L’origen de la dona a la literatura, el mite de Pandora

El dilluns 25 de febrer del 2013 els alumnes de segon de batxillerat de l’institut Premià de Mar vàrem assistir a la Universitat de Barcelona a les conferències destinades als alumnes de batxiller que ofereix la secció catalana de la SEEC. La conferència de grec, donada per Pilar Gómez, tractava de la importància de la figura de la dona en l’àmbit literari històric però, sobretot  en la literatura mitològica. Com en tot, crec que cal començar pel principi, per l’origen i l’origen de la dona en la mitologia grega esdevé a través del mite de Pandora, explicat amb els textos següents:

1. Hesíode, Teogonia 561-602

Però el coratjós fill de Jàpet el va enganyar i va robar el guspireig del foc que es veu de lluny, tot amagant-lo a l’interior d’una fèrula. Zeus, que trona en el cel, va sentir un fort enuig en el fons del seu cor i el seu esperit va irritar-se quan va veure en poder dels homes la guspira del foc que es veu de lluny. I a canvi de la guspira del foc va idear una calamitat, per  als homes. L’il·lústre Rancallós, per complaure la voluntat del Crònida, va afaiçonar amb terra una figura semblant a una púdica donzella. […] Després de crear aquesta bella calamitat, per compensar aquell guany (τεῠξε καλὸν κακὸν ἀντ’ ἀγαθοῐο), la va portar on vivien déus i homes, amb els ornaments afaiçonats per la deessa d’ulls blaus, filla de pare poderós. L’estupefacció s’apoderà dels déus immortals i dels homes mortals en veure el terrible engany (δόλον αἰπύν), mal ineludible per als homes. D’ella prové la raça femenina, la funesta generació de les dones (ὀλοίιόν ἐστι γένος), flagell (πῇμα μέγα), que habita entre els homes mortals. […] Zeus, que dona des del cel, per a desgràcia dels homes mortals, va crear les dones (νδρεσσι κακòν θνητοῖσι γυναῖκας), sempre amatents a accions doloroses i, per compensar un bé, els ha proporcionat una altra desgràcia(ἔτερον δὲ πóρεν κακòν ἀντ’ ἀγαθοῐο).


(Trad. De Joan Castellanos, 1999 [Hesíode, Teogonia. Els treballs i els dies. Barcelona: Edicions la Magrana, L’esparver clàssic 35].

 

2. Hesíode, Els treballs i els dies 54-101

Fill de Jàpet, tu que tens esment de totes les coses, estaràs content d’haver-me robat el foc i d’haver frustat el meu desig, però això significarà una gran calamitat (μέγα πῇμα) per a tu i per a tots els homes que han de venir. A canvi del foc jo els donaré un mal (ἀντὶ πυρὸς δώσω κακόν) en quin tots es complauran i en qui lliuraran tot el seu amor i serà la seva pròpia desgracia (τέρπονται κατὰ θυμὸν ἑὸν κακὸν ἀμφαγαπῶντες).

Així va dir el pare d’homes i déus va esclafir a riure. va ordenar a l’ínclit Hefest que ben de pressa pastés terra amb aigua i que li infongués veu i vida humana, i que creés una donzella de bellesa gran i encisadora, semblant en tots els aspectes a les deesses immortals. va ordenar també a Atena que li ensenyés la seva tasca, els treballs dels teixits de la tela delicada. A Afrodita daurada va encomanar-li que vessés sobre el seu cap la gràcia, el desig vehement i el desassossec que corseca els membres. A Hermes, missatger Argifont, va ordenar-li que la dotés amb una ment insolent i amb un caràcter capriciós (κύνεόν τε νόον καὶ ἐπίκλοπον ἦθος).

Aquestes foren les seves ordres i tots ells obeïren Zeus, senyor fill de Cronos. De seguida l’il·lustre Rancallós va afaiçonar amb terra una figura semblant a una púdica donzella, per complaure els desigs del Crònida. La deessa d’ulls blaus, Atena li cenyí la cinturai va engalanar-la. Les divines Gràcies i la venerable Persuació (πότνια Πειθὼ) guarniren el seu coll amb collarets d’or i les Hores de cabellera bonica li posaren una corona de flors primaverals. Pal·las Atena va arranjar tots els guarniments en el seu cos. El missatger Argifont va dotar el seu pit amb paraules fal·laces i astutes i amb un caràcter maliciós (ψεύδεά θ’ αἱμυλίους τε λόγους καὶ ἐπίκλοπον ἦθος), d’acord amb la voluntat de Zeus que retruny amb força. Tot seguit l’herald dels déus va atorgar-li el do de la paraula i, present que era de tots els déus que viuen en palaus a l’Olimp, li posà el nom de Pandora, flagell per a tots els homes feinejadors (ὀνόμηνε δὲ τήνδε γυωαῐκα / Πανδώρην, ὅτι πάντες Ὀλύμπια δώματ’ ἔχοντες / δρον ἐδώρησαν, πῆμ’ ἀνδάσιν ἀλφηστῇσιν).

 

(Trad. De Joan Castellanos, 1999 [Hesíode, Teogonia. Els treballs i els dies. Barcelona: Edicions la Magrana, L’esparver clàssic 35].

 

Comentem el text i responem algunes preguntes!

Una vegada llegits aquests textos, quina visió penseu que tenien els grecs de l’arribada de Pandora a la terra? Amb quina intenció l’enviava Zeus i a causa de que?  Podeu comparar aquesta concepció de la dona amb d’altres més properes a nosaltres (religió, cultura…)?

Perquè tingueu més informació i els comentaris puguin ser més complerts us enllaço informació del mite de Pandora, el que hi havia a la seva capsa

 

Núria Yela,

2n de batxillerat de Grec.

Aquest article s'ha publicat dins de Mitologia i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’origen de la dona a la literatura, el mite de Pandora

  1. Retroenllaç: Les figures femenines en la literatura grega | Literatura grega a escena

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *