Poetes gregues antigues

Antípatre de Tessalònica va crear en forma d’epigrama un cànon femení format per nou poetesses gregues, de totes les èpoques i indrets de Grècia:

• Praxil·la de Sició: Praxil·la va ser una poetessa que va conrear diversos camps literaris: himnes, ditirambes, cançons de taula.
• Mero de Bizanci: Mero va casar-se amb el filòleg Andròmac i van tenir un fill que conrearia el camp del teatre: Homer de Bizanci. Mero va conrear la poesia, de la qual només ens han arribat fragments de dues obres: Palatina i Mnemosine.
• Ànite de Tègea: Ànite va destacar en l’epigrama i és recordada com “l’Homer femení“. Els seus epigrames eren fúnebres, votius, pastorils i bucòlics; no acostumaven a tractar temes relacionats amb l’amor o el vi. La seva obra ha tingut una gran influència posterior.
• Safo de Lesbos: Safo va ser una gran poetessa i una gran mestra, va fundar una escola anomenada “la Casa de les servidores de les Muses”,  on Safo preparava les donzelles pel matrimoni amb l’aprenentatge de la poesia lírica i la música. Safo i les seves pupil·les feien culte a la deessa Afrodita. Els poemes de Safo són la millor mostra de lírica arcaica, juntament amb la d’Alceu. La seva obra consisteix en nou obres formades per una banda per cants nupcials i epitalamis i, per l’alta banda, de poemes amorosos més íntims i cultes amb un ritme propi i una estructura nova formada per estrofes sàfiques perquè va ser ella qui les va crear. L’únic poema sencer que ens ha arribat de la seva obra és Himne en honor a Afrodita.

Safo de Lesbos, conservada al Museu Nacional de Nàpols.

• Erinna de Telos: Erinna va ser una gran poetessa, precursora de la poesia hel·lenística. Els seus versos parlen de la vida i la mort, l’enyorança de la infantesa i la mort de la seva amiga Baucis. Només ens ha arribat fragments de la seva obra Filosa.
• Telesil·la d’Argos: Telesil·la és descrita com una dona il·lustre, estimada per les seves companyes i apreciada en l’àmbit poètic, i fins i tot en l’àmbit militar. Va ensenyar poesia, música i altres requisits pel matrimoni a les donzelles d’Argos. Les seves alumnes cantaven la seva poesia durant les festivitats religioses dedicades a Apol·lo i Àrtemis.
• Corinna de Tànagra: Corinna és autora d’una gran creació poètica i és un dels pocs testimonis del dialecte beoci. Va escriure poemes per execucions corals en festivals locals, va tractar diversos mites (un d’ells parlava d’Atena, per exemple) i va plantejar diversos dubtes. També va crear diversos esquemes mètrics.
• Nossis de Lòcrida: Nossis és descrita com a “veu femenina”, perquè tractava temes especialment femenins i era molt admirada entre les dones. La seva temàtica era: l’amor, el teler, el culte a les deesses relacionades amb l’amor i el matrimoni (Afrodita, Àrtemis i Hera), i antics poetes.
• Mirtis d’Antèdon: Mirtis és descrita com a “dolços sons”. No ens ha arribat res de la seva obra directament, sinó a través de Plutarc: la història amorosa i tràgica d’Eunost i Òcna.

Aquestes poetesses, juntament amb altres que ni tan sols coneixem, van trencar el silenci imposat pels homes i van ser valorades i recordades pels propis grecs, sobretot durant l’època hel·lenística, quan les dones van aconseguir més reconeixement públic. La seva poesia buscava el realisme, el costumisme i reflecteix la vida quotidiana dels grecs, especialment les dones.

També Van dominar esquemes mètrics ben complicats i van crear-ne de nous. A més a més cadascuna va utilitzar el seu propi dialecte, fet que afavoreix la conservació dels diferents tipus de grec antic. Les nou poetesses escollides per Antípatre de Tessalònica no eren pas unes aficionades a la lírica, sinó unes veritables mestres i professionals d’aquest art.

Ver Topobiografies de poetes gregues antigues en un mapa més gran

Poetes gregues antigues

Poetes gregues antigues a PAMSA