Heràcles l’ajuda amb una de les seves fletxes enverinades, abans de morir Nessos li diu a Deianira: Recull la teva sang segur que d’aquesta en pots fer un filtre d’amor. Ella el va creure i va agafar la túnica xopa de sang. Més endavant, va començar a sospitar que el seu marit l’abandonaria per Íole, i li va enviar la túnica, pero aquesta túnica el que contenia no era un filtre d’amor per la seva sang sinó un verí per tant Heràcles va morir per el verí, Deianira desespearda es va suicidar.
Salve!
Deianira es va casar amb Hèracles, era el més gran dels herois mítics, la seva força era sobrehumana, i va haver de lluitar amb Aquelou, el déu fluvial, per tal d’aconseguir la mà de la princesa Deianira, durant el combat va haver d’adoptar divereses formes, l’última forma va ser la de brau i va guanyar el combat Heràcles, per això es va casar amb ell.
Mentre anaven cap a Traquis va ser raptada pel centaure Nessos, però Hèracles el va tirar a terra amb una de les seves fletxes enverinades.
-Deianira, si reculls la meva sang podràs fer un filtre d’amor.- va dir Nessos abans de morir.
-D’acord, recolliré la teva túnica plena de sang i me l’emportaré.
Més tard, Deianira va començar a sospitar que Heràcles l’abandonaria per Íole i li va enviar la túnica de Nessos, per tal de que es quedi amb ella i no amb Íole, però el que no s’esperava Deianira és que per culpa de la túnica morís el seu marit, i ella desesperada es va suicidar.
També he trobat una escultura de Deianira
http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html;jsessionid=56dfe0d5052268a47151aaa043fba6049f8e77b97d42c513a32af0bd95af5075?inventoryNumber=010410-000
Salve!
Aques quadre correspon al Rapte de Deianira, en que Deianira es va casar amb Hèracles (qui va tindre que lluitar amb l’Aquelou per aconseguir-la). Mentre anaven cap a Traquis, el centaure Nessos la va raptar, però Hèracles la salva disparant una fletxa enverinada a Nessos. El centaure, abans de morir, li va dir a Deianira que agafés una mica de la seva sang ja que aqueta es podia convertir en una poció d’amor. Ella s’ho va creure i va mullar una túnica amb la sang de Nessos i un dia, quan Deianira creia que el seu marit l’abandonaria per Íole, ella va enviar-li la túnica amb la sang del centaure al seu marit, però la sang no era una poció d’amor, sino que era un verí mortal i Hèracles va morir. Quan van informar a Deianira de la mort del seu marit, es va suïcidar.
En aquest quadre podem veure l’escena de quan el Nessos està raptant a Deianira i Hèracles li esta disparant amb una fletxa.
Aquí deixo la meva recreació:
– Hèracles auxili! Nessos m’està raptant!
– Nessos no aconseguiràs emportar-te la meva dona!
– Hèracles, si la teva dona no m’hagués demanat que l’ajudi a creuar el riu evenos, no hagués passat tot això, l’haguessisvigilat més!
– Hèracles si us plau ajuda’m, ho sento per haver-li demanat ajuda!
– Amb aquesta fletxa enverinada podrè matar aquest centaure – dispara la fletxa a Nessos.
-AH! (susurrant) Malparit, com goses fer-me això. Ara veuràs.
– Oh Hèracles moltissimes gràcies!
– Deianira acosta’t una mica, et vul dir una cosa avans de morir – Deianira, amb por, s’acosta al centaure ajegut al terra – prèn una mica de la meva sang i dona-li a Hèracles, t’asseguro que aquesta sang és una poció d’amor que t’assegurarà el amor etern d’Hèracles.
Deianira es creu el que li ha explicat Nessos i mulla una túnica amb la sang del centaure i Nessos mor.
Aqui hi ha una escena també del moment del rapte que he trobat: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Guido_Reni_038.jpg/366px-Guido_Reni_038.jpg
Aquí deixo la part que em faltava del comentari.
Pertany al cicle troià.
-Recreació:
El passat dijous vam viure un succés de desengany passió i tragèdia amorosa. El centaure Nessos rapta a la princesa Deianira. Aquesta demana ajuda a Hèracles el seu marit de qui està bojament enamorada. Nessos, qui l’ha raptat, sap que Hèracles el matarà i diu a Deianira que un cop mort reculli la seva sang i li assegura que d’aquesta podria fer un filtre d’amor. Aleshores arriba Hèracles i mata al centaure amb una de les seves fletxes enverinades.
La matinada d’avui divendres la tragèdia ha continuat amb la sobtada mort d’aquests dos protagonistes. Tot succeeix perquè Deianira sospita que el seu marit la vol abandonar per Íole, aleshores, Deianira li dóna la túnica xopa al seu marit,com a regal, pensant que així el podria retenir amb ella gràcies al suposat filtre d’amor que conté la sang del centaure. Quan cadascú va marxar a casa seva, Deianira esperava que la túnica sorgís efecte, però en comptes d’això, va assassinar sense saber-ho al seu marit. Resulta que la sang del centaure no era un filtre d’amor sinó un verí que acabaria amb la vida d’Hèracles. En assabentar-se del que havia fet i presa del dolor Deneira es va suïcidar aquesta matinada.
Xaipe!
Aquesta escena representa el moment en que Nessos (en grec Νεσσος Nessos, en llatí Nessus que era un famós centaure, fill d’Ixió i Nèfele, una nimfa a la qual Zeus havia donat la forma d’Hera) en un accés de luxúria, va intentar raptar Deianira, l’esposa d’Hèracles. Aquest va veure a Nessos intentant “violar” la seva dona des de l’altre costat del riu Eveno i Heràcles li va disparar una fletxa enverinada al pit. El mite continua amb la mort d’Hèracles per culpa de la túnica enverinada amb la sang del centaure que li envià Deianira pensant que el seu marit l’abandonaria per Íole.
Aquest quadre s’anomena The Abduction of Deianera by the Centaur Nessus pintat al 1755 per Louis-Jean-François Lagrenée i està al Museo del Louvre.
Recreació:
Deianira que caminava tranquil·lament per la vora del riu, és sorpresa de sobte per Neso, un centaure.
-Auxili Heràcles! Nessos em rapta!- crida Deianira
-No aconseguiràs endur-te la meva dona!- diu Hèracles amb fúria
Heràcles treu una fletxa i crida: -Mai més podràs fer mal enlloc!
-Carai, quin mal! Maleït!
Nessos deixà Deianira i Heràcles la salvà i tot foren flors i violes i romaní .
Aquesta obra pertany al pintor Louis-Jean-François Lagrenée i principalment apareixen els personatges de Deianira, Hèrcules i el Centaure Nesos. Hèrcules va viatjar a Calidó, on en les grades del temple va veure per primera vegada a la princesa Deianira. Aquest se’n va oblidar per un moment de la princesa Íole, ja que creia que aquesta era una bona opció pels fills que volia tenir. Finalment la va seduir. Tot així, un gran obstacle els separava: el déu-riu Aqueloo. Aquest tenia l’habilitat de transformar-se en qualsevol cosa. Els dos es van medir en un duel per la mà de la princesa, on finalment Hèrcules va guanyar, prenent-la com a esposa. Després del casament, aquesta va rebre un missatge del seu germà Meleagra, dient-li que la trobava a faltar. L’heroi i la noia van anar junts a visitar-lo. Durant el viatge van devien creuar el riu Even. Per aquesta raó, el centaure Nesos es oferir per portar a la noia mentre Hèrcules el creuava nadant. El centaure es va enamorar d’ella i quan va arribar a la vora va començar a córrer per emportar-se a la princesa. En adonar-se’n, Hèrcules va llençar una fletxa enverinada a l’animal i va morir.
Aquest quadre ens mostra el rapte de Deianira. El moment que hi surt representat és quan el centaure Nassos rapta a Deianira, una princesa i esposa d’Hèracles. Després d’aquest moment Heràcles va veure que Nessos estava intentant violar a Deianira i el va matar amb les seves fletxes, que estaven enverinades. Nassos abans de morir li va dir a Deianira que recollís la seva sang i aquesta li va regalar la túnica ensagrentada a Heràcles, qui més endavant va morir degut al verí de les fletxes que contenia la sang de la túnica. Deianira li va donar la túnica enverinada perquè es pensava que Heràcles l’abandonaria per Íole, una heroïna grega.
El quadre s’anomena “The Abduction of Deianeira by the Centaur Nessus” (El Rapte de Deianira pel Centaure Nessos). El seu pintor fou Louis-Jean-François Lagrenée, és de l’any 1755 i es troba al Museu del Louvre.
Recreació:
– Per fi et tinc a les meves mans, Deianira! -digué Nessos.
– Deixa’m anar centaure! Si us plau!
– No creguis que et deixaré anar estimada Deianira, per fi ets meva i ningú et treurà de les meves mans!
– Si no em deixes anar cridaré tant fort que Heràcles em sentirà i em salvarà!
– Ni tan sols el teu marit podria salvar-te.
Llavors el centaure va començar a intentar violar-la i la princesa Deianira va cridar tant fort que Heràcles la va sentir.
– Aaaaaaah ajuda’m! -digué Deianira.
– Oh! La meva esposa! Maleït centaure, què intentes?!
Finalment Heràcles li va tirar una de les seves fletxes enverinades que van acabar amb la vida del centaure.
Xaipete!
Aquesta escena representa quan Deianira, que anava cap a Traquis, va ser raptada pel centaure Nessos, però Hèracles l’abaté amb una de les seues fletxes enverinades. Abans de morir, Nessos recomanà a Deianira que recollís la seva sang assegurant-li que se’n podia fer un filtre d’amor. Ella el cregué i se n’endugué la túnica xopa. Més endavant, en sospitar que el seu marit l’abandonaria per Íole, li envià la túnica fatal, i quan li van dir que havia mort a conseqüència del verí que amarava aquella roba, desesperada, se suïcidà.
Aquí deixo la meva recreació:
– Hèracles auxili! Nessos m’està raptant!
– Nessos no aconseguiràs emportar-te la meva dona!
– Hèracles, si la teva dona no m’hagués demanat que l’ajudi a creuar el riu evenos, no hagués passat tot això, l’haguessisvigilat més!
– Hèracles si us plau ajuda’m, ho sento per haver-li demanat ajuda!
– Amb aquesta fletxa enverinada podrè matar aquest centaure – dispara la fletxa a Nessos.
-AH! (susurrant) Malparit, com goses fer-me això. Ara veuràs.
– Oh Hèracles moltissimes gràcies!
– Deianira acosta’t una mica, et vul dir una cosa avans de morir – Deianira, amb por, s’acosta al centaure ajegut al terra – prèn una mica de la meva sang i dona-li a Hèracles, t’asseguro que aquesta sang és una poció d’amor que t’assegurarà el amor etern d’Hèracles.
Deianira es creu el que li ha explicat Nessos i mulla una túnica amb la sang del centaure i Nessos mor.
Aquesta pintura representa el mite del reapte de Deyanira.
Segona la història Deyanira era la tercera esposa d’Heracles, un dia el centaure Nesus la va intentar violar al creuar un riu. Aquesta escena congela aquest moment. Tal com podem veura a la imatge estàn en un riu i el centaure a pres a Deyanira. Com podem observar en la part superior esquerra hi veiem a Hermes apunt de disparar-li una fletxa al centaure. Segons el mite quan aquest mort apunyalat per Hermes, li diu a Deyanisa que la seva sang asseguraría l’amor etern d’Hermes, aquesta ho va creure i li va empapar la jaqueta a Hermes amb la sang envenenada de Nesus. Quan Hermes es va posar la jaqueta va morir lenta i dolorosament.
Aquest quadre descriu el rapte de Nessos a Deianira. El títol és <em>The Abduction of Deianeira by the Centaur Nessusem> i el pintor és Louis-Jean-François Lagrenée (1724–1805). L'obra va ser pintada l'any 1755 i actualment es troba al Museu del Luvre de París.
Nessos intenta raptar a Deianira, esposa d'Heracles. Aquest últim, va veure com Nessos intentava violar a la seva esposa i li va disparar una fletxa enverinada al pit. Aleshores, Nessos li va dir a Deianira que recollís la seva sang assegurant-li que se'n podia fer un filtre d'amor. Ella el va creure i se n'endugué la túnica. Més endavant, en sospitar que el seu marit l'abandonaria per Íole, li va enviar la túnica, i quan li van dir que havia mort a conseqüència del verí, se suïcidà.
El quadre s’anomena “El rapte de Deianira pel centaure Nessos”, va ser pintat per Louis-Jean-François Lagrenée i es troba al museu de Louvre. L’obra va ser pintada l’any 1755.
El quadre representa l’escena quan Deianira, que anava cap a Traquis, va ser raptada pel centaure Nessos, però Hèracles l’abaté amb una de les seves fletxes enverinades. Abans de morir, Nessos recomanà a Deianira que recollís la seva sang assegurant-li que se’n podia fer un filtre d’amor. Ella el cregué i se n’endugué la túnica xopa. Més endavant, en sospitar que el seu marit l’abandonaria per Íole, li envià la túnica fatal, i quan li van dir que havia mort a conseqüència del verí que amarava aquella roba, desesperada, se suïcidà.
Xaipete!
En la mitologia grega Neso (en grec Νεσσος Nessos, en llatí Nessus) era un famós centaure, fill d’Ixió i Nèfele, una nimfa-núvol a la qual Zeus havia donat la forma d’Hera. En un accés de luxúria, va intentar raptar a Deyanira, l’esposa d’Heracles. Aquest va veure a Neso intentant violar la seva dona des de l’altre costat del riu Evè i li va disparar una fletxa enverinada de la sang de la Hidra de Lerna (la qual anihilo en un dels seus 12 treballs) al pit. Com a últim acte de maldat, mentre agonitzava, Neso li va dir a Deyanira que la seva sang asseguraria que Heracles li fos sempre fidel. Deyanira va creure, i quan la seva confiança en Heracles va començar a minvar, va untar una camisa amb la sang i la hi va donar al seu marit, que va morir lenta i dolorosament quan la camisa va cremar (amb flames reals o per la calor del verí) la seva pell , recuperant-se després d’escapar de l’Hades.
Aquest quadre es troba al museu de Louvre , l’autor és Louis Jean i el quadre és titula – The Abduction of Deianeira by the Centaur Nessus – 1755.
Salve!
Aquest quadre correspon al Rapte de Deianira, que va succeir quan el ceuntaure Nessos va intentar violar a Deianira mentre l’ajudava a creuar el riu Evenos, i d’aquesta manera raptant-la. Però Hèracles va veure com Nessos raptava a Deianira i aquest li va disparar una fletxa enverinada al pit, la qual el va matar. Abans de morir, Nessos va mentir a Deianira dient-li que la seva sang del seu cor li serviria per poder assegurar que Hèracles l’estimé per sempre i Deianira el va creure. Ella va guardar una mica de la sang del centaure i quan va veure que la confiança d’Hèracles va començar a disminuir, ella va untar la sang de Nessos a la túnica d’Heracles i quan Licas, el servent d’Hèracles, va donar-li la túnica i se la va posar, Hèracles va començar a morir lenta i dolorosament a causa de que la roba li cremava la pell. Deianira, al veure el que havia fet, es va acabar suïcidant.
Aquest quadre s’anomena The Abduction of Deianera by the Centaur Nessus pintat al 1755 per Louis-Jean-François Lagrenée i està al Museo del Louvre.
Xaipete!
Aquesta escena representa a Deianira, que anava cap a Traquis, va ser raptada pel centaure Nessos, però Hèracles l’abaté amb una de les seues fletxes enverinades. Abans de morir, Nessos recomanà a Deianira que recollís la seva sang assegurant-li que se’n podia fer un filtre d’amor. Ella el cregué i se n’endugué la túnica xopa. Més endavant, en sospitar que el seu marit l’abandonaria per Íole, li envià la túnica fatal, i quan li van dir que havia mort a conseqüència del verí que amarava aquella roba, desesperada, se suïcidà.
Aquí deixo la meva recreació:
– Hèracles auxili! Nessos m’està raptant!
– Nessos no aconseguiràs emportar-te la meva dona!
– Hèracles, si la teva dona no m’hagués demanat que l’ajudi a creuar el riu evenos, no hagués passat tot això, l’haguessisvigilat més!
– Hèracles si us plau ajuda’m, ho sento per haver-li demanat ajuda!
– Amb aquesta fletxa enverinada podrè matar aquest centaure – dispara la fletxa a Nessos.
-AH! (susurrant) Malparit, com goses fer-me això. Ara veuràs.
– Oh Hèracles moltissimes gràcies!
– Deianira acosta’t una mica, et vul dir una cosa avans de morir – Deianira, amb por, s’acosta al centaure ajegut al terra – prèn una mica de la meva sang i dona-li a Hèracles, t’asseguro que aquesta sang és una poció d’amor que t’assegurarà el amor etern d’Hèracles.
Deianira es creu el que li ha explicat Nessos i mulla una túnica amb la sang del centaure i Nessos mor.
Aquest quadre s’anomena i representa “El rapte de Deianira pel centaure Nessos “.
Aquest mite explica que Nessos un famós centaure, fill de Ixión i Néfele, va intentar segrestar a Deianira, l’esposa d’Hèracles en un atac de luxúria en el qual la va intentar violar. Però el marit de Deianira el va veure des de l’altra costa del riu li va disparar a Nessos una fletxa que portava verí de la sang d’Hidra de Lerna al pit.
Quan Nessos moria lentament pel verí li va dir a Deianira que recullis la seva sang la qual assegurava que amb aquest Hèracles li seria fidel per sempre. I quan ella va començar a tenir menys confiança en el seu marit aquesta va untar de sang la seva roba. Com que portava verí la sang, Hèracles va morir lentament i quan Deianira es va assabentar aquesta es va suïcidar.
Xaipete!
La imatge que veiem representada a l’apunt és el quadre pintat per Louis-Jean-François Lagrenée i anomenat “El rapte de Deianira”, localitzat al Louvre.
La història principal de Deianira és la de la túnica de Nessos. Un centaure salvatge anomenat Nessos va intentar violar a Deianira mentre l’ajudava a creuar el riu Eveno. Heracles va veure el que passava des de l’altra riba i va disparar una fletxa enverinada al pit de Nessos. Agonitzant, el centaure va mentir a Deianira explicant-li que la sang del seu cor asseguraria que Hèracles l’estimés per sempre. Deianira va creure les paraules del centaure i guardar una mica del verí. Quan la seva confiança en ell va començar a minvar, Deianira va untar amb la sang de Nessos la famosa túnica de cuir d’Hèracles. Manat per ella, Licas, servent d’Hèracles, va portar la túnica, l’heroi se la va posar i va morir lentament i dolorosament a cremar-li la pell la peça. Desesperada al veure el que havia fet, Deianira es va suïcidar (segons algunes versions).