Apol·loni de Rodes

 

Apol·loni de Rodes

 

Apol·loni de Rodes va néixer el 295 aC a Alexandria, Egipte; i va morir el 215 aC a Rodes. Apol·loni fou alumne de Cal·límac de Cirene, poeta i escriptor d’Alexandria i director de la magnífica biblioteca de la mateixa ciutat. Apol·loni de Rodes succeí el seu mestre en el càrrec de la biblioteca d’Alexandria l’any 240 aC.

Més endavant va sorgir una gran rivalitat entre Apol·loni i el seu mestre Cal·límac, ja que recolzava Eratòstenes, un altre escriptor que també fou alumne seu. Apol·loni de Rodes defensava que la inspiració i el to eren els aspectes més importants de la lírica, segons ell el gènere literari més important. A més a més va condemnar la poesia èpica i va intentar innovar la poesia homèrica. Si a tot això afegim el poc èxit que va tenir en aquell moment la seva obra principal Les Argonàutiques, no ens ha de sorprendre pas que Apol·loni hagués de anar-se’n d’Alexandria i refugiar-se a Rodes, on va viure fins la seva mort.

Com bé hem dit abans, la seva obra principal és Les Argonàutiques, formada per quatre volums de poesia èpica. Explica les aventures de l’heroi tessalí Jàson que s’enfronta a grans aventures i personatges mitològics per aconseguir el velló d’or i el tron de Iolcos amb l’ajuda de Medea. La història se situa en una generació anterior a la guerra de Troia.

Altres obres d’Apol·loni de Rodes estan relacionades amb els orígens mítics de les ciutats gregues per exemple: La fundació d’Alexandria, La fundació de Caunos, La fundació de Cnidos, La fundació de Nàucratis, La fundació de Rodes i La fundació de Lesbos.

L’autor grec també va escriure una dedicatòria al personatge de Canop, el timoner de Menelau i en la tasca com a bibliotecari destaca la seva revisió dels textos homèrics, de la gramàtica grega i de l’obra Escut d’Hesíode.

Apol·loni com a poeta èpic va obrir cap a l’èpica romana el camí que porta a Virgili i cap a la represa de l’èpica en diferents èpoques, per exemple al Renaixement.

Jàson i els argonautes

Jàson i els argonautes desembarcant a la Còlquida de Charles de La Fosse, l’any 1672. Localització: Saló de Diana al Palau de Versalles, París.

 

Aquest article s'ha publicat dins de Èpica, General, Personatges i etiquetat amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Apol·loni de Rodes

  1. Zícora diu:

    Salve.

    Moltes feliçitats Laia per aquest article sobre Apol·loni de Rodes. Jo vaig llegir l’any passat el llibre de Jàson i els Argonautes, i la veritat és que em va agradar força, va ser un llibre molt entretingut i fácil d’entendre. Apart d’aixó, crec que aquest apunt ens serà molt útil per estudiar si al final surt alguna cosa sobre Jàson i els Argonautes.

    Vale.

  2. Retroenllaç: El viatge dels argonautes d'Antoni Garcia Llorca | Literatura grega a escena

  3. Retroenllaç: [BLOCKED BY STBV] Les figures femenines en la literatura grega | Literatura grega a escena

  4. Retroenllaç: [BLOCKED BY STBV] Estructura i Anàlisi de Medea | Literatura grega a escena

  5. Retroenllaç: Jàson i els argonautes, de Don Chaffey | La cinta de Νίκη

  6. Retroenllaç: I.VI La música en la literatura i el teatre | Siringa, la música de l'Antiga Grècia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *