EPIDÈMIES I ART

De la por a la vacuna
[Isabel Gómez Melenchón, LVG, 31-3-2020]

 

Set moments d’una epidèmia a través d’l’art

De la por a la vacuna
Louis Leopold Boilly: ‘La vacuna’, 1827, litografia. Philadelphia Museum of Arts, Ars Medica Collection

L’art ha retratat i ha estat víctima i testimoni de les plagues que ha patit i pateix la humanitat des de fa més de cent mil anys; víctimes, perquè els artistes han patit en carn pròpia, en les de les seves famílies i els seus conciutadans les successives envestides de la malaltia, i fins i tot alguns, com Hans Holbein el Jove o Tiziano , van sucumbir a elles: d’el primer es pensa que la seva mort en Londres en 1543 es va deure a la pesta, el segon va morir a Venècia en el brot de pesta negra de 1576. Testimonis, perquè les seves obres reflecteixen la manera com les seves societats van enfrontar les epidèmies i la manera de resoldre-les, O de intentar-ho, des de les supersticions medievals a el refugi de la religió, els hospitals i ja en els últims temps les vacunes i les campanyes de conscienciació social.

LA MALALTIA. Aquest gravat de 1665 mostra els efectes de la gran epidèmia de pesta a Londres narrada en el 'Diari de l'any de la pesta' de Daniel Defoe. Foto: getty
LA MALALTIA. Aquest gravat de 1665 mostra els efectes de la gran epidèmia de pesta a Londres narrada en el ‘Diari de l’any de la pesta’ de Daniel Defoe. Foto: getty

Entre les danses de la mort de el segle XIV i la sida en l’últim quart de segle XX la medicina, però no només ella, ha condicionat la manera de veure i veure’ns en el moment en què més fràgils som. La pesta i les seves representacions són el primer que ve a la memòria quan es parla d’art i plaga. Aquí estan Bruegel el Vell o el Bosco per recordar-nos els mals que assetgen la humanitat quan s’aparta de el bon camí; els hiperbòlics patiments dels personatges en El triomf de la mort (Bruegel, 1562) agermanen rics i pobres i reis i vassalls i s’inspiren en les successives epidèmies que va viure Europa des de l’arribada a 1347 a Itàlia de l’anomenada mort negra o pesta bubònica.

LA PREGÀRIA. L'artista flamenc Anton Van Dyck es trobava a Palerm, Sicília, quan va esclatar la plaga de pesta de 1624 i va pintar una sèrie de quadres en els quals Santa Rosalia intercedeix pels habitants de la ciutat. El culte a Santa Rosalia, patrona de Palerm, s'havia popularitzat des que aquell mateix any es descobrissin les seves restes en una cova. Foto: Getty
LA PREGÀRIA. L’artista flamenc Anton Van Dyck es trobava a Palerm, Sicília, quan va esclatar la plaga de pesta de 1624 i va pintar una sèrie de quadres en els quals Santa Rosalia intercedeix pels habitants de la ciutat. El culte a Santa Rosalia, patrona de Palerm, s’havia popularitzat des que aquell mateix any es descobrissin les seves restes en una cova. Foto: Getty

Durant tres-cents anys la pesta, la verola o el còlera (que possiblement va ser la causa de la mort de l’ Bosco en 1516) es van acarnissar amb les poblacions europees, però va ser en aquestes mateixes societats i moments històrics en què van florir mestres com Miquel Àngel, Tintoretto, Van Dyck … que van viure bona part desus existències sota la amenaça de les epidèmies. I així ho veiem en les representacions artístiques o altres documents, com l’enciclopèdia Omme Bonum elaborada a Londres al segle XIV, que inclou il·lustracions sobre l’atenció a víctimes de la pesta o la lepra.

LA POR. Berto vaig donar Giovanni di Marco, deixeble de Perugino, mostra en aquesta taula com els habitants de Perugia intenten abandonar la ciutat durant la plaga de 1526. Foto: Getty
LA POR. Berto vaig donar Giovanni di Marco, deixeble de Perugino, mostra en aquesta taula com els habitants de Perugia intenten abandonar la ciutat durant la plaga de 1526. Foto: Getty

Il·lustracions que mostren el diferent concepte que es tenia dels hospitals a la seva funció en l’actualitat, com ja indica l’etimologia de la paraula: hospes , de el llatí, vol dir hoste o visita; d’aquí es va passar a hospitalia o lloc per a visites i més endavant a hospital, amb que a l’edat mitjana ja es designava a el lloc on es cuidava els malalts i moribunds, i diem tenir cura, perquè només més endavant, amb les innovacions en matèria de higiene i els avenços mèdics es van convertir en espais on ser curats. Com mostren nombrosos gravats, durant les epidèmies que es succeïen a Europa els malalts eren aïllats en edificis per evitar l’expansió de la malaltia.

