La teva bellesa és insuperable
i l’admires reflectida en el llac,
però el teu cervell és d’ase,
que el físic no et deixi dominar!
Tens la sort que moltes
noies t’estimen,
per què les has de rebutjar?
Quan te n’adonis, serà massa tard.
Eco t’oferia el cor,
li trencares,
Eco volia ser teva,
la menyspreares.
Va perdre el cos
per tu,
va perdre el plor,
per tu,
va perdre el son,
per tu,
ella creu que ningú no la vol,
només per tu…
Rebutjar-la per acabar
ofegat al llac,
què has guanyat?
L’home més egoista no l’hagués deixada escapar…
Eco i Narcís de John William Waterhouse, 1903.