[Una habitació ample i majestuosa. Una princesa agenollada al seu llit. Llum de lluna que acarona els seus plors. Medea es lamenta del seu dilema: el seu cor batega per Jàson però el seu cos se’l deu al seu pare Eetes, el rei de la Còlquida. No sap què decidir, es sent sola, com si no pertanyés a ningú…]
MEDEA: Oh, desconsolada jo! Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!
Estimo el pare, a Jàson, per què em fas dubtar?
Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!
Per què em fas emmalaltir?
Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!
Sento que estic embogint!
Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!
Explica’m a què es deuen aquests plors…
Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!
Qui és aquell que gosa entrar a la meva habitació?
CALCÍOPE: Oh Medea, germana enamorada,
ets coneixedora del destí dels meus fills?
Oh Medea, germana enamorada,
només de pensar-ho em fa mal el pit!
Oh Medea, germana enamorada,
saps quina és la solució?
Oh Medea, germana enamorada,
has d’oferir a Jàson el cor.
MEDEA: Oh Calcíope, sigues venerada pels déus!
Ara no en tinc cap dubte sobre el que haig de fer…
Oh, Calcíope, sigues venerada pels déus!
Quan vaig veure Jàson, el vaig ignorar sense voler…
Oh, Calcíope, sigues venerada pels déus!
Qui és aquella que del meu balcó ve?
LAVÍNIA: Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.
Eneas no em fa cas. Què vols què faci?
Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.
Vaig casar-me amb ell perquè guanyà la guerra.
Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.
Les guerres sempre acaben igual, no valen la pena!
Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.
Aquest home mai escarmenta!
Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.
Cada nit amb dues o tres joves es presenta!
Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.
Estic farta de semblar forta i valenta…
Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.
Al precipici m’agradaria fer-li una empenta.
Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.
L’he deixat a casa, me’n vaig, haig de véncer.
MEDEA: Reina Lavínia, quina raó!
Jo no vull quedar-me amb el pare, cruel com un lleó!
Reina Lavínia, quina raó!
Tampoc vull casar-me amb el gallard Jàson!
Reina Lavínia, quina raó!
Jo el que vull és anar a conèixer món!
Reina Lavínia, quina raó!
No parem fins que el cel no es tenyeixi de dol!
[Medea i Lavínia baixen pel balcó a través d’una corda i Calcíope desconcertada es planteja el succeït i també salta pel balcó]
Jàson i Medea de John William Waterhouse, 1907.
Scoop.it Lectura de Clàssics
Salve.
Laia, desconeixia que també sabies escriure teatre. El cert és que t’ha sortit molt bé. En la meva opinió crec que li has sabut donar un toc elegant i el resultat ha sigut molt bo. Segueix escrivint així.
Vale.