LA RECUPERACIÓ. L'artista noruec Edvard Munch es va retratar a si mateix en diferents situacions de malaltia. Després de ser contagiat en l'epidèmia de grip, va pintar aquest 'Autoretrat amb grip espanyola', el 1919, a què va seguir més tard un 'Autoretrat després de la grip espanyola. Foto: National Museum, Oslo
LA RECUPERACIÓ. L’artista noruec Edvard Munch es va retratar a si mateix en diferents situacions de malaltia. Després de ser contagiat en l’epidèmia de grip, va pintar aquest ‘Autoretrat amb grip espanyola’, el 1919, a què va seguir més tard un ‘Autoretrat després de la grip espanyola. Foto: National Museum, Oslo

Si les pintures i gravats fins entrat el renaixement tenien un important component didàctic en el seu vessant admonitòria, el barroc mostraria ja sense embuts i d’una manera més realista els efectes de la pesta o el còlera en ciutats que van arribar a perdre una tercera part de les seves habitants, com Florència. Caravaggio en el seu Set obres de misericòrdia (1606) emfatitza com una de les obligacions de la cristiandat és donar sepultura als morts, cosa que en moments àlgids de la plaga s’acabava realitzant en fosses comunes a Florència i no només allà. A el mateix temps, grans mestres consagraven obres a determinats santsque podien ajudar a les localitats de les que eren patrons / es durant una epidèmia; un exemple és Sant Roc guarint les víctimes de la plaga, de Tintoretto, 1549. Sant Roc va ser considerat un protector enfront de les plagues perquè ell mateix havia sobreviscut a la pesta.

LA SOCIETAT. En 1878 una gran plaga de febre groga va afectar la ciutat de Memphis, a Tennessee, Estats Units, que comptava amb una població de 47.000 persones, de les quals 25.000 van ser evacuades. Amb ajuda dels altres estats i mitjançant col·lectes com la d'aquesta imatge es van construir hospitals i es van sufragar els serveis mèdics. Els morts finalment van superar diverses desenes de milers.LA SOCIETAT. En 1878 una gran plaga de febre groga va afectar la ciutat de Memphis, a Tennessee, Estats Units, que comptava amb una població de 47.000 persones, de les quals 25.000 van ser evacuades. Amb ajuda dels altres estats i mitjançant col·lectes com la d’aquesta imatge es van construir hospitals i es van sufragar els serveis mèdics. Els morts finalment van superar diverses desenes de milers.

 

El salt temporal ens porta a les vacunes, començant per la temuda pigota. El pintor francès Louis Leopold Boilly va il·lustrar a principis de segle XIX com nens i adults eren immunitzats contra aquesta malaltia que ja causava estralls fa tres mil anys a Egipte o l’Índia. Va ser el primer pas per a l’eradicació de malalties, tot i que el doctor Edward Jenner (Gran Bretanya, 1749-1823) va haver d’enfrontar a la incredulitat de molts dels seus contemporanis en l’estament mèdic i no només en ell. Les burles cap a les seves investigacions tindrien la seva traducció en gravats irònics de l’època.

LA VACUNA. El virus de la verola va devastar poblacions humanes durant milers d'anys. L'artista nord-americà Ernest Board va recrear a principis de segle XX el moment històric en què Edward Jenner va inocular la primera vacuna de la verola a el petit James Phipps el 14 de maig de 1796 Foto: Getty

LA VACUNA. El virus de la verola va devastar poblacions humanes durant milers d’anys. L’artista nord-americà Ernest Board va recrear a principis de segle XX el moment històric en què Edward Jenner va inocular la primera vacuna de la verola a el petit James Phipps el 14 de maig de 1796 Foto: Getty

Però després de doblegar la verola de nou una epidèmia colpeja amb una força ja inusitada: la grip de 1918. El pintor Gustav Klimt seria una de les primeres víctimes de la plaga: va morir el 6 de febrer de 1918 a 55 anys. També va sucumbir a la influença l’austríac Egon Schiele , el 31 d’octubre de el mateix any ja molt primerenca edat: 28. Però va ser un supervivent, el noruec Edvard Munch, qui deixaria per a la posteritat una sèrie d’autoretrats en què mostra els canvis físics provocats per la grip, també mentals i socials: la convalescència en soledat, la por.

EL ACTIVISME. L'epidèmia de la sida a la fi de el segle XX va tornar la por a la malaltia a societats que s'havien acostumat a confiar en els avenços mèdics. La discriminació dels malalts va donar lloc a una actuació decidida de la societat, però sobretot de l'art. Aquest mural va ser pintat a Barcelona el 1989 per l'artista Keith Haring, mort per la malaltia, com a exemple de conscienciació.
EL ACTIVISME. L’epidèmia de la sida a la fi de el segle XX va tornar la por a la malaltia a societats que s’havien acostumat a confiar en els avenços mèdics. La discriminació dels malalts va donar lloc a una actuació decidida de la societat, però sobretot de l’art. Aquest mural va ser pintat a Barcelona el 1989 per l’artista Keith Haring, mort per la malaltia, com a exemple de conscienciació.

La irrupció de la societat no ja com a víctima o com a grup penitent sinó com a part activa en la lluita contra la malaltia es va produir especialment en la batalla contra la sida , però ja en el segle XIX i al XX la societat havia adoptat una actuació més activa en forma d’assistència i ajuda als malalts, des de la construcció d’hospitals a les campanyes per recaptar fons per als afectats. La irrupció de VIH, amb la estigmatització dels malalts, va obrir pas a un activisme artístic i social, perquè la malaltia, totes les malalties, ens afecten o poden afectés tots.

INFORMACIÓ ELABORADA A PARTIR DE “IMAGES OF THE Plague: INFECTUOUS DESEASES IN THE VISUAL ARTS”, PER DANIEL Sr. FOX I DIANE R. KARP, UNIVERSITAT DE CALIFÒRNIA, “A BRIEF STORY OF THE vaccine”, PER SARAH Zielinski PER AL Smithsonian Institute , I “EPIDEMICS AND THE ‘OTHER'”, SAMUEL COHN, OXFORD UNIVERSITY.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *